Invencible (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Els polítics bothans diuen la veritat alguna vegada?

És clar... farien qualsevol cosa per guanyar unes eleccions.

-Jacen Solo, edat 15

La victòria estava al seu abast.

A la Coberta del Comandant de l'Ànakin Solo, l'aire sortia xiulant a través d'una xarxa de fines esquerdes en el finestral. La cabina de dia d’en Caedus havia desaparegut, i una concavitat per pressió s'estava formant en el que solia ser una paret interior. Les alarmes d'emergència estaven sonant en totes les cabines del pont, i tot el personal de comandament corria cap a les escotilles.

Però Caedus es va quedar tranquil·lament al Saló Tàctic, la seva mirada fixa en l’holopantalla com si estigués tractant de donar sentit a la desarticulada batalla representada allà. Ja sabia el que havia passat, és clar. Els Jedi havien utilitzat el rastre de sang per atreure’l a una emboscada, i llavors Luke havia conduït un atac desesperat contra l’Ànakin Solo en un intent per acabar amb ell.

I Caedus havia sobreviscut. Quan els Jedi havien començat el seu atac, ell havia estat en la seva bombolla d'observació, utilitzant la seva meditació de batalla per veure a través de la Força el que els sensors de la flota no podien. Hi havia estat forçat a veure-ho tot en la seva ment, emetent ordres inútils i advertències fútils mentre la seva germana i Zekk destruïen els escuts. Un moment després, els InvisiblesX havien atacat el casc superior de l'Ànakin Solo, les seves bombes ombra guiades per Jedi van volar forats de quatre cobertes de profunditat.

Llavors Caedus va descobrir al Bes'uliik. Quan es va adonar que Luke l’estava pilotant, els seus intestins s'havien omplert de gel. Sabent que Luke venia a per ell -tal com Caedus ho havia vist en les seves visions- havia saltat del seu seient de meditació i havia corregut al Saló Tàctic, tot just segellant l'escotilla abans que Luke llancés les seves bombes.

L'escotilla havia resistit, i encara resistia. I ara aquí estava Caedus, mirant l’holopantalla però veient un tron, un tron ​​blanc en una sala molt il·luminada. No hi havia ningú en ell, però estava envoltat per cent éssers prou regis com per ser dignes del seient. Eren éssers de totes les espècies -bothans i hutts, ishi tib i Mon Calamari, fins i tot humans i squibs-, i tots tenien la fàcil disposició afable de vells amics.

Però el que va fer aturar-se a Caedus -el que el va mantenir mirant la visió amb absolut menyspreu amb les sirenes d'alarma sonant o els plastifins voleiant en l'aire que escapava- era la dona alta i pèl-roja al centre de la multitud. Tenia les fines celles arquejades i llavis carnosos de la seva mare, però el nas arromangat era de la seva àvia, petit i no massa llarg, amb un toc arrufat a la punta.

-Lord Caedus! -La veu de la Tahiri s'havia tornat tan aguda com les alarmes d'emergència, i ella estava tirant del seu braç, tractant en va d’apartar-lo de l’holopantalla-. Té algun problema?

-Problema? Cap... cap en absolut.

Caedus es va mantenir arrelat a la coberta, continuant mirant fix a una Allana adulta fins que un tros de plastifí va volar a través de l'holograma. Llavors el tron ​​blanc i els amics regis es van esvair, i el rostre de la seva bella filla es va retorçar tornant-se la cara enutjada i odiosa de la seva germana Jaina.

Prepara't, Caedus, li va advertir. Aquí vinc.

Caedus va riure.

-Estic preparat, Jaina. -Li va girar l'esquena a la visió, finalment permetent que la Tahiri el tragués d'allà-. I ja he guanyat.

-Em sap greu, milord. -Tahiri va seguir sostenint-li el braç, literalment arrossegant-lo per l'escotilla a la part posterior del saló-. No ho entenc.

-Jaina ve a per mi -va explicar Caedus, encara rient-. Luke Skywalker no va poder matar-me. Què espera aconseguir ella?

-Francament, no ho sé -va dir la Tahiri. Va segellar l'escotilla, i el xiulet de l'aire escapant es va tornar inaudible-. Però no hem de descuidar-nos. Vostè encara s'està recuperant, i ella està...

-Ja està pràcticament morta -va dir Caedus, encaminant-se cap al turboascensor-. La meva germana no és res del que preocupar-se. Hem guanyat. Ho he vist.

