Reina Amidala (XIV)

Anterior

ENTRADA 14

L'ALIANÇA

Localització:

PANTÀ GUNGAN

Esperem en la vora del pantà gungan. L'olor freda i humida se sentia densa en els meus pulmons. Els meus peus es van enfonsar lleugerament en el fang. Els arbres per sobre deixaven caure ombres en la superfície fangosa del llac.

Jar Jar havia desaparegut sota la superfície feia algun temps. Faria el primer contacte amb els gungans avall a la ciutat bombolla d’Otoh Gunga.

Tothom mirava al punt on ell havia desaparegut. Estaven tots impacients pel seu retorn. També estaven irritats amb la Reina, però no podien mostrar-ho.

No tenien ni idea de per què havíem aterrat aquí, o per què la Reina havia manat a Jar Jar a les profunditats. No volia que Sabé revelés el meu pla fins que sabés que la primera part funcionaria. Tot depenia d'això. Em vaig embolicar en la meva capa i vaig centrar la meva ment en el que jeia per davant.

Finalment, vam veure les aigües separar-se. L'aigua queia del gran cap de Jar Jar. Lentament, va emergir i va grimpar fins a la riba.

–Non hiha ningú alluí, –ens va dir.

–Probablement se'ls hagin emportat als campaments–, va dir el Capità Panaka.

–O els han eliminat–, va dir Obi-Wan, la seva mà a l'empunyadura del sabre làser.

La decepció em va donar com un cop. Però Jar Jar ja estava sacsejant el seu cap, les seves orelles aletejant i volant. Va dir que probablement els gungans estaven amagant-se en el seu lloc sagrat.

Seguim a Jar Jar lluny del llac, cap a les profunditats del pantà. No seguia cap camí que pogués veure. De tant en tant sentíem el brunzit d'un STAP de la Federació per sobre, però el dens fullatge ens protegia de ser vistos.

Jar Jar es va aturar de cop i volta en una petita clariana. Els arbres aquí eren enormes, amb gruixudes arrels recargolades com enormes serps lliscant contra la terra fosca.

Ell va alçar el seu cap i va fer un estrany soroll de xerrameca. Un segon més tard, van aparèixer gungans del bosc, muntant en kaadus.

Jar Jar va saludar a un oficial com a Capità Tarpals. El capità no semblava content de veure a Jar Jar.

–Nosa hem vingut a veure il Cap–, li va dir Jar Jar.

El capità va fer una mirada extremadament poc amistosa a tots nosaltres.

–Puotsier is hora die ais pera tuots vosa, –va murmurar ell.

"Hora die ais" no sonava a un bon senyal. Els gungans van formar una escorta a cada costat de nosaltres. Caminem fins i tot encara més profund dins del pantà. Ara l'espessor bloquejava cada diminut pegat de cel. Era com si estiguéssim en una profunda bombolla verda. Una bombolla que feia olor de podrit.

Llavors van començar a aparèixer edificis en ruïnes, de sobte alçant-se de la luxosa vegetació. Part d'una columna. Una estàtua sense braços ni tors. Algun tipus d'arcada. Enfiladisses retorçant-se al voltant de la pedra en descomposició, i circells que anaven per l'herba com dits agafant als nostres peus.

Arribem a una clariana plena de refugiats. En un extrem hi havia un gran temple en ruïnes cobert d’enfiladisses i molsa. Les enormes estàtues semblaven com si un cop haguessin suportat el sostre. Ara no hi havia sostre, i les estàtues estaven trencades i jeien a terra. Un gran ull de pedra em va fer una mirada hostil.

Era tan estrany i místic. Els gungans ens miraven amb ulls enfadats. Ens havia portat a un parany?

Hi havia pres una decisió basant-me en la necessitat desesperada, però també en com em sentia per Jar Jar. Ell era decent i bo. Però què hi ha de la gent? Podia ser l'excepció més que la regla.

Un gungan rabassut va caminar cap a fora, flanquejat per oficials.

–Il Cap Nass, –va murmurar Jar Jar a la Reina.

Hi havia entrenat a Sabé a bord del transport. Li havia dit exactament què dir, i com dir-ho.

