Traïcions (XII)

Anterior

Capítol 12

La següent parada prevista del Biocreuer era el planeta Hilo. Yoda va disposar un transport que recollís a Obi-Wan i Ànakin a la plataforma d'aterratge.

Obi-Wan estudiava el seu datapad la informació que li acabaven de proporcionar sobre Hilo. Ànakin mirava fixament el cel de Coruscant. De tant en tant exclamava, en veure una nau que travessava les bullicioses vies espacials.

– Mestre, mira aquesta nau! –deia de sobte–. Has vist mai res més bell?

Obi-Wan alçava la vista. Una nau aerodinàmica recorria les vies del trànsit aeri maniobrant per avançar a les altres.

–El més probable és que sigui el transport d'un diplomàtic o d'un senador –va dir, en veure el distintiu de crom al casc negre de la nau.

Va observar com el talentós pilot aconseguia fer-se un buit per ficar-se a la poblada avinguda, i després donava un gir sobtat cap a ells. Per a sorpresa d'Obi-Wan, la bella nau va aterrar a la plataforma Jedi.

– Potser sigui aquest el nostre transport! –va cridar l’Ànakin.

La rampa va descendir, i una figura coneguda va baixar cap a ells.

– Garen! –Obi-Wan va sentir una enorme alegria en veure el seu amic. Garen portava anys sense tornar al Temple.

Es va dirigir ràpidament cap a ell, i els dos es van fondre en una abraçada.

–Quina sorpresa –va dir Obi-Wan, retrocedint un pas per observar l'aspecte del seu amic. Es va alegrar de veure a Garen tan en forma i tan saludable com sempre. Seguia portant els cabells llargs i solt que li arribava gairebé a les espatlles, i la seva mirada era tan afectuosa i càlida com recordava. Sabia que venia d'una difícil missió a la Vora Exterior, encara que ignorava els detalls.

–Sembles més gran –va dir en Garen–. Però no sé si més savi... Hauré de suposar que sí –va dir amb expressió jocosa.

Obi-Wan va somriure.

–No has canviat res.

–Em sap greu molt la mort de Qui-Gon –va dir Garen, canviant de sobte de to–. Hauria vingut, però...

–No passa res, amic meu. Va ser una gran pèrdua per als Jedi.

–I per a tu.

–Sí. Era el meu amic, a més del meu Mestre –va dir Obi-Wan. No solia parlar de Qui-Gon amb ningú. Seguia sent massa dolorós, fins i tot després de tant temps–. Però permet que et presenti al meu padawan.

–Què estrany resulta sentir-te dir això –va dir Garen somrient–. Ara ja som tan grans que tenim els nostres propis padawan. Qui ho hauria dit?

Ànakin s'havia quedat enrere, estudiant la nau amb ulls ansiosos. Quan va veure la mirada amable d'Obi-Wan, va saber que podia acostar-se.

– És la teva nau?

–Ànakin, no siguis mal educat –va dir Obi-Wan en to de desaprovació–. Aquest és el meu gran amic, el Cavaller Jedi Garen Muln. Garen, aquest és Ànakin Skywalker.

–És un honor conèixer-te a la fi –va dir Garen–. No, aquesta nau no és meva. És una nau reial del sistema Bimin III, prestada als Jedi.

–Sabia que t’ho faries per acabar tenint una nau –va dir Obi-Wan.

Garen va fer que sí amb gest trist. Obi-Wan sabia que el seu amic va patir una amarga decepció quan els Jedi van decidir posar fi al programa de caces. Però Garen havia aconseguit arribar a ser el padawan de la Clee Rhara, i va dur a terme missions per tota la galàxia.

–Al final va ser el millor que podia passar –va dir en Garen–. La veritat és que el Consell va fer bé tancant el programa de pilots de caça. Una flota d'aquest tipus de naus ens hauria portat problemes.

–Estàs dient que hi va haver un temps en què els Jedi tenien un programa per a pilots de caça? – Va preguntar l’Ànakin, atònit davant la notícia.

–Sí, Ànakin, fa molt de temps, quan Obi-Wan i jo érem tot just una mica més grans que tu –va respondre Garen rient.

–I el van cancel·lar? –el rostre de l'Ànakin indicava clarament el que opinava d'aquella decisió.

–Van haver de fer-ho –va dir en Garen–, però he d'admetre que va ser divertit mentre va durar.

Ànakin va contemplar la nau.

– Corre molt?

–Tant com vulguis –va respondre Garen. Va mirar a l’Ànakin amb curiositat–. Per què t'agrada córrer, Ànakin?