Tahiri semblava més preocupada que convençuda. Però en lloc de discutir el punt, semblava conformar-se amb portar-lo al turboascensor. Mentre baixaven cap al Centre de Comandament Auxiliar amagat en el profund de les ben protegides entranyes de la nau, ella es va prendre un moment per estirar la seva pròpia túnica, després es va posar davant d'ell i va començar acomodar les seves robes al seu lloc.

-Els Moffs estan malament -li va advertir-. Estan espantats...

-És clar que estan espantats -va dir Caedus-. Només pensen en si mateixos, i temen únicament per les seves pròpies vides.

Tahiri li va doblegar cap enrere la solapa de la capa exterior.

-En realitat, estan igualment preocupats per la seva flota d'assalt -va explicar-. Temen que anem a perdre la guerra.

-Perdre? -es va mofar Caedus-. No han estat veient els informes d'intel·ligència?

-Estan més preocupats per la nostra situació aquí -va dir-. I en realitat, jo també.

La fúria d’en Caedus va començar a augmentar. Bwua'tu ja havia aniquilat als traïdors de la Niathal i atrapat tant a la flota bothan com la corelliana a Carbos XIII. L'almirall Atoko estava neutralitzant la molèstia mandaloriana infligint alguna urgent i necessària renovació urbana a Keldabe... amb només les restes de la Cinquena Flota. I no obstant això, els Moffs estaven preocupats perquè aquí s'havien trobat amb alguna resistència relativament menor. Realment esperaven que els Jedi fossin derrotats tan fàcilment com els mandalorians i corellians?

Però Caedus no va permetre que la seva ira prengués el control d'ell. Això no faria més que desviar la seva atenció, i no podia permetre perdre el seu enfocament ara, no ambla  Jaina solta, no quan estava tan a prop de la victòria que realment havia vist.

-Agraeixo l'advertència, Tahiri -va dir Caedus-. M'asseguraré de tranquil·litzar-los.

-Això podria ser difícil, milord -va dir la Tahiri-. Fins i tot per a vostè.

Va baixar la mirada als seus propis peus, i Caedus la va poder sentir reunint el seu coratge.

-Tahiri, des de fa quant que ens coneixem? -preguntà-. Explica-m’ho.

Tahiri va fer que sí amb el cap, i després li va tornar la mirada.

-Hi ha una cosa que ens estan ocultant. Puc sentir-ho quan estic amb ells.

Caedus va somriure.

-I tant que ens amaguen alguna cosa -va dir ell-. Són Moffs.

Tahiri no seria descoratjada pels seus acudits.

-Encara no confien en les seves habilitats, milord, no realment –Va dir ella-. Seria millor si mai haguéssim estat emboscats.

-Això és difícil de discutir -va dir en Caedus-. Però no veig què té això a veure amb la nostra situació.

-Arregli-la -va dir la Tahiri-. Crec que és el que caldrà per mantenir la seva fe.

-Arreglar-la com? -va preguntar Caedus-. Creus que puc canviar el passat?

Tahiri va semblar confosa.

-Bé... Si -va admetre ella-. Vostè ho va fer per mi.

Ara Caedus ho va entendre.

-Et refereixes al petó.

-Què més? -preguntà-. Vostè em va fer caminar pel corrent fins a la batalla a la Baanu Rass, i vaig besar a l’Ànakin. Si va poder fer això, per què no caminar en el corrent i advertir a algú sobre l'emboscada?

El turboascensor va arribar al Centre de Comandament Auxiliar i es va aturar. Abans que la porta pogués obrir-se, Caedus va estendre la mà i va prémer el control de PARADA. Sabia per què la Tahiri creia que ell podia fer tal cosa: perquè li havia permès que ho cregués. La seva obsessió amb l’Ànakin havia estat una eina convenient per a ell; ella havia volgut -encara volia- portar de tornada a l’Ànakin tant que Caedus ni tan sols havia necessitat d'implicar la possibilitat. Tahiri simplement s'havia apoderat de l'esperança, i ell havia fet servir això per doblegar-la a la seva voluntat. Però havia arribat el temps de desenganyar-la d'aquesta idea. Amb la victòria a l'abast de la mà, havia de moure la Tahiri a l'etapa següent, ajudar-la a convertir-se en una veritable Dama Sith amb les seves pròpies aspiracions... i la freda crueltat per aconseguir-les.

