Traïcions (XVII)

Anterior

Capítol 17

Den havia de tornar al seu treball ("Em tenen cultivant verdures, t'ho pots creure?"), Així que Obi-Wan va suggerir a l’Ànakin que sortissin a entaular conversa amb els habitants del Biocreuer, mentre esperaven la resposta de Tnani.

Van parlar amb tots els que van poder trobar: un bibliotecari, un tècnic, un professor, una ex líder del seu planeta que ara era administradora. Tots van parlar amb admiració de l'Uni i de la seva vida a bord del Biocreuer.

Tots consideraven que la seva decisió d'abandonar els seus planetes havia estat la més encertada.

– A tu què et sembla? –va preguntar Obi-Wan a Ànakin mentre es dirigien a una cantina propera per al berenar–. Penses que els han rentat el cervell?

La percepció de l'Ànakin solia omplir-lo de curiositat. Sovint li sorprenia adonar-se que era més aguda que la seva. Ànakin veia les coses per intuïció, mentre Obi-Wan era conscient que tendia a analitzar-ho tot massa.

–No és que els hagin rentat el cervell –va dir Ànakin–. És només que... d'alguna manera, estan tristos.

– Tristos?

–Per haver-se rendit. Això sempre és trist, no? I deixar enrere a la teva família i els teus amics també fa pena. Intenten fer com que no els afecta. Però hi és. En els seus somnis. On si no?

Intrigat, Obi-Wan va reflexionar sobre les paraules de l'Ànakin. Ell mai ho hauria formulat així, ni hauria arribat a la mateixa conclusió, però la veritat era que Ànakin havia posat el dit a la nafra que ell estava buscant.

L'únic inconvenient era que no podien acusar ningú de "induir a la tristesa" davant el Senat. I no havien trobat proves contra Uni.

Un grup de guàrdies de seguretat va aparèixer de sobte girant la cantonada a pas ferm. Al principi, Obi-Wan els va mirar amb curiositat. Després el seu instint el va alertar. Els guàrdies anaven a pels Jedi.

Anaven armats amb pistoles làser que no havien desenfundat, i electropunxons que portaven a la mà.

Ànakin va percebre la pertorbació en la Força un segon més tard que Obi-Wan. Es va tensar i va mirar al seu Mestre, sense saber què fer.

Obi-Wan no volia enfrontar-se a la seguretat de la nau. La seva missió era només una investigació pacífica.

L'oficial al comandament va brandar el seu electropunxó.

–Vinguin amb nosaltres.

– Qui ho ordena? –va preguntar Obi-Wan.

–Uni. Anem.

El guàrdia va alçar l’electropunxó i es va dirigir cap a l’Ànakin. Obi-Wan es va adonar que anava a utilitzar-lo, i un cop així podia deixar-te el braç o la cama paralitzats per una bona estona.

El guàrdia de seguretat no va tenir temps ni de parpellejar. El sabre làser d’Obi-Wan es va activar i es va moure abans que l’electropunxó pogués acostar-se uns centímetres més. L'arma Jedi va tallar el punxó en dos netament. El guàrdia va caure de genolls per la força del cop. No estava ferit, sinó atònit.

Tot d'una, els altres guàrdies van saltar sobre ells. Ànakin ja s'havia allunyat del primer guàrdia i havia desenfundat el seu sabre làser. L'hi havien prestat al Temple, i era efectiu malgrat no tenir molta potència.

–No els hi facis mal, només hem de desarmar-los –va murmurar-li Obi-Wan abans de retrocedir d'un salt per esquivar un guàrdia que el va envestir des de l'esquerra.

Obi-Wan es va girar, i el seu sabre làser va dibuixar una taca de llum i calor en l'aire, convertint al punxó en un pilotet de cendres que va caure a terra.

El sabre làser d'entrenament de l’Ànakin va descriure un cercle abans de pujar i enviar el tercer punxó a terra en dues meitats foses. Obi-Wan i Ànakin van saltar per defensar-se contra els dos últims guàrdies, que van retrocedir a batzegades, espantats per la demostració dels Jedi. Un d'ells va tirar el punxó per desenfundar la pistola. Obi-Wan va partir el punxó de l'altre en dos i va acostar la fulla del sabre làser a la cara de l'últim guàrdia.

– De debò vols desenfundar la seva arma? –va preguntar.

Els ulls se li sortien al guàrdia de les òrbites. Es va mullar els llavis.

–N... No.

–Anirem amb vosaltres voluntàriament –va dir Obi-Wan, mirant als guàrdies un a un–. Ho enteneu?

El primer es va posar dempeus.

–Estem ben entrenats –va dir a Obi-Wan–. És només que mai ens havíem enfrontat a uns Jedi. Si no us importa seguir-nos...

Obi-Wan va apagar el sabre làser i va indicar a Ànakin que fes el mateix.

