Traïcions (V)

Anterior

Capítol 5

La comissió d'investigació del Senat no va perdre el temps. L'endemà van trucar als Jedi a la seva sala privada d'interrogatoris.

Obi-Wan es va sentir fatal aquell matí, mentre es vestia. Tot just va poder pair l'esmorzar. Es va sentir gairebé alleujat quan va arribar el moment de reunir-se amb Qui-Gon i dirigir-se cap al Senat.

–Hi haurà quinze senadors presents –va explicar Qui-Gon a la Bant i Obi-Wan mentre avançaven pels passadissos de color lavanda del Senat. Els corredors eren plens de senadors donant-se aires d'importància, amb assistents, consorts i androides trepitjant-los els talons.

–A mi em cridaran primer –va explicar Qui-Gon–. Després la Bant. Obi-Wan serà l'últim. Sano Sauro intentarà capgirar tot el que diguis, així que assegura't que la veritat brilli en cadascuna de les teves frases. Els Jedi han optat per no tenir representació legal. Tenim la veritat del nostre costat. Recorda-ho.

Obi-Wan va fer que sí. La sàvia mirada d’en Qui-Gon era tranquil·litzadora. Els murs de la sala d'interrogatoris eren de transpariacer, i Obi-Wan va poder veure que els senadors ja estaven asseguts a la gran taula de l'interior.

Estava situada sobre una plataforma. Vox Chun, Kad Chun i Sano Sauro ja havien ocupat el seu lloc enfront d'ells. Una taula buida esperava als Jedi.

–El senador Pi T'Egal és el director de la comissió –va dir en Qui-Gon en veu baixa, assenyalant al senador assegut al centre de la taula–. Això és bo. És amic dels Jedi.

Les portes de transpariacer es van obrir. Qui-Gon, Obi-Wan i Bant es van inclinar lleument davant els senadors. Després van ocupar els seus llocs a la taula buida.

–Si hi som tots, podem començar –va dir en Pi T'Egal. Va prémer un botó i les parets de transpariacer es van tornar opaques. Obi-Wan sabia que allò anava a ocórrer, però de sobte es va sentir atrapat.

Troba el teu centre de calma. Es va esforçar per respirar mentre Pi T'Egal consultava el seu datapad i premia uns quants botons. Els dits de la Bant van prémer suaument l'avantbraç d'Obi-Wan per tranquil·litzar-lo.

Per fi, Pi T'Egal va aixecar la mirada.

–Això no és un judici –va dir–. Només és una vista. Vox i Kad Chun han demanat una descripció completa de la mort d’en Bruck Chun en el Temple. Els senadors hem accedit a decidir si la mort va ser un accident o si Obi-Wan Kenobi té algun tipus de responsabilitat en ella. Si el nostre veredicte és que va ser deliberada o que és responsabilitat d'Obi-Wan Kenobi, Vox i Kad Chun podran portar el tema als tribunals de Coruscant. Ho ha entès tothom?

Tots van assentir.

Pi T'Egal es va dirigir a Vox Chun.

– Comprèn que si jutgem que no hi ha responsabilitat de tercers en la mort del seu fill, no podrà seguir endavant amb aquesta qüestió?

–Sí –va dir Vox Chun.

–Llavors comencem. El primer testimoni serà el cavaller Jedi Qui-Gon Jinn.

Qui-Gon es va aixecar i es va acostar a una cadira de la plataforma, situada de tal manera que tots els senadors poguessin veure’l amb claredat.

–Si us plau, informeu-nos de tots els esdeveniments que van conduir a la mort d’en Bruck Chun.

Qui-Gon va començar a parlar amb calma, fent un breu resum de tots els problemes soferts pel Temple i explicant que hi havia un intrús en ell.

–Vàrem descobrir que Bruck Chun estava implicat en els furts menors –va dir–. El noi va desaparèixer, i ens vam assabentar que algú més poderós havia traspassat la seguretat. Vam suposar que Bruck Chun havia colat aquest individu en el Temple.

–Però no ho sabien amb seguretat –va interrompre’l Sano Sauro.

–No –va dir Qui-Gon, mirant amb fredor a l’advocat–. Per això he utilitzat les paraules "vam suposar".

–Si us plau, prossegueixi, Qui-Gon Jinn –va dir en Pi T'Egal.