Caedus li va posar una mà preocupada sobre l'espatlla.

-Tahiri, el que estic a punt de dir-te és una cosa que t’enutjarà molt. Vull que t’alimentis del seu poder, perquè vas a necessitar-lo abans que aquesta última batalla hagi acabat. Però si el deixes prendre el control, estaràs perduda. Mai em tornaràs a servir per a res. Pots gestionar això?

La confusió de la Tahiri va donar pas a l'angoixa.

-Què passa? -va preguntar ella-. M'estàs dient que no va ser real? Que quan caminem en el corrent per veure a l’Ànakin, només estàvem...

-Caminar en el corrent va ser real -va interrompre-la Caedus-. Sí vam tornar a la batalla en la Baanu Rass, i sí vas besar a l’Ànakin. Però el passat no va canviar. No pot.

La negació va començar a cremar en els ulls de la Tahiri.

-Això no té cap sentit -va dir-. Si realment el vaig besar, llavors vàrem canviar el passat.

Caedus va sacsejar el cap.

-Quan tires una pedra a un riu, què passa? Hi ha un xipolleig, i després el xipolleig desapareix. El xipolleig és real, però el riu no canvia. Segueix igual que abans.

-Però sí que canvia -va objectar la Tahiri-. Potser no puguis veure-la, però la pedra encara segueix allà, rodant pel fons.

-I el petó també segueix aquí -va dir Caedus. Va estirar la mà i va donar un suau copet a la templa de la Tahiri-. Aquí. Aquí és on hi ha el fons del corrent.

-En la meva ment?

-A la forma en què perceps el passat -va dir Caedus. No estava sorprès per la ira i incredulitat en la veu de la Tahiri. Quan els monjos aing-tii li havien explicat per què no podia impedir la mort de l'Ànakin, ell havia reaccionat de la mateixa manera-. Vam tornar a la batalla en la Baanu Rass, i vas besar a l’Ànakin. Què va canviar? El passat... o el teu record del passat?

La Tahiri va sacsejar el cap, encara no estava llesta per deixar-lo anar.

-I què passa amb la Tekli i la resta de l'equip d'assalt? Estaves preocupat que ens veiessin.

-Preocupat que recordessin que ens havien vist -va corregir-la Caedus-. Com Raynar recordava veure’m quan va sortir del Taquió Volador. Però jo no hi vaig ser. Estava a Coruscant, sent torturat per la Vergere. El que Raynar recordava és el xipolleig.

Caedus va poder veure per l'expressió alacaiguda de la Tahiri que ella estava començant a comprendre-ho... però no estava llesta per renunciar.

-Què hi ha de sortir ferits? -va dir-. Si només som xipollejos, per què vam haver de ser tan curosos sobre reaccionar al passat? Un xipolleig no pot ser danyat.

Caedus va sacsejar el cap.

-Tahiri, ja saps la resposta. La ment és una arma molt poderosa... especialment per als usuaris de la Força. Si comencem a recordar ser ferits... -va deixar anar el control de PARADA, i la porta es va obrir lliscant-. Estic segur que ho entens.

Per un moment, la Tahiri es va quedar muda, amb la cara vermella de fúria i els ulls humits. Va sortir del turboascensor.

-Oh, ho entenc, lord Caedus. Ets la bava sota de la cua d'un hutt. Menja't això.

Caedus va somriure i va entrar amb calma al vestíbul, on dos sentinelles de la GAG d'armadura negra van saludar-lo bocabadats. Enfront d'ells, escampats per un llarg passadís que duia a les cabines auxiliars d'intel·ligència i control de l’Ànakin Solo, hi havia un escamot de soldats d'assalt amb l'armadura gris de la Guàrdia d'Elit que servien com els guardaespatlles col·lectius dels Moffs.

Caedus es va aturar davant del sergent experimentat en batalla de la GAG i va fer un sospir de fingida exasperació.

-Aprenents -va dir-. De vegades poden ser tan susceptibles a la crítica.

El sergent va assentir sàviament i Caedus va sentir que la tensió es dissipava de la Força quan els guàrdies de tots dos grups van decidir que el problema entre els dos Sith no era una cosa per la qual havien de preocupar-se.

-És el mateix amb tots els subordinats, milord. -El sergent va mirar a un gotal de cara plana amb cons sensorials grisos i la galta tacada de borrissol, després es va inclinar més a prop i va afegir-. A vegades tinc ganes de matar-los jo mateix.