Els guàrdies de seguretat van formar cautelosament al seu voltant. El primer es va dirigir cap al turboascensor.

– A què creus que ve tot això? –va murmurar l’Ànakin.

–No tinc ni idea –va respondre Obi-Wan–. O hem transgredit alguna norma, o Uni ha decidit que s'ha acabat la investigació.

Es van dirigir al pis més alt i van ser guiats fins a les estances de l’Uni. Les portes es van obrir. Els oficials de seguretat es van alinear contra la paret. Vox i Uni estaven al mig de la sala, esperant-los. Obi-Wan es va adonar que Vox tremolava d'ira.

–Com sempre, hem comprovat que és impossible fiar-se dels Jedi –va escopir Vox–. Us convidem a compartir la nostra casa i ens traïu. Algú ha entrat en els nostres arxius confidencials!

Den, va pensar Obi-Wan, desesperat. Hi havia d'haver recordat que Den no era el lladre més dotat del món, per molt que aquesta fos la seva professió.

– Ens estàs acusant? –va preguntar Obi-Wan.

– I tant que sí! –va exclamar Vox.

–Nosaltres no hem estat –va dir Obi-Wan sense faltar a la veritat.

– Em diràs que no esteu implicats? –va dir Vox amb veu burleta. Va fer un gest amb la mà–. És igual. El meu fill i jo sabem de primera mà que a l'Orde Jedi li encanta tergiversar la veritat...

– Això no és cert! –va esclatar Ànakin–. Els Jedi no menteixen.

Vox va mirar a l’Ànakin amb menyspreu.

– I tu què saps, xaval? T'ha explicat el teu Mestre que va matar un altre noi i que va mentir sobre això? No, ja m'ho imaginava.

–Això no és cert –va replicar l’Ànakin.

–Ara no estem discutint el passat –va dir Uni, posant una mà sobre el braç del seu pare–. Parlem del present. Tu has violat la nostra confiança, Obi-Wan Kenobi. Exigim que truquis al teu transport perquè vingui a recollir-vos. Fins llavors, no podràs sortir de l'habitació. –Uni va parlar amb més calma que el seu pare, però Obi-Wan es va adonar que hi havia fúria i una sensació de triomf en els seus ulls, com si Uni hagués esperat que Obi-Wan fiqués la pota. Estava encantat de tenir una excusa per expulsar els Jedi de la seva nau.

El que hi havia entre ells seguia pertanyent al terreny d'allò personal.

–Estic aquí en nom del Senat –va intentar dir Obi-Wan–. Si ens ordeneu marxar abans d'acabar la investigació, hi haurà una altra molt més completa. El Senat no s’ho prendrà bé, i més en no existir cap prova que recolzi aquesta acusació.

Una expressió preocupada passà momentàniament per la cara de l’Uni, però Vox va rebutjar el comentari amb un gest de la mà, com si fos un molest insecte.

–Això no ens preocupa –va dir en Vox–. El Senat no ens espanta.

–Truca ara mateix a la teva nau –va dir Uni–. No permetem que els estranys aterrin al Biocreuer, però farem una excepció. I el teu intercomunicador queda confiscat.

Obi-Wan va considerar les opcions que tenia. Podien resistir-se. Escapar d'aquella habitació no anava a ser difícil. No li preocupava en absolut la seguretat de la sala, encara que sens dubte a Uni i a Vox els tranquil·litzava la presència dels seus guàrdies.

Però on podien anar? Podien ocultar-se per la nau, Den els ajudaria. Però què aconseguirien amb això? No havia vist cap prova que els seus habitants fossin manipulats o maltractats. No hi havia raons de pes per enfrontar-se a Vox i Uni en aquell moment.

La discreta mirada triomfal de l'Uni va cobrar vida de sobte. Hi havia aconseguit arraconar-lo, i ho sabia.

Obi-Wan va agafar el seu intercomunicador i el va activar. Va introduir la freqüència d’en Garen.

–Hem acabat –li va dir–. Necessitem que vinguis a buscar-nos –li va donar les coordenades que Uni li va facilitar.

–Quanta pressa t'has donat. Tens sort que estigui a prop, en el sistema Tentrix. Estaré allà en una hora –va respondre Garen.

Van tallar la comunicació. Uni va assentir satisfet i va estirar el braç. Obi-Wan li va lliurar l’intercomunicador.

Després es va tornar cap a l’Ànakin. Després d'un gest d'aprovació del seu Mestre, Ànakin va lliurar el seu intercomunicador a Uni.

–Se us lliuraran abans de la vostra sortida –va dir Uni.

–Al contrari que vosaltres, nosaltres no som lladres –va dir Vox entre dents.

–Els guàrdies us escortaran de tornada a les vostres habitacions –va dir Uni–. No tornaré a veure't, Obi-Wan Kenobi –Va somriure per primera vegada–. I he d'admetre que me n'alegro.

Següent