Vol d'expansió (VIII)

Anterior

8

Amb un sospir, Obi-Wan va desconnectar el seu comunicador i el va posar en el seu cinturó.

–Encara res? –va preguntar Ànakin.

–No –va dir Obi-Wan, llançant una mirada al fosc cel on les estrelles estaven començant a aparèixer, i al seu voltant les llums de les cases s'encenien mentre les famílies s'acomodaven en arribar la nit.

Ànakin va murmurar alguna cosa en veu baixa.

–Hauríem d’haver intentat trucar abans.

–Vaig intentar trucar-la abans –li va dir Obi-Wan–. Només que tu estaves molt ocupat jugant amb la moto lliscadora d’en Duefgrin per adonar-te’n.

–Em sap greu, Mestre, però estava treballant no jugant –va dir Ànakin rígidament–. El brolf que estem buscant es diu Jhompfi, viu en l'anell de cases Mala herba Oculta, i està utilitzant suposadament els propulsors d'explosió en una moto de desplaçament que fa servir per passar de contraban vares de rissle als Karts.

Obi-Wan va mirar al seu Padawan.

–Quan vas saber de tot això?

–Mentre tu estaves deambulant al voltant del barri buscant pistes –va dir Ànakin. Era difícil sonar ferit i complagut al mateix temps, però el noi se les va apanyar per fer-ho–. Aquelles van ser les úniques vegades que em va parlar –arrufà el nas–. Crec que no confia molt en els adults.

–Hauries d’haver dit alguna cosa en el moment en què vas aconseguir aquesta informació –va dir Obi-Wan agrament, introduint la targeta guia en el seu datapad i teclejant per buscar l'anell de cases–. O no se't va ocórrer que Lorana pogués estar en perill?

–No, però se’m va acudir que si marxàvem de sobte, Duefgrin podria haver cridat a Jhompfi i haver-li avisat –va replicar Ànakin.

–Recorda quin és el teu lloc, Padawan –li va advertir Obi-Wan. Era un advertiment que semblava estar dient-li més i més sovint aquests dies.

Ànakin va sospirar melodramàticament.

–Les meves disculpes, Mestre.

Un mapa va aparèixer a la pantalla del datapad, mostrant el camí fins l'anell de cases Mala herba Oculta.

–Aquí està –va dir Obi-Wan, inclinant el datapad perquè Ànakin pogués veure¡l.

–Aquesta no és la direcció per la qual estava anant quan va deixar a Duefgrin –va assenyalar Ànakin amb intranquil·litat.

–Ho sé –va dir Obi-Wan amb desgrat–. Però per ara, és tot el que tenim. Anem a fer una ullada.

El barri on l'anell de cases Mala herba Oculta estava localitzat era similar a molts que Obi-Wan havia vist en els seus viatges al llarg de la República. Era pobre però net, un lloc on la gent treballava dur pel poc que tenien, però malgrat tot treballaven igualment dur per mantenir el seu orgull i la seva dignitat.

Ell sabia que alguns Jedi tractaven tals llocs i gents amb desdeny o condescendència. Per la seva banda, els preferia als habitants dels nivells superiors de Coruscant amb la seva immensament enorme riquesa però amb una ètica canviant. Molta de la gent d'aquests llocs era amigable i més franca, sense agendes polítiques ocultes o el desig per la posició i el poder.

Si més no, si algú aquí volia apunyalar a algú, usava un ganivet i no un somriure enganyós.

–Per on comencem? –va murmurar Ànakin quan van parar al costat d'una de les tanques davant de l'edifici.

–Podríeu començar per apartar-vos del meu camí –va murmurar una veu des d'algun lloc darrere d'ells.

Obi-Wan es va girar, la seva mà es va llançar dins de la seva túnica cap al seu sabre làser mentre una cara emergia del seu amagatall darrere d'una secció de tanques que acabaven de passar.

Una mirada era tot el que necessitava.

–Hola, Riske –va dir deixant anar el seu sabre làser–. Imaginava que et trobaria aquí.

