Vol d'expansió (XX)

Anterior

20

Els caces li van escortar fins a una de les naus de guerra més petites, dirigint-li cap a una badia d'atracada a estribord. Un grup de guàrdies armats fins a les dents i blindats li estava esperant allà: petits bípedes amb grans mans, les seves faccions estaven ocultes per plaques facials esplèndidament decorades per semblar màscares terrorífiques. Li van portar a una petita sala plena d'equip de sensors, on va ser despullat, registrat i escanejat múltiples vegades, es van dur la seva roba presumiblement per escrutinis similars. La llançadora, sens dubte, estava experimentant una inspecció similar. Després d'això, el van portar fins a una altra habitació, aquesta mancava de tot excepte per un catre, i el van deixar a soles.

Va passar la major part de les dues hores següents intentat descansar, o desistint en l'esforç i caminant d'un costat a un altre en la seva cel·la. Si els vagaari fossin intel·ligents –el pensament seguia corrent en el fons de la seva ment– simplement el matarien i seguirien amb el seu saqueig. Un ocell en mà, després de tot, era una màxima universal.

Però potser, només potser, serien tan ambiciosos com intel·ligents. Ambiciosos i curiosos.

Dues hores després que hagués estat llançat en aquesta cel·la, els guàrdies van tornar amb la seva roba. Li van mirar vestir-se, i llavors li van conduir a través d'un corredor fins a una escotilla marcada amb símbols alienígenes. Més enllà de l'escotilla, per al seu alleujament, hi havia una llançadora i no simplement una ràpida mort pel buit. Li van empènyer a l'interior i van entrar darrere d'ell, i un minut després havien desenganxat. La llançadora no tenia finestrals, pel que no tenia cap pista d'on estaven anant, però quan l'escotilla es va obrir de nou va ser davant una doble fila de soldats vagaari vestits amb armadures més admirables que les dels seus capturadors. Aparentment, algú amb autoritat l’havia decidit veure.

Hi havia esperat que li portessin a algun lloc petit, restringit i anònim, com és propi d'un interrogatori adequat. Per tant va ser un xoc quan l'última porta blindada es va obrir cap a una càmera enorme que rivalitzava amb les més elaborades sales del tron que havia vist. Contra el mur posterior hi havia un elevat dosser amb una cadira exquisidament decorada al centre, ocupada per un vagaari vestit amb una túnica multicolor de pesada aparença, amb muscleres color sol i proteccions als turmells, una capa dentada a l'esquena, i no menys de quatre cinturons separats en la seva cintura.

Flanquejant-li, hi havia un parell de vagaari vestits amb robes lleument menys cridaneres de consellers o subordinats, probablement. Els tres portaven posades altes màscares facials que anaven des dels pòmuls fins probablement dotze centímetres per sobre dels seus caps, decorades amb el mateix patró terrorífic de les plaques facials de combat dels soldats. Un pensament cínic centellejà en la ment d’en Car'das: que l'altura de les màscares estava probablement dissenyada per compensar la petitesa natural de l'espècie i fer-los semblar més perillosos davant els seus enemics. Al llarg de les parets hi havia altres vagaari, alguns amb armadura de soldat, altres amb el que semblaven ser robes civils i simple pintura facial. Tots ells observaven silenciosament al presoner que era portat davant el tron.

Car'das va esperar fins que els guàrdies li van col·locar a tres metres del tron, llavors va fer una reverència, baixant bastant.

–Salutacions als grans i poderosos Vagaari –va començar en Minnisiat.

I va ser llançat de mans i genolls per un dur cop entre les seves espatlles.

–No parlis en presència del Miskara fins que et parli –li va reprendre un dels guàrdies.

Car'das va obrir la boca per disculpar-se, donant-se compte del seu proper error just a temps, i va romandre en silenci en canvi.

