Vol d'expansió (XVIII)

Anterior

18

–Vol d'Expansió –va repetir Qennto, arrufant les celles cap a l'espai mentre sacsejava lentament el cap–. No. Mai vaig sentir parlar d'ell.

–Jo tampoc –secundà la Maris–. I dius que aquests Kav i Stratis volen destruir-lo?

–Kav i qui sigui –va dir Car'das–. Thrawn pensa que Stratis és un àlies.

–Bé. Kav i el Mestre Ningú –va dir Qennto impacient–. I per què volen destruir-lo?

Car'das va arronsar les espatlles.

–Stratis va estar donant voltes a un enorme pastís sobre com de perillosos que són els Jedi i com volen assumir el control i fer que tothom faci les coses a la seva manera. Però això ha de ser una mentida.

–No necessàriament –va dir Qennto–. Molta gent allà fora s’està començant a preguntar sobre els Jedi.

–Certament ells estan ajudant a sostenir la burocràcia de Coruscant –va assenyalar Maris–. Qualsevol que vulgui una autèntica reforma del govern haurà de convèncer els Jedi perquè canviïn de bàndol.

–O sinó matar-los –va dir Qennto.

Maris va tremolar.

–No puc creure que alguna vegada s'arribi a això.

–Bé, t'asseguro que Stratis no estava parlant de persuasió –va dir Car'das–. Que passa amb aquests cuirassats? Alguna vegada heu sentit alguna cosa?

–Sí, són l'últim regal de Motors Estel·lars Rendili per als obsessius militars –va dir Qennto–. Sis-cents metres de llarg, amb escuts pesats i un grapat sencer de canons turbolàser actualitzats, la majoria d'ells agrupats en quatre bombolles a la línia mitjana on poden descarregar una terrible andanada pels costats. La tripulació normal ronda els setze mil, amb espai per a altres dos mil o tres mil tropes. He sentit que el Sector Corporatiu ha estat comprant-los com records del Dia Transland, i alguns dels Mons del Nucli més grans no s'han quedat enrere.

–Ha comprat Coruscant algun? –va preguntar Maris.

Qennto va arronsar les espatlles.

–Últimament s'ha parlat sobre que la República tingués finalment el seu propi exèrcit i una autèntica flota de combat. Però porten parlant així durant anys, i no han aconseguit res.

–Així que amb sis cuirassats, estem parlant de cent mil persones a bord del Vol d'Expansió? –va preguntar Car'das.

–Probablement no més que la meitat –va dir Qennto–. Molts dels treballs estàndard seran duplicats entre les naus. A més d'això, voldràs construir un espai extra en una nau colonitzadora a llarg termini.

–Tot i així és molta gent per matar si tot el que volen és atrapar uns pocs Jedi –va assenyalar Maris.

–No et preocupis, estic segur que el teu noble Comandant Thrawn no s'inclinarà per això –va dir Qennto amargament.

–Però fins i tot si Thrawn no coopera, Stratis segueix tenint a mà una nau de combat intacta de la Federació de Comerç –els va recordar Car'das–. Això és molta potència de foc, i podrien tenir molta més de camí.

–Llavors que fem? –va preguntar Maris.

–Nosaltres no fem res –va dir Qennto amb fermesa–. No és la nostra feina tenir cura del Vol d'Expansió.

–Però no podem seure aquí i no fer res –va protestar Maris.

–No, podem córrer com falcopenats escaldats –va replicar Qennto.

–Però...

–Maris! –va dir Qennto, tallant-la aixecant una mà–. No és el nostre problema. Em sents? No és el nostre problema. Si els Jedi van a endinsar-se en les Regions Desconegudes, els correspon a ells esbrinar com protegir-se. Ens correspon a nosaltres descobrir com treure'ns d'aquí. És a dir, si creus que pots apartar-te de tota aquesta noblesa i cultura.

–Això no és just –va protestar Maris, els seus ulls es van endurir fins i tot mentre un toc rosat apareixia en les seves galtes.

–És igual –Qennto es va girar cap a Car'das–. Tu ets el seu confident aquests dies, noi. Creus que el pots convèncer perquè ens deixi tenir aquest botí vagaari que el seu germà va posar sota clau? –va assenyalar amb el polze a Maris–. O hauria de demanar-li a Maris que ho fes?

–Rak –va començar Maris.

–No crec que convèncer sigui la qüestió –va dir Car'das precipitadament. La tensió entre Qennto i Maris estava començant a entrar a la zona vermella de nou–. Ell no pot lliurar-te’l llevat que el seu germà i l’Almirall Ar'alani li ho permetin.

–Llavors com portem a Ar'alani de tornada? –va preguntar la Maris.

–No ho hem de fer –va dir Car'das amb desgrat mirant al seu crono–. De fet, probablement Thrawn estigui donant-li la benvinguda a la base en aquest moment.

