Reina Amidala (I)

Diaris Episodi i

Reina Amidala

Jude Watson

El meu món està sota atac. La meva vida està en perill. Però he de ser forta. He de salvar el meu poble.

Vaig a disfressar-me. Lluitaré amb tot el meu poder.

Mai em donaré per vençuda.

El meu nom és Amidala, Reina de Naboo. Aquesta és la meva història.

ENTRADA 1

BLOQUEIG

Localització:

PALAU DE THEED

Sóc Amidala, Reina de Naboo. Tinc catorze anys. No he arribat a ser Reina sent intimidada.

Però la meva autèntica primera crisi és aquí. I només puc admetre-ho en aquest diari.

No sé què fer.

La situació està clara: La gent de Naboo està en un compromís. La Federació de Comerç ha envoltat Naboo amb naus en òrbita, prevenint que cap subministrament entri o surti. Els nostres florents negocis de comerç han estat tallats.

El menjar és escàs. Sota la inquietant tranquil·litat als carrers, percebo pànic.

La Federació de Comerç està fent exemple amb nosaltres. No li presten atenció a les normes o a les lleis. I hem estat atrapats, indefensos, mentre el Senat Galàctic parla i parla i parla.

Però la situació està clara, els motius no tant. Per què Naboo? Això és el que no entenc. Per què la Federació de Comerç està tan confiada que el Senat no els aturarà?

Pot ser perquè creuen que una jove reina, acabada d'escollir no tindria la força o l'astúcia per resistir-s’hi?

Només puc fer la pregunta en aquest diari. Una reina mai ha de qüestionar la seva força en veu alta. Ha d'assumir forces, fins i tot quan se sent insegura.

És per això que vaig començar el diari. Necessito un lloc en el qual meditar les possibilitats i rutes d'acció. Com a Reina, tinc aliats i consellers. Però quan arriba a les decisions, estic sola. La gent em buscarà a mi si la meva decisió no és correcta, no als meus consellers.

Fins i tot encara que escolti els consells, escolto els meus instints més que a res. La millor forma d'estar al corrent d'ells és esbrinant les coses per mi mateixa. Així que el meu conseller més proper és aquest panell de dades. Cap en una petita butxaca sota les meves robes. No vaig enlloc sense ell. En un planeta pacífic, penso en ell com una arma secreta.

He estat pacient durant el bloqueig. He escoltat al meu Consell de Governadors, que tots m’aconsellen esperar. Palpatine, el meu Senador, està exposant el nostre cas davant el Senat de Coruscant. Ell em diu que sigui pacient, també.

Però mai he estat bona amb la paciència. Durant prop d'un mes he esperat mentre el Senat ha debatut. Ja no estic disposada a esperar.

Just fa un parell de dies, vaig contactar amb Valòrum, Canceller Suprem del Senat. Li vaig dir que li estic fent personalment responsable del sofriment de la meva gent. Cada dia que es retarda treu el pa de les boques dels nens famolencs de Naboo.

He de dir-ho, Valòrum es va posar pàl·lid. Podia dir pel seu holograma que el vaig atordir. Està bé. Tenia intenció de fer-ho.

Almenys va fer una cosa. En aquest mateix moment, els ambaixadors Jedi s'estan reunint en secret amb el Virrei de la Federació, Nute Gunray. Aquest estúpid neimoidià mereix que se li ensenyi una lliçó. Quan el Canceller crida els Jedi, és un assumpte seriós. La Federació hauria de tremolar com fulles seques.

Però hauria d'haver-ho sentit ja. És hora de saber quins progressos s'han fet.

MÉS TARD

Per a les comunicacions oficials, sempre em poso les meves túniques cerimonials i maquillo la meva cara d'un blanc mort. Pinto els meus llavis de vermell i afegeixo la marca vermella de commemoració que divideix el meu llavi. És una tradició a Naboo, més antiga que el record, que marca un moment de sofriment per Naboo, abans del Gran Temps de Pau.

Els abillaments oficials no són només una marca de respecte als meus predecessors. Són una drecera a l'autoritat instantània. Quan ets tan jove com jo, utilitzes tot el que tens.