Durant un minut llarg la resta de la sala va estar callada també. Car'das es preguntava si estaven esperant que s'aixequés, però amb els seus omòplats bategant pel cop, semblava una idea millor quedar-se on estava fins que li indiquessin una altra cosa.

Aparentment, va ser la decisió correcta.

–Molt bé –va dir una profunda veu des del dosser per fi–. Pots aixecar-te.

Curosament, tens per un altre cop, Car'das es va posar dempeus. Per al seu alleujament, el cop no va arribar.

–Sóc el Miskara del poble Vagaari –va anunciar el vagaari assegut al tron–. Tu pots dir-me Sa Eminència. M'han dit que has tingut la insolència de demanar que fes un tracte amb tu.

–No demano res, Sa Eminència –es va afanyar a assegurar Car'das–. Més aviat, estic en una terrible dificultat i vinc aquí esperant que el gran i poderós poble Vagaari pugui estar disposat a venir a ajudar-me. A canvi de la seva ajuda, espero oferir-los alguna cosa que pugui trobar igualment valuosa.

El Miskara el va mirar fredament.

–Parla’m d'aquesta dificultat.

–Els meus companys i jo som comerciants d'un regne llunyà –li va dir Car'das–. Fa gairebé tres mesos vam perdre el nostre rumb i vam ser capturats per una raça d'éssers coneguts com els txiss. Hem sigut els seus presoners des de llavors.

Un refilo de muda conversa va recórrer la sala.

–Dius presoners –va repetir el Miskara. La part visible de la seva cara semblava haver-se endurit per la menció dels txiss, però la seva veu no delatava res–. No veig cadenes de captivitat al teu coll.

–La meva aparent llibertat és una il·lusió, Sa Eminència –va dir Car'das–. Els meus companys segueixen en mans txiss, així com la nostra nau. De la mateixa importància, els txiss ara es neguen a lliurar-nos una mica del seu botí d'una de les seves incursions, botí que ens van prometre i que necessitem per pagar les tarifes per demora que els nostres clients exigiran. Sense aquest tresor, ens enfrontarem a la mort quan arribem a casa.

–On retenen als teus companys?

–En una petita base construïda en el profund d'un asteroide, Sa Eminència –va dir Car'das–. Les dades de navegació necessàries per localitzar-lo estan a l'ordinador de la nau en la qual vaig arribar.

–I com sabies com i on trobar-nos?

Car'das es va donar forces. Faré el que sigui necessari, li havia dit una vegada Thrawn, per protegir aquells que depenen de mi.

–Perquè, Sa Eminència –va dir–, jo estava a bord del creuer d'atac txiss que va assaltar les seves forces aquí durant la seva batalla de conquesta fa cinc setmanes.

Un silenci mortal va caure sobre la sala. Car'das va esperar, dolorosament conscient dels soldats armats aturats al seu voltant.

–Vau robar una de les nostres xarxes de naus –va dir el Miskara per fi.

–El Comandant de la força txiss ho va fer, sí –va dir Car'das–. Com dic, jo era el seu presoner, i no vaig prendre part en l'atac.

–On és aquest Comandant ara?

–No ho sé exactament –va dir Car'das–. Però la base en la qual la meva nau i els meus companys estan retinguts està sota el seu comandament. Allà on viatgi, sempre hi torna.

El Miskara va somriure lleument.

–Així que ens ofereixes intercanviar els teus companys i una mica del nostre propi tresor per res més que una oportunitat de venjança?

Aquesta no era, va pensar Car'das intranquil, una forma molt prometedora de dir-ho.

–Recuperaria la seva xarxa de naus, també –va oferir.

–No –va dir el Miskara amb fermesa–. L'oferta és insuficient –Car'das va sentir un nus a la gola.

–Sa Eminència, li suplico...

–No supliquis! –va cridar el Miskara–. Les larves supliquen. Els inferiors supliquen. No els éssers que parlen i tracten amb els Vagaari. Si vols que t'ajudem a tu i als teus companys, has de trobar alguna cosa més que oferir-me.

