Invencible (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Quina part d'un ewok té més pèl?

La part de fora!

-Jacen Solo, edat 14

Semblava que les estrelles seguien explotant. Hauria uns moments de tranquil·litat quan la cortina amb motes blaves de l'espai pengés fora del dosser del bombarder, tan quieta i impressionant com la primera vegada que en Han s'havia assegut en un seient del pilot. El seu pit es corprenia per la profunda admiració de la immensa bellesa davant seu, i estaria impressionat pel regal que havia estat la seva vida, per tot el que la famosa sort Solo li havia portat: la llibertat per viatjar per tota una galàxia a voluntat, una veritable princesa per dona i uns fills que l'havien fet sentir-se orgullós... gairebé tot el temps.

A continuació, l’arremolinat rastre iònic d'un caça estel·lar sortiria en un tirabuixó de la foscor, o l'halo lluminós d'una fragata entraria a la vista. Unes bullents boles de foc farien erupció al capdavant, com estrelles convertint-se en noves. El bombarder esbufegava quan Leia i Saba tornaven el foc i un brillant disc que s'encongia sortia disparat quan Luke llançava un míssil de commoció. R2-D2 faria que una actualització tàctica llisqués per la pantalla del pilot, C-3PO declararia la seva perdició imminent, i Han mouria els controls a un costat, descendint per refugiar-se al buit tatxonat d'estrelles.

Però aquesta vegada, l'alarma de proximitat va començar a grallar i serps recargolades de color van començar a saltar per l'espai davant de la carlinga de la cabina. Uns anells blaus de resplendor d'ions es van formar en una iridescència dansaire al capdavant i van créixer fins a les formes a contrallum d'una flota de guerra que arribava. Gairebé a l'instant, unes columnes de foc turbolàser van començar a traçar una ratlla d'anada i tornada entre els nouvinguts i la desorganitzada flotilla del Romanent, que havia estat intentant atacar la força Jedi durant hores.

En Han apuntà el morro directament al cor de la flota que arribava, tractant de córrer en paral·lel a l’ardent torrent en comptes d'apartar-se abans de tenir alguna idea dels patrons de tir dels nouvinguts. Malgrat els seus esforços, una sageta va passar prou a prop per sacsejar lateralment al bombarder i enfosquir la tinta d'escut del dosser. El generador d'escut espurnejà per l'esforç, i la cabina es va omplir amb l'olor càustic dels circuits fonent-se.

En Han va maleir, després va revisar la seva pantalla tàctica i va veure que no una, sinó dues flotes estaven arribant: un grup heterogeni de desertors de l'Aliança Galàctica agrupats al voltant de l'Oceà de la Cha Niathal i una flotilla de Destructors Estel·lars de l'època de l'Imperi i fragates classe Simitarra liderades pel reconegut Quimera de la Daala.

-Les germanes conspiradores u i dos -va comentar en Han-. Qui les va convidar?

-No sabia que fossin necessàries invitacions per a una batalla -va dir C-3PO, arribant als controls de comunicació del bombarder-. Però certament hauríem d’estendre'ls una càlida benvinguda.

-Em demanes que menteixi? -va preguntar en Han-. De cap manera.

-Em temo que no l’entenc, capità Solo -va respondre C-3PO-. Necessitem ajuda desesperadament, i elles clarament semblen estar prenent el nostre costat.

-L’únic costat que aquestes dues prenen és el seu -va dir en Han-. Només són aquí perquè senten olor de sang i volen veure el que poden matar per si mateixes.

-No obstant, li estan disparant als nostres enemics en lloc de nosaltres, la qual cosa és la precisa definició d'aliat en gairebé sis mil cultures galàctiques -va assenyalar C-3PO-. Podria suggerir que aquesta seria una excel·lent ocasió per ampliar els seus horitzons?

-No.

La brillantor intensificada d'un atac turbolàser que venia cap a ells va esclatar davant els ulls d’en Han. Va empènyer els controls cap endavant, després va xocar contra les corretges de les espatlles quan la sageta va rebotar en els seus escuts i va desviar d'un salt al bombarder Skypray cap avall. Els generadors van fallar amb un thraaawkk que va trepar les orelles, i un acre fum groc va començar a sortir de les reixes de recirculació.

R2-D2 va deixar anar una llarga seqüència de xiulets i refilets, i els informes de danys van començar a desplaçar-se per la pantalla del pilot. Els seus escuts només estarien avall fins que Luke pogués aixecar els de suport, però hi havia aparegut una fuita en una línia de refrigerant -el que explicava el fum acre- i el nucli de fusió era a punt de començar a sobreescalfar-se.

-Ho veu? -va preguntar C-3PO-. Fins i tot R2 està espantat, i això mai succeeix. Definitivament hem de sol·licitar un vector d'escapament i deixar que elles es facin càrrec de la lluita.