Aquí a Naboo, vam triar als nostres governants democràticament. Al principi, quan vaig anunciar la meva intenció de governar, la gent es mofava de mi. Qui és aquesta noia, deien ells, filla d'humils grangers? Per què hauríem de posar el nostre destí a les seves mans? Fins i tot encara que el Rei Veruna sigui un corrupte, hem de confiar que una nena governi?

Ells ignoraven el fet que des d'una primerenca edat, havia estat entrenada pels millors professors de Naboo. Ells ignoraven el fet que havia servit com a governant de Theed, la nostra ciutat capital, durant dos anys, i podia superar al Rei Veruna en qualsevol debat. I ells ignoraven el fet que estimo Naboo amb cada cèl·lula del meu cos.

Aviat, ells no podrien ignorar aquests fets més. Mentre viatjava per les ciutats i pobles de Naboo, parlant i escoltant, la gent feia una cosa extraordinària. Em donaven la seva confiança. Començaven a presumir de la meva edat en lloc de burlar-se’n d'ella, el Rei Veruna va ser destituït, i jo vaig ser escollida per una aclaparadora majoria.

Els vaig demanar la seva fe, i ells la van donar. No puc decebre a la meva gent.

Vaig decidir dirigir la comunicació a Nute des de la sala del tron ​​formal, amb Sio Bibble, Governador de Theed, i el Capità Panaka, cap de les Forces de Seguretat Reials, al meu costat.

Era la primera vegada que contactava directament amb Nute des del començament del bloqueig. La meva estratègia era irritar-lo a tractar-lo com si no fos important.

Nute va aparèixer a la pantalla de visualització. No puc dir que trobi als neimoidians una raça atractiva. La seva pell és d'un color verdós apagat que no absorbeix la llum. Els seus ulls són d'un taronja groguenc alarmant. Però fins i tot sent un neimoidià, suposo, mai diria a Nute atractiu.

–De nou ve a mi, Sa Altesa, –va dir Nute–. La Federació està complaguda.

Complaguda? Em pren per imbècil? No era difícil veure el desdeny sota les seves frases diplomàtiques greixoses. Em posava furiosa.

Espera, em vaig dir a mi mateixa. Una cosa que he après és a no deixar que el desdeny em molesti. Vol dir que el meu oponent creu que és més llest que jo.

Un cop, el Rei Veruna també havia pensat això. Ara està criant roques en els Erms de Naboo.

–No estarà complagut quan escolti el que he de dir-li, Virrei–, li vaig dir–. El seu boicot de comerç ha acabat.

El seu somriure petulant no va flaquejar. Ell va dir que no estava al corrent de tal fracàs.

Li vaig deixar anar que estava perfectament al corrent que els ambaixadors del Canceller hi eren. A Nute li havien ordenat arribar a un acord.

Però, sorpresa, Nute no va flaquejar de la seva posició. Va dir que no sabia res de cap ambaixador.

Em vaig prendre un batec per estudiar-lo. Estava mentint, és clar. Havia de estar-ho fent. Els Jedi no podien fallar.

Li vaig dir que anés amb compte. La Federació havia anat massa lluny aquesta vegada.

Va respondre que mai faria res sense l'aprovació del Senat. Però alguna cosa sonava a fals en les seves paraules. Sentia com si estigués en una boira, i no pogués veure endavant. Però d'una cosa estava segura: El Senat mai aprovaria les accions de la Federació de Comerç. Havia de dependre d'això.

No hi havia res per guanyar en escoltar les mentides d’en Nute, així que vaig tallar la comunicació i em vaig tornar cap als meus consellers.

El Governador Bibble semblava nerviós. Pensava que Nute Gunray semblava no preocupar-se pels ambaixadors... el que significava que Nute havia de tenir alguna cosa amagada sota la màniga.

Mig vaig escoltar a Bibble. Ja estava un pas per davant d'ell. Normalment estic un pas per davant d’en Bibble, però tot i així valoro la seva opinió. És algú en qui puc confiar.