–Però no tinc res més, Sa Eminència –va protestar Car'das, la seva veu començava a tremolar. No, això no podia estar passant. Els vagaari havien d'estar d'acord amb el tracte–. Ho juro.

–Ni tan sols això? –demandà el Miskara, assenyalant sobre l'espatlla d’en Car'das.

Car'das es va girar. En algun moment durant la conversa algú havia portat quatre caixes enormes, dues d'elles li treien un cap, les altres només li arribaven a la cintura.

–No ho entenc –va dir arrufant li celles–. Què és això?

–Estaven a bord del teu transport –va dir el Miskara sospitosament–. Afirmes no tenir coneixement d'ells?

–Així és, Sa Eminència –va insistir Car'das, completament perdut ara. Què mons podria haver amagat Thrawn a bord de la llançadora? –. Vaig robar la nau únicament per venir a demanar-vos ajuda. Mai vaig mirar si hi havia alguna cosa a bord.

–Llavors mira-ho ara –li va ordenar el Miskara–. Obre les caixes i digues-me que veus.

Curosament, mig esperant que li disparessin per l'esquena, Car'das es va acostar fins a les caixes. Els vagaari ja les havien obert, per descomptat, col·locant simplement els panells frontals folgadament al seu lloc. Posant-se al costat d'una de les caixes més petites, va agafar el panell i el va moure.

I es va quedar sense respiració. A dins, plegat pulcrament amb els seus braços al voltant dels seus genolls, hi havia un parell de droides de combat de la Federació de Comerç.

–Els reconeixes? –va preguntar Miskara.

–Sí, Sa Eminència –va confirmar Car'das. De sobte tot tenia sentit–. Són droides de combat d'algun tipus, usats per una de les espècies de la nostra regió de l'espai. El Comandant també va assaltar a una força d'aquesta gent; aquest ha de ser part del botí de l'assalt.

–Què són droides?

–Serfs mecànics –va dir Car'das. Així que Thrawn havia estat en el cert: aparentment ningú de per aquí sabia res sobre droides. Almenys ningú amb qui s'haguessin trobat els Vagaari–. Alguns estan automotivats, mentre que altres requereixen un ordinador central perquè els donin les seves instruccions.

–Ensenya’m com funciona.

Car'das es va tornar cap a la caixa, mirant al seu interior. No hi havia signes d'un controlador o una consola de programació.

–No veig l'equip que necessito per encendre’l –va dir, acostant-se a l'altra caixa i retirant la tapa. Hi havia altres dos droides de combat al seu interior, i de nou ni rastre del controlador. Cadascuna de les caixes grans va resultar que contenia un dels mortals droides destructors droideka. Però no hi havia controlador. –Ho sento, Sa Eminència, però sense l'equip adequat no puc encendre’ls.

–Potser això sigui útil –va suggerir Miskara. Va fer un gest i un dels vagaari sense armadura que observava els procediments va treure un datapad d'entre la roba.

Apropant-se a Car'das l’hi va oferir.

Una petita onada d'alleujament es va dur part de la tensió d’en Car'das. Certament era un controlador de droides de la Federació de Comerç, marcat en neimoidià i en Bàsic.

–Sí, Sa Eminència, servirà –va dir a Miskara mentre li feia una ullada als controls. Activador... aquí–. Hauria d'intentar activar-lo ara?

–Intentar?

Car'das va fer una ganyota.

–Hauria d’activar-lo ara, Sa Eminència? –es va corregir a si mateix.

–Sí.

Donant-se ànim, Car'das va pressionar l'interruptor.

El resultat va ser tot el que podia haver esperat. A l'uníson els quatre droides de combat es van desplegar, sortint de les seves caixes, i parant-se, arribant a les seves espatlles per agafar els seus rifles blàster. Els droidekes van ser fins i tot més impressionants, rodant cap endavant des de les seves caixes i desplegant-se en les seves subjeccions de peus triples. Al voltant d'un d'ells, com per demostrar tot l'abast de les seves capacitats, va aparèixer la lleu boira d'un escut.