-Això no passarà, Vara d'Or. -Han va veure un grup de vol d’XJS i antics TIE corrent des de les dues flotes i es va ficar en el seu carril de trànsit, llavors va donar la volta cap a Níquel U-. No mentre la meva filla encara estigui en aquesta roca.

La fragata que els havia estat perseguint més recentment penjava en la distància, una mica per sobre del seu pla d'orientació, un cilindre ple de protuberàncies a l'extrem deixant una llarga i corba cua d'ions mentre s'allunyava de les flotes que s'aproximaven. Més enllà surava el mateix Níquel U, una llavor de tinta negra visible només en el sentit que la seva massa fosca esborrava les estrelles de més enllà. Pul·lulant al voltant de l'asteroide hi havia els puntets intermitents de potser un centenar de naus: la dispersa flotilla del Romanent corrent per reagrupar-se i defensar la seva conquesta.

Dos terços d'aquests punts centellejants probablement eren Caçadors Estel·lars o altres petites naus de combat, el que significava que el Romanent estaria lleugerament en inferioritat numèrica, almenys fins que la Quarta Flota de l'Aliança tornés de la seva escorta per donar-los suport. A diferència de la Tercera Flota, que havia perdut gairebé un quart de la seva força amb la convocatòria a la deserció de la Niathal a Fondor, la Quarta Lluitadora mantenia gairebé tota la seva força. Seria més que un rival per a la Niathal i la Daala... especialment sota el comandament capaç d’en Gavin Darklighter.

En no estar al cas dels plans militars de l'Aliança -ni del nivell de compromís d’en Darklighter amb el seu Darth en funcions- Han no tenia ni idea de quant temps demoraria la Quarta a arribar. Però sabia que una vegada que ho fes, travessar-la per extreure la Jaina seria impossible, fins i tot per a ell.

I no permetria que això passés. Ja estava tan espantat per ella que sentia com tremolava el seu cor... i tan trist per la seva missió que no havia menjat res més que nutripastilles en una setmana. La idea de deixar-la atrapada allà després que acabés la seva missió era més del que ell podia suportar... i no necessitava a la Força per saber que no era l'únic que se sentia així.

En Han va obrir un canal al bombarder Skypray número dos de l'esquadrilla.

-Jag, hi ets?

-Aquí Gel Sec, el rebo fort i clar -va arribar la resposta sempre correcta d’en Jagged Fel-. Procedeixi.

-Anem a entrar -va dir en Han-. Vens?

Abans que Jag pogués respondre, la veu de la Leia va venir per l'altaveu de la cabina.

-Entrar on Han?

-Ja saps on -va respondre en Han.

-Però ella no ha enviat el codi d'extracció -va objectar la Leia-. Ni tan sols sabem en quin punt de reunió.

-I si esperem a esbrinar-ho, no importarà -va respondre en Han-. Llevat que puguis pensar en alguna manera de convèncer a la Niathal i la Daala perquè deixin d'espantar als imperials fins que nosaltres hàgim acabat.

La Leia va estar en silenci per un moment, després va dir:

-Bé, potser tens un punt.

-Així sembla -va dir Jag-. Ens reunirem al Punt d'Extracció Alfa i esperarem el millor.

Una cadena de sagetes de canó va sortir de l'espai buit i venia directament cap a la cabina. Han ni tan sols va comprovar la pantalla tàctica per veure d'on havia vingut l'atac; simplement va torçar els controls cap a l'esquerra... després, mentre l'armadura del seu ventre repicava de trets, es va estremir i es va preguntar per què en Luke estava demorant tant en posar en línia els generadors d'escut per servei.

Un parell de raigs làser van passar brillant per darrere del bombarder, tan a prop de la cabina que en Han va sentir la seva calor a la cara. Llavors la veu d’en Fett va sonar en l'altaveu del comunicador.

-A la dreta, barve boig! -Un altre parell de raigs van passar brillant des del darrere, aquesta vegada no tan a prop de la cabina-. Qui va a l'esquerra?

Han va donar una batzegada a la dreta, i després va veure dos parells de cercles bessons passar llampant quan Fett i el seu company d'ala corrien cap endavant per enfrontar-se a l'atacant del bombarder.

-Mai em va agradar tenir en aquest tipus a la meva cua. -Han estava maniobrant tan violentament que no hi havia reparat en què les torretes ventrals havien quedat en silenci-. Escolta, Saba, estàs bé allà?

-Bé? Com pot aquezta eztar bé? -Sonava més furiosa que ferida-. Li eztàs deixant robar-noz la noztra preza!

-Jo no em preocuparia per això, Mestra Sebatyne -va dir la Leia-. Això em sembla com una cacera de rajada.

