Traïcions (XIII)

Anterior

Capítol 13

Obi-Wan es va sentir com si algú li premés la gola. De no ser perquè tenia els dos peus clavats a terra, hauria jurat que havia trontollat.

–Kad Chun –va dir en veu alta, com atordit.

Kad el va mirar sorprès. Li va costar recuperar les bones formes.

–Obi-Wan Kenobi. Ara sóc Uni.

Kad es va acostar fins a Obi-Wan més del que aquest hagués desitjat. Els seus ulls clars van parpellejar mentre comprovava els trets de maduresa en el Jedi, que al seu torn va recordar la cara plena d'odi del noi a la sala de vistes del Senat.

–T’han enviat a tu.

–Sí.

–Suposo que no saben qui sóc.

–No.

–Kad Chun ja no existeix.

La curiositat d'Obi-Wan va superar la seva cautela.

– Com vas arribar fins aquí?

Kad es va girar i va començar a passejar per la sala. No va mirar a l’Ànakin ni una sola vegada, però el noi no li treia ull.

–Després d’aquella vista, el meu pare i jo vam tornar a Telos. Portàvem una vida tranquil·la, recuperant de la nostra doble tragèdia, ja que ell havia perdut un fill i jo a un germà, i el Senat va demostrar ser incapaç de fer justícia amb el seu assassí.

Obi-Wan va fer un bot, però Uni no li va mirar. Es va limitar a seguir passejant, agafant algun objecte de tant en tant, per observar-lo i tornar-lo a dipositar en el seu lloc.

–Van passar moltes coses bones a Telos. Crec que tu vas estar allà al principi. Es va formar un govern nou i vam començar a recuperar els nostres recursos naturals. Però amb els anys es va fer palès que la corrupció que va acabar amb les nostres institucions i el nostre govern estava més arrelada del que suposava el bon poble de Telos. El poder estava ple de gent interessada; Telos va iniciar la seva decadència. Les empreses privades es van apoderar dels nostres recursos naturals i els van esgotar.

–Ho lamento molt –va dir Obi-Wan.

–Em vaig trobar en certa posició de lideratge –va prosseguir Kad–. La gent m'escoltava. Sabia que era massa tard per salvar Telos. Estàvem perdent el temps. No podríem enderrocar aquesta classe de poder. Si volíem salvar la poca responsabilitat i honor que quedava a Telos, calia emportar-se als últims. I així ho vam fer. Vàrem noliejar una nau en la qual vam ficar també plantes i minerals. Vam viatjar per tota la galàxia. No busquem un altre planeta. No el necessitàvem. En els nostres viatges, ens vam adonar que la situació de Telos no era única. Hi ha moltíssims planetes corruptes a la galàxia. Els éssers més nobles alcen les seves veus, però són reprimits. Nosaltres els acollim aquí. La nau inicial va començar a créixer. Tenim els científics més brillants, als millors innovadors, professors, poetes, músics, metges. Tots creiem que, donat l'estat de la galàxia, l'única sortida que ens queda als que som millors és desvincular-nos completament d'ella. Quan la galàxia es destrueixi a si mateixa, serem la base per a una nova comunitat.

Kad es va tornar a la fi. Els seus ulls blau clar brillaven de fervor.

–Així que ja veieu que aquí no tenim a ningú contra la seva voluntat. Poden anar-se en quant vulguin. Estem treballant en un combustible renovable que pugui fabricar-se sense sortir de la nau, però encara no ho hem aconseguit. Per això hem de parar de tant en tant. Tenim l'esperança d'arribar a ser completament autosuficients. Així no necessitarem mantenir contacte amb altres planetes. Però fins llavors haurem de bregar amb les avorrides exigències del Senat. És una cosa que considero un insult a la intel·ligència de tots els pobladors de la nau. Però, tot i així, cooperaré.

– Ens deixaràs visitar la nau?

Kad va assentir.

–Concertaré una visita perquè pugueu fer-vos una idea. Després tindreu via lliure per inspeccionar-la al vostre gust.

– Podem parlar amb els teus seguidors?

Kad va arrufar les celles.

–Jo no faig servir la paraula "seguidors".

– Aquests éssers són aquí per la teva filosofia?

–Una filosofia que ells han fet pròpia –Kad va alçar una cella–. I què passa amb els Jedi? Per ventura som tan diferents de vosaltres? L'única diferència és que el Senat no envia a algú per investigar-vos.

–Som molt diferents. Nosaltres portem vides de contemplació, però també de compromís –va dir Obi-Wan en el to que adoptava quan estava enfadat–. Nosaltres no ens aïllem ni abandonem la galàxia.

–Sí, seguiu pensant que podeu fer el bé –va dir Kad en to desafiador–. Tots i cada un dels habitants d'aquesta nau es van sentir així alguna vegada.

Obi-Wan es va adonar que la millor estratègia que podia seguir era mantenir-se al marge. Sabia que era inútil discutir amb Kad i que l'actitud d'aquest era un posat. Intentava provocar a Obi-Wan. Sens dubte, Chun sabia que la tranquil·litat del Jedi també era una màscara.

–Lamento que consideris aquest procés insultant –va dir Obi-Wan amb molt de tacte–. Però has d’adonar-te que hi ha éssers per tota la galàxia que es troben de sobte havent d'assumir la desaparició d'un familiar. La comunicació és poc freqüent.

–Això és perquè ningú comprèn la nostra manera de veure les coses –va dir Kad amb impaciència–. Però tots els que són aquí són adults i capaços de prendre les seves pròpies decisions. I ara, suggereixo que el teu "seguidor" i tu us adreceu al pont, on trobareu un guia que us ensenyarà la nau. Agafeu el turboascensor a la planta quarta i allà us rebrà.

Les portes van tornar a obrir-se. Un ancià decrèpit va entrar lentament a la sala. Tenia la calba brillant i una mirada apagada de parpelles tristes. Obi-Wan va trigar un moment a recordar a Vox Chun. Li va sorprendre el molt que havia canviat.

La mirada buida d’en Vox Chun es va omplir de sobte d'ira. Era evident que l'odi que sentia per Obi-Wan no s'havia apagat en tots aquells anys.

–Pare, l'equip Jedi es dirigeix ​​al pont a començar la visita –va dir Kad ràpidament. Obi-Wan es va adonar que volia evitar que el seu pare saltés.

Obi-Wan va saludar amb el cap a Vox Chun, que no li va tornar la salutació. Va mantenir els seus ardents ulls fixos en ell, mentre creuava l'estada amb Ànakin en direcció a la sortida.

Quan les portes es van tancar darrere d'ells, Ànakin li va mirar.

– Per què t’odien?

–És una vella història –va dir Obi-Wan–. Les missions poden provocar rancors. No crec que això afecti la missió actual.

Ànakin va fer que sí, però Obi-Wan es va adonar que no es conformava amb la resposta. Ell sí creia que els vells rancors podien afectar la missió.

El problema era que Obi-Wan també ho creia. No era la primera vegada que l'incomodava la intel·ligència del seu padawan.

Següent