I de cop i volta Car'das es va adonar que hi havia dotze blàsters apuntant directament al dosser on el Miskara N'as estava assegut.

Lentament, amb cura, es va girar. Però el Miskara no estava acovardit darrere dels seus soldats, i els propis soldats no tenien les seves armes llestes per a convertir a Car'das en cendra.

–Impressionant –va dir el Miskara tranquil·lament–. Qui els dirigeix?

Car'das va observar el datapad. Devia haver-hi un modificador del patró de reconeixement per aquí en algun lloc.

–En aquest moment, qui vulgui que tingui el controlador, Sa Eminència –va dir–. Però crec que poden ser programats per obeir a un individu específic també.

–Ordena’ls que m’obeeixin.

–Sí, Sa Eminència –va dir Car'das, explorant ràpidament el menú de reconeixement del datapad. Semblava prou clar–. Uh... necessitaré que vingui fins aquí, però, perquè els droides puguin veure’l dempeus més a prop.

Silenciosament, el Miskara es va aixecar i va baixar els graons, indicant als seus dos consellers que es quedessin on eren. Va avançar entre els dos droidekes i es va aturar.

–Fes-ho ara –va ordenar.

Sentint la suor acumulant-se en el seu coll, Car'das va realitzar el que ell esperava que fos el procediment adequat. Els sis droides es van girar lleument per mirar al Miskara; llavors, per al seu alleujament, els droides de combat van aixecar els seus blàsters per apuntar cap al sostre mentre els droidekes van girar uns quants graus per apuntar també les seves armes cap a una altra banda.

–Això hauria d'estar fet, Sa Eminència –va dir–. Per descomptat –va afegir mentre una cosa se li va ocórrer tardanament, no estan programats per entendre ordres donades en Minnisiat.

–M’ensenyaràs les ordres adequades en el seu llenguatge –va dir el vagaari–. La primera ordre que vull aprendre és 'objectiu'. La segona és 'foc'.

–Sí, Sa Eminència –Car'das li va ensenyar les dues paraules en Bàsic, pronunciant-les a poc a poc–. Potser la seva gent pugui transcriure-les fonèticament per a vostè –va suggerir.

–No cal –va dir el Miskara. Va aixecar un dit i va assenyalar a Car'das–. Objectiu.

Car'das va fer un bot mentre als sis droides giraven per apuntar els seus blàsters cap a ell.

–Sa Eminència? –va dir sense respiració.

–Ara –va dir el Miskara, amb una veu suau com la seda–, pronuncia tu l'altra paraula.

Car'das va empassar amb dificultat. Si ho havia fet malament...

–Foc –Va dir.

No va passar res.

–Excel·lent –va dir el Miskara amb aprovació–. Així que de fet ets prou savi per no intentar una traïció –va aixecar una mà–. Porta-me'n tres geroons.

–Sí, Sa Eminència –va dir un dels soldats, i va sortir de la sala.

–El teu Comandant Mitth'raw'nuruodo té més d'aquestes màquines? –va preguntar el Miskara, girant-se cap a Car'das.

–Diversos centenars almenys –li va dir Car'das–. Possiblement fins i tot alguns milers –un moviment a la porta va captar la seva atenció, i es va girar mentre tres petits alienígenes eren introduïts a la sala–. Qui són aquests?

–Esclaus –va dir el Miskara com qui no vol la cosa–. El seu petit món lamentable és el que gira actualment sota nosaltres. Màquines: objectiu.

Car'das es va posar rígid mentre els droides giraven cap als tres esclaus.

–Esperi!

–T'oposes? –va preguntar el Miskara.