Amb Fett i el seu company d'ala ara portant la pitjor part de l'atac, en Han finalment va tenir l'oportunitat de fer una ullada cap avall i veure el que els havia sorprès. La pantalla tàctica mostrava una corbeta classe Alfange sortint a bloquejar la seva aproximació.

-D’on va sortir? -va exigir en Han.

-Crec que va arribar de sota de la fragata -va dir C-3PO-. Potser hi ha més naus del Romanent a l'aguait enllà enrere... seria prudent esperar el suport de les almiralls Daala i Niathal.

-I deixar que cap de cub arribi primer a l'asteroide? –En Han va empènyer l'impuls fins al punt de la sobrecàrrega, tractant que els Bes'uliike no el deixés enrere-. De cap manera.

Núvols de colors bullents van començar a florir endavant mentre la corbeta obria foc amb tot el seu banc de turbolàsers pes gall. En Han va balancejar els controls abruptament a l'esquerra, tornant a la dreta, després els va empènyer cap endavant... capbussant-se directament cap a un núvol de foc vermell que havia florit uns centisegons abans.

-Capità Solo -va començar C-3PO-, ha oblidat que els nostres escuts...

-No. -Han ja estava girant per apartar-se de la bola de foc-. I tampoc em diguis les probabilitats.

-Realment no tindria sentit -va respondre C-3PO-. Sense escuts funcionals, les nostres possibilitats d'arribar a la superfície de l'asteroide són massa petites per calcular.

Un triangle d'atacs turbolàser va florir davant, i Han finalment va reconèixer el patró de tret com un RandoCúmul 3. Encara que era impossible endevinar on faria esclatar la següent descàrrega, el patró era en realitat un dels més fàcils de penetrar. Tot el que havies de fer era tenir sort.

Han els va portar a través del centre del triangle de foc i va veure les celles blanques de la proa d'una classe Alfange llançant ratlles de color ardent en la seva direcció. Dos parells de discos blaus -tot el que era visible dels dos Bes'uliike que Fett i el seu company de vol estaven volant- es balancejaven de darrere a endavant al llarg de la vora superior de la cabina, abocant ratlles de llum blava de tornada cap a la corbeta.

-Ei, Luke... què passa amb aquests escuts? -va tornar a cridar en Han.

No hi va haver resposta, i els llums d'escut en el panell d'estat d'en Han van romandre morts en vermell.

-Luke?

L'única resposta va venir de R2-D2, una xiulada confosa, seguit per un llarg trinat descendent.

-Ai mare -va dir C-3PO-. Sembla que l'amo Skywalker ja no està amb nosaltres.

-Què? -el cor d'en Han es va estrènyer amb tanta força que va semblar deixar de bategar, però va mantenir la mirada fixa en la corbeta que creixia ràpidament-. Com? El nostre casc encara no ha estat penetrat!

La torreta del canó superior es va quedar en silenci, i la Leia va cridar cap avall:

-No és mort, Han. Està en una... -Va fer una pausa, buscant la paraula, i finalment va explicar-: No sé com explicar-ho. Luke està com... anat.

-Com anat? -va repetir en Han. No podia evitar-ho, havia de mirar-. Com pots estar...?

En Han va deixar la seva frase sense acabar, perquè Luke estava com anat. El seu cos romania amarrat al seu seient, amb les mans recolzades sobre la consola de sistemes i la mirada fixa entre la pantalla d'estat d'escuts i la pantalla de punteria. Però era com mirar una d'aquestes figures a la Casa de Plastex a Coruscant. Luke no respirava, no es movia, ni tan sols parpellejava; ell simplement no hi era.

-Genial. -Quan Han va mirar de nou cap endavant, va ser per veure que la volta que escopia raigs de la corbeta s'havia tornat tan llarga com el seu braç. Va transferir el control de míssils al lloc del pilot i va enviar quatre míssils de commoció corrent cap al seu pont-. Ara se li ocorre prendre’s un temps per a si mateix.

* * *

Caedus va desactivar la fulla carmesina, deixant un forat ennegrit on la placa ocular del casc vermell havia estat només un moment abans. El Fòrum de Planificació Estratègica havia quedat feliçment tranquil. Els mandalorians estaven morts o prop d'estar-ho, el franctirador s'havia retirat a la cabina de projecció per recarregar i reagrupar-se, i els Moffs estaven amagats a les files de butaques, massa impressionats i confosos per començar a cridar ordres que resultarien pitjors que inútils.

Només els dos soldats d'assalt de la Guàrdia d'Elit que havien sobreviscut a l'atac mandalorià s'adonaven que la batalla no havia acabat. El parell estava agenollat ​​un davant l'altre a la segona fila de seients, lliscant silenciosament detonadors tèrmics en els llançagranades que tenien fixats als canons dels seus rifles. Aquest franctirador no podria ser tan fàcil de matar, però en el temps que li prendria dir-los-ho ho esbrinarien per si mateixos.