A la cara del noi va tornar a aparèixer aquella expressió somiadora i distant.

–Perquè només així puc deixar-me enrere a mi mateix –va dir amb els ulls fixos sobre la nau.

Garen va mirar a Obi-Wan. Va alçar una cella. No era una resposta pròpia d'un Jedi. Obi-Wan va arrufar les celles preocupat. Seguia havent parts d'Ànakin a les quals no podia arribar.

No. Acabaràs arribant a elles. Yoda i Mace Windu s'equivoquen. Qui-Gon tenia raó. Ànakin no és massa gran per aprendre.

Garen va recolzar la mà a l'espatlla de l'Ànakin.

–Vine, t'ensenyaré la nau.

–Esperem el nostre transport a Hilo –va dir el noi amb to decebut–. No crec que el meu Mestre em deixi.

–Doncs jo crec que sí et deixarà –va dir en Garen–. Perquè jo sóc el vostre transport a Hilo.

Ànakin no podia creure la sort que havia tingut. Un somriure de felicitat li va il·luminar la cara i va pujar corrent per la rampa.

Garen va agafar l'equip de supervivència d'Obi-Wan.

–Sembla molt jove –va comentar.

Obi-Wan va sospirar.

–Cada dia que passa creix més.

***

Van sortir de l'hiperespai entre la brillantor de les estrelles. Era el moment favorit d'Ànakin, i Obi-Wan ho sabia. Va contemplar el rostre del noi, interessadíssim en la forma en què Garen pilotava la seva nau entrava a l'atmosfera d’Hilo.

Garen va deixar anar un xiulet d'admiració.

–Allà està.

Davant d’ells va aparèixer la nau més gran que Obi-Wan havia vist mai. Semblava formada per moltes naus juntes, fabricada de diferents metalls, reblons i enganxades, i el color verd apagat es barrejava amb un color plata resplendent i un negre brillant. Avançava a batzegades en una òrbita lenta i mandrosa al voltant del planeta.

–Primer caldrà aterrar a Hilo i agafar allà un transport fins a la nau –va dir en Garen–. Pel que sembla no permeten que els estranys aterrin directament en ella.

–Mai havia vist res igual –va dir l’Ànakin. Es va aixecar del seient per acostar-se al mirador de la cabina, va somriure i va mirar amb malícia a Obi-Wan–. S'assembla a les coses que fabrico jo.

Obi-Wan no va tenir més remei que estar d'acord. La nau tenia l'aspecte rabassut i atrotinat de les construccions amb què s'entretenia l’Ànakin.

La plataforma d'aterratge s'alçava al lluny, amb un vaixell de càrrega lleuger estacionat en un lateral. En apropar-se, Obi-Wan va veure que estaven omplint-lo de subministraments.

Garen va aterrar perfectament, com sempre. Va ajudar a Ànakin i Obi-Wan a agafar les seves coses i els va guiar fins a la rampa.

Obi-Wan i Garen van intercanviar una afectuosa mirada de comiat, una mirada que s'havien dirigit sovint al llarg dels anys.

–Que la Força t'acompanyi –va dir Garen–. Si ho necessiteu us puc portar de tornada. Estaré un temps per aquest quadrant.

–Que la Força t'acompanyi –li va dir Obi-Wan.

Garen es va girar i va pujar per la rampa. No es va girar per acomiadar-se per última vegada. Mai ho feia. Només Obi-Wan sabia que el seu vell amic odiava els comiats.

–Vostès han de ser l'equip d'investigació Jedi –el to era fred i comercial. Obi-Wan es va girar i va veure a un humà alt, que s'estava quedant calb, i que portava un monovestit de color blau clar.

–Sóc Obi-Wan Kenobi, i aquest és Ànakin Skywalker –va respondre el Jedi.

–Em dic Nort Fandi –va dir l'home–. Sóc el pilot del vaixell de càrrega. Tenim la sortida programada. Pugin a bord. No ens agrada demorar-nos en altres planetes.

En el to tallant d’en Nort Fandi no hi havia indici d'amabilitat o bones maneres. Obi-Wan i Ànakin van pujar al vaixell de càrrega i van trobar uns seients. Pocs minuts després, Nort Fandi i altres dos membres de la tripulació van seure al costat d'ells. Al cap d'uns segons, van sortir en direcció al Biocreuer.

– Van a portar-nos directament fins a Uni? –va preguntar Obi-Wan a Nort Fandi.

Aquest va respondre sense donar-se la volta.

–No. Rebran instruccions.

I no va tornar a articular paraula. Quan es van acostar al Biocreuer, unes escotilles es van obrir a l'enorme nau i Obi-Wan va poder veure la zona d'aterratge. Nort Fandi va introduir el vaixell de càrrega a l'interior. Els motors es van apagar.

