Traïcions (II)

Anterior

Capítol 2

Obi-Wan i Qui-Gon es trobaven al centre de la sala rodona del Consell. La pluja constant colpejava les finestres que oferien una vista panoràmica de les atrafegades aerovies de Coruscant.

Qui-Gon era conscient de com de nerviós que estava el seu padawan, però se sentia orgullós de veure’l allà, aparentment tranquil, davant l'escrutini de tants mestres del Consell. Només Qui-Gon era conscient de com d’impacient que estava el noi. Ja havia estat abans davant del Consell. El seu padawan tenia motius per estar així. Sabia com d’estrictes que podien arribar a ser els Mestres Jedi.

Com de costum, va ser Mace Windu qui va trencar el gel. Sempre es mostrava solemne, però Qui-Gon va percebre en ell una intranquil·litat poc freqüent. Esperava que aquella reunió sobtada signifiqués que el Consell els enviava a una missió especial. Però va començar a témer que alguna cosa no anava bé.

–No estiguis nerviós, Obi-Wan –va dir Mace Windu mirant-lo fixament–. No t'hem cridat per renyir-te.

No era normal que Mace Windu tranquil·litzés a algú. La preocupació d’en Qui-Gon va augmentar una mica més. Va mirar a Yoda, però era impossible saber el que pensava. Va mirar ràpidament a Adi Gàllia, resplendent com sempre, però amb la mirada plena de compassió per Obi-Wan.

Mace Windu va descansar les mans als recolza-braços de la seva butaca.

–Acabem de rebre un missatge d’en Vox Chun, el pare d’en Bruck Chun.

Obi-Wan va fer un bot. Qui-Gon es va sorprendre també.

–Acaba de ser amnistiat pels seus delictes contra l'Estat, a Telos –va prosseguir Mace Windu–, i desitja venir al Temple per rebre un informe sobre la mort del seu fill. Està en el seu dret i el Consell ha acceptat.

Obi-Wan va fer que sí. S'havia quedat pàl·lid.

–He de parlar jo amb ell? –va preguntar.

–Hauràs de relatar els detalls de la mort del seu fill, sí –va dir Mace Windu en un to de veu inusualment amable.

–Que fàcil no és per a tu sabem, Obi-Wan –va dir en Yoda.

–Arribarà d'aquí a dos dies –va dir en Mace Windu–. Qui-Gon estarà amb tu. Que la Força t'acompanyi.

Els van indicar que podien retirar-se i, després d'una reverència, Mestre i padawan van donar mitja volta i van sortir de l'estada. Quant la porta es va tancar darrere seu, Obi-Wan es va sentir defallir.

–És obligatori? –va preguntar a Qui-Gon.

–Ja saps la resposta –va dir en Qui-Gon–. Saps que serà difícil, però potser també et sigui útil.

»Hauràs de parlar d'alguna cosa del que no creus poder parlar, quelcom enterrat en el teu cor. Potser afrontant-lo amb calma i sinceritat deixi d’assetjar-te en els teus somnis.

Obi-Wan el va mirar atònit.

–Sí, padawan, sóc conscient del que pateixes –va dir Qui-Gon amablement–. No creus que ja va sent hora de deixar-lo enrere?

Obi-Wan seguia sentint-se sorprès. Qui-Gon li va posar una mà a l'espatlla.

–Vés amb la Bant i menja alguna cosa. Arribes tard a dinar.

El menjar sempre aconseguia reanimar-lo. Qui-Gon no volia que el noi es preocupés massa per l'imminent trobada. Sens dubte, li resultaria difícil, però Obi-Wan no havia fet res dolent i aconseguiria superar-lo.

Quan Obi-Wan es va dirigir al turboascensor, Qui-Gon es va quedar deambulant per les portes del Consell. Tenia l'esperança de poder dirigir-se a Yoda. Li preocupava la decisió de la Tahl de no adoptar la Bant com a padawan i la seva sobtada desaparició. I sempre era útil comptar amb l'opinió d’en Yoda.

La porta es va obrir en silenci, i els membres del Consell van passar desfilant davant seu. Yoda el va veure i va assentir. Qui-Gon va tenir la impressió que Yoda sabia exactament per què estava esperant-lo.

–Preocupat estàs, Qui-Gon –va dir Yoda mentre s'acostava a ell, fent onejar la seva túnica al seu pas–. Però només pel teu padawan, crec que no és.