Caedus es va encaminar cap als Moffs, trepitjant els cossos cuirassats i seients destruïts amb el mateix menyspreu. Ja podia veure que el seu pla havia funcionat molt bé. Diversos dels Moffs que havien estat parlant contra ell -incloent aquests ximples, el jove Voryam Bhao i el de coll flàccid Krom Rethway- jeien estesos sobre les butaques rosegades per la batalla amb els ulls oberts i ferides fumejants. La resta estaven mirant a Caedus amb expressions que oscil·laven entre la sorpresa i la gratitud a una astuta comprensió.

Quan Caedus es va acostar a la fila de butaques més baixa, els soldats d'assalt van aixecar les seves armes i van enviar els seus detonadors volant cap a l’amagatall del franctirador amb els característics whumpfs del llançagranades. La seva punteria era bona, i totes dues orbes es van disparar directament cap a l'obertura de la cabina de projecció... llavors van tornar volant cap als soldats sorpresos i més sorpresos Moffs.

Caedus estava preparat. Atrapà amb la Força els dos detonadors... llavors va haver de tancar els ulls quan dues boles espurnejants de blanc van esclatar per sobre d'ell. L'aire es va omplir amb l'acre olor de pedra desintegrada i duracer vaporitzat, i els espetecs i guspirejos de curtcircuits elèctrics van començar a espetegar a través d'un cercle de dos metres que havia estat fos en la paret de la cabina. Diversos Moffs es van donar volta i ràpidament van obrir foc pel forat.

-No. -Caedus va usar la Força per fer-se escoltar sobre els udols dels seus blàsters. Li va fer senyals als soldats d'assalt supervivents-. Vostès dos, assegurin als Moffs a l'avantsala. Jo m'ocuparé del franctirador personalment.

-Personalment? -va preguntar el Moff Westermal en la seva veu profunda i refinada-. Esteu segur que és prudent, Lord Caedus? Vostè ja ha estat ferit.

-Kosimo té un bon argument -va afegir Lecersen-. Que la Guàrdia d'Elit s'encarregui del franctirador. La resta de la companyia arribarà aquí en qualsevol moment.

-Les meves ferides no són motiu de preocupació -va dir Caedus, tractant de no somriure. Li van dir Lord Caedus; un nou imperi estava arribant-. I la Guàrdia d'Elit no arribarà a temps. Em temo que els mandalorians van segellar aquesta secció del cau de comandament abans del seu atac.

Caedus va enviar als Moffs amunt cap a l'avantsala, després va tornar a mirar la cabina de projecció per veure el canó d'un accelerador de projectils sortint a través d'un improvisat espiell de tir que el franctirador havia tallat a través del panell de visualització del projeccionista socarrimat per blàsters. Va aconseguir aixecar el braç del seu costat lesionat en la direcció general de l'arma, i després es va estendre amb la Força i va fer un moviment de gir amb la mà. El canó va tremolar un instant, després va començar a doblegar-se contra la vora de l'espiell.

El franctirador no es va sorprendre. L'arma simplement girà lliurement quan va ser llançada bruscament, i l'espetec-xiuxiueig d'un sabre de llum encenent-se va sonar des de l'interior de la cabina de projecció. Tot i la ferida de projectil a l'espatlla que havia patit abans, Caedus no va dubtar a activar la seva pròpia espasa. El seu dolor només alimentaria el seu poder, i si no atacava al franctirador, sabia que el franctirador anava a atacar-lo a ell. Va saltar amb la Força a través de l'orifici a l'interior de la cabina plena de fum i espurnes, i va pivotar per bloquejar el ventall de llum blava que va venir tallant cap al coll fins i tot abans que pogués sentir que estava lluitant.

Qualsevol qui fos, l'enemic era bo.

Caedus va sentir una bota colpejar-li les costelles -un instant abans la va veure venir amb la seva visualització de la Força aing-tii- i l'alè va deixar els seus pulmons. Va respondre amb una estocada cap enrere a l'altura del cap i va aixecar el seu propi peu, connectant un cop de peu ràpid millorat amb la Força entre les cames de la creu en moviment de túnica marró que l'atacava. El cop va provocar un grunyit de dolor però no va poder ni tan sols fer trontollar al seu enemic.

Un colze ossut es va estavellar a sota de la seva barbeta, sacsejant-lo sobre els talons. Llavors, finalment, Caedus va sentir un formigueig familiar en la seva ment, i va veure la imatge d'una fulla violeta atacant la seva banda vulnerable. Va escombrar el seu propi sabre de llum cap avall a la part davantera del seu cos en un desesperat bloqueig invers que amb prou feines va detenir l'atac a temps per impedir que el tallés en dos, després es va arremolinar en una puntada giratòria cap enrere que va donar directament en l'estómac del seu enemic i el va fer retrocedir... uns mers dos passos.