Una dona baixeta, amb el mateix monovestit de color blau, els esperava al peu de la rampa.

–Sóc Deleta –va dir–. Els portaré a les seves cabines.

– Podrem veure a Uni després d'això? –va preguntar Obi-Wan.

Deleta els va guiar fins a la zona de turboascensors.

–Ell es posarà en contacte amb vostès en breu.

Obi-Wan no va poder percebre ni por ni ansietat en els molts éssers amb els que es van creuar camí de les seves cabines. Procedien de tota la galàxia. Alguns portaven el mateix monovestit blau; altres, túniques; i alguns lluïen els turbants o pantalons propis del seu planeta d'origen. Semblaven ocupats i tranquils, i Obi-Wan no va tenir la impressió que els estiguessin controlant mentalment. Les seves mirades eren transparents, concentrades, i es fixaven en Obi-Wan i Ànakin amb curiositat.

Les habitacions dels Jedi eren petites i austeres, però tenien una petita biblioteca compartida, un cubicle per dutxar-se i fins i tot una petita nevera amb sucs frescos i coses per picar.

–En breu els portaran el menjar –va dir la Deleta–. No s'aventurin sols per la nau. Si volen fer una visita, jo els hi concertaré en breu.

– Com puc posar-me en contacte amb Uni? –va preguntar Obi-Wan.

–Ell mateix es posarà en contacte amb vostè en breu –va respondre la Deleta amb tota tranquil·litat. Després va marxar.

***

– Què creus que significarà "en breu" en aquesta nau? –va grunyir Ànakin. Estava recolzat al seu llit, amb gest enfadat–. Un any? Més?

–Ja han passat dos dies –va dir Obi-Wan–. Totes les missions requereixen el seu temps.

Havia dit aquestes paraules de forma automàtica. Estava tan fart com l’Ànakin. Totes les peticions realitzades per parlar amb Uni o per veure la nau havien rebut el mateix: "en breu es posaran en contacte amb vostè". Quan Ànakin i ell van decidir visitar la nau pel seu compte, van ser escortats amablement i fermament de tornada als seus dormitoris, amb l'excusa que rebrien una trucada... "en breu".

Al principi, Obi-Wan es va mostrar reticent a exercir pressió. Eren convidats del Biocreuer i no li agradava començar una missió havent d’insistir en alguna cosa. Però ell també tenia els seus límits, i aquesta situació els sobrepassava.

Obi-Wan va prémer el botó de la consola de comunicacions de la paret. Com sempre, una veu neutra i agradable va respondre a l'altre costat.

– En què puc ajudar-lo?

–Voldria deixar un missatge per a Uni –va dir Obi-Wan.

–Ell es posarà en contacte amb vostè en breu...

–Bé. Doncs llavors informi'l que si no es reuneix amb nosaltres en deu minuts, trucaré a la meva nau perquè vingui a buscar-nos i tot el poder del Senat es deslligarà contra el Biocreuer.

Obi-Wan no va esperar que hi hagués resposta. Es va limitar a tallar la connexió.

Ànakin estava assegut molt recte.

– De veritat faries això?

–Els Jedi no amenacen –va dir Obi-Wan–. Informen. –Es va asseure tranquil·lament, però tenia els ulls fixos en el crono. Podia passar qualsevol cosa. Podien tancar-los. O expulsar-los de la nau en el pròxim planeta.

Al cap de vuit minuts exactes, la porta xiuxiuejà en obrir-se. Van veure la Deleta amb la mateixa expressió neutra.

–Uni els rebrà ara mateix.

Obi-Wan i Ànakin la van seguir per un laberint de corredors fins a un turboascensor diferent a la resta. Els va portar a un pis superior, i van sortir a un rebedor desert.

Deleta es va dirigir a una porta situada al fons del passadís. Van entrar en una estada rodona, envoltada de seients baixos i tènuement il·luminada. La paret, el sòl i els mobles eren de color blau clar. Deleta va marxar, i les portes xiuxiuejaren darrere d'ella.

– Creus que estem en les estances privades d’Uni? –va preguntar Ànakin en veu baixa.

–És bastant probable –va respondre Obi-Wan.

Les portes es van obrir darrere d'ell, i el Jedi es va girar per veure entrar a un humà alt i esvelt. Tenia els cabells curtíssims i tan blancs com una lluna. Els ulls eren d'un color blau clar.

–Sóc Uni –Va dir.

Però Obi-Wan va saber al moment que era Kad Chun.

Següent