-Seria millor si deixés que l'enemic faci això per nosaltres -va dir Caedus, fent-li una riallada d’agraïment-. Segueix en contacte amb el comandant Berit?

L'expressió del sergent es va tornar ombrívola.

-No des que vam ser atacats, milord -va dir-. No hi ha hagut cap contacte en absolut des de Coberta Fosca. Tota la nostra xarxa de comunicacions està morta. Igual que vigilància.

-Això em temia. -Caedus va fer que sí amb el cap, òbviament fent la mateixa suposició que el sergent: que Coberta Fosca, el sobrenom de les Casernes de Seguretat de la Nau, havia estat destruïda en l'atac d’InvisiblesX-. La meva germana ha abordat l’Ànakin Solo. Necessito que organitzi la recerca.

-Com desitgi, milord -va dir el sergent-. Té alguna, eh, informació especial de per on hauríem de començar?

Caedus va sacsejar el cap.

-S'està amagant en la Força, així que en realitat no puc sentir la seva presència. –En adonar-se que l'experimentat sergent seria massa disciplinat per fer la pregunta lògica, va mirar el sostre i va afegir-: És més com una olor, sergent... una olor que ho impregna tot.

El sergent va rebre això amb el calmat posat d'un home que s'havia passat tota la vida acceptant ordres que no entenia.

-Molt bé -va dir-. I quan la trobem?

-Avisin-me -va dir Caedus-. Hauré de fer això personalment. Si vol ocupar-se'n només aconseguirà que vostè i els seus homes morin.

-Gràcies per la seva consideració. -El sergent sonava més alleujat del que hauria, i una mica sorprès-. Llavors vostè creu que l’Ànakin Solo hi sobreviurà?

La pregunta va agafar desprevingut a Caedus, mai se li havia ocorregut que l’Ànakin Solo pogués no sobreviure. Va considerar la seva resposta per un moment, expandint la seva consciència de la Força a tots els racons del Destructor Estel·lar, i va ser sorprès per la quantitat de dolor, confusió i por que va sentir. Però també hi havia la determinació i l'enfocament d'una tripulació ben acostumada a les batalles desesperades, d'éssers que entenien que la seva millor esperança de supervivència radicava a mantenir la calma i complir el seu deure.

Caedus va tornar a mirar el sergent.

-És massa aviat per saber-ho amb certesa... però li diré un secret. -Va posar la mà sobre l'espatlla del sergent-. Realment no importa. Ja hem guanyat.

Un toc de dubte i decepció va brillar en els ulls del sergent i la seva expressió es va tornar ràpidament acurada i neutral.

-És bo escoltar això, milord.

Caedus li va llançar un mig somriure còmplice.

-No és savi dubtar de mi, sergent -va dir-. Hem guanyat. Ho he vist.

Caedus va deixar al sergent amb el seu escepticisme no admès i va entrar al Centre de Comandament Auxiliar, on el personal semblava qualsevol cosa menys segur de la victòria. Els oficials de la nau estaven asseguts a les seves consoles en l'altre extrem, cridant als seus micròfons o l'un a l'altre mentre lluitaven per determinar l'extensió del dany a l'Ànakin Solo. El personal de comandament estava agrupat prop de l'entrada a la càmera al voltant d'una holopantalla que estava en blanc en la seva major part, amb aspecte menys atrafegat, però més preocupats... amb tan poques dades fiables per analitzar, no tenien res més a fer.

Tahiri es va quedar a un costat davant un banc d'estacions d'assimilació desocupades. Estava envoltada per una torba de Moffs pensativament sorruts, parlant amb el seu líder de facto -el canós de tall militar Lecersen-, en els tons preocupats d'algú davant d'una veritat trista i desagradable.

En apropar-se Caedus, Lecersen abruptament va deixar de parlar i es va tornar per enfrontar-ho.

-Lord Caedus, quina alegria veure’l bé -va dir-. Li estava explicant a Lady Veila com de preocupats que estàvem pel seu benestar.

-És cert -va dir la Tahiri-. Els Moffs semblen molt preocupats pel seu seny.

La Força va bullir de commoció i consternació, i diversos Moffs van començar a balbucejar desmentides, els seus ulls obrint-se grans de por. Només Lecersen no va semblar sorprès per l'audaç traïció a la seva confiança de la Tahiri; la va mirar amb una barreja d'admiració i odi a parts iguals. Caedus es va permetre un petit somriure d'orgull; malgrat com d’enutjada que la Tahiri estava amb ell, clarament havia decidit que no anava a ser l'eina de ningú.