Era suficient.

Ara Caedus podia veure contra qui estava lluitant, i no s’ho podia creure. Un home de cara flaca i uns ulls blaus i freds com l'acer de vàrdium, fosses nasals cremant vermelles per la ràbia i l'esforç, un somriure de llavis prims ple de confiança i desdeny.

Luke Skywalker.

Pocs minuts abans, Caedus havia percebut la presència del seu oncle per sobre de Níquel U, en el mateix bombarder Skypray que la seva mare, el seu pare i Saba Sebatyne. I ara aquí estava Luke, dins de l'asteroide. Ni tan sols els grans Mestres Jedi podien estar en dos llocs alhora -Caedus ho sabia- però no va perdre el temps estant confós.

Tot el que importava era que Luke estava aquí, d'alguna manera, i que ell era l'únic espadatxí de la galàxia al qual Caedus no s'atrevia a enfrontar amb un sol braç. Mentre Luke saltava cap endavant teixint una cistella de ganivetades de sabre de llum, Caedus va saltar enrere des de la cabina de projecció, llançant-se a si mateix en un alt salt mortal de la Força dissenyat per posar tanta distància entre ell i el seu atacant com fos possible.

Luke va volar darrere d'ell, ni tan sols molestant-se a buscar la posició alta, simplement elevant-se per sota d'ell amb una combinació de talls salvatges que era qualsevol cosa menys subtil, hàbil o fins i tot complicada; pura ferocitat implacable. Caedus va haver d’estirar-se a si mateix en l'aire amb el ventre cap avall per afrontar l'atac, i fins i tot invocant la Força per reforçar el vigor del seu braç sa, l'únic que va poder fer va ser impedir que els poderosos atacs apartessin la seva guàrdia a una banda i el deixessin descobert.

Van començar a caure, intercanviant un trio de cops ràpids com llampecs que van deixar les mans d’en Caedus coent i el seu cor corrent. L'última vegada que havia lluitat contra Luke, va començar amb una ferida dolorosa al ronyó però amb dos braços sans... i amb prou feines va aconseguir sobreviure. Ara, amb una ferida relativament suportable a l'espatlla i un braç bo, hauria de fer més que sobreviure, hauria de prevaldre... perquè ara no hi hauria pietat en l'últim minut. Aquest cop, al seu oncle no li faria res si ell sobrevivia per tal que Caedus morís, perquè ara Luke sabia la veritat sobre qui havia matat la seva dona.

Després del tercer intercanvi, Caedus i Luke van caure a la zona de butaques, a dues files de distància. Tots dos van aterrar dempeus, Luke una mica més lleugerament que Caedus.

Caedus va desactivar el seu sabre de llum i va sacsejar la mà cap avall, armant el llançador de dards que havia començat a fer servir sota la màniga després del seu últim combat.

Però Luke va fer una cosa encara més inesperada, va treure una mà del sabre de llum i el va empènyer amb el palmell. Un instant després, el martell invisible d'una explosió de la Força li va donar a Caedus a l'estèrnum i el va enviar no per sobre, sinó a través de les butaques darrere d'ell.

Va xocar contra la següent fila i va caure a terra peu a peu amb el gran mandalorià que havia matat abans, el de l'armadura negra i el casc vermell. El cap d’en Caedus estava girant i el seu pit feia més que fer-li mal... bategava, cremava, estrenyia tan fort que gairebé no podia respirar.

Però encara tenia el seu sabre de llum... i el necessitava. Va prémer l'interruptor d'activació i va aixecar l'arma just quan la fulla blava d’en Luke descendia per llescar-lo. Caedus la va detenir amb la seva pròpia fulla carmesina, després va redreçar el seu braç, simultàniament desviant i apuntant el llançador de dards al canell a la cara del seu atacant.

-Volar! -va ordenar.

Un feble alenada d'aire va fer un pessigolleig a l'avantbraç d’en Caedus quan el llançador va disparar els seus dards, però Luke ja estava girant fora del camí. Els projectils van passar en un inofensiu flaix negre i es van esvair; llavors Luke estava girant a la fila on jeia Caedus, posicionant-se per sobre del cap d’en Caedus per donar el cop de gràcia.

No hi havia temps per saltar amunt o deixar anar un raig de llampecs de la Força, i l'angle era particularment dolent per bloquejar i desviar. L'única esperança d’en Caedus jeia als seus peus, i es va apoderar d'aquesta esperança amb la Força, usant-la per posar al mandalorià mort a sobre d'ell, i llavors llançà el cadàver de cap cap al Luke.

