Vol d'expansió (XIV)

Anterior

14

La porta del cotxe del pal turboascensor es va obrir en una altra espaiosa àrea del vestíbul.

–Bé –va dir Ànakin, inclinant-se cap a fora per mirar–. I aquest és... -llançà una mirada cautelosa al senyal del lateral–. Cuirassat-Quatre?

–Correcte –va dir C'baoth, posant una mà a l'espatlla del noi i empenyent-lo fora del cotxe–. Ara estem en el costat més allunyat de la nau Comandant del Vol d’Expansió, el Cuirassat-U.

–S’assembla a Tatooine en aquest sentit –va afegir Obi-Wan secament.

–És cert –va dir Ànakin–. Només que més fred i menys sorrenc.

–Tatooine? –va preguntar C'baoth.

–Un petit planeta on va créixer Ànakin –li va explicar Obi-Wan–. Als vilatans els hi agrada dir que és el lloc més allunyat del centre de l'univers, igual que el Cuirassat-Quatre és el més allunyat de les àrees de comandament del Cuirassat-U.

C'baoth va assentir.

–Ah.

L'arquitectura i l'equipament del Cuirassat-Quatre, va notar Obi-Wan, eren idèntics als de les altres naus que havia visitat en el recorregut d’en C'baoth. Realment no era sorprenent, considerant com havia estat estructurada l'expedició. Igual que en els altres Cuirassats, la gent que passava pels passadissos al seu voltant semblaven moure’s amb un pas enèrgic, com si estiguessin ocupats, amb expressions alegres, confiades i determinades.

No era d'estranyar. Contra tot pronòstic la seva gran aventura havia començat finalment, i la càlida brillantor d'aquest assoliment encara estava amb ells.

–El Mestre Jedi Justyn Ma'Ning està al càrrec d'aquest Cuirassat en particular –va dir C'baoth mentre es dirigien cap a popa–. Crec que vas parlar amb ell durant el sopar de la Primera Nit.

–Sí, vam parlar durant uns minuts –va dir Obi-Wan–. Pensava que el Comandant Omano estava al càrrec del Cuirassat-Quatre.

–Em referia al fet que el Mestre Ma'Ning supervisa les operacions i activitats Jedi –va dir C'baoth–. Ell hauria d'estar de tornada a la Sala Cinc de Conferències amb els seus dos Cavallers Jedi i un selecte grup de famílies. Anem a veure com els hi va.

–Per què han estat seleccionades aquestes famílies? –va preguntar Obi-Wan.

–El major honor possible –va dir C'baoth–. Al llarg dels propers dies, un nen de cada família començarà l'entrenament Jedi.

Obi-Wan el va mirar fixament.

–Entrenament Jedi?

–Certament –va confirmar C'baoth–. A més de per les seves habilitats tècniques bàsiques, els colons potencials també van ser escollits per tenir nens sensibles a la Força. En aquelles famílies amb els més prometedors se'ls va concedir un estatut preferencial, encara que per descomptat vam mantenir això en secret fins ara. Tenim onze candidats en total, incloent els tres que hi ha aquí al Cuirassat-Quatre.

–Com de grans són aquests nens? –va preguntar Obi-Wan.

–Són d'edats compreses des dels Quatre fins als deu –va dir C'baoth. Va alçar una cella mirant a Ànakin–. Que és, crec, la mateixa edat que tenia el jove Skywalker quan el vas prendre com a Padawan.

–Així és –va confirmar Obi-Wan, sentint crispar els seus llavis. Durant segles, la política per omissió del Temple havia estat acceptar només nadons en l'entrenament Jedi, i C'baoth ho sabia. Desafortunadament, Ànakin era una excepció enlluernadora en aquesta regla, una excepció que clarament C'baoth intentava fer servir com a justificació per a això–. Què hi ha dels seus pares?

–Què passa amb ells?

–Tots han donat el seu consentiment per a aquest entrenament?

–Ho faran –li va assegurar C'baoth–. Com he dit, lliurar un nen als Jedi és l'honor més gran possible.

–Així que encara no ho ha preguntat realment?

–És clar que no –va dir C'baoth amb un toc de desconcert en la seva veu–. Quin pare no estaria orgullós de tenir un fill o una filla Jedi?

Obi-Wan es va preparar mentalment.

–Però i si per alguna raó no ho veuen d'aquesta manera.

–Després –el va interrompre C'baoth, assenyalant cap a una porta al seu dreta–. Ja som aquí.

La sala de conferències era una de les moltes àrees de reunió de mida mitjana escampades pel típic Cuirassat. A l'extrem oposat, dempeus davant una estrada, estava el Mestre Jedi Ma'Ning, escoltant atentament una pregunta d'una dona de la primera fila. Flanquejant-li, vestits amb robes Jedi, hi havia un parell de duros.

I asseguts a les files de cadires enfront d'ells, ocupant gairebé completament l'espai disponible, hi havia potser quaranta homes, dones i nens. Molt més que les tres famílies que C'baoth havia insinuat que estarien aquí.

C'baoth també estava clarament sorprès.

–Què dim... –ressonà en veu baixa amb els ulls llampeguejant mentre mirava al voltant.

–Potser van portar als seus amics –va suggerir Ànakin vacil·lant.

–Els amics no estaven convidats –va grunyir C'baoth. Va començar a moure’s cap endavant, llavors va semblar pensar-s'ho millor. En lloc d'això, va fer un gest impacient a la seva dreta.

Girant-se en aquesta direcció, Obi-Wan va veure a Lorana Jinzler desenganxar-se de la paret posterior on havia estat parada i va caminar cap a ell.

Ella va assentir a manera de salutació quan va arribar fins a ell.

–Mestre C'baoth –va dir tranquil·lament–. El Mestre Ma'Ning va dir que podria reunir-se amb nosaltres.