Car'das va tancar els ulls breument. Faré el que calgui, les paraules van ressonar en la seva ment.

–Només estava preocupat per la seguretat dels seus soldats –va dir.

–Vegem com de bona és la punteria de les màquines –va dir el Miskara–. Màquines: foc.

L'andanada de les carrabines dels droides de combat va enviar als tres esclaus donant tombs cap enrere, morts abans fins i tot que toquessin el terra. Seguien caient quan el foc dels droidekes gairebé els va tallar literalment per la meitat.

–Excel·lent –va dir el Miskara a l’atordit silenci. No atordit per les morts, sabia Car'das, sinó pel desplegament de potència de foc–. On guarden els txiss els altres?

–El Comandant els tindrà a la base –va murmurar Car'das mecànicament, intentant apartar sense èxit els seus ulls dels cossos socarrimats.

–Llavors li alliberarem d'aquesta càrrega –va dir el Miskara, fent un gest a un dels seus consellers–. Ordena que es prepari una força d'assalt immediatament.

–Sí, Sa Eminència –va dir l'altre. Baixant del dosser, va sortir ràpidament de l'habitació.

–I mentre esperem –va continuar el Miskara, girant-se cap a Car'das–, m'ensenyaràs la resta de les paraules necessàries per controlar les meves màquines lluitadores.

Car'das va empassar amb dificultat. El que sigui necessari...

–Com vulgui. Sa Eminència.

***

A l'exterior del parabrisa del pont del Falcó Fogós, les escampades estrelles i un petit però esplèndid grup globular resplendia brillantment al cel negre.

Les estrelles, el grup, i res més.

Dissimuladament, Doriana va mirar el seu crono. El Vol d'Expansió arribava tard.

Aparentment, la mirada no havia estat prou dissimulada.

–Paciència, Comandant –va dir Mitth'raw'nuruodo serenament des de la cadira del Capità–. Vindran.

–Arriben tard –va dir el Vicelord Kav mirant amb les celles arrufades la part posterior del cap d’en Mitth'raw'nuruodo–. Més de dues hores tard.

–Dues hores no és res en un viatge de tres setmanes –va assenyalar el Comandant raonablement.

–No per al Capità Pakmillu –va replicar Kav–. Els Mon Calamari són notables per la seva puntualitat.

–Arribaran –va dir de nou Mitth'raw'nuruodo, girant-se a mitges per mirar al neimoidià–. L'única qüestió és si aquest sistema està certament en el camí correcte en línia recta entre la seva última parada a la República i el sistema on planejaven fer-li una emboscada.

–S'atreveix a...? –va començar Kav.

–El vector ha estat calculat correctament –el va interrompre Doriana amb una mirada d’advertència–. La nostra qüestió, d'altra banda, és per què creu que realment s'aturaran aquí.

–Ho faran –li va assegurar Mitth'raw'nuruodo–. Estan llestos els caces droide?

–Al cent per cent –li va assegurar Kav al seu torn, i Doriana va poder escoltar la venjança anticipada en la seva veu. Els caces estaven llestos, d'acord, completats amb la segona capa d'ordres que el programador cap del Vicelord havia introduït sobre del patró d'atac de proximitat d’en Mitth'raw'nuruodo.

El Comandant va inclinar el cap cap al neimoidià.

–Llavors només ens queda esperar –es va girar cap al parabrisa.

I de sobte, amb un parpelleig de pseudomoció, era allà, surant en l'espai a menys de cinc quilòmetres davant d'ells.

El Vol d'Expansió havia arribat.

–El dispositiu es diu projector gravitacional –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Simula una massa planetària, traient a la força d'aquesta manera a qualsevol nau amb el vector hiperespacial encreuat amb la seva ombra.

–De debò? –va dir Doriana intentant sonar tranquil. Fins on ell sabia, ningú a la República havia descobert com transformar aquest tros particular de teoria hiperespacial en un dispositiu que funcionés realment. El fet que els txiss haguessin resolt el problema enviava ramificacions desestabilitzants rebotant per la seva ment.