–Podria dir el mateix –va dir Riske seriosament, sacsejant el cap cap al seu costat de la tanca–. Voldríeu entrar a la meva oficina un minut?

Obi-Wan va mirar al voltant. Només hi havia uns pocs brolfi al carrer en l'imminent crepuscle, i cap d'ells estava mirant en aquella direcció. Colpejant lleugerament a Ànakin al braç, va donar un ràpid salt cap a enrere sobre la tanca. Va aterrar ajupit, amb Ànakin directament al seu costat.

–Sou persistents, us concedeixo això –va dir Riske mentre s'acostava ajupit per unir-se a ells, mantenint el seu cap baix–. Què esteu fent aquí?

–Estem buscant a un brolf anomenat Jhompfi –li va dir Obi-Wan–. Va fer que algú robés un parell de propulsors d'explosió per a ell aquesta tarda. Volem preguntar-li per què.

–Ja que sou aquí, podríeu preguntar-li també sobre uns explosius que van desaparèixer d'una mina on un dels seus amics més propers estava treballant –va dir Riske misteriosament–. O sobre el sistema estabilitzador que un altre amic aparentment va prendre prestat de la moto lliscant del seu cap, o els cilindres de presència d'aliatge que es van dur d'un altre lloc de treball. Veieu algun patró?

Obi-Wan va fer una ganyota.

–Algú està construint un míssil casolà.

–O dos o tres d'ells –va dir Riske–. I no sembla que cap de nosaltres pugui preguntar-li a Jhompfi sobre això ja que sembla que ell i els seus amics han desaparegut.

–Fantàstic –va dir Obi-Wan mirant per sobre de la tanca.

–Aquesta és la paraula en la qual estava pensant –va dir Riske–. Així que quin és el vostre interès en ell?

–La nostra amiga, la Padawan amb la qual et vas trobar abans, estava seguint-lo –va dir Obi-Wan–. Ha desaparegut, i no puc contactar amb ella amb el comunicador.

–Una llàstima –va dir Riske–. Una nena agradable, però sense gaire experiència en combat.

–No podem abandonar-la encara –va grunyir Obi-Wan–. Tens alguna idea d'on es pot haver-se amagat Jhompfi?

–Si la tingués, no estaria donant voltes per aquí –va contestar Riske–. Tinc gent comprovant en els centres del Gremi Miner, però si Jhompfi no ha tornat a casa dubto que sigui tan estúpid com per anar a qualsevol d'ells.

–Llavors què farem? –va preguntar Ànakin.

–El que jo faré és tornar a l'hotel i assegurar-me que hem col·locat el sistema de seguretat –va dir Riske–. Suposo que serà aquesta nit –els cucs del duracret sempre desapareixen just abans que enderroquin la casa sobre tu.

–O pot ser que ho intentin al centre administratiu de la ciutat demà –va suggerir Obi-Wan.

–Improbable –va dir Riske–. Jhompfi difícilment atacaria un lloc on el seu propi Mestre del Gremi estarà ocupat negociant per ell. No, serà a l'hotel, o potser la ruta cap al centre administratiu al matí.

Desafortunadament, l'anàlisi d’en Riske tenia sentit.

–D'acord –va dir Obi-Wan –. Segueix aquesta direcció, i nosaltres seguirem buscant la Lorana.

–Bona sort –Riske va sacsejar el cap–. Saps, vaig estar a punt de col·locar-li un rastrejador, només per assegurar-me que s'apartava del meu camí. Tant de bo ho hagués fet.

–Això mateix desitjaria jo –va dir Obi-Wan–. Ens les haurem de manegar nosaltres mateixos.

–Se suposa que els Jedi són bons en aquest tipus de coses –va dir Riske traient una targeta de dades i donant-la-hi –. Això us donarà connexió directa amb el meu comunicador, filtrant-se a través d'una de les nostres encriptacions. Truca’m si sents alguna cosa, d'acord?

–Ho faré –va prometre Obi-Wan, lliscant la targeta a la butxaca del seu comunicador.