–I és una sort que ho fes –va dir C'baoth. La seva veu estava baixa, però Obi-Wan va poder veure unes quantes persones a l'última fila que miraven al seu voltant per veure que estava passant–. Què fa tota aquesta gent aquí?

–El Mestre Ma'Ning va convidar a tots els secundaris i les seves famílies també –li va dir Lorana.

–Secundaris? –va preguntar Obi-Wan.

–Aquells amb una petita quantitat de sensibilitat latent en la Força, massa petita perquè arribin a ser Jedi alguna vegada –va dir C'baoth, mirant amb ira a través de la sala a Ma'Ning–. Què hi ha de tu, Jedi Jinzler? Per què no estàs atenent les teves obligacions en el Cuirassat-U?

–El Mestre Ma'Ning em va demanar que vingués –va dir Lorana amb la veu una mica tensa.

C'baoth va retrunyir en el més profund de la seva gola.

–Ja veig –va dir misteriosament.

Van esperar en silenci mentre Ma'Ning responia a la pregunta que li havien fet, alguna cosa relacionada amb la redistribució de les racions per aquells els nens que realitzessin l'entrenament, i preguntava si algú tenia alguna pregunta més. No hi va haver cap, i amb unes paraules finals d'agraïment va donar per acabada la reunió.

I mentre l'audiència començava a ajuntar-se, C'baoth va caminar a grans passos pel passadís cap al front. Obi-Wan el seguia, amb Ànakin i Lorana a cada costat. Fins on Obi-Wan podia dir dels fragments de conversa que va poder sentir, la majoria de la gent semblava de fet contenta o fins i tot entusiasmada pel fet que tinguessin futurs Jedi en les seves famílies.

La majoria d'ells. Però no tots.

Ma'Ning els va saludar amb un assentiment mentre el grup s'aproximava.

–Mestre C'baoth –va dir–. Mestre Kenobi; Jove Sky...

–Què pretén portant als secundaris en aquesta reunió? –va exigir C'baoth.

–Vaig pensar que seria útil que tothom sabés a la vegada per què havien estat seleccionats per al Vol d'Expansió –va dir Ma'Ning. La seva veu estava tranquil·la, però Obi-Wan va poder veure línies de tensió al voltant dels seus ulls.

–Atès que els secundaris són els que tenen més probabilitats de tenir descendència Jedi en el futur, vaig pensar que haurien de saber el que esperar.

–Això podria haver estat manejat sempre que ocorregués –va grunyir C'baoth–. No hauria d'haver estat així.

–Res d'això és com hauria d'haver estat –va contestar Ma'Ning–. Nens d'aquesta edat, i apartats de les seves famílies a la força.

–A la força? –va intervenir Obi-Wan.

–No espero que la força sigui necessària –va insistir C'baoth, mirant a Obi-Wan i a Ma'Ning–. Els pocs pares que tenen dubtes indubtablement es convenceran. Certament els mateixos nens estaran emocionats per començar el seu entrenament.

–La pregunta segueix sent per què estem fent això –va dir Ma'Ning.

–Estem fent això perquè ens hem embarcat en un llarg i perillós viatge –li va dir C'baoth–. Necessitem a tots els Jedi que puguem aconseguir, molts més dels que el Mestre Yoda em va permetre convidar. Molt bé; així que els criarem nosaltres mateixos. I si us plau, no em citi aquest sentit après sobre com de jove ha de ser un candidat Jedi, però això és tot el que és: un sense sentit.

–El Mestre Yoda no estaria d'acord amb vostè –va dir Ma'Ning.

–Llavors el Mestre Yoda s'equivocaria –va dir C'baoth senzillament–. No entrenem a nens o adults perquè vam triar no fer-ho. Aquesta és l'única raó –va assenyalar a Ànakin–. El Padawan Skywalker és la prova que els nens més grans poden ser entrenats.

Els llavis d’en Ma'Ning es van contraure.

–Potser –va concedir–. Però hi ha altres raons per acceptar només nadons.

–Quines altres raons? –va preguntar C'baoth–. Tradició? Política? Certament no hi ha res al propi Codi que parli específicament de l'assumpte.

–En realitat, això no és cert –va dir Obi-Wan–. Les escriptures del Mestre Simikarty són molt clares al respecte.

–Les escriptures del Mestre Simikarty són la seva interpretació del Codi, no parteix del mateix Codi –va dir C'baoth–. Més tradició sota un nom diferent.

–No aprova la tradició? –va preguntar un dels duros.

–No aprovo la seva simple i cega acceptació com la veritat –li va dir C'baoth–. Ni podem permetre'ns fer això. La llista de Jedis s’està reduint al llarg i ample de la República. Si continuem amb el nostre paper com els guardians de la pau i la justícia, hem de trobar maneres d'augmentar els nostres números.

–Apartant als aprenents a la força dels seus pares? –va preguntar Ma'Ning–. Especialment considerant el fet que cap d'aquests pares va voler que els seus nens es convertissin en Jedi en primer lloc.

–Què li fa pensar això? –va preguntar C'baoth.

–El fet que si ho haguessin volgut, li haurien fet la prova quan eren nadons –va dir Ma'Ning.

–Potser hi havia altres raons –ressonà C'baoth–. Però d'acord, sí, els pares sempre han pres la decisió de si els seus fills serien o no entrenats. Més tradició. Però què hi ha dels desitjos dels nens? No seria més ètic deixar-los prendre aquesta decisió?

–Però com ha dit el Mestre Ma'Ning, hi ha bones raons per acceptar només nadons –va dir Obi-Wan.

–Moltes de les quals no s'apliquen aquí –va dir C'baoth amb fermesa–. No hi ha jerarquies familiars profundament arrelades a bord del Vol d'Expansió amb què tractar. Ni els nens estaran a centenars o milers d'anys llum en el Temple de Coruscant on les seves famílies mai els tornaran a veure –al costat d’en C'baoth, Lorana es va agitar però va romandre en silenci–. No, aquí estaran a merament un viatge en turboascensor al nucli d'emmagatzematge –va continuar C'baoth–. Després d'algun entrenament inicial, podríem fins i tot considerar deixar-los passar alguna tarda amb les seves famílies.