Kav, sent predictible, tot just estava interessat en aquest pensament.

–Llavors estan a les nostres mans –gallejà–. A totes les forces: ataqueu.

–Esperi –va dir Mitth'raw'nuruodo. La seva veu seguia en calma, però hi havia un nou toc a ella–. Jo dono les ordres a bord d'aquesta nau, Vicelord Kav.

–Està en la nostra missió, Comandant Mitth'raw'nuruodo –va contestar Kav–. I mentre discutim, estem perdent el preciós element sorpresa –rebuscant entre la roba, va treure un activador remot–. Vostè i la seva nau poden fer el que vostè vulgui. Però els meus caces atacaran.

–No! –va cridar Doriana, intentant agafar l'activador. Si Kav desbaratava el pla d'en Mitth'raw'nuruodo, qualsevol que fos, el Vol d'Expansió, podria escapar-se entre els seus dits.

Però es va quedar curt, la seva adherència va ser massa lenta. Traient els seus llargs braços del seu abast, el triomfant Kav va prémer l'activador. Maleint cruelment, Doriana va mirar cap a l'asteroide on esperaven les línies de caces droide.

No va passar res.

De nou, Kav va prémer en interruptor. De nou, res.

–Em temo que això no funcionarà, Vicelord –va dir Mitth'raw'nuruodo tranquil·lament–. Em vaig prendre la llibertat de treure la capa d'ordres alternativa que els seus programadors havien creat en els sistemes dels caces.

Lentament, Kav va baixar l'activador.

–És molt intel·ligent, Comandant –va dir suaument–. Algun dia aquesta intel·ligència es tornarà contra vostè.

–Potser –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Fins llavors, permeteu-me agrair-li que em mostrés com es fa aquesta programació secundària. Podria ser d'utilitat algun dia.

–I ara què? –va preguntar Doriana cautelosament.

–Parlarem amb ells –va dir Mitth'raw'nuruodo, teclejant en el seu panell–. Comunicacions: obri un canal.

***

Quan Lorana va arribar, el pont del C-U s'havia convertit en un rusc de tranquil caos. C'baoth estava dret al costat de la cadira de comandament del Capità Pakmillu, la seva esquena estava rígida mentre mirava a l'exterior. El mateix Pakmillu estava sobre un dels llocs d'enginyeria, obrint i tancant sense descans les seves mans aleta mentre estudiava les pantalles.

A l'exterior dels finestrals, formant al lluny davant d'ells com un grup de mussols corredors a l'aguait, hi havia una dotzena de petites naus d'una configuració que Lorana no havia vist mai.

–Les lectures semblen indicar que estem enmig de l'ombra d'una massa planetària –estava dient l'oficial d'enginyeria mentre arribava al costat d’en Pakmillu–. Però com pot veure per si mateix això possiblement no pot ser cert.

–Aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo de la Flota Expansionista de Defensa Txiss –ressonà una veu educada pels altaveus del pont–. Si us plau respongui.

–Qui és aquest? –va preguntar Lorana.

–El Comandant d'aquesta força d'allà –ressonà Pakmillu, encara estudiant les lectures–. Ha estat cridant-nos cada cinc minuts durant la passada mitja hora.

–No li ha respost?

Els circells de la boca d'en Pakmillu es van tensar.

–El Mestre C'baoth ho ha prohibit –Va grunyir–. Insisteix que esbrinem el que li passa al nostre hipermotor abans de respondre.

–Potser el Comandant podria dir-nos el que passa –va suggerir Lorana.

–I tant que podria –Va dir Pakmillu agrament–. Però no puc convèncer al Mestre C'baoth d'aquest punt de vista.

Lorana va fer una ganyota.

–Deixi que parli amb ell.

C'baoth seguia mirant les naus alienígenes quan Lorana es va unir a ell.