Riske va assentir i es va posar en marxa. Va arribar fins a l'extrem més allunyat de la tanca, va mirar per sobre, la va envoltar sigil·losament i va marxar amb pas enèrgic.

–I ara què? –Va preguntar Ànakin.

–Serà millor que li expliquem al Mestre C'baoth el que està passant –va dir Obi-Wan amb disgust–. Ell i Lorana poden estar prou connectats, perquè ell sigui capaç de detectar la seva presència en la Força.

–Potser –va dir Ànakin dubtosament mentre tornaven al final de la tanca i tornaven a la vorera–. Saps, potser tots nosaltres hauríem de portar rastrejadors.

Obi-Wan va mirar-lo de reüll.

–Puc pensar almenys en una persona que hauria de tenir-ne un –Va murmurar en veu baixa.

–Què dius?

Obi-Wan va sacsejar el cap.

–No hi fa res.

Quan finalment van contactar amb C'baoth mitjançant el comunicador, no estava en absolut feliç per ser molestat. Va estar fins i tot menys feliç quan va escoltar la seva història.

–De moment passarem per alt el fet que et vas involucrar en la situació de Barlok en contra de la meva ordre directa –tronà el Mestre Jedi, i Obi-Wan va poder imaginar els seus ulls llampeguejant sota les seves poblades celles–. L'important ara mateix és que has posat en perill a la meva Padawan.

–Comprenc la seva ira, Mestre C'baoth– –va començar Obi-Wan.

–Ira? –li va tallar C'baoth–. No hi ha ira, Mestre Kenobi. No per a un Jedi.

–Les meves disculpes –va dir Obi-Wan, intentant per tots els mitjans suprimir la seva pròpia contrarietat. Una situació com aquesta, i tot el que feia aquest home era recitar el codi Jedi? –. Va ser una incorrecta elecció de paraules.

–Millor –ressonà C'baoth–. Què hi ha de tu, Padawan Skywalker? Tens alguna cosa a dir?

Obi-Wan va inclinar el comunicador cap al noi.

–En realitat no, Mestre C'baoth –va dir Ànakin–. Principalment estic preocupat per la seguretat de la Lorana. Em preocupa que puguin haver-la assassinat.

Durant un moment, C'baoth no va respondre.

–No, no està morta –va dir per fi–. Hauria sentit aquesta pertorbació en la Força.

–Llavors pot localitzar-la? –va preguntar Ànakin amb esperança.

–Una cosa no porta a l'altra necessàriament –li va dir C'baoth– Desafortunadament, no puc localitzar la seva presència en la Força en aquest moment. Mestre Kenobi, vas dir que havies parlat amb el noi que va obtenir els propulsors. Ell ha de saber on estan els amagatalls favorits d’en Jhompfi.

–No ho crec –va dir Ànakin–. No semblava ser part de la conspiració real.

–Tot i així, ell coneix a Jhompfi, i potser ha vist alguna cosa en el passat que indiqui el camí.

–Dubto que estigui disposat a parlar-ne –va dir Obi-Wan–. Almenys no amb estranys.

–He preguntat si estaria disposat?

Obi-Wan va sentir contreure la seva gola.

–Està suggerint que forci la seva ment?

–No, és clar que no –li va assegurar C'baoth. Però, Obi-Wan sabia que aquestes paraules anaven en benefici d'Ànakin. Això era exactament el que C'baoth estava suggerint–. Nosaltres som els protectors dels febles, no els seus opressors. Al mateix temps s'ha comès un crim contra els Jedi. No podem permetre que això quedi impune. Fins i tot si la Padawan Jinzler tria no lluitar en la seva pròpia defensa –va afegir misteriosament.

Obi-Wan va arrufar les celles.

–Què vol dir?

–No han hagut informes que sabres làser hagin estat vistos a la ciutat, Mestre Kenobi –va dir C'baoth pacientment–. Ni han arribat notícies a les meves oïdes de múltiples extremitats retallades. Lorana Jinzler és només una Padawan, però certament l'he instruït en combat millor que això.