Qui-Gon va detallar tots els exemples de sabotatge, inclòs l'atac a Yoda i el sabotatge d'un turboascensor horitzontal que va deixar atrapats a dotze nens petits i el seu cuidador. Després va explicar com van descobrir que s'enfrontaven al que va ser el seu padawan, Xànatos, que aleshores presidia una corporació minera gegantina, Offworld. Van sorprendre a Xànatos i a Bruck a la porta de la Cambra del Consell Jedi, quan sortien d'un conducte de ventilació.

–Jo vaig desarmar a Bruck –va dir en Qui-Gon lentament–. Xànatos va agafar al noi i li va posar el sabre làser al coll.

Sano Sauro es va redreçar a la cadira.

– Xànatos va amenaçar el noi? Bruck era el seu presoner, i no el seu còmplice?

–No –va dir Qui-Gon–. Xànatos no era lleial a ningú. Estava disposat a posar en perill la vida d’en Bruck per tal d'obtenir una mica d'avantatge.

–Aquesta és la seva opinió –va dir Sano Sauro amb un somriure burleta.

–Sí. Basant-me en les meves nombroses trobades amb Xànatos vaig arribar a saber com reaccionava quan estava sota pressió –va respondre Qui-Gon–. Vam aconseguir que deixés anar a Bruck, i aquest va recuperar el seu sabre làser. Xànatos li va dir que anés a assegurar-se que Bant havia mort.

Pi T'Egal es va tirar cap endavant.

– Va dir aquestes paraules?

– "Assegura't que estigui morta" –cità Qui-Gon–. Aquestes paraules exactament.

– Va ordenar vostè a Obi-Wan que matés a Bruck? –va preguntar Sano Sauro.

Qui-Gon es va agafar amb força a la cadira per un instant, l'únic senyal que la insolència d’en Sano Sauro li havia afectat.

–No. Els Jedi no ordenen la mort de ningú. El que li vaig dir va ser que seguís a Bruck perquè no pogués matar la Bant. Això és exactament el que va fer. Jo lamento la pèrdua d'una vida, però estic orgullós de les accions del meu padawan –Qui-Gon va mirar amb afecte a Obi-Wan.

– Orgullós? –Sano Sauro es va posar dret–. Orgullós que un jove estudiant Jedi hagi mort?

–Orgullós que Obi-Wan fes tot el possible per salvar-lo, fins i tot després que Bruck Chun fes tot el possible per matar-lo a ell –va dir Qui-Gon amb veu ferma–. Orgullós que mostrés compassió i pietat fins i tot davant la ira de l'altre. Així és com es comporta un Jedi.

Sano Sauro va seure esbossant un somriure.

– Va veure vostè mateix aquesta... compassió, Qui-Gon Jinn?

–No. Jo estava lluitant contra Xànatos.

–Llavors haurem de fiar-nos de vostè.

–No –va dir Qui-Gon–. Hauran de fiar-se d'Obi-Wan. Jo em fio.

Sano Sauro va realitzar un gest de menyspreu amb la mà.

–No tinc més preguntes per a aquest testimoni.

Pi T'Egal mirà als altres senadors. Cap tenia preguntes.

–Gràcies, Qui-Gon Jinn. A continuació escoltarem la Bant.

Qui-Gon va tornar a la taula, oferint a la Bant una mirada d'ànim pel camí. Bant va seure a la cadira.

La seva pell de color salmó estava lluent, però els nervis es reflectien en la seva mirada. Quan es va asseure, Obi-Wan es va adonar que la Mon Calamari buscava el seu centre de calma. Tenia la barbeta alçada, i es va girar per mirar a Pi T'Egal amb decisió.

Pi T'Egal va parlar amb amabilitat, perquè això era el que inspirava la Bant a tothom.

–Expliqui'ns el que va passar aquella tarda, Bant.

–Vaig ser capturada per Xànatos i Bruck Chun –va dir la Bant amb veu clara i ferma–. Em van portar a l'Estada de les Mil Fonts pels conductes de l'aigua perquè ningú ens veiés. Un cop allà, Xànatos em va encadenar al fons de la llacuna de la cascada. Em va dir que em disposés a morir, que ni Obi-Wan ni Qui-Gon anirien a salvar-me. No li vaig creure. Però, a mesura que anava passant el temps, em vaig adonar que arribava al límit del temps que podia romandre sota l'aigua. El vaig traspassar i vaig saber que estava prop de la mort. I després vaig sentir la presència d'Obi-Wan. No vaig poder-lo veure, però sabia que hi era. Vaig sentir que la Força ressorgia per permetre’m aguantar. Després, Obi-Wan em va alliberar i em va portar a la superfície. Em estirar cap a terra. Vaig veure a Bruck Chun tombat allà a prop. Estava mort.