–Va a col·locar-los al nucli d'emmagatzematge? –va preguntar Ma'Ning arrufant les celles.

–Vull que el centre d'entrenament estigui tan lluny del soroll i la confusió mental com sigui possible –va dir C'baoth–. Hi ha molt espai allà.

Ma'Ning va sacsejar el cap.

–Això segueix sense agradar-me, Mestre C'baoth.

–Les noves idees al principi són desconcertants, igual que les noves formes de fer les coses –va dir C'baoth, mirant a cada un dels altres, d'un en un–. En molts sentits tot el Vol d'Expansió és un gran experiment. I recordeu que si tenim èxit, podríem tornar a la República amb la clau per a la renovació completa de tot l'Orde Jedi.

–I si no tenim èxit? –va preguntar Obi-Wan.

–Llavors fallarem –va dir C'baoth rígidament–. Però no serà així.

Obi-Wan va mirar a Ma'Ning. L'altre encara no semblava content, però estava clar que no tenia nous arguments d'oferir.

A més, C'baoth tenia raó. Quelcom nou calia intentar si l'Orde Jedi volia sobreviure.

I feia molt de temps, d'acord amb les històries, els Jedi havien estat disposats a assumir riscos.

–D'acord –va dir a la fi Ma'Ning–. Intentarem aquest gran experiment seu. Però vagi amb compte, Mestre C'baoth. Vagi amb molt de compte.

–És clar –va dir C'baoth com si no hi tingués cap dubte–. Llavors l'únic que falta és preparar el centre d'entrenament –es va girar cap a la Lorana–. Ja que ets aquí, Jedi Jinzler, t'encarregaràs d'això.

Lorana va inclinar el cap.

–Sí, Mestre C'baoth.

–I en el futur –va afegir C'baoth, mirant a Ma'Ning–. Consultarà amb mi abans de rellevar qualsevol dels meus Jedi de les seves tasques assignades.

El llavi d’en Ma'Ning es va contraure lleument, però ell també inclinà el cap.

–Com desitgi, Mestre C'baoth.

C'baoth va sostenir la mirada un moment més, llavors es va girar cap a Obi-Wan i Ànakin.

–I ara, continuarem amb el nostre recorregut –va dir assenyalant cap a la porta.

Va caminar a grans passos pel passadís cap a la part posterior, ignorant els petits grups de tripulants que encara conversaven tranquil·lament entre ells, i va sortir al passadís.

–Ha esmentat tasques Jedi –va dir Obi-Wan mentre es dirigien a popa–. Què vol que fem exactament?

–De moment, la classe de coses que sempre esteu fent –va dir C'baoth–. Patrullar el Vol d'Expansió i ajudar on se us necessiti. Després, vull que ajudis amb l'entrenament dels nostres Jedi potencials. I, per descomptat, necessitarem mantenir l'ordre a bord de les naus.

–No he notat molt desordre –va assenyalar Obi-Wan.

–N’hi haurà –va dir C'baoth amb desgrat–. Tanta gent no pot viure tan junta sense friccions. Fins i tot abans que deixem les Regions Desconegudes, estic completament segur que se'ns cridarà regularment per resoldre disputes entre passatgers, així com per organitzar normes de conducta apropiades.

–Normes de conducta? No són aquesta mena de coses responsabilitat del Capità Pakmillu? –va preguntar Obi-Wan acuradament.

–El Capità Pakmillu tindrà les seves mans ocupades amb els requeriments físics de gestionar el Vol d'Expansió –va dir C'baoth–. A més, nosaltres som els més ben qualificats per aquestes tasques.

–Sempre i quan recordem que el nostre paper és aconsellar i intervenir –va advertir Obi-Wan–. Els Jedi serveixen als altres en lloc de governar, pel bé de la galàxia.

–No he dit res de governar a ningú.

–Però si ens encarreguem de la feina del Capità Pakmillu de mantenir l'ordre, no és essencialment això el que estaríem fent? –va preguntar Obi-Wan–. Mediació oferta amb l'amenaça subjacent del constrenyiment difícilment pot dir-se mediació.

–Com vaig amenaçar a banda i banda a Barlok? –va preguntar C'baoth amb mordacitat.

Obi-Wan va vacil·lar. Recordava haver-se sentit incòmode amb el to que C'baoth havia fet servir amb els dos costats després de l'atac frustrat del míssil. S'havia extralimitat de fet en forçar-los a acceptar les seves condicions? O hauria arribat el constrenyiment merament pel mateix atac, unit al sobtat i desil·lusionant reconeixement que les negociacions ja no eren purament assumptes de gràfiques i números abstractes?

I quina era la connexió d’en C'baoth, si n'hi havia, amb l'atac? Aquesta era una pregunta que ell encara no podia respondre.

–Ells necessiten que algú els hi digui el que fer –va oferir Ànakin entre els seus pensaments–. I se suposa que nosaltres tenim la saviesa i l'enteniment que la gent no Jedi no té.

–Algunes vegades la saviesa requereix que ens mantinguem a un costat i no fem res –va dir Obi-Wan, recuperant les paraules que Windu li va dir al Temple. Tot i això, si el Consell hagués reprès a C'baoth per les seves accions, Windu no ho hauria esmentat –. D'altra manera la gent mai podria aprendre a manejar els problemes per si mateixa.

–I aquesta saviesa arriba només a través d'una comprensió estreta de la Força –va dir C'baoth, indicant amb el seu to que la discussió havia acabat–. Com aprendràs, jove Skywalker –va assenyalar cap endavant–. Ara, per aquí tenim el conjunt central d'armes i escuts.

C'baoth i els altres van desaparèixer a través de la porta de la sala i conferències.