Dos cossos van xocar amb el fort cruixit del metall impactant l'os. Quan Caedus no va morir en l'instant següent, es va adonar que finalment havia fet que el seu oncle es posés a la defensiva. Va rodar sobre un genoll, amb el sabre de llum encès i aixecat entre ells.

Luke jeia enterrat sota l'enorme mandalorià, amb sang acumulant-se al voltant del seu cap i un braç immòbil sobresortint de sota del costat del tipus. Segons totes les aparences, Luke Skywalker era mort... o almenys inconscient.

El cor d’en Caedus va començar a bategar no de por, sinó d'emoció. Les seves visions últimament estaven plenes amb la cara del seu oncle: Luke Skywalker atacant aquí a Níquel U, Luke disparant-li des un dels Bes'uliike d’en Fett, Luke assegut al tron ​​d’en Caedus, reclamant el Nou Imperi per a ell. Hi havia ell -Lord Caedus- finalment acabat amb aquestes visions... finalment descartat la possibilitat que aquests futurs es convertissin en el futur?

Tot i que estava ansiós de desfer-se d’en Luke, Caedus també sospitava. El seu oncle havia estat utilitzant un nou estil de lluita, que mai li havia ensenyat als seus estudiants a l'Acadèmia Jedi... un que, fins on Caedus sabia, mai havia utilitzat contra algú que hagués sobreviscut per descriure’l. L'estil era essencialment conservador, brutal i despietat, dissenyat per fer mal sense patir-... i no tan complicat.

El que volia dir que ara seria el moment perfecte per canviar d'estil i atrapar un oponent desprevingut fent-se el mort. Usant la Força per mantenir al mandalorià pressionat fermament sobre en Luke, Caedus va retrocedir vint passos cap al cos d'un soldat d'assalt caigut, llavors va desactivar el sabre de llum i se’l va ficar sota el braç ferit. Quan Luke encara no es va moure, va treure una granada de fragmentació del cinturó d'equip del soldat. Va accionar el botó per armar-la, després va enviar la granada navegant cap al seu oncle i el mandalorià mort.

Tot i el brunzit a les orelles i la boira en el seu cap... malgrat l'enorme patiment del seu crani i el nus de dolor que s'inflava en el seu front, Jaina mai havia estat tan plena de la Força. Podia sentir-la en cada cèl·lula del seu cos, arremolinant-se a través d'ella com el foc, cremant més ferotgement a cada moment. Mai no s'havia sentit tan forta ni tan ràpida ni tan alerta. Podia travessar una paret de duracer amb el puny, o agafar una sageta làser entre els dits. Tot i la cortina vermella de sang que queia com una cascada de la ferida on el casc d’en Vatok havia partit el seu front, ella estava al corrent de tot.

Incloent aquesta granada que venia cap a ella.

Així que la Jaina es va estendre amb la Força i la va enviar volant de tornada cap al seu germà. Un instant després, el pes pressionant sobre ella es va alleugerir quan l'atenció d’en Caedus es va desplaçar a la granada. Estava a punt de llançar amb la Força el cos del seu amic... llavors va recordar que el seu germà havia estat anticipant als seus atacs. Va agafar el beskad que penjava de la cintura d'en Vatok, llavors va enviar el seu cos volant darrere de la granada.

El sabre de ferro a penes havia sortit de la seva funda abans que el cop de martell d'una detonació de granada sacsegés el fòrum. El cos d’en Vatok es va retallar contra el flaix taronja de l'explosió. Jaina el va mantenir allà, protegint-se del calor flamejant de l'explosió, i va sentir la picada ardent de la metralla només a les cames.

La detonació va escombrar els últims esquinçalls de boira de la ment de la Jaina. Sense esperar per veure si havia estat greument ferida, va deixar caure al pis el cos del seu amic i va saltar a l’encalç del seu germà, amb el sabre de llum en una mà i el beskad d’en Vatok en l'altra.

Caedus es va tornar a la seva trobada amb el braç sa cap endavant i l'espatlla ferida cap enrere. Jaina va carregar per dalt amb el sabre de llum i per baix amb el beskad. Caedus va lliscar cap enrere, permetent que les dues fulles passessin, a continuació, va saltar cap endavant i contracolpejà, tractant d’empalar-la amb el seu propi impuls.

Jaina ja estava girant més enllà de la fulla carmesina, pivotant sobre el plastró d'un soldat d'assalt mort mentre feia girar el beskad d’en Vatok a l'altura del coll. Però Caedus l'havia anticipat un cop més, inclinant-se enrere per rebre el cop a l'espatlla ferida en lloc de través de la gola.

Jaina ni tan sols va sentir al beskad travessant l'os. Simplement va escoltar una veu -la veu d’en Jacen- cridant d'impressió i dolor; després un braç va aterrar sobre les seves botes. En l'instant següent Caedus s'allunyava girant, cridant i agitant un monyó vermell i una cosa calenta i humida li va ruixar a la cara i la gola i va començar a cremar com àcid.