Bant va acabar parlant en veu baixa i amb el cap cot.

–És tot el que sé.

El punt d'insolència en la veu d’en Sano Sauro es va transformar en el suau xiuxiueig d'una criatura letal.

–Dius que vas estar a prop de traspassar el límit sota l'aigua. És que els Mon Calamari poden aguantar sense oxigen durant un temps fix?

–No –va dir Bant–. Varia segons l'individu.

– T'has desmaiat alguna vegada sota l'aigua, Bant?

–No.

– Alguna vegada has arribat al límit?

–No –va dir la Bant–. No fins aquell dia.

–Però no vas arribar a desmaiar-te, oi? Quants anys tens, Bant? –va preguntar Sano Sauro canviant de tema de sobte.

–Tinc dotze. En aquell moment tenia onze.

–Si mai havies arribat al límit i ni tan sols ho vas aconseguir aquell dia, com saps que vas estar prop de morir? –Sano Sauro va deixar anar la pregunta de sobte.

Ella va parpellejar lentament.

–Vaig sentir la mort a prop...

–Així que va ser com un pressentiment.

Obi-Wan es va posar tens. La confusió es va dibuixar a la cara de la Bant. Ella no s'esperava aquell atac.

–Als Jedi se'ns ensenya que cal confiar en la intuïció.

–Ja. I en quin estat d'ànim et trobaves?

–En estat meditatiu, esperant la mort en cas que arribés.

– Podries dir amb seguretat quant més hauries aguantat si Kenobi no t'hagués rescatat?

Bant va titubejar.

–La veritat –li va advertir ell.

–No..., no podria...

Sano Sauro va girar sobre els talons i va mirar als senadors.

–Llavors hem de fiar-nos de la intuïció d'una nena d'onze anys per creure que es trobava en perill mortal, que qualsevol esforç per salvar-la valia la pena. I per això ha mort un jove?

–Però jo conec les meves capacitats i les meves habilitats –va cridar la Bant–. Estic segura que vaig estar a punt de morir!

–No tinc més preguntes –va dir Sano Sauro.

–Crec que això és tot per avui –va anunciar Pi T'Egal–. Demà ens reunirem a la mateixa hora.

Els senadors es van aixecar. Bant es va posar dreta tremolant i es va acostar a Obi-Wan i Qui-Gon.

–Us he fallat.

–No –va dir Qui-Gon amb fermesa–. Has dit la veritat.

–No passa res, Bant –va dir Obi-Wan–. Ha estat aquest Sano Sauro, que ho ha tergiversat tot. No sent cap respecte pels Jedi.

–Però els senadors si –li va dir Qui-Gon–. Ells no s’empassaran el seu numeret. No temis –La va guiar amablement cap a la porta, accelerant una mica el pas per no trobar-se amb Vox Chun i Sano Sauro, que també anaven cap allà.

Obi-Wan es va trobar cara a cara amb Kad Chun. Les seves mirades es van enfrontar. Un sentiment d'ira va créixer a l'interior d'Obi-Wan i va saber que havia de resistir-se. Però havien atacat la Bant i no podia perdonar.

Kad es va adonar. Obi-Wan va poder veure una lluentor de satisfacció en la seva pàl·lida mirada, tan semblant a la d’en Bruck.

–Sembla que no ets tan perfecte, oi, Obi-Wan? –li va preguntar Kad Chun en veu baixa i to amenaçant–. Puc veure l'odi en la teva mirada.

–Jo no t’odio, Kad –va respondre Obi-Wan, esforçant-se per mantenir la veu ferma–. Però aquest atac a Bant... és aquesta la vostra idea de justícia?

Kad va elevar un puny.

–I matar al meu germà... és la teva idea de la compassió? –li va replicar.

Es van mirar fixament. Obi-Wan mai s'havia enfrontat a un odi i un dolor tan personals. Va sentir com li colpejaven al seu interior. Va voler córrer, però va romandre immòbil.

Kad va acabar apartant la mirada. Després es va girar i va córrer a reunir-se amb el seu pare.

Següent