–Així, Jedi Jinzler -la saludà–, ens trobem amb el nostre primer desafiament.

–Per què ha de ser un desafiament? –va preguntar Lorana–. Potser tot el que vol és parlar.

–No –va dir C'baoth, amb una veu misteriosa–. Puc sentir una profunda malícia allà fora, malícia dirigida cap a les meves naus i la meva gent.

–Són ments alienígenes –li va recordar Lorana, sentint que el seu pols començava a accelerar-se. Havia vist a C'baoth en aquesta manera 'coll rígid' abans–. Potser els està interpretant malament.

–No –va dir ell–. Pretenen problemes, i jo pretenc estar completament preparat per tractar amb ells abans de parlar-los.

–Comandament, aquí Ma'Ning –va arribar una veu des de l'altaveu de la cadira de comandament–. Estem preparats en els sistemes d'armament del C–Quatre.

–Rebut –va dir C'baoth, donant-li a Lorana un tens somriure–. El Cuirassat-Quatre era l'últim. Ara, estem preparats per parlar.

Deliberadament, es va asseure a la cadira de comandament d’en Pakmillu i va prémer l'interruptor de comunicacions.

–Força alienígena, aquí el Mestre Jedi Jorus C'baoth, al comandament del Projecte Vol d'Expansió de la República Galàctica –va anunciar.

Lorana va mirar cap a Pakmillu, sobresaltant-se per la pretensió casual d’en C'baoth de la seva autoritat de comandament. Però no hi havia ressentiment en l'expressió o en la postura del Mon Cal, només un tranquil sentiment de resignació. Aparentment, s'havia sotmès davant l'inevitable.

–Mestre C'baoth, aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo –va replicar l'educada veu ràpidament.

–Deixi'm veure la seva cara –va ordenar C'baoth.

Hi va haver una breu pausa; llavors la pantalla de comunicacions va cobrar vida, mostrant un humanoide de pell blava, pèl negre blavós i brillants ulls vermells. Estava vestit amb una túnica negra amb barres de plata al coll.

–Hi ha assumptes de gran importància que necessitem discutir immediatament –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Li faria res unir-se a mi en la meva nau insígnia, o hauria d'anar jo?

C'baoth va esbufegar amablement.

–No discutiré res fins que s'aparti del meu camí.

–I jo continuaré on sóc fins que hàgim parlat –va replicar Mitth'raw'nuruodo, amb la veu tan ferma com la d’en C'baoth–. Tenen por els Jedi a conversar?

C'baoth tot just va somriure.

–Els Jedi no tenen por de res, Comandant. Vingui a bord, llavors, si insisteix. Una escotilla s'il·luminarà per a la seva llançadora.

Mitth'raw'nuruodo va inclinar el cap.

–Estaré allà de seguida –va fer un gest cap a algun lloc fora de la pantalla i la imatge es va esvair.

–Li pensa deixar pujar a bord? –demandà Pakmillu.

–És clar –va dir C'baoth amb una estranya brillantor en els seus ulls–. O no troba curiós que aquest supòsit resident de les Regions Desconegudes ens parli en Bàsic?

Lorana es va quedar sense respiració. Per al seu disgust, ni tan sols s'havia adonat del rar d'aquest fet.

–No, hi ha alguna cosa més aquí que el que pot veure l'ull –va continuar C'baoth–. Esbrinem el que és.

–Vingui a bord, llavors, si insisteix –ressonà la veu d’en C'baoth des de l'altaveu de la sala de monitors del reactor del C-Quatre–. Una escotilla s'il·luminarà per a la seva llançadora.

Va haver-hi un clic.

–C-Quatre? –va cridar una veu diferent–. Algun progrés?

Amb un esforç, Uliar va apartar els seus pensaments per centrar-se.