Després de permetre que els Moffs balbucegessin les seves desmentides per un moment, Tahiri es va dirigir a Caedus. Amb gel a la veu, ella va afegir:

-Vaig intentar explicar-los que vostè simplement és un monstre hutt, però per alguna raó no semblen creure’m.

Que la Tahiri li parlés d'aquesta manera va semblar impressionar fins i tot a Lecersen. Un silenci va caure sobre el grup, i Caedus va saber que com portés l'insult determinaria no només quanta autoritat conservava sobre ella, sinó també com ho veien els Moffs. Després de mirar la Tahiri un moment, va decidir que la millor tàctica era explotar la seva rauxa.

-Sí, bé tu em coneixes molt millor que ells. -Va passar la seva mirada als moffs-. Els Moffs ho esbrinaran, estic segur.

Lecersen i diversos altres van emetre una rialleta de prova nerviosa... que Caedus va silenciar amb una ganyota.

-Moff Lecersen, tindrà l'amabilitat de posar-me al dia amb la discussió que van tenir amb la meva aprenenta. -Caedus ho va fer com una ordre, empenyent deliberadament la seva autoritat per posar a prova la voluntat del Moff a desafiar-lo -. Ometi la part on suggereix que estic boig. No tinc cap interès en la seva opinió al respecte.

Lecersen va començar a negar que hagués fet tal suggeriment, llavors va semblar recordar com de difícil que era mentir-li a un usuari de la Força i va assentir amb el cap.

-Com desitgi, milord -va dir-. Simplement estava expressant la nostra preocupació per la situació tàctica i suggerint un curs d'acció per canviar el desenvolupament de la batalla.

-Els suggeriments sempre són benvingudes -va dir Caedus-. En el futur, porti-me’ls directament a mi. No hi ha necessitat de molestar a la meva aprenenta amb ells.

Lecersen va inclinar el cap.

-Com desitgi, Lord Caedus -va dir-. Li vaig suggerir a Lady Veila que podríem ser capaços de salvar la flota d'assalt del Romanent alterant l'estructura de comandament hapana en els seus nivells més alts. Aconseguirem això amb un atac a la Reina Drac.

Caedus no podia llegir els pensaments d’en Lecersen amb la claredat suficient per determinar quin tipus d'atac suggeria el Moff. Però no tenia cap dubte sobre el veritable objectiu. La Reina Drac era la nau insígnia personal de la Tenel Ka. Si els Moffs estaven parlant de seguir-la, parlaven d'anar darrere de la mateixa Tenel Ka.

I Caedus no tenia cap problema amb això, tret que durant la seva meditació de batalla havia notat una altra presència familiar a bord de la Reina Drac. Just abans de l'emboscada, havia percebut a totes dues, mare i filla, del costat llunyà de la flota hapana.

Al principi, Caedus s'havia confós pel descobriment, creient que la Tenel Ka mai posaria la seva filla en perill portant-la a la batalla. Però després s'havia posat a si mateix en el lloc de la Tenel Ka i va comprendre que no tenia una altra opció. Ell s'havia dut l’Allana una vegada, i la Tenel Ka no era el tipus de dona que deixaria que això succeís dues vegades. Era el tipus de dona que mantindria la seva filla a prop en tot moment, fins i tot en la batalla. D'aquesta manera, podia estar segura que si Caedus intentava tornar a segrestar a la filla de tots dos, primer hauria de passar sobre ella.

Després de prendre’s un moment per recobrar les bones formes, i per assegurar-se que la seva alarma no se li notés a la cara, Caedus va posar la mà darrere de l'esquena i va fer que sí amb el cap.

-Una idea interessant -va dir-. Endavant.

Lecersen semblava vagament, però agradablement, sorprès.

-Sap vostè com funciona el nostre nanoassassí?

Caedus va assentir, recordant la mostra de sang que la metgessa del Romanent havia pres de la Mirta Gev.

-Es pot adaptar per atacar objectius específics, en funció dels seus marcadors genètics -va dir-. Tot el que es necessita és una mostra de l'ADN de l'objectiu.

-Exactament -va dir Lecersen-. Però no ha de ser el seu ADN. Pot provenir d'un parent proper. Vam poder desenvolupar un cep per a Boba Fett amb l'ADN de la seva néta, per exemple. I amb el príncep Isolder captiu...