–Genial –va dir Qennto il·luminant-se–. Tinguem la nostra audiència, agafem el nostre botí i sortim d'aquí.

–No ho crec –va dir Car'das–. Està aquí per veure si Thrawn hauria de ser rellevat del comandament o no.

Hi va haver un moment d'atordit silenci.

–Això és una bogeria –va dir Maris per fi–. Ell és un bon Comandant. Ell és un bon home.

–I quan alguna cosa d'això ha importat? –va murmurar Qennto–. Oh, noi. I ella ja estava obstinada a negar-nos les coses vagaari. Això no és bo.

–Pots oblidar-te per un moment del teu botí? –li va preguntar Maris de mal humor –. Estem parlant de la carrera i la vida d’en Thrawn.

–No, no puc oblidar-me del botí –va contestar Qennto–. Per si ho has oblidat, amor, ja portem dos mesos i mig de retard en lliurar-li a la Drixo les seves pells i gemmes de foc. L'únic que va a mantenir-nos amb vida quan finalment apareguem serà si tenim una quantitat extra amb la qual calmar-la.

Maris va fer una ganyota.

–Ho sé –va murmurar.

–Llavors què fem? –va preguntar Car'das.

–El que tu vas a fer és convèncer-los que ens ho lliurin –va dir Qennto–. I no preguntis com –va afegir mentre Car'das obria la boca–. Suplica, afalaga, suborna –el que sigui necessari.

–Tu ets l'únic que pot fer-ho –va afirmar Maris ombrívola–. Sempre que Rak o jo sortim de la nostra habitació, tenim una escorta seguint-nos.

Car'das va sospirar.

–Faré el que pugui.

–I no oblidis que no tenim gaire temps –li va advertir Qennto–. Ara mateix, tenim com a mínim mig aliat en Thrawn. Si li donen la puntada, ni tan sols tindrem això.

Breument, Car'das es va preguntar que dirien si els hi deia que Thrawn els havia acusat públicament als tres d'espionatge. Però no hi havia motiu per preocupar-los més del que ja ho estaven.

–Faré el que pugui –Va dir de nou, aixecant-se–. Ens veiem després.

Va deixar la seva habitació i va començar a caminar pel corredor. La cerimònia de benvinguda d’Ar'alani probablement havia acabat, però ella i Thrawn estarien segurament encara junts. Probablement parlant de les acusacions d’en Thrass; Ar'alani no li havia semblat del tipus de dona que desaprofitaria més temps del necessari amb delicadeses cerimonials. Potser podria demanar-li a un dels oficials d’en Thrawn si podia veure al Comandant el més aviat possible.

–Així que tens lliure accés a la base.

Car'das es va girar. Thrass havia aparegut darrere d'ell, la seva expressió no indicava el que passava darrere d'aquells brillants ulls.

–Syndic Mitth'ras'safis –li va saludar Car'das, barallant-se per posar el seu cervell en línia una altra vegada–. Perdoni la meva sorpresa; Vaig assumir que estaria amb el seu germà i l’Almirall.

Thrass va inclinar el cap.

–Acompanyi’m, si us plau –es va girar i se'n va anar pel passadís en sentit contrari. Amb el seu pols bategant incòmodament en la seva gola, Car'das el va seguir.

Thrass va portar-lo fins al nivell superior de la base, on Thrawn i els oficials superiors tenien les seves habitacions. Es van creuar amb uns quants guerrers pel camí, cap d'ells els va dedicar al Syndic o l'humà més que una mirada de curiositat, i finalment van arribar a una porta marcada amb símbols Txeunh que Car'das no va poder desxifrar completament.

–Aquí –va dir Thrass, obrint la porta i assenyalant a l'interior.

Donant-se ànims, Car'das va entrar a l'habitació.

Es va trobar en una petita sala de conferències amb mitja dotzena de cadires equipades amb ordinadors, disposades en un cercle al voltant d'una projecció hologràfica central.

Asseguda al costat oposat del cercle, resplendent en el seu uniforme blanc, hi havia l’Almirall Ar'alani.

–Seu, Car'das –va dir en Txeunh mentre Thrass entrava a la sala darrere d'ell.

–Gràcies, Almirall –va dir Car'das en el mateix idioma mentre prenia seient directament davant d’ella–. Benvinguda de nou.

Ella va assentir en reconeixement, estudiant-li pensativament mentre Thrass s'asseia a la cadira a la dreta d'ella.

–La teva destresa amb el Txeunh ha millorat –va comentar–. Les meves felicitacions.

–Gràcies –va dir Car'das de nou–. És un idioma molt bonic d'escoltar. Només lamento que mai el parlaré tan bé com un txiss.

–No, no ho faràs –va afirmar Ar'alani–. Entenc que estaves amb el Comandant Mitth'raw'nuruodo en aquesta última aventura militar. Explica'ns que va passar.