–És clar –va dir Obi-Wan colpejat per una idea sobtada. Si C'baoth tenia raó sobre que Lorana anava tranquil·lament amb els seus segrestadors...–. Gràcies pel seu temps Mestre C'baoth.

–Espero que el meu Padawan estigui al meu costat quan em reuneixi amb el Magistrat Argente i el Mestre del Gremi Gilfrome al matí –li va avisar C'baoth.

–Entesos –va dir Obi-Wan. Tallant la connexió, retornant el seu comunicador al cinturó.

–Com anem a trobar-la? –va preguntar Ànakin.

–El mateix Mestre C'baoth ens va donar la pista –li va dir Obi-Wan–. Té raó: si Lorana hagués lluitat contra els seus atacants, certament ho hauríem sentit. Per tant, no ho va fer.

–D'acord –va dir Ànakin–. I què vol dir això?

–Vol dir que deu haver decidit que rendir-se tranquil·lament li aportaria més que lluitar –va dir Obi-Wan–. Probablement ella esperava que la portessin al centre de la conspiració on podria conèixer a la gent que està al càrrec. Però...

Deixà la paraula en l'aire expectant, esperant que Ànakin seguís la seva lògica.

–Però ells haurien d'estar bojos per portar a un Jedi davant els seus líders –va dir el noi lentament–. Fins i tot un Padawan.

–Exactament –va dir Obi-Wan–. I quina és la forma més ràpida de saber si algú com Lorana és un Jedi?

–Si l’atrapes portant un sabre làser –va dir Ànakin amb una veu que anava adquirint de cop i volta la mateixa esperança prudent d'Obi-Wan–. Així que va haver de desfer-se'n!

–Correcte –va confirmar Obi-Wan–. I probablement es va desfer d'ell precipitadament, en algun lloc proper a on va ser segrestada.

–Algun lloc prou a prop nostre com per ser capaços de sentir el seu vidre Ílum –va finalitzar Ànakin amb excitació–. Però encara hem d'estar més a prop, oi?

–És cert, però almenys al carrer serem capaços d'apropar-nos el necessari –va assenyalar Obi-Wan–. Si ella i el seu sabre làser estan dins d'una casa, probablement no siguem capaços de localitzar el vidre, almenys no des de l'exterior –va fer un gest cap al carrer, fosc ara excepte per la feble brillantor dels fanals–. Començarem aquí, a l'àrea de Mala herba Oculta. Jhompfi era prou llest per mantenir-se lluny de casa, però pot haver estat prou estúpid com per anar a la d'un amic proper. Si no trobem res, començarem anant a través dels barris més pobres del Districte Patameene.

–Perquè aquesta és la classe de barri a la qual Jhompfi està acostumat?

–No, perquè aquí és on fan servir tanques en lloc de murs per marcar els límits de propietat –va dir Obi-Wan–. No pots enterrar un sabre làser dins d'un mur de pedra sense que ningú se n'adoni. Si no la trobem allà, ens mourem cap a les àrees més riques, i si no cap a altres districtes.

Ànakin va respirar profundament.

–D'acord. Estic preparat si tu ho estàs.

–Bé –va dir Obi-Wan–. Llavors allibera la teva ment, el meu jove Padawan. Sembla que serà una nit llarga.

Van estar recorrent els carrers durant hores quan finalment Obi-Wan va sentir el brunzit que havia estat esperant.

El cristall Ílum en el sabre làser de la Lorana estava a l'abast de la mà.

Va mirar de reüll a Ànakin, esperant que el noi el sentís també. Fins i tot enmig d'una situació seriosa, els exercicis d'entrenament eren part de la vida d'un Padawan.

Van avançar tres passos més abans que el pas ferm d'Ànakin vacil·lés de sobte.

–Allà –va dir el noi–. Just davant, a l'esquerra.

–Molt bé –va dir Obi-Wan amb aprovació, deixant que els seus ulls anessin a la deriva pel barri. Així i tot quedaven dues bones hores fins a l'alba, i les cases al seu voltant estaven fosques i silencioses, els seus habitants profundament adormits.