Lorana els va veure marxar, sospirant de cansament i frustració.

Per què li hauria demanat Ma'Ning que vingués, de tota manera? Perquè ella presumiblement coneixia a C'baoth millor que ningú mes a bord? Si això era així, certament ella no havia estat de molta ajuda durant la conversa. Se suposava que ella havia d’unir-se als altres oposant-se al seu pla d'entrenament Jedi, doncs?

Bé, també havia fallat en això.

–És sempre tan arrogant?

Lorana es va girar. Els dos duros s'havien allunyat i estaven parlant tranquil·lament entre ells, però Ma'Ning encara estava parat allà, mirant-la pensativament.

–Ell no em sembla particularment arrogant –Va dir ella, defensant automàticament al seu Mestre.

–Potser és només la seva personalitat –va dir Ma'Ning. Però hi havia una mirada d'entesa a la cara. Potser ell havia vist a altres Jedi sortir en defensa d’en C'baoth amb anterioritat, per les mateixes raons que tenia Lorana. Fossin quines fossin aquestes raons–. Digues que penses d'aquest esquema seu?

–Es refereix a l'entrenament de nens una mica grans? –Es va encongir d'espatlles amb impotència–. No ho sé. Tot això és nou per a mi.

–No ha parlat sobre això abans?

–No –va dir ella–. Almenys, no amb mi.

–Mmm –va dir Ma'Ning arrufant els llavis–. Certament, és un concepte interessant. I té raó: hi ha hagut excepcions en el passat, la majoria d'elles han funcionat bé.

–Com Ànakin?

–Potser –va dir Ma'Ning amb cura–. Encara que fins que un Padawan aconsegueixi realment ser un Cavaller Jedi, sempre hi ha el perill que ell o ella puguin abandonar. No espero això d’Skywalker, és clar.

–No –va estar d'acord Lorana–. Si em disculpa, Mestre Ma'Ning, necessito trobar alguns tripulants que m'ajudin a començar a organitzar el nou centre d'entrenament.

–Certament –va dir Ma'Ning, assentint–. Parlaré amb tu més tard.

Ell caminà cap als dos duros unint-se a la seva conversa. Tres Jedi, mantenint una conversa privada entre ells.

Amb Lorana a l'exterior. Com si ella fos encara només una Padawan.

Tot i així, ella havia dit que se n'anava. Potser això fos tot. Respirant profundament, llevant-se aquestes idees del cap, es va dirigir pel passadís cap a la porta.

Estava gairebé allà quan un home es va posar enmig del seu camí.

–Disculpi Jedi –va dir amb indecisió–. Em permet unes paraules?

–Certament –va dir Lorana, centrant-se en ell per primera vegada. Era el típic tripulant, jove i d'ulls brillants, amb els cabells curts i foscos i un lleu indici de brutícia greixosa al coll del seu mico. Convocat directament des del seu torn a la reunió d’en Ma'Ning, probablement. Darrere d'ell romania una jove dona amb un nadó adormit en un braç i un nen de cinc o sis anys parat al seu costat. La seva mà lliure descansava a l'espatlla del noi–. Com puc ajudar-los?

–El meu nom és Díl·lian Pressor –va dir l'home, assenyalant cap als altres–. El meu fill, Jorad, té una pregunta.

–D'acord –va dir Lorana apropant-se al noi, notant que mentre s'aproximava la dona semblava tibar la seva adherència a l'espatlla del seu fill.

–Hola Jorad –va dir alegrement, ajupint-se davant seu.

Ell la va mirar, la seva expressió era una barreja d'incertesa i temor.

–Realment ets un Jedi? –va preguntar.

–Sí, és clar –va assegurar–. Sóc la Jedi Jinzler. Pots dir-ho?

Ell va arrufar els llavis vacil·lants.

–Jedi Jisser?

–Jinzler –va dir el seu pare–. Jinzler.

–Jedi Jissler –va intentar de nou el nen.

–O pot ser simplement Jedi Lorana –va suggerir Lorana–. Tens una pregunta per a mi?

El nen va llançar una mirada indecisa a la cara de la seva mare. Llavors, endurint-la, va mirar de nou a Lorana.

–El Mestre Ma'Ning va dir que només la gent que ell va cridar serà un Jedi –va dir ell–. Voldria saber si podria ser-ne un jo també.

Lorana va mirar la dona, notant les línies de tensió a la cara.

–Em temo que no és una cosa que cap de nosaltres pugui dir –va dir ella–. Si no has nascut amb sensibilitat a la Força, no podem entrenar-te per ser un Jedi. Em sap greu.

–Bé, i si milloro? –Va persistir Jorad–. Ell va dir que la resta de nosaltres estàvem a prop, i ha passat molt temps des que ens van fer la prova. Potser he millorat.

–Potser –va dir Lorana. En teoria, per descomptat, no podia. La sensibilitat a la Força podia ser alimentada, però no creada.

D'altra banda, C'baoth havia dit que aquestes eren les famílies que tenien sensibilitat baixa però insignificant. Era, almenys teòricament, possible que la prova del nen hagués estat inexacta.

–Et diré una cosa –va dir ella–. Parlaré amb el Mestre Ma'Ning per provar-la de nou, d'acord? Si has millorat, veurem si podem afegir-te al programa.

Els ulls d’en Jorad es van encendre.

–D’acord. Quan puc fer-la?

–Parlaré amb el Mestre Ma'Ning –va repetir ella, preguntant-se si ja havia promès més del que podia complir–. Ell parlarà amb el teu pare.

–Jorad? –Apressà la mare del noi.

–Gràcies –va dir Jorad obedientment.

–De res –va dir Lorana aixecant-se i mirant al nadó al braç de la seva mare–. Aquesta és la teva germana?

–Sí, aquesta és la Katarin –va dir Jorad–. La major part del temps només plora molt.