Car'das mirar a Thrass i de nou a Ar'alani.

–Perdoni la meva impertinència, però no hauria de preguntar-li això al Comandant Thrawn en comptes de a mi?

–Ho farem –li va assegurar Ar'alani obscurament–. En aquest moment, t’estem preguntant a tu. Parla'ns d'aquest últim acte d'agressió.

Car'das va respirar fondo.

–Per començar, realment no va ser un acte d'agressió –va dir, triant les paraules amb cura–. Va ser una expedició per a investigar unes naus de combat desconegudes que havien estat vistes en l'àrea.

–Naus que no haurien estat vistes en absolut si Mitth'raw'nuruodo no estigués inclinat a accions militars prematures –va assenyalar Ar'alani.

Al seu costat, Thrass es va remoure en el seu seient.

–La comesa de la Flota Expansionista requereix observació i exploració de les regions al voltant de l’Ascendència Txiss –va dir ell.

–Observació i exploració –va contestar Ar'alani–. No accions militars no provocades –va alçar les celles–. O negues que es van prendre accions militars i va haver-hi víctimes txiss?

Car'das va arrufar les celles. Thrawn no havia esmentat res sobre víctimes.

–No sabia que s'hagués perdut cap guerrer txiss.

–El Cicló no va tornar de la batalla –va dir Ar'alani.

–Oh –va dir Car'das, respirant una mica millor. Per descomptat; el creuer perdut encara era al camp de batalla, mantenint al Fosca Venjança clavat amb el projector gris vagaari. Però òbviament ell no podia dir-li això a Ar'alani–. Segueixo mantenint que el Comandant Mitth'raw'nuruodo va lluitar només en defensa pròpia.

–Va disparar l'enemic desconegut primer?

–Disparar les armes no sempre és el primer acte d'agressió –va contestar evasivament Car'das, de nou sentint com si estigués caminant per una vora estreta sobre un pou de gundarks–. Les naus de la Federació de Comerç van llançar una força massiva de caces droide. He llegit informes de batalles en les que es van usar aquestes armes, i si el Comandant Mitth'raw'nuruodo no hagués actuat per neutralitzar-los, la seva força hauria estat ràpidament aixafada.

–Potser –va dir Ar'alani–. Ho sabrem millor una vegada que ens hagis ensenyat la zona de batalla.

Car'das va sentir que la seva boca es quedava sobtadament seca.

–La zona de...?

–T'oposes? –va preguntar Ar'alani.

–Bé, per començar, ni tan sols sé on és –va dir Car'das, fent temps mentre pensava furiosament. Si Ar'alani trobava el Fosca Venjança parat allà...

–La localització no és un problema –Li va assegurar Ar'alani, subjectant un cilindre prim esmolat en els dos extrems–. Tinc les dades de navegació de valor dels últims dos mesos del Falcó Fogós.

Car'das va reprimir una ganyota. Fantàstic.

–D'acord –va dir–. Però no hauríem de preguntar-li abans al Comandant Mitth'raw'nuruodo?

–Ens anem ara precisament perquè no vull que el Comandant Mitth'raw'nuruodo ho sàpiga –va dir Ar'alani–. Li he enviat en un rastreig de seguretat dels sistemes propers, el que hauria de donar-nos temps per examinar el camp de batalla i tornar –els seus ulls relluïren–. I només llavors li preguntarem per la seva versió de la batalla.

***

–Preparant-se per al primer objectiu –va dir C'baoth, amb la seva veu profunda sonant tensa mentre ressonava des del baix sostre de la bombolla d'armes–. Foc ara –les seves mans es van moure gairebé d'una manera impossible sobre els controls, i hi va haver una espurna de llums indicadores mentre un dels grups de turbolàsers del Cuirassat-U descarregava una massiva explosió lateral.

Aturat al costat de la porta de la bombolla, Obi-Wan es va estendre amb la Força. A l'altre costat del cuirassat va poder sentir la Lorana Jinzler disparant també els seus turbolàsers, mentre a l'altre extrem del Vol d'Expansió, al Cuirassat-Quatre, Ma'Ning i els dos Jedi duros feien el mateix.

–Uau! –va murmurar Ànakin al seu costat–. Això va ser... intens.

–Sí –va estar d'acord Obi-Wan, mirant a C'baoth detingudament. Aquesta era la tercera fusió del Mestre Jedi en el dia d'avui, i la tensió del procediment havia d'estar arribant-li–. Però si així era, Obi-Wan no podia detectar-ho a la cara o el sentit de l'altre.

Sempre havia assumit que almenys part de la indestructible confiança en si mateix d’en C'baoth era una actuació o si no una enorme sobreestimació de les seves habilitats reals.

Ara, per primera vegada, començava a preguntar-se si l'home podria ser realment tan poderós en la Força com afirmava.

–Control d'observació: totes les proves 1 van encertar a l'objectiu –va informar una veu des del panell de comunicació.

