Els deixebles (VI)

Anterior

Capítol 6

Qui-Gon va notar la ferida de l'espatlla d'Obi-Wan, i la seva expressió adolorida, mentre aquest s'avançava per escodrinyar carrer. No hi havia rastre de ningú. Igual que Obi-Wan, es preguntava on hauria anat Lundi tan ràpidament, però tampoc era la desaparició més estranya que havia presenciat.

Obi-Wan va tornar amb el seu Mestre. Va obrir la boca com per dir alguna cosa, quan un tercer personatge va aparèixer corrent en direcció oposada. Després d'un lleu gest d'assentiment, els Jedi van anar darrere seu.

La figura es va escapolir per un carreró i va desaparèixer en l'estreta distància que hi havia entre dos edificis. Els Jedi van seguir-lo de prop i van estar a punt de xocar amb un mur de durciment. No hi havia sortida.

Qui-Gon va passar els dits per la superfície de la paret per veure si era una mena de barrera temporal. La paret semblava fixa i sòlida, però l'esmunyedissa figura no estava per enlloc.

–Aquesta missió m'està tornant boig! –va dir Obi-Wan exasperat–. No anem enlloc.

Qui-Gon va mirar fixament al seu padawan. Després es va ajupir per veure més de prop la ferida de l'espatlla d'Obi-Wan.

–Em van envoltar uns matons de barri –va dir Obi-Wan amb més calma, però no va poder contenir la seva frustració–. Estaven buscant problemes, i quan van saber que jo era Jedi, es van acarnissar encara més –la seva veu va pujar de volum i es va apartar del seu Mestre–. No sé com pot haver-hi tanta gent anant a per nosaltres, si no sabem ni a pel que anem.

La resposta del jove Jedi no era apropiada, és clar. Un Cavaller Jedi no podia tenir rebequeries colèriques. Però aquesta missió estava resultant d'allò més frustrant. Qui-Gon es va adonar que el seu padawan sentia una ira alimentada pel contacte proper del Costat Fosc, i no només per la humiliació d'haver estat ferit per una banda de rufians. Era vital que es mostrés pacient i el guiés en la direcció adequada. Si no ho feia, el noi podia donar un pas fatal i perdre’s per sempre.

–No permetis que la missió et pertorbi, padawan –va dir Qui-Gon amb calma–. Sé que és difícil. Ens enfrontem a una poderosa força maligna. Però enfadar-se només significa donar un pas perillosament en fals cap al Costat Fosc.

Obi-Wan es va mirar els peus, com si estigués avergonyit per haver-se enfadat.

–La ira i la por són camins fàcils cap al Costat Fosc –va prosseguir Qui-Gon, com si Obi-Wan li hagués explicat com d’avergonyit que estava–. No és difícil deixar que els sentiments negatius et dominin. Sé com de difícil que és deixar que flueixin pel teu interior i que desapareguin sense reaccionar-hi. Però és precisament això el que has de fer.

Obi-Wan va fer que sí, i Qui-Gon es va adonar que el noi havia comprès el que li deia. Però també va saber que era molt més difícil sentir-ho de cor.

Sense dir paraula, Qui-Gon es va girar i va abandonar el carreró sense sortida, en direcció al carrer principal.

–Anem a repassar el que sabem –va dir mentre seguia avançant. La veritat era que no estava tan segur com semblava del que havien de fer, però volia donar al seu padawan la impressió que estaven en el camí correcte.

–Sabem que el doctor Lundi té un gran nombre de seguidors entre els seus estudiants... i entre els que no són els seus estudiants. Hi ha sectes Sith per tota la galàxia i és molt probable que estiguin en contacte entre si. Això explicaria que hi hagi tanta gent ansiosa per aturar-nos. Sabem que Lundi busca un holocró Sith, i per a això necessita un equip miner difícil d'aconseguir. O almenys que li agradaria disposar d'aquest equip per buscar l'objecte. També sabem que hi ha un problema de temps, i que Lundi no està segur de poder aconseguir ell sol l’holocró.

–Això només és el desvari d'un estudiant amb massa imaginació –va indicar Obi-Wan –. D'algú desesperat per que li incloguessin en el viatge.

Qui-Gon va baixar lleugerament el ritme.

–Cert –Va assentir–, però en altres ocasions hem rebut informació molt precisa de fonts encara més absurdes.

Obi-Wan no va respondre i Qui-Gon va decidir no insistir sobre el tema. El noi necessitava temps per processar els seus sentiments.

Els Jedi van decidir tornar a l'hangar. Si es donaven pressa potser aconseguissin colar-se en la recentment llogada nau del doctor Lundi abans que s'enlairés.

Van arribar al mercat i Qui-Gon va treure l'intercomunicador del cinturó. Era hora de trucar al Consell Jedi. Aquella missió estava començant a ser qualsevol cosa menys normal, i volia mantenir a Yoda informat dels seus progressos.

Però li va sorprendre la informació que Yoda tenia per a ell.

–Informació sobre una altra gran col·lecció d'objectes Sith tenim –va dir Yoda amb serietat. La seva veu sonava ferma, però Qui-Gon es va adonar que el savi Mestre Jedi estava alarmat–. Un informant anònim ens la va donar.

Qui-Gon va escoltar amb atenció tot el que li deia Yoda, detenint-se diverses vegades al llarg del carrer. Obi-Wan es va parar al seu costat, expressant curiositat i preocupació amb la mirada.

Quan la transmissió va acabar, Qui-Gon va sospirar pesadament. Començava a tenir un mal pressentiment sobre tot allò.

–Han descobert més artefactes Sith –va començar a dir Qui-Gon.

–Em vaig imaginar que seria una cosa així –va dir Obi-Wan, assentint amb serietat–. Què han trobat?

–Un magatzem ple d'armes i dispositius a mig construir, a més de còpies dels textos i els ensenyaments del doctor Lundi –va respondre Qui-Gon–. A la paret estava pintat el dibuix emblema de l’holocró Sith.

Obi-Wan va guardar silenci per un moment, mentre seguien avançant cap a l’hangar.

–On és aquest magatzem? –va preguntar a la fi.

–A Umgul, a la Vora Mitjana –va respondre Qui-Gon. Va estrènyer lleugerament el pas. Havien de tornar a l'hangar com més aviat millor.

Obi-Wan va mantenir el ritme del seu Mestre.

–Res a veure amb el primer munt d'objectes –va dir pensatiu.

–Exactament –va assentir Qui-Gon. Feia poc que sentien parlar dels deixebles de la secta Sith, però es va adonar que s'estaven convertint en una realitat freda i terrible.

Qui-Gon va passar per davant d'un extraterrestre que venia dispositius electrònics i d'una femella humanoide que empenyia un carret de fruita.

Estudiaran als Sith?, es va preguntar.

Tot d'una, un petit grup de gent es va posar davant d’en Qui-Gon, que per un moment va perdre el rastre del seu aprenent. Normalment no s'hauria preocupat, ja que era impossible tenir constantment vigilat al seu padawan. Però, per alguna raó, en aquest moment es va inquietar.

Abans que pogués obrir-se pas entre la multitud, es va sentir un tret de pistola làser.

Següent