-És clar -va dir Caedus. Podia veure on anava això, i no li agradava... no amb l’Allana a bord de la Reina Drac. Però no podia permetre que els Moffs veiessin la seva alarma. Si esbrinaven de la seva debilitat, no dubtarien a explotar-la -. Per cert, com està anant el projecte Fett?

Lecersen va somriure amb suficiència.

-Està complet, milord -va dir-. L'almirall Atoko va confirmar un lliurament reeixit poc abans que partíssim de Níquel U.

Caedus va permetre que la seva alegria es reflectís a la cara.

-Així que hi ha un nanoasssassí esperant a Fett a Keldabe?

-No només Keldabe -va corregir-lo Lecersen-. Es va dispersar per l'aire. Per a aquest moment, ja s'haurà estès per la meitat de Mandalore. Una vegada que Fett es cansi de jugar al pilot As i torni a la superfície, és només qüestió de temps perquè entri en contacte amb ell.

-I què passa amb la data de seguretat? -va preguntar la Tahiri-. Vaig pensar que el nanoassassí estava dissenyat per deixar de ser una amenaça després d'uns dies.

-Això és per als ceps armes -va explicar Lecersen-. Els ceps assassins, com el que vam enviar darrere d’en Fett, poden durar per sempre. Mentre absorbeixin una mica de llum cada tres o quatre dies, mai moren.

-Ben fet -va dir Caedus-. Gràcies. –Va expandir la mirada per incloure també a la resta dels moffs-. A tots.

Lecersen va fer xocar els seus talons i va inclinar el cap.

-És un plaer ser útils, milord -va dir-. Però també ho va ser per a nosaltres: una venjança per aquest atac a Níquel U.

-Millor encara -va dir Caedus-. Cal ensenyar-li a Fett que ell és el rancor més petit en el pou.

-Exactament -va dir Lecersen-. Esperem que la lliçó el mati.

-Esperem... Però no veig com pot ajudar-nos ara un nanoassassí -va dir Caedus, tractant de descartar la idea sense semblar espantat per ella-. La batalla ja estarà guanyada per quan el cep estigui a punt.

-No necessàriament, milord -va dir Lecersen-. La dificultat en el desenvolupament del cep rau en excloure marcadors genètics dels objectius. Si això no és un motiu de preocupació, es pot accelerar el procés. Podríem tenir una mostra llesta en tan poc temps com...

Lecersen va fer una pausa i va mirar al Moff Rezer buscant una resposta.

-Una hora -va dir en Rezer. Igual que Lecersen, era un home d'ulls durs, amb una boca trista i un port militar-. Dos com a màxim.

Caedus va aixecar les celles.

-Això podria ser prou ràpid -va admetre, preocupant-se més-. Però desplegar l'arma segueix sent un problema. Encara que sabéssim la ubicació de la Reina Drac, caldria tota la flota d'assalt per donar suport a un abordatge.

-En realitat, tenim informes que la Reina Drac està esperant fora dels confins de la batalla -va informar Rezer-. Així que introduir un grup de comandos a bord no hauria de ser un problema, especialment si semblen ser la tripulació d'un portamíssils avariat.

Tahiri va fer que sí amb el cap.

-Això podria funcionar -va dir, girant-se cap a Caedus-. Ja sap com és la reialesa hapana. La meitat dels oficials a bord de la Reina Drac probablement està emparentada en algun grau amb la Tenel Ka.

-Aquesta és una possibilitat intrigant -va dir Caedus. Mai li havia explicat a la Tahiri sobre la paternitat de l’Allana, així que semblava probable que ella donés suport al suggeriment dels Moffs perquè creia que era bona, no perquè volia castigar-lo per explotar la seva obsessió per l’Ànakin. Tot i així, sí significava que anava a haver de descartar el pla amb una mica més de fermesa-. Però no serà necessari un nanoassassí. Ja hem guanyat.

-Disculpi, però no se sent com que estem guanyant -va dir Lecersen, semblant tan sorprès com dubtós-. I els pocs informes que hem rebut des del camp...

-Moff Lecersen -va interrompre’l Caedus-, jo veig coses que els éssers ordinaris no poden. La victòria ja és nostra. No hi haurà cap nanoatac contra la Reina Drac ni cap altra nau. Està clar?