O almenys la majoria d'ells. Els habitants en particular en els quals estaven interessats estarien molt, molt desperts.

–No, no vagis cap a ell –va dir a l’Ànakin, agafant el braç del noi quan aquest es dirigia cap a la tanca on jeia amagat el sabre làser de la Lorana–. Aquí, al voltant de l'altre costat, ràpid, ara.

Es van moure junts al voltant de l'extrem de la tanca i es van ajupir ocultant-se a la vista.

–Ens està observant algú? –va murmurar Ànakin mentre Obi-Wan els va conduir ajupits uns quants metres cap al sabre làser.

–Ho sabrem en un moment –va dir Obi-Wan–. Digues-me, què faries tu si estiguessis custodiant un presoner enmig de la nit, i de sobte una cosa estranya passa fora?

–No ho sé –va dir Ànakin arrufant les celles pensatiu–. Suposo que dependria de com d’estrany que fos.

–Descobrim-ho –estenent-se amb la Força, Obi-Wan va arribar amb la seva ment fins al sabre làser de la Lorana i el va encendre.

Amb un xiuxiueig mut i concís, l'espasa verda va aparèixer, brillant alarmantment en la foscor de la nit. Algunes fulles petites van caure des de les branques on havien estat tallades, però el mànec estava sòlidament subjectat al seu lloc i romania on era.

–Ara, vegem qui segueix despert al barri –va comentar.

No van haver d'esperar molt. Menys d'un minut després una porta en una de les cases de davant es va obrir, i un solitari brolf va mirar ansiosament fora, els seus ulls anaven d'un costat a un altre. En no veure ningú, va creuar el carrer fins al resplendent sabre làser.

Per un moment el va mirar desconcertat. Llavors, cautelosament, va ficar la mà entre les branques i va treure l'arma. Mantenint-lo a la distància d'un braç, el qual va girar amb compte a la mà, intentant clarament descobrir com apagar-lo.

–Deixa'm –va parlar en veu alta, posant-se dempeus darrere de la tanca. Agafant-ho amb la Força, va apagar el sabre làser.

El brolf va ser ràpid. Gairebé abans que l'espasa s'esvaís es va llançar a l'acció, saltant cap a un costat i llançant el sabre làser directament cap a la cara d'Obi-Wan mentre treia un blàster de la seva túnica.

Ràpid, però estúpid. Obi-Wan era un Jedi, amb reflexos Jedi i tenia el seu propi sabre làser preparat a la mà abans fins i tot que el brolf iniciés el seu salt. Amb la seva mà lliure va agafar l'arma de la Lorana i llavors va encendre el seu, captant casualment el tret del brolf en la seva espasa i enviant-lo rebotat cap al cel nocturn.

Obstinadament, el brolf va continuar disparant una vegada i una altra amb el ferm propòsit d'un droide de combat. Obi-Wan va activar el seu mode de batalla, centrant la seva atenció cap a l'interior mentre deixava que la Força guiés les seves mans, desviant els trets mentre avançava cap al seu atacant.

I llavors, a través de la seva visió en túnel, va sentir lleument que alguna cosa passava a l'altra banda del carrer. El brolf ho va escoltar o ho va veure, també, i per un segon la seva atenció va vacil·lar mentre els seus ulls es movien cap a aquella direcció.

Era tota l'obertura que Obi-Wan necessitava. Donant un pas extrallarg cap endavant, va donar un curt i controlat tall que va partir netament el blàster en dos.

El brolf havia estat ràpid en atacar. Ara, amb la mateixa rapidesa, va deixar caure la meitat restant del blàster i va sortir corrent carrer avall tan ràpid com les seves rodanxones cames podien portar-lo. Obi-Wan va considerar l'opció de perseguir-lo, decidint en contra seu, i girant-se cap a la casa de la qual havia sortit l'altre.

Va ser només llavors quan es va adonar que Ànakin ja no era amb ell.