–Bastant bé –va xiuxiuejar Ànakin.

–Molt bé, voldràs dir –va dir Obi-Wan–. Pots sentir les ordres del Mestre C'baoth, o simplement la presència de la pròpia fusió?

–No ho sé –va dir Ànakin, i Obi-Wan podia sentir al noi tensant la seva concentració.

–Preparant-se per al segon objectiu –va anunciar C'baoth–. Control d'observació preparat.

–Foc ara –va dir C'baoth.

De nou els llums van parpellejar.

–Objectiu 2 assolit –va informar el observador–. Un fugitiu.

–Què és un fugitiu? –va preguntar Ànakin.

–Vol dir que un dels trets ha fallat el blanc –li va dir Obi-Wan arrufant les celles. Hi va haver alguna cosa estranya en aquest últim tret, quelcom que no podia assenyalar completament.

Estenent-se amb la Força de nou, centrant-se aquesta vegada en les vores de la fusió en lloc de en el seu centre, va intentar rastrejar-ho.

–Preparant-se per al tercer objectiu –va dir C'baoth–. Foc ara.

I aquesta vegada, quan els indicadors van parpellejar de nou, Obi-Wan ho va veure.

C'baoth havia disposat un total de sis objectius en aquest exercici. Obi-Wan es va obligar a esperar fins que els sis haguessin estat destruïts, els últims quatre amb un grau d'exactitud tan impressionant com els dos primers.

L'observador va lliurar el seu informe final, i amb una sacsejada de cap C'baoth va trencar la fusió. Durant uns segons simplement va seure allà, parpellejant ràpidament mentre els últims circells de connexió entre ell i els seus companys Jedi es dissolien completament. Llavors, respirant profundament, va exhalar un llarg sospir i es va girar cap a Obi-Wan i Ànakin.

–Què et sembla, Jedi Skywalker?

–Molt intens –va dir Ànakin–. Mai abans havia vist res semblant. Quan podré intentar-ho?

–No fins després que hagis completat el teu entrenament –va dir C'baoth–. Això no és una cosa amb el que els Padawans hagin de jugar.

–Però puc manejar-ho –va insistir Ànakin–. Sóc molt poderós en la Força, pot preguntar-li a Obi-Wan.

–Quan siguis un Jedi –va dir C'baoth fermament, arrugant el front lleument mentre posava els ulls en Obi-Wan–. Tens alguna pregunta, Mestre Kenobi?

–Si té un moment, sí –va dir Obi-Wan, intentant mantenir una veu casual–. Ànakin, per què no tornes al Reactor Dos i veus si ja estan preparats perquè els ajudem amb aquest grapat de varetes refrigerants. Estaré allà en pocs minuts.

–D'acord –va dir Ànakin, arrufant el front breument mentre deixava l'habitació.

–I bé? –va preguntar C'baoth, fent de la paraula un desafiament.

–Té als Padawans del C-Quatre en les bombolles d'armes amb el Mestre Ma'Ning ara mateix, oi? –va preguntar Obi-Wan.

–Sí, així és –va dir C'baoth senzillament–. Hi ha algun problema amb això?

–Acaba de dir-li a Ànakin que això està més enllà de les habilitats d'un Padawan.

C'baoth va somriure lleument.

–Tranquil·litza’t, Mestre Kenobi –va dir–. Per descomptat que no estan participant realment en la fusió.

–Llavors per què hi eren?

–Per la mateixa raó per la qual el teu Padawan era aquí –va dir C'baoth, amb una vora d'impaciència apareixent en la seva veu–. Perquè poguessin fer-se una idea del que és una fusió Jedi.

–Quina classe d'idea podrien fer-se? –va preguntar Obi-Wan–. Tot just han començat el seu entrenament. Difícilment podrien veure alguna cosa més que els altres no Jedi.

–De nou, és això un problema? –va preguntar C'baoth.

Obi-Wan va agafar aire amb cura.

–Ho és si l'atractiu d'aquestes avançades tècniques els incita a avançar massa ràpid i amb molta impaciència.

Els ulls d’en C'baoth es van estrènyer.

–Vigila el que dius, Mestre Kenobi -li va advertir–. Aquesta impaciència és la marca del Costat Fosc. No permetré que m’acusis de caminar per aquest camí, ni de guiar altres per ell.

–No li acuso de res –va dir Obi-Wan rígidament–. Excepte potser de tenir excessivament altes expectatives d'aquells sota la seva tutela.

C'baoth va esbufegar.

–Millor expectatives massa altes per als Padawans que d'assolir completament unes tan baixes que mai necessiten estendre’s més enllà del que ja saben.

–Millor que siguin objectius alts però realistes que permetin obtenir satisfacció i confiança per assolir-los –va contestar Obi-Wan.

Abruptament, C'baoth es va aixecar.