Lecersen va estrènyer la mandíbula, però va inclinar el cap en reconeixement.

-Com desitgi, Lord Caedus -va dir-. Només estava tractant de salvar vides... vides imperials.

-Llavors faci exactament el que jo digui -va respondre Caedus-. Salvarà moltes vides... la seva entre elles.

Els ulls d’en Lecersen van brillar davant l'amenaça, però ell sabia que no li convenia posar a prova la paciència d’en Caedus.

-Té la meva plena confiança -va dir-. Espero amb ànsies la seva victòria.

Caedus podia sentir que el Moff estava mentint, però era impossible saber en què exactament. Pensava el ximple que realment podria robar una mostra de la sang de l’Isolder de sota dels nassos d’en Caedus?

-La nostra victòria, Moff Lecersen -va respondre Caedus. Una explosió va retrunyir des d'algun lloc per dalt, i va aixecar la mirada-. Tots estem en això junts, no li sembla?

El somriure d’en Lecersen va ser bastant burleta.

-Li agraeixo que digui això, milord -va dir-. Estava començant a pensar que vostè estava més interessat en la nostra flota que en els nostres consells.

-Res podria estar més allunyat de la veritat -va dir Caedus-. Ara, amb el seu permís, he d’anar-me'n a trobar a la meva germana... abans que ella ens trobi a nosaltres.

La sang es va escórrer de les cares de tots els Moffs i Lecersen va dir:

-Per descomptat, milord. Anem a fer els preparatius necessaris per transferir el càrrec d’insígnia al Megador.

-Em temo que no hi haurà temps per això -va dir Caedus-. El Megador estarà ocupat salvant la seva flota.

Això va ocasionar un murmuri de sorpresa dels Moffs i Rezer va dir:

-Però això deixarà a l'Ànakin Solo exposat a un altre atac d’InvisiblesX.

-És per això que seguirem al Megador a la batalla -va dir Caedus-. No es poden guanyar guerres sense arriscar vides, senyors. Aquí és on arrisquem les nostres.

Caedus li va fer senyals a la Tahiri que el seguís, després va interrogar al capità de l’Ànakin Solo sobre la condició del Destructor Estel·lar. Després d'assabentar-se que els escuts eren l'únic sistema crític que no podria ser reparat d'aquí a uns minuts, va felicitar el capità i la tripulació pel seu bon treball... llavors va emetre les seves ordres. Si el capità estava alarmat per haver de seguir al Megador a la batalla sense cap escut, va tenir la sensatesa de no demostrar-ho. Simplement va reconèixer les seves ordres i es va girar per executar-les.

Caedus fer que sí amb aprovació, i després es va encaminar cap a la porta, parlant amb la Tahiri mentre caminava.

-La veritable base Jedi no pot estar lluny d'aquí -va dir-. Necessito que prenguis un InvisibleX i trobis els transports que acaben de fugir de l'Estació Uroro. Ells et mostraran el camí.

-I això tindrà importància perquè...? -va preguntar la Tahiri.

-Perquè el Megador no li prendrà molt de temps trencar l'emboscada hapana -va explicar Caedus-. I llavors estarem just darrere teu.

-Està bé -va dir la Tahiri-. Però deixar-me creure que podíem portar de tornada a l’Ànakin va ser una forma terrible d’utilitzar-me. Encara no t'he perdonat.

-I dubto que mai ho facis -va dir Caedus-. Aquest va ser bàsicament el punt.

Van sortir del Centre de Comandament Auxiliar i van arribar al turboascensor. Caedus li va indicar a la Tahiri que entrés primer.

-Segueix endavant -va dir. Caedus va pensar en fer-li un petó al front amb cicatrius i desitjar-li bona sort, i potser hi va haver un temps quan el gest hauria estat ben rebut. Però ja no; li havia ensenyat una important lliçó sobre la confiança, una que sabia que es quedaria amb ella per sempre. Haig d’ocupar-me d’una cosa.

-Isolder -va dir la Tahiri, assentint amb el cap-. Quina llàstima. Crec que em queia bé.

-A mi també -va dir Caedus. No podia evitar preguntar-se si la Tahiri sabia sobre la paternitat de l’Allana després de tot. Potser l’hi havia sorprès xiuxiuejant el nom mentre dormia, o escoltar alguna cosa mentre tenia a l’Allana a bord de l’Ànakin Solo-. Però no vaig a arriscar-me... no amb això.

Següent