Una part d'ella -la part que havia crescut amb Jacen, entrenat amb ell a Yavin IV i intercanviat boles de neu als camps polars de Coruscant- estava massa horroritzada per actuar. Aquesta part volia quedar paralitzada per la impressió, fer veure que això només era un terrible malson del qual despertaria aviat. L'altra part -la part que realment havia demanat aquesta missió- sabia el que passaria si es deixava congelar.

Jaina es va llançar darrere d’en Caedus. La pèrdua d'un braç no semblava pertorbar-lo. Ell simplement es va tornar per trobar-se amb el seu atac, els seus ulls grocs cremaven de dolor i fúria, i els seus sabres de llum es van trobar en una brillant explosió de color. Jaina va fer que el beskad tornés a girar, dirigint-lo baix cap a la cuixa... i va saber que estava en problemes quan Caedus ni tan sols va tractar de bloquejar-lo.

Caedus va desactivar el seu sabre de llum i el va deixar caure entre ells. Jaina va sentir que el beskad començava a mossegar, a continuació, el palmell del seu germà se li va enfonsar profundament en la boca de l'estómac. En el següent instant viatjava creuant la càmera en un raig de llampecs de la Força, els seus músculs es crispaven, les seves dents es premien, a les orelles rugia l'ardent espurneig de les sinapsis cremant-se.

Un segon més tard, va xocar contra un mur de duracer, va sentir un terrible cruixit en les seves costelles, i va caure a terra, encara sostenint el sabre de llum i el beskad. El raig de la Força es va esvair, però els seus músculs van seguir sent uns inútils nusos adolorits, i la pudor de la carn cremada era tan forta que volia vomitar. En canvi, va tractar d'aixecar-se... i només va aconseguir deslligar una dotzena de diferents tipus de dolor.

A l'altre costat de la càmera, el seu germà estava en una no gaire millor forma. Estava assegut desplomat en una butaca mig esfondrat, amb la mà que li quedava subjectant el monyó del braç que li faltava, la ferida de la cuixa rajant sang a terra. Els seus ulls grocs la miraven amb més confusió que fúria, i el seu cap estava inclinat com si no pogués creure el que estava veient.

-Tu? –panteixà -. Jaina?

La Jaina va aconseguir aixecar el seu cap palpitant. Li feia mal -molt- i la seva visió començava a tornar-se borrosa.

-No he canviat tant, Jacen –va dir ella. Amb el control dels seus músculs començant a tornar, es va aixecar a una posició de genolls-. I espero que sàpigues el molt que aquest disbarat Sith està embogint a la mare i el pare.

Si Caedus va sentir la seva ocurrència, no ho va demostrar. Els seus ulls grocs van començar a llançar-se al voltant de la càmera, buscant una cosa que la Jaina no entenia, però potser això era només perquè el cap li bategava tan fort. El dolor estava començant a regirar-li els pensaments.

D'alguna manera, Caedus es va obligar a posar-se dempeus. Això hauria estat impressionant... si no fos tan kríffidament esgarrifós.

-On és Luke? -va exigir.

-Just darrere meu -va dir la Jaina, també posant-se dempeus. L'esforç va fer que punxades d'angoixa es disparessin a través dels seus pulmons, i es va adonar que tenia algunes costelles trencades per combinar amb el que el raig havia socarrimat al seu pit. Va aclucar els ulls cap a ell, tractant de mantenir-lo enfocat per poder matar-lo -. Vine aquí, i te’l mostraré.

Això va fer que la mirada d’en Caedus tornés immediatament a ella, i Jaina es va adonar que podria haver-se sobrepassat. Ella encara tenia els dos braços, però el fet que el seu germà seguís dret demostrava quant més grans que els seus eren els seus poders de la Força. Va tirar el beskad a un costat i va convocar a la seva mà el blàster d'energia d'un soldat d'assalt caigut.

Llavors la Jaina va percebre que algú l'observava des de la direcció de l'avantcambra on havien fugit els Moffs. Va aixecar la vista per trobar un parell de taques grises posant-se en posicions de foc a les portes. Va deixar anar una ràfega de foc de supressió cap als dos soldats, i va donar una tombarella amb la Força cap a la cobertura oferta per la cabina de projecció destruïda, aterrant cap enrere per quedar-se enfrontant al seu enemic i en posició per defensar-se.

Les botes de la Jaina ni tan sols havien tocat a terra abans que els soldats d'assalt obrissin foc. Va deixar caure el blàster d'energia i va utilitzar el sabre de llum per desviar els seus trets, dirigint-los cap al seu germà. Si el mantenia prou ocupat, no seria capaç de llançar un altre atac de llampecs. El seu sabre de llum va cobrar vida amb un espetec i va començar a teixir un escut carmesí davant seu.