–No deixaré que disseccioni la meva filosofia educativa com si fos un interessant espècimen biològic –Va grunyir–. Particularment no per algú tan jove com tu.

–L’edat no és necessàriament el millor indicador de coneixement en la Força –va assenyalar Obi-Wan, lluitant per aconseguir calma.

–No, però l'experiència ho és –va respondre C'baoth–. Quan hagis entrenat a tants Jedi com jo, discutirem això a fons. Fins llavors, crec que el teu Padawan t'està esperant al Reactor Dos.

Obi-Wan va agafar aire amb cura.

–Molt bé, Mestre C'baoth –va dir–. Fins aleshores.

Va sortir al passadís, reunint la Força per trobar la calma. Ell realment no havia volgut pujar a bord del Vol d'Expansió, malgrat les seves preocupacions i les d’en Windu sobre C'baoth. Ni tan sols amb la possibilitat de trobar la Vergere com a incentiu extra.

Ara, en canvi, s'alegrava d'haver vingut. De fet, quan arribessin al sistema Roxuli d'aquí a Quatre dies, la seva parada final en l'espai de la República, podria considerar contactar amb Windu i demanar-li permís perquè Ànakin i ell romanguessin a bord del Vol d'Expansió durant la durada completa de la seva missió.

Perquè una de les raons d'agafar només nadons al Temple era que els agafaven abans que poguessin desenvolupar idees preconcebudes de com era la vida Jedi i amb quina rapidesa podrien arribar a certs objectius. Si tots els Padawans d’en C'baoth haguessin estat subjectes cautelosos com Lorana Jinzler, seria un assumpte que probablement mai hagués considerat.

Però encara que fos inexpert, Obi-Wan podria estar entrenant a futurs Jedi, aquest era un problema del que ho sabia tot.

I si la impaciència de havia sentit en els nens veient la fusió indicava alguna cosa, els Jedi del Vol d'Expansió anaven a tenir les seves mans ocupades mantenint als seus nous Padawans allunyats de forçar impacientment els seus límits, possiblement just a sobre del Costat Fosc.

D'alguna manera, si C'baoth volia escoltar-ho o no, havia de fer-li arribar aquest missatge. Abans que fos massa tard.

***

Les línies estel·lars es van aclarir, i un petit i distant sol vermell va aparèixer en els finestrals del pont del Fosca Venjança.

–I bé? –va grunyir Kav.

–Paciència, Vicelord –aconsellà Doriana, observant l'alien de pell blava parat al costat del timó, mirant al petit dispositiu a la mà. Mitth'raw'nuruodo havia deixat al tècnic enrere per guiar-los al lloc que el Comandant txiss havia especificat.

Un moment després el tècnic va fer un petit assentiment i va murmurar unes poques paraules al droide traductor platejat TC18 al seu costat.

–Diu, "Ja som aquí", Vicelord Kav –va informar el droide amb la seva veu melòdica.

Kav va esbufegar.

–On vulgui que sigui aquí.

–Aquí és on vulgui que el Comandant Mitth'raw'nuruodo vol que estiguem –va dir Doriana sense molestar-se per ocultar el seufàstic per l'altre. Kav havia tingut temps de sobres per afrontar la destrucció de la seva força de xoc, però seguia tan enfadat i irritable com sempre.

I si no vigilava la seva llengua o el seu temperament, anava a aconseguir que els matessin a tots.

–I on és ell? –demandà Kav.

–Dos naus aproximant-se –va cridar el neimoidià dels sensors–. Un creuer txiss i una nau més petita.

El tècnic txiss va parlar de nou en l'idioma de comerç Sy Bisti.

–Són el Falcó Fogós i una llançadora de llarg abast –va anunciar el droide TC melindrosament–. El Comandant Mitth'raw'nuruodo desitjarà pujar immediatament.

–Digues al Comandant que la seva porta d'embarcament habitual ha estat preparada per a ell –va dir Doriana.

Uns minuts després, Mitth'raw'nuruodo travessava les portes blindades del pont, amb un parell de guerrers txiss darrere seu.

–Benvingut a bord, Comandant Mitth'raw'nuruodo –va dir Doriana, aixecant-se del sofà.

–Gràcies –va dir Mitth'raw'nuruodo, els seus ulls van parpellejar breument davant la rígida cara i la postura d’en Kav–. Agraeixo el ràpid compliment de les meves instruccions.

–Com li vaig dir abans, volem cooperar completament –li va recordar Doriana.

–Excel·lent –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Desitjo que comenceu a descarregar els vostres caces droides.

Kav va saltar com si li haguessin donat un cop de peu.

–Què està dient? –respirà, amb els ulls sortint-se més del que és habitual.

–Els seus caces droide han de ser transportats cap a aquest asteroide –va assenyalar Mitth'raw'nuruodo pels finestrals cap a una petita i irregular mitja lluna de feble llum contra les estrelles–. Després d'això, requerirà els serveis d'aquells que programen els seus moviments de combat.