–Maledicció! –va dir en veu baixa, tirant a córrer. Hi havia una difusa llum blava parpellejant des d'algun lloc de l'interior de la casa, i mentre es dirigia a través del carrer fins a la porta oberta va escoltar el brunzit familiar del sabre làser del seu Padawan.

Accelerant el pas, va envestir cap a dins.

Va trobar a l’Ànakin en una de les habitacions interiors, parat sobre la forma inerta de la Lorana, amb el sabre làser col·locat en posició cap a un parell de brolfi amagats en un racó. Un tercer brolf jeia immòbil a terra, amb les restes d'un blàster al seu costat.

–Mestre –va dir Ànakin intentant clarament sonar casual però sense aconseguir-ho del tot–. L'he trobat.

–Ja ho veig –va dir Obi-Wan apagant el seu sabre làser i agenollant-se al costat de la jove dona. La seva respiració i la pols eren lentes però estables–. Què heu fet servir en ella? –va demanar girant-se cap als brolfi de la cantonada.

Cap va respondre.

–No he vist res quan he arribat –va dir Ànakin.

–Llavors han de tenir-lo ells –va dir Obi-Wan. Sobrepassant a Ànakin, va encendre el seu sabre làser i va avançar deliberadament cap a ells.

Igual que amb el brolf amb el qual havia tractat a l'exterior, cap d'aquests dos estava interessat a ser un heroi.

–El té ell –un d'ells va parlar precipitadament, assenyalant amb un dit al seu company.

–Sí, aquí està –va estar d'acord l'altre, traient una xeringa de l'interior de la seva túnica i llançant-la als peus d'Obi-Wan.

–Gràcies –va dir Obi-Wan educadament–. Afegim els vostres comunicadors al munt, no? I qualsevol arma, és clar.

Un moment després dos comunicadors i un parell de ganivets llargs s'havien unit a la xeringa.

–Què fem amb ells? –va preguntar Ànakin.

–Això depèn amb què l'hagin drogat –va dir Obi-Wan amenaçadorament, apagant el seu sabre làser de nou i agafant la xeringa. Estava sense etiquetar, és clar.

Utilitzant les seves tècniques sensorials Jedi millorades, va deixar una petita gota del líquid sobre la seva màniga i la va acostar al seu nas.

Una aspiració va ser suficient.

–Està bé –va assegurar a Ànakin mentre deixava que la intensitat s’esvaís–. És un sedant fort, no un verí. Ella estarà bé una vegada que se li passi l'efecte.

Va assenyalar cap als dos brolfi.

–El que vol dir que no s'enfrontaran a cap càrrec d'homicidi –Alçà el cap–. A menys, no fins que el seu míssil casolà detoni.

Tots dos presoners es van sobresaltar notablement en sentir la paraula míssil.

–Nosaltres no tenim res a veure amb això –va insistir un d'ells–. Va ser tot idea d’en Filvian. Seva i de l'humà.

Obi-Wan va arrufar les celles. Hi havia un humà involucrat en això?

–Quin humà? –preguntà–. Com es diu?

–Es diu a si mateix Defensor –va dir el Brolf–. Això és tot el que sé.

–Quin aspecte té?

El brolf va mirar amb impotència al seu company.

–El d'un humà –va dir el segon brolf, onejant una mà vagament.

–Necessiten una mica més de persuasió, Mestre? –va preguntar Ànakin deixant que la seva veu s'endurís.

Obi-Wan va reprimir un somriure. En la seva experiència, les amenaces d'un nen de catorze anys poques vegades eren molt convincents.

Els seus ulls van descendir fins al brolf mort a terra. Pensant-ho bé, en aquest cas ho serien.

–No cal –va dir a l’Ànakin–. Probablement no saben com descriure’l en realitat.

–M'hi jugo al fet que Riske podria treure alguna cosa d'ells –va suggerir Ànakin.

Durant un moment llarg, Obi-Wan va estar temptant. Després de tot, el pla d'assassinat era directament contra el magistrat Argente. Seria el més apropiat per a ells ser enviats a la gent d’Argente per a ser interrogats.

Però aquesta no era la manera en la qual suposadament els Jedi feien les coses.