–Això és el que els nadons fan millor –va estar d'acord la Lorana, mirant a la mare i després a Díl·lian–. Gràcies a tots per venir.

–Cap problema –va dir Díl·lian, prenent la mà del seu fill i caminant cap a la porta. Aquesta es va obrir, i va sortir amb el seu fill al passadís–. Gràcies de nou, Jedi Jizler.

–Jedi Lorana –li va corregir Jorad.

Gairebé amb desgana, Díl·lian va somriure.

–Jedi Lorana –va corregir. Donant-li la mà a la seva esposa, la va conduir fora darrere d’en Jorad.

–Aquí estàs –va cridar una veu irritada pel passadís.

Lorana va sortir al passadís darrere dels altres. Avançant cap a ells venia un home jove amb els cabells color d’aigua bruta, la seva boca era una fina línia mentre mirava a Díl·lian.

–Què dimonis estàs fent aquí, Pressor?

–Era una reunió especial –va dir Díl·lian assenyalant a Lorana–. Aquesta és la Jedi Lorana Jinzler.

–Des de quan te’n vas a meitat d'un torn per una reunió? –li va tallar l'home–. En el cas que ho hagis oblidat, és una mica difícil fer una comprovació profunda de comunicació en el reactor d’hiperimpuls sense que l'home de l’hiperimpulsor estigui realment allà.

–Ho sé –va dir Pressor donant-li la mà d’en Jorad la seva mare–. Ho sento –vaig pensar que acabaria abans.

–Bé, no va ser així –l'home va fixar la seva mirada en Lorana–. Això serà un esdeveniment regular per aquí, Jedi Jinzler?

–A què et refereixes, ah...?

–Chas Uliar –va dir l'home immediatament–. Em refereixo al fet que vosaltres els Jedi arribeu i interferiu amb els nostres horaris de treball.

–No estic segura de què vols dir –va dir la Lorana.

–Fa dos dies el Mestre Ma'Ning va treure a tothom del control de sistemes per a un simulacre d'una fuga del líquid de refrigeració –va dir Uliar–. Sense importar-li que ja havíem fet cinc el mes passat. Ara convoqueu reunions especials que treuen a la gent dels seus importants llocs de treball. Què hi ha preparat per demà? Pràctica amb càpsules d'escapament?

–Hi ha cap problema, Uliar? –va arribar la veu d’en Ma'Ning per darrere d'ells.

Lorana es va girar mentre Ma'Ning sortia al passadís.

–Només vull fer la meva feina diària en pau perquè pugui dormir el somni dels virtuosos –va dir Uliar amb un indici de sarcasme–. O necessito fer una petició formal per això?

–En absolut –li va assegurar Ma'Ning–. Pressor, ets lliure per tornar al teu lloc.

–Gràcies –va dir Pressor.

–I en el futur intentarem ser més considerats amb els diversos horaris de treball –va afegir Ma'Ning per Uliar.

–Bé –va dir Uliar, una mica truculent–. Anem, Pressor. Intentem acabar això abans que arribi el següent torn.

Es va dirigir de tornada pel corredor a pas ràpid.

–Et veig després –va dir Pressor tocant li braç de la seva dona i apressant-se darrere d'ell.

–Adéu, Jedi Lorana –va dir Jorad greument, mirant-la–. Espero que ens tornem a veure.

–Estic segura, Jorad –va dir Lorana somrient al noi–. Cuida bé de la teva germana petita, d'acord?

–Ho faré –agafant la mà de la seva mare fortament, es van dirigir pel passadís en l'altra direcció.

–Sona com un tipus irritable –va comentar Lorana a Ma'Ning.

–Qui, Uliar? –El Mestre va arronsar les espatlles–. Una mica. Tot i així, té raó sobre que vam canviar les coses al voltant seu sense avisar. Voldries parlar amb el Mestre C'baoth sobre això?

–Pensava que ell havia dit que tu vas ordenar el simulacre de fuita de líquid refrigerant.

–Sota les ordres del Mestre C'baoth –Ma'Ning va somriure burletament–. I té raó, tenim un simulacre de càpsules d'escapament programat per a aquesta setmana.

Lorana va assentir.

–Parlaré amb ell –va prometre.

Van passar sis dies estàndard des que van sortir de Yaga Menor i s'havien detingut per una comprovació rutinària de navegació en el sistema Lonnaw quan van començar els problemes.

Una multitud ja s'havia reunit a la secció de popa de passatgers en el Cuirassat-Dos quan va arribar Obi-Wan.

–Deixin-me passar si us plau –va dir, començant a obrir-se camí entre la multitud.

–Mireu –aquí hi ha un altre –va murmurar una veu rodiana.

–Un altre què? –va preguntar Obi-Wan, girant-se en aquesta direcció.

–Un altre Jedi –va dir el rodià mirant-lo directament a la cara.

–Tranquil, Feeven –el va advertir un home pròxim– No comencis a assenyalar i a culpar.

–Pot dir-me que passa? –va preguntar Obi-Wan.

–El que passa és que hi ha lladres a la nit –va dir el rodià–. Lladres amb túniques i sabres làser.

–Feeven, calla –va dir l'home. Ell va mirar a Obi-Wan, baixant la vista–. Van venir pel nen d'algú, això és tot.

–En mig de la nit –va insistir Feeven.

–Quina nit? –Es va burlar l'home–. Això és l'espai. Aquí sempre és de nit.

–La família estava dormint –va contestar Feeven–. Això ho fa de nit.

–Gràcies –va dir Obi-Wan, separant-se d'ells i continuant a través de la multitud.

Enmig de la nit de la nau o no, potser hauria de trucar a C'baoth.

No va ser necessari. Va arribar a l'àrea buidada al centre de la multitud i va descobrir que C'baoth ja hi era.

–Mestre C'baoth –va dir observant la resta de l'escena d'un cop d'ull. Aturat a l'entrada d'una de les habitacions hi havia la gegantina figura d'un home, les seves mans agafaven els costats de l'entrada com si reptés a qualsevol a passar.