Kav refilà en veu baixa, i per una vegada Doriana va poder simpatitzar amb ell. La força principal d'una nau de combat de la Federació de Comerç radicava en els seus caces, les bateries quàdruples làser reconstruïdes al llarg de la línia mitjana de l'anell trencat eren més una idea d'últim moment que armament defensiu seriós. Treure els caces deixaria al Fosca Venjança tan indefens com el vaixell de càrrega que una vegada havia estat.

–Això és un ultratge –va protestar el neimoidià–. No consentiré que...

–Calli’s –el va tallar Doriana, mirant a Mitth'raw'nuruodo. O volia que el Fosca Venjança quedés indefens, o –Té un pla per ocupar-se del Vol d'Expansió, oi?

–Tinc un pla –va confirmar Mitth'raw'nuruodo–. Que el porti a terme o no depèn de si estan preparats o no per dir-me la veritat.

Un bony incòmode es va formar a la gola d’en Doriana.

–Expliqui’s, si us plau.

–El seu nom no és Stratis –va dir Mitth'raw'nuruodo–. No ets el teu propi amo, sinó que respons davant d'un altre. I l'amenaça social atribuïda als Jedi no és la raó veritable de la seva recerca de la destrucció del Vol d'Expansió –va alçar les celles–. Si certament, busca en realitat la seva destrucció.

–Quina altra raó tindríem per ser aquí? –va preguntar Doriana.

–Potser el seu intent sigui reunir-se amb ell –va suggerir Mitth'raw'nuruodo–. Si el Vol d'Expansió està ple de guerrers en lloc de colons, juntes les seves forces combinades haurien tingut la potència de foc i el personal necessari per llançar una invasió cap de platja efectiva.

–Ja li vaig dir que no estem aquí per conquerir.

–Sé que m'ho va dir –va dir Mitth'raw'nuruodo, sense expressió en la cara–. Ara m’ha de persuadir perquè m’ho cregui.

–És clar –va dir Doriana. Això anava a ser arriscat, ho sabia, però havia sospitat des del principi que Mitth'raw'nuruodo arribaria finalment en aquesta conclusió.

Era el moment d'explicar-li la resta de la veritat.

–Crec que puc respondre a totes les preguntes alhora. Si m'acompanya, m'agradaria presentar-li al meu superior –deliberadament, va mirar a Kav–. Vostè, Vicelord, romangui aquí.

No va esperar a la inevitable protesta d'en Kav, sinó que va avançar pel pont, dirigint a Mitth'raw'nuruodo de tornada a l'oficina a la qual van conferenciar per primera vegada dos dies abans. Va conduir al txiss a l’interior i va tancar la porta. El Comandant confiava completament en les seves habilitats i va deduir clarament que Doriana no era una amenaça per a ell.

Almenys, no encara.

L’holoprojector especial d’en Doriana ja estava connectat al sistema de comunicacions del Fosca Venjança. Teclejant el codi d'accés, va fer un gest a Mitth'raw'nuruodo cap a la cadira de l'escriptori.

–La seva primera afirmació és totalment correcta –va començar, creuant els dits mentalment perquè l'enorme transmissor de la nau de combat fos capaç d'enviar un senyal de tornada al sistema d’HoloRed de la República–. El meu veritable nom és Kinman Doriana, una identitat que m'he ocupat de mantenir en secret per a la tripulació del Vicelord Kav i altres associats.

–Interpreta mútuament papers oposats, doncs?

Doriana es va sobresaltar.

–Com ho sap?

–Era obvi –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Qui són els seus dos amos?

–El meu amo públic i oficial és el Canceller Suprem Palpatine, el cap del govern de la República– va dir Doriana, les paraules li ressonaven estranyament a les orelles. Difícilment s'atrevia tan sols a pensar aquestes coses en la privadesa de la seva ment. Dir-ho en alt, i a un alien desconegut, era virtualment inimaginable–. El meu veritable Amo és un Lord Sith anomenat Darth Sidious.

–Un Lord Sith és...?

–Un ser que s'oposa als Jedi i al seu control sobre la República –va explicar Doriana.

–Ah –va dir Mitth'raw'nuruodo, amb un lleu somriure a les comissures de la seva boca–. Una lluita de poder.

–En cert sentit –va concedir Doriana–. Però en un pla molt diferent del que ocupem éssers com vostè o jo. El que és important ara mateix és que Lord Sidious té accés a fonts d'informació que no tenen els Jedi.

–I què li diuen aquestes fonts?

Doriana es va preparar.

–Que hi ha una invasió imminent –va dir–. Una força massiva d'assalt de naus fosques, figures ombrívoles i armes de gran poder, basades en tecnologia orgànica d'una classe que mai hem vist abans. Creiem que aquests Estrangers Llunyans, com els anomenem, ja tenen un punt de suport en la vora allunyada de la galàxia, i fins i tot ara tenen patrulles d'exploració buscant informació sobre mons i pobles que conquerir.