No sempre havia estat així. Bibble havia estat un dels meus rivals quan volia ser governadora de Naboo. Ell em va rebutjar, al principi. Era un d'aquells que deien que era massa jove.

Però l'opinió d’en Bibble s'havia transformat des d'un rebuig casual a un respecte cautelós a una lleialtat genuïna. Jo sentia el mateix per ell. Faria qualsevol sacrifici per Naboo, igual que jo.

No volia que Bibble sabés que jo estava igual de preocupada que ell. Quan la Reina sembla preocupada, els rumors comencen, i la fe de la gent se sacseja. Vaig donar una ordre de contactar amb el Senador Palpatine.

Em va alleugerir quan la cara amable del Senador Palpatine va aparèixer a la pantalla de visualització. Ràpidament, li vaig dir que no hi havia senyal dels ambaixadors.

La benvinguda de Palpatine va canviar a un nas arrufat. Estava desconcertat. Hi havia rebut confirmació que els Jedi ja havien arribat.

Llavors de sobte, l'holograma va començar a oscil·lar, i la seva comunicació va ser tallada. Només vaig poder captar les paraules "missatge" i "negociar".

El Capità Panaka semblava seriós. La Federació podia haver interferit les nostres comunicacions. Aquest era un pas atrevit. Immediatament, Bibble va saltar a les conclusions i va cridar:

–Invasió!

Tot just vaig ser capaç de mantenir la meva irritació a ratlla. Estava sobreactuant. Havia d’estar-ho fent.

El Capità Panaka estava d'acord amb mi. No podia imaginar que la Federació donés tal pas.

El càstig del Senat podia ser sever. El Senat podia aturar els assumptes de la Federació en fred evitant que comerciessin amb cap planeta a la República Galàctica. I els neimoidians estan més interessats en el comerç que en la guerra.

Així que per què estaven arriscant tant?

Vaig prendre una decisió. L'única cosa que podíem fer era esperar. Havíem d'esperar a que el Senat actués. Havíem de continuar negociant.

Bibble estava nerviós. Panaka estava seriós. Bibble va assenyalar que les negociacions serien difícils sense un sistema de comunicacions ni ambaixadors. Això és pel que m'agrada. Puc comptar amb ell perquè assenyali el que és obvi, just quan no vull escoltar-lo.

Sabia que Bibble tenia un punt. Per què havíem de negociar, quan la Federació havia deixat clar que només tenien desdeny per les nostres lleis i les lleis del Senat? I el Capità Panaka tenia raó quan va assenyalar que una invasió seria una desastrosa per a Naboo. Tenim molts avantatges de les nostres generacions de pau. Però amb això arriba una gent desacostumada a la guerra i una petita força de seguretat... ben entrenada, però que no era rival per a l'exèrcit droide de la Federació.

–No permetré cap acció que pugui portar a la guerra, –vaig dir finalment.

Naboo s'havia desenvolupat i prosperat durant el Gran Temps de Pau. Mantenir la pau és una obligació que ha passat de governant a governant durant generacions. Mai deixaria que res posés això en risc. Les conseqüències per a la meva gent serien desastroses.

Vaig deixar la sala del tron ​​i vaig anar a la meva càmera privada. Em vaig quedar mirant a la ciutat de Theed. La meva ciutat.

Tinc una reputació de saviesa, i ha estat durament guanyada. El meu secret és simple. Aprens més mitjançant el silenci. Si et quedes en silenci, si observes en lloc d'actuar, altres revelen la veritat. Fins i tot els mentiders acaben revelant més del que volen. Afegeix això al respecte que automàticament reps d'algunes túniques cerimonials bastant complexes, i pots fer-ho bé per a la teva gent i per al teu món.

Vaig inclinar el meu front contra la freda finestra. A baix, les grans cascades de Theed brillaven. Arbres i plantes envoltaven la plaça en milers de tonalitats d'un verd viu. El meu planeta és una joia. Des de l'espai profund, sembla una maragda. És un món que estimo. Moriria abans de veure a la meva gent ferida, el meu món destruït.

Però estic escollint el camí correcte per protegir-lo?

Següent