Llavors la Jaina va patir un abrupte esgotament quan les seves energies de la Força van tornar al seu nivell normal. Tot d'una sentia fred, cansament i dolor, i amb prou feines tenia forces per a sostenir el sabre de llum, mentre es movia cap enrere i endavant, rebotant els trets làser. Va retrocedir més profund a la cabina de projecció, ensopegant amb la runa del combat que normalment hauria percebut sense cap pensament conscient. Quan va arribar al panell de control avariat, finalment va poder deixar-se caure darrere de la cobertura.

La veu d’en Caedus sonava en el fòrum, encara profunda, ressonant i forta.

-Ella no! Skywalker és el perillós.

Skywalker?

Estava la Jaina ara també començant a escoltar coses? O era Caedus el que començava a imaginar-les?

El foc blàster es va allunyar de la cabina de projecció i es va tornar més erràtic. Jaina va treure el cap, mirant per sobre del tauler de control a través de la socarrimada finestra d'un sol sentit de la projeccionista.

El seu germà estava coixejant cap a l'avantsala, finalment començant a semblar una mica feble i marejat. La seva mà bona encara sostenia el monyó del seu braç retallat. Però els seus ulls grocs estaven rodons de por i el seu front frunzit d'ira, i estava mirant cap a la cantonada llunyana de la càmera, que la Jaina no podia veure des del seu punt de vista.

-Allà, estúpids! -va cridar-. Disparin-li!

Els dos soldats d'assalt van semblar estudiar la cantonada per un moment, després obedientment van tornar a obrir foc. Les sagetes d'energia ràpidament van començar a rebotar cap a les butaques, però era impossible determinar si estaven sent desviades per un sabre de llum o simplement rebotaven a les parets.

Jaina no tenia l'energia per investigar. Va tornar a ajupir-se i es va obrir per complet a la Força, atraient-la cap el seu exhaust i malparat cos des de totes direccions. Els sords crumphs de les càrregues trenca-portes van començar a sonar en algun lloc en el fòrum mentre que la resta de la Guàrdia d'Elit començava a obrir-se camí a la zona de la batalla. Va saber que la seva missió acabava de passar de difícil a impossible, però quan anava a tenir una oportunitat millor? Caedus estava ferit i feble, i si podia aconseguir-ho, podria ser capaç d'acabar amb ell.

Un repic urgent va començar a créixer en el fòrum quan els soldats d'assalt van començar a entrar a dojo a través de les entrades que acabaven de forçar. Jaina es va aixecar i va encendre el seu sabre de llum, però abans que pogués fer un pas enrere cap a la bretxa, va sentir una nerviosa presència insectoide estudiant-la des de l'altre extrem de la cabina.

La Jaina es va tornar per mirar. El tècnic que l'havia ajudat abans estava traient el cap a través d'un forat fos en la paret del darrere.

-Jedi Solo, estàs a punt per a partir? -va preguntar el verpine.

-Partir? -Jaina va arrufar les celles; el que va ser una mala idea-. No ho crec. Caedus segueix amb vida.

El verpine va assentir.

-Sí, els meus companys de rusc informen que està sent traslladat d'urgència a la infermeria -va dir-. I el teu equip d'extracció t'esperarà a EscotillaSuperfície CràterDeu.

-No puc. –La Jaina va negar amb el cap, i després gairebé es va perdre quan va tractar de mirar fora al fòrum i va atreure una andanada de trets blàster. Es va donar la volta i va tornar a mirar el verpine, que estava amagat just fora del forat fos, tremolant-. Pots portar-me a la infermeria?

-No! -va respondre el verpine-. Estàs massa danyada per lluitar. Em preocupa que ni tan sols puguis arribar a CràterDeu pels teus propis mitjans. Podria haver de carregar-te.

Jaina el va acomiadar amb la mà. No podia permetre que Caedus es reagrupés. Ja havia perdut l'avantatge de la sorpresa, i l'únic que sabia amb certesa era que si li deixava recuperar-se...

-El teu equip d'extracció es troba en una posició precària. -El verpine havia de cridar per fer-se sentir per sobre del foc blàster-. Insisteixen que vagis ara.

La Jaina va percebre a la seva mare estenent-se a ella a la Força, cridant-la. Podia sentir no només la por que la seva mare sentia per ella, sinó també el terror de dents premudes del combat... i una certa sensació d'exigència que portava el pes d'una ordre.

La Jaina va sospirar. Li havia promès al Consell que obeiria les seves ordres.

-D'acord, d'acord. -Va anar corrent, més aviat ensopegant, cap a la sortida-. Digues-los que anem de camí!

Següent