Darrere d'ell, a l'habitació hi havia una dona de mirada frenètica, agenollada a terra estrenyent fermament contra ella un nen. El mateix noi semblava espantat però també estranyament atent.

C'baoth es va girar a mitges per mirar-li amb les celles arrufades.

–Què estàs fent aquí? –demanà–. Hauries d'estar dormint.

–Vaig sentir que hi havia una mica d’enrenou –va dir Obi-Wan, arribant fins a l'entrada–. Hola –va dir a l'home.

–No us l’emportareu –va dir l'altre decidit–. No m'importen quants de vosaltres hi hagi, no us l’emportareu.

–No tens elecció –li va dir C'baoth senzillament–. Com el Mestre Jedi Evrios et va explicar fa gairebé una setmana. El teu fill és un Jedi en potència, i ell està d'acord amb ser entrenat. Això vol dir que ve amb nosaltres.

–Qui ho diu? –va replicar l'home–. Les lleis de la nau diuen que les decisions sobre els nens seran preses pels seus pares. Ho vaig mirar.

–Les lleis de la nau no es van escriure per cobrir aquesta situació –va dir C'baoth–. Per tant no s'aplica.

–Així que ara deixa de banda la llei quan no el satisfà?

–És clar que no la deixem de banda –va dir C'baoth–. Merament la reescrivim.

–Qui ho fa? –Demanà l'home–. Vosaltres els Jedi?

–El Capità Pakmillu és l'última autoritat legal a bord del Vol d'Expansió –va intervenir Obi-Wan–. Li ho direm i li preguntarem.

–Ell pot ser l'última autoritat legal –va dir C'baoth tallant-li amb una mirada d’advertència–. Això està per veure.

Obi-Wan va sentir un calfred incòmode per la seva pell.

–Què vol dir?

–El Vol d'Expansió és sobretot un projecte Jedi –li va recordar C'baoth–. Els requeriments Jedi per tant sobrepassen tota la seva altra autoritat.

Obi-Wan va respirar acuradament, conscient de sobte de la silenciosa pressió de la gent al seu voltant.

–Podria parlar amb vostè un moment, Mestre C'baoth? En privat?

–Després –va dir C'baoth, estirant el seu coll sobre la multitud–. El Capità Pakmillu ha arribat.

Obi-Wan es va girar per veure com s'obria la multitud per deixar passar a Pakmillu.

Fins i tot tret del llit com havia d'haver estat, l'uniforme del Mon Calamari estava immaculat.

–Mestre C'baoth –va dir amb una veu fins i tot més greu que l’habitual–. Mestre Kenobi. Quin és el problema?

–Volen dur-se’n al meu fill –va dir l'home de la porta.

–El nen serà entrenat com a Jedi –va dir C'baoth tranquil·lament–. El seu pare intenta negar-li aquest dret.

–Quin dret? –va cridar l'home–. El seu dret? El nostre dret? El vostre dret?

–Els Jedi són els guardians de la pau –li va recordar C'baoth–. Com a tals...

–Potser ho éreu a la República –el va tallar l'home–. Però aquesta és la raó per la qual estem deixant la República no? Per escapar de regles arbitràries, justícia capritxosa i...

–Potser hauríem d'esperar fins demà per discutir això –va interrompre Obi-Wan –. Crec que tots estarem més calmats i amb la ment més clara.

–No hi ha necessitat d'això –va insistir C'baoth.

–El Mestre Kenobi parla sàviament –va dir Pakmillu–. Ens trobarem demà matí després d'esmorzar a la sala de conferències del comandament davanter del Cuirassat-Dos. –Els seus ulls van girar primer cap a l'home i després cap a C'baoth–. Allà cadascú de vosaltres tindreu l'oportunitat de presentar els vostres arguments, així com articles rellevants de les lleis de la República.

C'baoth va exhalar sonorament.

–Molt bé, Capità –va dir–. Fins demà.

Amb una mirada final a l'home i al noi, va marxar, la multitud s'obria fins i tot més ràpid per a ell que com ho havia fet per a Pakmillu. Obi-Wan li va seguir, avançant per l'espai abans que es tanqués.

Durant els primers cent metres van caminar en silenci. Obi-Wan estava començant a preguntar-se si C'baoth sabia tan sols que li havia seguit quan va acabar de parlar.

–No hauries d'haver fet això, Mestre Kenobi –bramà C'baoth–. Els Jedi mai haurien de discutir en públic.

–No sabia que intentar aclarir una situació es considerés discutir –va dir Obi-Wan, estenent-se en la Força buscant paciència–. Encara que si arriba a això, un Jedi mai hauria d'enfrontar-se deliberadament amb la gent a la qual se suposa que serveix.

–Triar un nen per a l'entrenament Jedi no és enfrontament.

–Fer-ho enmig de la nit ho és –va contestar Obi-Wan–. No hi ha raó per la qual no pogués haver esperat fins al matí –va fer una pausa–. A menys, és clar, que estigui intentant deliberadament forçar la qüestió del control.

Hi havia esperat que l'altre ho negués instantàniament i ardentment. Però C'baoth merament el va mirar de reüll.

–I per què hauria de fer això?

–No ho sé –va dir Obi-Wan–. Particularment atès que el Codi prohibeix específicament que els Jedi governin sobre uns altres.

–Ho fa? Ho fa realment?

Obi-Wan va sentir un formigueig a la part de darrere del coll.

–Ja hem tingut aquesta discussió –li va recordar.

–I la meva postura segueix sent la mateixa que llavors –va dir C'baoth–. L'Orde Jedi ha acumulat moltes normes al llarg dels segles que són clarament errònies. Per què aquesta no hauria de ser una d'elles?

–Perquè els Jedi no estan preparats per governar –va dir Obi-Wan–. Perquè buscar el poder és el Costat Fosc.

