Traïcions (VII)

Anterior

Capítol 7

Obi-Wan es va despertar a l'alba. Va escoltar els passos ofegats dels estudiants del Temple que acudien a meditació. Sabia que havia d'anar amb ells. La meditació calmaria la seva ment per al dia que l'esperava. Però no es podia moure. No volia que comencés aquest dia.

Les hores nocturnes semblaven haver-se prolongat fins a l'infinit. Obi-Wan hauria volgut posar-se en contacte amb Qui-Gon, però no tenia res a dir-li. Només volia sentir la serena presència del seu Mestre al seu costat. Hi havia buscat la Bant, però aquesta li va dir que volia anar a dormir d'hora i que no volia parlar. Just quan necessitava als seus amics, aquests desapareixien.

Obi-Wan va estirar les cames fins a terra. El seu intercomunicador parpellejava a l'altra banda de l'habitació. Es va afanyar a agafar-lo. Potser Qui-Gon hagués tornat ja i volgués esmorzar amb ell. Encara faltaven diverses hores perquè se celebrés la vista. Si la nit li havia semblat eterna, el matí anava a ser encara pitjor.

Va escoltar amb alegria la veu d’en Qui-Gon, però de seguida es va sentir decebut.

–Obi-Wan, segueixo a Centax II. Ha sorgit alguna cosa i he de quedar-me aquí, però crec que tornaré per a la vista.

– Com que "crec"? –Obi-Wan no va poder evitar reflectir l'ansietat en la seva veu.

–Tot sortirà bé, padawan. Digues la veritat. És l'única cosa que necessites.

Això no és l'únic que necessito!, va voler cridar Obi-Wan. Necessitava la presència del seu Mestre. Qui-Gon va percebre la seva inquietud.

–Tahl i jo estem a punt de solucionar els problemes que hi ha aquí. Les vides dels pilots Jedi depenen de nosaltres. Intentaré arribar a temps, Obi-Wan. He de deixar-te.

Qui-Gon semblava tenir pressa. Obi-Wan li va dir adéu i va penjar. Va contemplar les agulles dels gratacels de Coruscant i després va observar l'atmosfera superior, on es trobava Centax II envoltat de núvols. Tahl havia anat fins allà per resoldre els problemes de la base. Havia deixat molt clar que no volia que Qui-Gon intervingués.

Per què havia decidit Qui-Gon ajudar-la en lloc del seu padawan?

Tahl sempre era més important que ell, va pensar Obi-Wan amargament. A Melida/Daan, ella va ser la principal prioritat d’en Qui-Gon. Estava tan preocupat per ella que només volia treure-la del planeta i posar-la fora de perill, fins i tot a costa d'abandonar al seu padawan. L'evacuació de la Tahl tenia més importància que una guerra civil i una causa justa.

Va recolzar l'acalorat front al fred panell. Sabia que no havia de pensar així. Sabia que la culpabilitat que sentia per Bruck li cremava per dins.

Bant. Bant podia ajudar-lo. Ella sempre sabia veure les coses amb claredat, però sense fer-li sentir malament per pensar així.

Es va dirigir cap al dormitori de la Bant, però ella ja no hi era. Obi-Wan la va buscar a les sales de meditació i al menjador, on ja començaven a congregar els estudiants. Ni rastre d'ella. Ningú l'havia vist aquell matí.

Obi-Wan va decidir baixar a l'Estada de les Mil Fonts. Potser així aconseguís calmar els seus febrils pensaments i preparar-se per al mal tràngol que l'esperava.

En sortir de l'ascensor, va percebre la frescor de l'ambient. Es va aturar a escoltar la tranquil·la remor de les fonts ocultes i va baixar per un dels nombrosos caminois que portaven fins a la cascada.

Es va estirar a la gespa de la riba. L'aigua queia en torrent sobre les roques i li acariciava la pell, salpicant-li suaument. Va contemplar el verd clar de la llacuna, intentant tranquil·litzar la seva ment...

Era com un somni. Bant era al fons de la piscina. Tenia els ulls tancats. La seva pell color salmó estava pàl·lida, més pàl·lida del que ell havia vist mai.

No era un somni. Bant estava en perill.

Obi-Wan es va posar dret d'un salt i es va llançar a la llacuna amb un moviment àgil. Els ulls de la Bant es van obrir i el va veure bussejant frenèticament cap a ella. Ella va negar amb el cap lleugerament, com per indicar-li que se n'anés.

Obi-Wan va ignorar el gest. Ell es va limitar a agafar-la en braços i va tornar a la superfície, i el pànic va enviar una ona d'energia per tots els seus músculs.

Ell va aspirar profund en arribar a la superfície. Bant va respirar una mica d'aire, però va negar amb el cap violentament.

–No, no, deixa’m tornar...

Ell la va portar fins a la riba i la va alçar. Bant es va arrossegar per la gespa i es va ensorrar. Ell va sortir també i es va asseure al costat d'ella, panteixant profundament.

– A què ha vingut això?

Bant estava estirada cap per avall.

–Estava... Intentant... esbrinar quin és el meu límit... –va dir ella sense alè.

Obi-Wan es va redreçar.

– Que estaves què?

–Ell va dir que jo no..., coneixia el meu límit –va dir la Bant omplint els pulmons d'aire–. Si em quedava la mateixa quantitat de temps sota l'aigua, potser em desmaiaria i així sabríem que vaig estar a punt de morir, tal com jo crec.

–Un pla excel·lent –va dir Obi-Wan–. Et faria res dir-me com anaves a tornar llavors a la superfície?

–vaig connectar un cronòmetre perquè donés un senyal que alertaria als de seguretat que hi havia algú en perill –va dir la Bant, començant a recuperar el ritme respiratori normal–. No m'anava a passar res.

– I si els de seguretat no aconseguien arribar a temps? –va preguntar Obi-Wan, nerviós–. I si haguessis mort per llavors? T'has arriscat massa, Bant. Com has pogut fer-me això?

Ella el va mirar atònita.

– Però si ho feia per tu!

– I si hagués passat alguna cosa? Com podies permetre que ja passés per la càrrega d'una altra mort?

Obi-Wan sabia que la millor forma de convèncer-la de què era un pla insensat era fer-li creure que el major perill era a fer-li mal a ell.

–No vaig pensar en això –va dir la Bant.

Obi-Wan va respirar fondo per calmar la seva veu.

–Gràcies per intentar ajudar-me, Bant, però Qui-Gon té raó. No pots fer res. Ell tampoc. He de passar per això jo sol. Promet-me que no tornaràs a fer alguna cosa així.

Bant va assentir a poc a poc.

–D'acord, ho prometo –va dir amb serietat.

–En aquests moments hem de demostrar tota la nostra fortalesa –va dir Obi-Wan–. Hem de confiar en la veritat i en la Força.

–I que la Força ens acompanyi –va dir la Bant.

Següent