–Els lliurarem a la policia municipal –va dir a Ànakin traient el seu comunicador–. Després crec que haurem d'esperar que Lorana es desperti. Potser ella pugui dir-nos alguna cosa més.

–Esperarem aquí? –va preguntar Ànakin arrufant les celles.

–És clar –va dir Obi-Wan somrient–. Després de tot, Jhompfi, Filvian o Defensor podrien deixar-se caure.

–És clar –va murmurar Ànakin comprensiu–. Si tenim sort.

***

La nau vagaari havia estat ancorada fora de la base de l'asteroide Crustai aproximadament a un quart de circumferència del túnel d'entrada. Amb un guerrer txiss als controls, Thrawn i els tres humans van agafar un dels transports de fora de la base i van atracar amb ell.

Per consternació d’en Car'das, els cossos dels alienígenes seguien allà, jaient encongits just on havien caigut.

Qennto aparentment no estava afectat per aquest fet.

–Esteu planejant netejar aquest lloc al final, oi? –va preguntar amb desgrat mentre triava els seus passos a través del corredor fins a la sala del tresor.

–Al final –li va assegurar Thrawn–. Primer necessitem aprendre el que puguem de l'estratègia i les tàctiques de l'enemic, i per això necessitem saber on va ocórrer cada combat i com estava col·locat el subjecte quan va morir.

–No hauríeu d'haver posat la nau en algun lloc ocult? –va preguntar Maris.

Car'das va notar que estava fermament aferrada al braç d’en Qennto mentre caminaven, sense fer-ho aparentment tan bé, com ho va fer en la seva última visita. Això li va fer sentir millor, d'alguna manera.

–Finalment, la portarem dins de la base –va dir Thrawn–. Però necessitem assegurar-nos primer que no hi ha inestabilitats perilloses en els seus motors o el seu armament.

L'habitació del tresor, com els corredors, semblaven exactament iguals a com havien estat just després de la captura de la nau, excepte que ara hi havia un parell de txiss movent-se al llarg de les piles, fent aparentment enregistraments amb sensors de diversos objectes.

–Desplegueu-vos –va ordenar Thrawn als humans–. Mireu si podeu trobar alguna cosa amb un estil familiar.

–Es refereix a alguna cosa com diferents tipus de diners? –va preguntar Qennto mentre mirava al seu voltant.

– O està parlant de gemmes? –va afegir Maris.

–Estic parlant principalment d'obres d'art –va dir Thrawn–. Podem aprendre més d'això que del que podríem aprendre dels diners o les gemmes.

Qennto va esbufegar.

–Espera trobar rebuts de venda?

–Estava pensant més en els orígens de les peces d'art –va assenyalar cap a un grup de composicions de peces apilades–. Aquelles, per exemple, van ser creades probablement per éssers amb una articulació extra entre el canell i el colze, que veurien principalment en la part blava-ultraviolada de l'espectre lumínic.

Qennto i Maris es van mirar mútuament.

–Creus que són els Frunxis? –va suggerir la Maris.

–Sí, exacte –va dir Qennto amb un grunyit. Va mirar al Thrawn amb desconfiança, després desenganxar el braç de la Maris del seu i es va dirigir cap a les composicions.

–Què són els Frunxis? –va preguntar Car'das.

–Els Frunxettan-sai –va explicar la Maris–. Tenen un parell de mons colonitzats en la Vora Exterior. Rak els anomena Frunxis perquè...

–Que em pengin –va dir Qennto, tallant-la mentre s'inclinava sobre les composicions i movia el cap a un costat.

–Què? –va dir la Maris.

–Ell té raó –va dir Qennto sonant atordit–. Està gravat amb escriptura cerimonial Frunxi –Es va girar cap a Thrawn amb una estranya expressió en la cara–. Creia que havia dit que no havíeu arribat a l'espai de la República.

–Fins on jo sé, no ho hem fet –va dir Thrawn–. Però les característiques físiques dels artistes són òbvies mirant simplement la seva feina.