–Com ho saps? –va preguntar C'baoth–. Quan va ser l'última vegada que se'ns va donar tan sols l'oportunitat d'intentar-ho?

–Ho sé perquè així ho diu el Codi –va dir Obi-Wan tranquil·lament–. Som aquí per guiar, no per convertir-nos en dictadors.

–I quin és el propòsit de normes i regulacions si no és guiar la gent en el comportament que els servirà millor a ells i la seva societat? –va contestar C'baoth.

–Ara està jugant amb la semàntica.

–No, estic parlant de determinació –li va corregir C'baoth–. Governar és el Costat Fosc perquè aquest busca el benefici personal i la satisfacció dels propis desitjos sobre els drets i desitjos dels altres. Guiar, en qualsevol forma, busca els millors interessos de les altres persones.

–És veritablement això el que està buscant aquí?

–Això és el que tots busquem –va dir C'baoth–. Vinga, Mestre Kenobi. Pots dir sincerament que el Mestre Yoda i el Mestre Windu no podrien dirigir la República amb més saviesa i eficiència que Palpatine i els buròcrates governants?

–Si poguessin resistir l'atracció del Costat Fosc, sí –va dir Obi-Wan–. Però aquesta atracció sempre estaria aquí.

–Igual que ho està en tot el que fem –va dir C'baoth–. Això és pel que busquem la guia de la Força per nosaltres mateixos de la mateixa manera que per aquells als quals servim.

Obi-Wan va sacsejar el cap.

–És un camí perillós, Mestre C'baoth –li va advertir –. S'arrisca a portar el caos i la confusió.

–La confusió serà mínima, i acabarà –va prometre C'baoth–. Qualsevol autoritat que se'ns concedeixi, tingues la seguretat que serà amb el suport de la gent –va aixecar un dit–. Però no oblidis mai per què la majoria d'ells són aquí en primer lloc. Has sentit aquest home: es van unir al Vol d'Expansió per escapar de la corrupció dels mons que estem deixant enrere. Per què no hauríem d’oferir-los alguna cosa millor?

–Perquè això s'acosta perillosament a la vora –va dir Obi-Wan–. No puc creure que el Codi pugui estar tan equivocat com sembla creure.

–No equivocat, sinó merament mal interpretat –va dir C'baoth–. Potser hauries de centrar la teva meditació en aquesta qüestió. Com per descomptat ho faré jo –va afegir–. Junts, estic segur, obtindrem la comprensió per trobar el camí adequat.

–Potser –va dir Obi-Wan–. M'agradaria assistir a la reunió de demà al matí.

–No cal –va dir C'baoth–. El Mestre Jedi Evrios i jo manejarem les coses. A més, crec que té programat ajudar amb el blindatge de la nova sala auxiliar de navegació del Cuirassat-U en aquest moment.

–Estic segur que això podria esperar.

–I ara voldràs tornar al teu descans –va dir C'baoth mentre arribaven al vestíbul del pal turboascensor–. Demà tens un dia atrafegat.

–Igual que tots –va dir Obi-Wan amb un sospir–. I vostè?

C'baoth va mirar pensativament a través del passadís.

–Crec que esperaré al Capità Pakmillu –va dir–. Que dormis bé, Mestre Kenobi. Et veuré demà.

A la reunió del matí següent, després que tots els arguments diversos s'haguessin presentat i el debat s'hagués dut a terme, el Capità Pakmillu es va posar del costat d’en C'baoth.

–Es van portar al nen tres hores després –va dir Uliar arrufant les celles cap als seus amics a través de la taula.

–Què esperaves? –va preguntar Tarkosa raonablement a l'altre costat de la taula–. Els Jedi són tan escassos com les plomes de dewback. Puc entendre per què no voldrien que ningú amb el talent se'ls escapés entre els dits.

–Però abans eren només els nadons –li va recordar Jobe Keely, arrugant la cara amb incertesa–. Nens que ni tan sols saben que ja són vius, molt menys saben qui són mare i pare. Aquests nens són tots més grans.

–Però tots ells tenien el desig d'anar, no? –va contestar Tarkosa–. Fins i tot el nen d'aquest matí. Estava espantat, és clar, però també estava emocionat. Accepta-ho, Jobe: la majoria de les criatures pensa que seria realment genial ser un Jedi.

–La meva pregunta és què faran amb tots ells –va intervenir Uliar–. Van a ficar-los a tots en un dels Cuirassats i construir el seu petit Temple Jedi allà?

–Estic segur que C'baoth té algunes idees –va dir Tarkosa amb fermesa–. Em sembla que està massa per sobre de tot.

–Sí –va grunyir Uliar–. Tens raó.

Durant uns minuts cap d'ells va parlar. Uliar va deixar que els seus ulls vaguessin per l'habitació comuna numero tres, semblava tan estèril i militar com tota la resta a bord del Vol d'Expansió. La gent menjant uns sopars que semblaven estèrils i militars, també, en les seves granotes de treball i altres peces operacionals.

El que el lloc necessitava era una cosa de personalitat, va decidir. Potser hauria de reunir algunes persones i veure si el Comandant Omano els deixaria redecorar les sales comunes amb diferents temes. Potser un agradable club de sopar de Coruscant a escala per a una, una cafeteria de la Vora Mitjana per a una altra, una cosa amb una aparença de mala fama per una tercera, animant a la gent a vestir-se adequadament quan anessin a menjar o a beure.

–Què saps tu? –va dir Keely en els seus pensaments, cabotejant darrere d’Uliar–. Aquí n'hi ha un ara.

Uliar es va girar. Amb molta seguretat, era la dona Jinzler que havia portat a Díl·lian Pressor a una reunió quan se suposava que l'home estava treballant: Estava parada a l'entrada de la sala comuna, movent lentament el cap mentre escanejava als ocupants. Una parella de comensals van alçar la mirada cap a ella, però la majoria ni tan sols semblava notar que hi era.