–Tahl –va dir Qui-Gon per abreviar–. Per què no ha acceptat un padawan? I per què s'ha anat de cop i volta?

Yoda es va recolzar en el seu bastó.

– Creus que la persona a qui has de preguntar això jo sóc?

Qui-Gon va sospirar.

–Vols dir que hauria de preguntar-li primer a ella. Sí, però volia saber la teva opinió.

Yoda va assentir.

–Crec que la Tahl per a la Bant una càrrega no volia ser, doncs l'experiència de la Bant amb una Mestra cega limitaria.

– Càrregues! Limitacions! –va exclamar Qui-Gon, incrèdul, era incapaç d'associar aquestes paraules amb la Tahl–. Això és ridícul!

–Ella això no creu. Temps necessita, Qui-Gon. Ajudar-la en això no pots. Aquesta seva decisió és. -La mirada sàvia d’en Yoda es va posar sobre Qui-Gon–. I ja era hora que el Temple abandonés per assumptes rellevants permetre-li encarregar-se. Al programa Centax II, enviada ha estat.

Qui-Gon es va quedar de pedra. Centax II era un satèl·lit de Coruscant. Els transports de mercaderies i passatgers solien estacionar-hi perquè la seva càrrega descendís a Coruscant en naus de menor grandària. Els Jedi havien triat aquest satèl·lit per a un nou programa pilot dirigit per la Jedi Clee Rhara.

–Hi ha cap problema? –va preguntar en Qui-Gon.

–Això desconeixem –va respondre en Yoda, parpellejant amb els seus enormes ulls–. Sospitem només. Conscient ets que aquest programa del complet suport del Consell manca. Clee Rhara opina que els Jedi un esquadró de pilots de caça haurien de tenir. Alguns d'acord estan. D'altres no.

Qui-Gon sabia que era un projecte polèmic. El Consell va accedir finalment a l'operació, però només en la fase experimental. S'havia triat per participar-hi a alguns dels millors estudiants del Temple, com Garen Muln, amic d'Obi-Wan. Hi havia membres del Consell que opinaven que els Jedi haurien de ser transportats en naus consulars o en vaixells de càrrega, o sol·licitar petites naus per a vols més curts.

Pensaven que l'existència de pilots Jedi acabaria generant una flota pròpia, una operació tan complexa que els distrauria de la seva tasca de mantenir la pau a la galàxia.

–A Clee Rhara coneixes –va dir en Yoda–. Carismàtica és. Entre els joves pilots, seguidors té. A molts padawan, el seu període d'entrenament retarda. El Consell això permet, però veus en contra n'hi ha.

Qui-Gon va fer que sí. Clee Rhara i ell havien estat companys d'estudis. Era una dona de gran intel·ligència i voluntat de ferro, que ja en la seva època atreia molts seguidors.

–Quina missió té la Tahl? –va preguntar Qui-Gon amb curiositat.

–Un greu problema tenim –va dir en Yoda–. Fins ara, per als pilots Jedi el Senat caces donava. Desfasats o danyats estan. Clee Rhara el seu propi taller de reparacions té. El sistema bé ha funcionat, però últimament fallades mecàniques hi ha hagut. Una bastant greu. Un aerotaxi de Coruscant a punt de ser atropellat va estar, i al seu interior, un important senador es trobava.

–Clee Rhara creu que es tracta de sabotatge?

Yoda va assentir.

–Tahl va anar a investigar-ho. Al Senat membres que amb els Jedi no simpatitzen hi ha. Insisteixen que d'ells ens vam aprofitar. Esbrinar la font d'aquests rumors, no podem. Preocupat el Consell està. Clee Rhara ha de fer funcionar el programa, o abandonar-lo haurem.

–Entenc –va dir en Qui-Gon–. Si la Tahl aconsegueix demostrar que les naus han estat sabotejades, el programa podrà continuar.

–Potser –Yoda es va redreçar i va començar a avançar cap al turboascensor–. Alguns membres del Senat sota vigilància ens tenen. Potser amb l'esperança que fracassem. I també la mort d’en Bruck investiguen. I oblidar no hem que Vox Chun a les ordres d'algú estava, i per destruir-nos conspirar voldrà.

–Xànatos –va dir Qui-Gon. El seu primer padawan, ja mort. Però la maldat que havia sembrat continuava propagant-se.

Següent