Ella va fer un pas cap endavant.

–Sóc la Reina Amidala de Naboo–, va dir ella en una veu clara–. Vinc en to de pau.

El Cap Nass no semblava amistós.

–Naboo gran, –va deixar anar enfadat–. Vosa sou ils qüe portiaren lies màkinaks. Vosa igual die duolents qüe llosa. Vosa muorireu, pensa misa.

El Capità Panaka i els guàrdies i pilots de Naboo es van tensar. Els Jedi es van contenir tan casualment com sempre. Fins i tot quan els gungans van apuntar les seves electropiques cap a nosaltres.

No va ser un bon començament. El Cap Nass era desdenyós amb la Reina en les seves túniques riques. Vaig veure l'ombra de fúria en els seus ulls. Per a ell, la Reina Amidala era igual de culpable que la Federació pel dany que havia succeït a la seva gent.

Parla, Sabé! Intenta-ho de nou!

–Desitjo formar una aliança... –va començar Sabé.

No funcionaria. Ho sabia, ho sentia en una resplendor de premonició. Sabé podia fer moltes coses com a Reina. No podia fer això.

Amidala no podia moure al Cap Nass, tampoc. Padmé no podia fer-ho.

Totes dues havien de fer-ho.

Vaig haver de desfer-me de la meva última defensa. Revelar el meu major secret.

No puc! Vaig pensar. El meu secret era la font de qualsevol poder que em quedava. Què faria sense ell? I si revelant qui era, acabava fallant-li a la meva gent? I si, quedant-me en silenci, perdia la meva última i millor oportunitat? Sota la meva roba, vaig sentir el penjoll de japor de l’Ànakin contra la meva pell. Potser era un símbol d'un nou poder que aconseguiria. El poder de la veritat.

Els meus genolls tremolaven mentre caminava cap endavant.

–Jo sóc la Reina Amidala.

D'alguna manera esperava que exposar el meu secret crearia un buit dins meu, i que la por entraria corrent. Però això no va succeir. Em vaig sentir satisfeta. Les dues parts de mi es van ajuntar. Gairebé vaig poder escoltar el clic ressonant mentre les dues contradiccions es tornaven un tot.

–Sabé és el meu esquer i protecció, –vaig dir.

Vaig sentir a R2 bipejar suaument darrere meu. Ànakin em mirava incrèdul.

Encara som la mateixa, li van dir els meus ulls. Ell va abaixar la mirada a terra.

El Cap Nass va esbufegar amb sospita. Els gungans no van baixar les electropiques.

–Ho sento per l'engany, –vaig dir–. Era necessari. Tot i que no sempre hem estat d'acord, les nostres dues grans societats han viscut costat a costat en pau durant generacions. La Federació de Comerç ha destruït el seu món i el meu. Esteu amagats. La meva gent està en campaments. Si no actuem junts, tot es perdrà per sempre. Li demano que ens ajudi, Honorable.

No l’havia guanyat. Ell seguia, amb les cames separades, immòbil. Què podia fer per convèncer-lo?

–Li prego que ens ajudi, –vaig dir. Vaig caure de genolls davant seu.

El Capità Panaka i les seves tropes panteixaren. Sabia el que estaven pensant. Una naboo agenollant-se davant d'un gungan! Bé, ells s’agenollarien, també. Què ens deia aquesta invasió sinó que tota la gent de Naboo havia d'estar espatlla amb espatlla i lluitar com iguals?

–Som els seus humils serfs, Cap Nass. El nostre destí està a les seves mans, –vaig dir.

Lentament, un a un, es van agenollar. Finalment, els Jedi es van agenollar també.

El silenci pressionava contra les meves orelles. Fins i tot els ocells cantussejant estaven en silenci. Va semblar una eternitat abans que escoltés un estrany so d’esbufec.

El Cap Nass s'estava rient.

–Tusa non pensa qüe tusa millori qüe ils gungans! Misa grada açò, puotsier nosa buons amics.

I així, es va formar la gran aliança dels gungans i els naboo. Ara, a la batalla.

Següent