–Buscant més Jedi? –va suggerir.

–No sembla que hi hagi molts nens per aquí –va assenyalar Keely mirant al voltant–. Creus que aniran a pels adults després?

–Potser C'baoth els ha donat una quota per omplir –va dir Uliar–. Ja saps, com les CorSec i les multes de trànsit.

–Les Patrulles CorSec no tenen quotes –va dir Tarkosa despectivament–. Això és un mite.

–Bé, si en té una, no l’omplirà aquesta nit –va comentar Keely mentre Jinzler es girava i deixava l'habitació–. C'baoth no estarà content amb ella.

–Si m'ho preguntes, no crec que C'baoth estigui alguna vegada content amb res –va dir Uliar agafant la seva beguda–. Mai he conegut a ningú tan ple de si mateix.

–Vaig tenir un professor a l'institut que era igual que ell –va dir Tarkosa–. Una nit alguns estudiants es van colar a la seva oficina, van desmuntar el seu escriptori i el van armar en el cubicle sanitari del vestíbul. Vaig pensar que anava a esclatar-li cada vas sanguini de la cara quan el va veure.

–Però aposto a què això no va solucionar res –va comentar Keely–. La gent així mai aprèn –es va girar cap a Uliar–. Parlant de solucionar coses, Chas, has aconseguit arreglar aquest problema del circuit de fluctuació en què estaves treballant ahir? Vam haver d’apagar tot el sistema turbolàser de babord.

–Oh, sí, està arreglat –va dir Uliar, apartant la ment dels Jedi i menjadors avorrits–. Això va a matar-te. Coneixes a b'Crevnis, aquest enorme i condemnadament alegre Pho Ph'eahian que està suposadament al càrrec del manteniment del flux? Sembla que se les va apanyar per retolar erròniament un dels seus propis manòmetres...

Li va portar fins a la quarta sala comuna del C-Quatre que va visitar, però Lorana finalment va trobar a la família Pressor.

–Hola –va dir ella, somrient mentre s'acostava a la taula–. Què tal esteu aquesta nit?

–Estem bé –va dir Pressor, els seus ulls sobtadament alerta mentre alçava la mirada cap a ella–. Hi ha cap problema?

–Això depèn de com es miri –va dir Lorana, agenollant-se entre Jorad i la seva mare –. Volia dir-te, Jorad, que la teva nova prova ha donat de nou negatiu. Em sap greu.

El nen va fer una ganyota.

–Està bé –va dir clarament desil·lusionat–. Mama i papa van dir que probablement no canviaria.

–Les mames i els papes són així de llestos –va dir Lorana–. Espero que no estiguis molt decebut.

–Estic segura que ho superarà –va dir la seva mare amb una nota d'alleujament en la seva veu–. Hi ha moltíssimes altres coses que pot fer amb la seva vida.

–Sí –va murmurar Lorana, la cara del seu germà li va venir al memòria–. Tots nosaltres hem d'acceptar les nostres forces i talents, i seguir a partir d'aquí.

–Encara que de vegades amb una petita empenta –va dir Pressor amb desgrat–. Vaig escoltar que els Jedi vau tenir algun tipus de punt mort al C-Dos ahir.

–Vaig escoltar alguna cosa sobre això –va confirmar Lorana–. Jo no hi era, així que no puc dir si va ser un punt mort o no. Encara que entenc que es va resoldre pacíficament.

–Vaig sentir que van portar el nen a l'escola Jedi –va contestar Pressor.

–Si aquest és el seu dret de naixement, com pot ningú negar-li? –va preguntar Lorana–. La vida d'un Jedi pot ser dura, i si, requereix sacrificis, tant dels pares així com del nen. Però res que no valgui la pena.

–Suposo –va dir Pressor, clarament no convençut.

–Bé, deixaré que torneu al vostre menjar –va dir Lorana, posant-se dreta de nou–. Gràcies pel vostre temps.

–Gràcies per passar per aquí –va dir Pressor.

–Adéu, Jedi Lorana –va afegir Jorad. Durant un moment els seus ulls van semblar demorar-se en el seu sabre làser abans de tornar al seu menjar.

Lorana es va obrir camí a través de la sala comuna, intentant aconseguir una sensació de la gent al seu voltant. La majoria d'ells al llarg del seu camí la miraven casualment mentre passava, després es tornaven cap al seu menjar i converses sense cap canvi perceptible en el seu estat d'ànim. La majoria dels que estaven asseguts més lluny ni tan sols es van fixar en ella. Tothom semblava més o menys content, deixant de banda les molèsties directes del treball pels seus torns laborals. Si hi havia algun ressentiment creixent cap als Jedi, ella no podia detectar-lo.

Així que potser les seves pors fossin infundades. Després de tot, tots ells encara estarien a bord del Vol d'Expansió per molt temps, i fins i tot aquells que estaven enfadats per la forma en la qual s'havien emportat els nens s'adonarien finalment que com més es convertissin en Jedi, més fàcil i segur seria el viatge.

Però per ara, era el moment de tornar a la feina. Alguns equips d'últim moment que havien estat empaquetats en el nucli d'emmagatzematge necessitaven recol·locar-se en altres àrees. Els tripulants tenien mans de sobres i elevadors per al treball, però sempre hi havia una possibilitat que una de les piles de caixes es desviés inesperadament, i seria més segur si un Jedi era present per evitar que això no passés. Hi hauria indubtablement ferits i morts al llarg del seu viatge, però Lorana no tenia intenció de deixar que aquests incidents ocorreguessin tan aviat. No si podia evitar-los.

Sortint al passadís, es va dirigir cap al pal turboascensor de popa. Un d'aquests dies, es va prometre a si mateixa, esperava arrambar amb alguna d'aquestes motos que el Capità Pakmillu havia dit que estaven a bord.

Següent