–Històries de misteriosos invasors són alhora convenients i difícils de desmentir –va assenyalar Mitth'raw'nuruodo–. Per què em diu això només ara?

Doriana va assentir cap a la porta.

–Perquè el Vicelord Kav, i els seus associats no ho saben –va dir–. Així com tampoc ningú més a la República. No encara.

–Quan els ho dirà Darth Sidious?

–Quan s'hagi transformat el caos de la República en ordre –va dir Doriana–. Quan construïm un exèrcit i una flota capaç d’ocupar-se de l'amenaça. Anunciar-ho abans no faria res més que crear pànic i deixar-nos exposats al desastre.

–Com encaixa el Vol d'Expansió en tot això?

–Com he dit, creiem que els Estrangers Llunyans actualment segueixen reunint informació –va dir Doriana–. Fins ara, no hi ha indicis que sàpiguen res sobre la República –Va sentir tibar la seva gola–. En realitat, això no és completament cert –es va corregir a si mateix amb desgrat–. Un dels Jedi, una d'ells anomenada Vergere, va desaparèixer en aquesta regió fa algun temps. De fet aquesta és una de les agendes privades del Vol d'Expansió: intentar descobrir que li va passar.

–Ja veig –va dir Mitth'raw'nuruodo assentint lentament–. I mentre un sol presoner només pot proporcionar les pistes del seu origen, tota una nau plena d'ells pot aportar tot el que sigui necessari per a una invasió reeixida.

–Exactament –va dir Doriana–. Per no esmentar tots els arxius i tecnologia que podrien examinar. Si el Vol d'Expansió s'ensopega amb el seu cap de platja, podríem trobar-nos davant d'un atac molt abans que estiguem preparats.

–I els Jedi no entenen això?

–Els Jedi pensen de si mateixos com els amos de la galàxia –va dir Doriana amargament–. Especialment el Mestre Jedi suprem a bord del Vol d'Expansió, Jorus C'baoth. Fins i tot si sabés alguna cosa sobre els Estrangers Llunyans, dubto que suposés alguna diferència per a ell.

Sobre l’holoprojector, una familiar figura encaputxada es va fer visible. L’holograma estava una mica més esquinçat del normal, va notar Doriana, però la pròpia connexió semblava més sòlida del que havia temut que seria. Sidious estava evidentment en algun lloc més proper que els seus llocs habituals de Coruscant.

–Informa –va ordenar el Lord Sith.

Els seus ocults ulls van semblar captar la imatge de Mitth'raw'nuruodo, i les caigudes comissures de la seva boca van caure una mica més.

–Qui és aquest? –demandà.

–Aquest és el Comandant Mitth'raw'nuruodo de la Flota Expansionista de Defensa Txiss, Lord Sidious –va dir Doriana, col·locant-se darrere de Mitth'raw'nuruodo perquè aquest estigués a la vista–. Em temo que hem tingut un lleu contratemps en la nostra missió.

–No desitjo sentir res sobre contratemps, senyor Doriana –va dir el Lord Sith, la seva veu sorrenca va prendre un to amenaçant.

–Sí, senyor –va dir Doriana, intentant romandre en calma. Fins i tot a centenars d'anys llum, podia sentir pràcticament l'adherència de la Força d’en Sidious col·locada contra la seva gola–. Permeti’m explicar-li.

Li va fer un resum a Sidious de la batalla unilateral amb els txiss. En algun moment de l'explicació, la cara d’en Sidious va passar de mirar-lo a ell per mirar a Mitth'raw'nuruodo.

–Impressionant –va dir quan Doriana va acabar–. I només una de les vostres naus sobreviu?

En Doriana va assentir.

–I només perquè el Comandant Mitth'raw'nuruodo va triar deixar-la intacta.

–Més impressionant –va dir Sidious–. Digueu-me, Comandant Mitth'raw'nuruodo, és vostè típic en la seva espècie?

–No tinc manera de respondre aquesta qüestió, Lord Sidious –va dir Mitth'raw'nuruodo amb calma–. Només puc assenyalar que sóc el més jove de la meva gent que alguna vegada va ocupar la posició de Comandant de la Força.

–Puc veure per què –va dir Sidious, un lleu somriure va il·luminar per fi una mica de la seva amenaçant foscor–. Entenc per la seva presència aquí que Doriana li ha explicat la necessitat d'aturar el Vol d'Expansió abans que vagi més enllà de "el nostre territori"?

–Ho ha fet –va confirmar Mitth'raw'nuruodo–. Té alguna prova d'aquesta imminent amenaça alienígena?