–Potser per a vostè sigui obvi –va grunyir Qennto mirant de nou les composicions –. Li asseguro que per a mi no ho és.

–O per a mi –li va secundar Maris.

Thrawn va alçar les celles cap a Car'das.

–Car'das?

Car'das va contemplar fixament l'obra d'art, intentant descobrir qualsevol d'aquestes pistes que Thrawn havia vist. Però no va poder.

–Ho sento.

–Potser només va ser sort –va dir Qennto, abandonant les composicions de les peces i agenollant-se al costat d'una elaborada escultura blau i blanca–. Què tenim aquí... sí, el que jo pensava –Mirà de dalt a baix cap a Thrawn–. Què em diu d'aquesta?

Per un moment Thrawn va estudiar l'escultura en silenci, desviant els ulls ocasionalment per la resta de l'habitació com si busqués inspiració.

–L’artista és humanoide –va dir per fi–. Diferentment proporcionat que els humans i els txiss, amb un tors més ample o uns braços més llargs –els seus ulls es van estrènyer lleument–. Hi ha una mica de distància en el seu estat emocional, també. Diria que la seva gent se sent alhora atreta cap i repel·lida per o temorosa dels objectes físics entre els que hi viuen.

L'alè d’en Qennto va sortir amb un esbufec.

–No m’ho puc creure –va dir–. Aquests són els Pashvi, correcte.

–Crec que no els conec –va dir la Maris.

–Tenen un sistema en la vora de l'Espai Salvatge –va dir Qennto–. He estat allà unes poques vegades, hi ha un petit però estable mercat per al seu art, principalment en el Sector Corporatiu.

–Què volia dir el Comandant Thrawn amb por dels objectes físics? –va preguntar Car'das.

–El seu món està esquitxat de centenars de pilars de roca –va dir Qennto–. La majoria de les millors plantes de les quals s'alimenten creixen als cims. Desafortunadament, també creix allà un horrible depredador aeri. Això fa que, bé, fa el que ja ha dit ell.

–I ha captat tot això d'una sola escultura? –va preguntar Maris observant a Thrawn amb una estranya mirada a la cara.

–Realment, no –li va assegurar el txiss–. Hi ha, deixa'm veure, dotze exemples més del seu art –va assenyalar cap a altres dues àrees de l'habitació.

–Està segur? –va preguntar Car'das arrufant les celles cap a les escultures indicades –. No em sembla que siguin molt semblants en absolut.

–Van ser creades per diferents artistes –va dir Thrawn–. Però l'espècie és la mateixa.

–Això és realment estrany –va dir Qennto sacsejant el cap–. Com alguna desgavellada cosa Jedi.

–Jedi? –va preguntar Thrawn.

–Ells són els guardians de la pau a la República –li va dir Maris–. Probablement l'única raó per la qual s'ha mantingut unida tant de temps. Són molt poderosos, una gent molt noble.

Qennto mirà a Car'das, arrugant el nas lleument. Car'das sabia que la seva opinió dels Jedi era considerablement inferior a la de la seva xicota.

–Sona intrigant –Thrawn va fer que sí cap a l'escultura–. Presumeixo que aquests Pashvi no oposaran molta resistència contra les incursions vagaari.

–Difícilment –li va confirmar Qennto amb una ganyota–. Són una gent molt agradable. Pèssima en la lluita.

–I la vostra República i aquests Jedi no els protegeixen?

–Els Jedi estan escampats per la galàxia –va dir Car'das–. De tota manera, l'Espai Salvatge realment no és part de la República.

–Fins i tot si ho fos, el govern està massa ocupat amb les seves pròpies intrigues com per molestar-se amb petits assumptes com situacions de vida o mort –va dir Maris amb un toc amarg en la seva veu.

–Ja veig –va dir Thrawn–. Bé, continuem amb la inspecció, i si us plau, informeu-me si trobeu alguna cosa més de la vostra regió o espai.

Va mirar a Maris.

–I mentre busquem, potser podries ensenyar-me una mica més sobre aquests Jedi.

Següent