–Tinc informes –va dir Sidious. Si va ser insultat perquè Mitth'raw'nuruodo qüestionés la seva paraula, no ho mostrà–. Doriana se'ls detallarà si desitja. Assumint que estigui convençut, quina seria la seva resposta?

Els ulls d’en Mitth'raw'nuruodo es van fixar breument en Doriana.

–Assumint que estigui convençut, estaria d'acord amb la petició d’en Doriana d'interceptar i detenir el Vol d'Expansió.

–Excel·lent –va dir Sidious–. Però vagi amb compte. Els Jedi no acceptaran la derrota a la lleugera, i tenen el poder de travessar grans distàncies per tocar i manipular la ment dels altres. No pot permetre que sàpiguen del seu atac abans que s'efectuï.

–Ho entenc –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Digueu-me: Aquesta habilitat de tocar les ments d'altres també funciona en la direcció oposada? Si jo, per exemple, estic prou impressionat amb la necessitat que tornin a casa, influiria la meva urgència en els seus pensaments i decisions?

–Ells certament sentirien la seva urgència –va dir Sidious, les comissures de la seva boca van caure de nou–. Però no esperi que actuïn sobre això. El Mestre C'baoth no tornarà sota cap circumstància a la República. Fins i tot oferir-li aquesta possibilitat li privaria de la seva única oportunitat d'un atac sorpresa.

–Potser –va dir Mitth'raw'nuruodo–. No obstant això per a aquells que poden tocar la ment d'altres el concepte de sorpresa pot ser limitat en el millor dels casos.

–Per això Doriana va proposar usar caces droide com l'empenta principal del seu atac –va assenyalar Sidious–. Tot i així, tot poder comporta una debilitat. Enmig de la confusió de milers de ments a bord del Vol d'Expansió, fins i tot la sensibilitat Jedi es veurà entorpida. I una vegada que aquestes mateixes persones comencin a morir a la batalla, –el seu llavi es va contreure–, aquest desavantatge augmentarà tot el possible.

–Entenc –va dir de nou Mitth'raw'nuruodo–. Gràcies pel seu temps, Lord Sidious.

–Estic desitjant escoltar l'informe de la seva victòria –va dir Sidious, inclinant el seu cap. Li va dedicar una mirada final a Doriana, i amb un parpelleig la imatge va desaparèixer.

Durant un llarg moment Mitth'raw'nuruodo va romandre assegut sense parlar, els seus brillants ulls lluïen pensativament.

–Necessito una completa lectura tècnica del Vol d'Expansió i dels seus cuirassats constituents –va dir per fi–. Confio que tingui informació actual.

–Actualitzada i incloent fins i tot la llista final de passatgers. –Li va assegurar Doriana– Ara que coneix el poder dels Jedi contra artillers vius, hauria de cancel·lar la seva ordre de descarregar els nostres caces droide?

–És clar que no –va dir Mitth'raw'nuruodo, sonant suaument sorprès–. I espero que la descàrrega estigui completada al final del dia. També necessitaré que dos dels seus droidekes i quatre dels seus droides de combat siguin empaquetats i carregats a bord de la meva llançadora de llarg abast per transportar-los a la meva base. Suposo que sis droides poden ser controlats per una cosa més portàtil que l'ordinador d'aquesta nau, oi?

–Sí, hi ha sistemes de localització en datapads que poden manejar fins a dos-cents droides cadascun –va dir Doriana, reprimint una ganyota. Kav estava bastant enfadat amb ell per lliurar els seus caces perquè els txiss els recollissin. No anava a estar gens content per perdre els droides de combat–. Empaquetaré un amb els droidekes.

–Bé –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Entenc que només els droidekes vénen amb aquests escuts de força incorporats.

–Correcte –va dir Doriana–. Però si està pensant d’adaptar els escuts per l'ús dels seus guerrers, li adverteixo que no ho faci. Hi ha un alt coeficient de densa radiació involucrat, a més de camps magnètics altament canviants que es tornen bastant desagradables per als éssers vius.

–Gràcies per la seva preocupació –va dir Mitth'raw'nuruodo, inclinant el cap lleument–. No obstant això, d'alguna manera estem familiaritzats amb aquests dispositius, encara que generalment es fan servir amb polaritat inversa.

–Polaritat inversa? –Doriana va arrufar les celles–. Vol dir amb el camp deflector cap a dins?

–Es fan servir com a trampes per intrusos –va explicar Mitth'raw'nuruodo–. Molts lladres incauts s'incineren a si mateixos quan intenten disparar a un guàrdia o al titular de la casa des de l'interior.

Doriana es va estremir.

–Ah.

–Però com va dir, van resultar ser massa perillosos per als transeünts i els innocents que van ser atrapats accidentalment –va continuar el Comandant–. El seu ús es va interrompre fa moltes dècades –es va aixecar–. He de marxar ara. Tornaré més tard per confirmar que les meves ordres s'han dut a terme.

Següent