–Encara negatiu aquí, cap –va informar, recorrent de nou amb la mirada les pantalles–. Hi ha molta energia anant fins a l’hipermotor. Però no fa res una vegada que arriba allà.

–Està confirmat, cap –li va secundar la veu d’en Díl·lian Pressor des de la sala de monitors de l’hipermotor mitja dotzena de metres més enllà–. Les lectures segueixen insistint que estem en un camp gravitatori.

–Com tota la resta –va grunyir el comandament–. D'acord. Seguiu realitzant diagnòstics, i romaneu a l'espera.

Va haver-hi un clic, i el cap se'n va anar.

–Això és de bojos –va murmurar Pressor.

–Potser més de bojos del que penses –va dir Uliar, amb la seva ment corrent a gran velocitat. Aquesta podria ser finalment la seva oportunitat–. O no t'has fixat que el Comandant Mitth–el que sigui estava parlant en Bàsic?

Hi va haver una curta pausa.

–Vols dir que és de la República?

–Bé, segur que no és de les Regions Desconegudes –va dir Uliar–. Hem de trobar una manera de parlar amb ell.

–Qui, nosaltres?

–És clar que nosaltres –li va contestar Uliar–. Tu, jo, el comitè sencer. Si aquest tipus és de la República, potser té autoritat per desfer-se’n de C'baoth i de la resta dels Jedi.

–No són tots els Jedi –va replicar Pressor–. De tota manera, què estaria fent un alt càrrec de la República per aquí? És més probable que sigui un pirata que ha descobert al Vol d'Expansió i ha decidit recollir alguns guanys fàcils.

Amb l'ull de la seva ment Uliar va veure els trets de les proves de la fusió Jedi d’en C'baoth.

–Confia en mi, Pressor, aquests no són guanys fàcils –va dir amb desgrat–. Però sigui qui sigui, hem d’intentar-ho.

–Bé –va dir Pressor–. Però com? Estem treballant.

–En què? –va contestar Uliar–. En un reactor que està funcionant perfectament i un hipermotor que no funciona en absolut?

–Sí, però...

–Però res –li va tallar Uliar–. Anem-hi aquesta pot ser la nostra última oportunitat de convertir el Vol d'Expansió en el que se suposava que havia de ser.

Hi va haver una pausa curta.

–D'acord, m'apunto –va dir Pressor al final–. Però si aquest Mitth... el que sigui ja està de camí, no tenim molt de temps. No si anem a reunir a tothom i caminar tot el camí fins al C-U.

–Tu només reuneix-los –va dir Uliar–. Jo m'encarrego que no es mogui fins que arribeu allà.

–Com?

–Ni idea –va dir Uliar–. Simplement reuneix tothom, d'acord? I no oblidis portar als nens. No hi ha res com els nens quan estàs buscant compassió.

–Entesos.

Uliar va apagar el comunicador, i per un moment va estar assegut mirant sense veure les pantalles mentre intentava pensar. El C-U estava de fet bastant lluny, i si coneixia C'baoth la conversa seria probablement curta i desagradable. Si intentava anar caminant o fins i tot corrent, probablement perdria a Mitth–el–que–sigui completament.

Però havia d'haver una de les motos del C-Quatre aparcada prop cap a popa.

Noranta segons després, estava conduint pel corredor, el vent del seu pas li regirava els cabells i li feia picor als ulls. Afortunadament, amb el Vol d'Expansió en alerta màxima, tothom o estava en els seus llocs de combat o arraulits en les seves cabines lluny del perill, i els corredors estaven buits. Arribant al pilar davanter, va trucar al turboascensor, però en lloc de deixar la moto a l'estació de pas com se suposava, va maniobrar per ficar-la dins. Deixem que C'baoth es queixi per això, deixem que fins i tot tanqui a Uliar al calabós durant uns dies si vol.

Costés el que costés, ell veuria a aquest Mitth–el que sigui abans que abandonés el Vol d'Expansió.

***

Car'das havia estat esperant gairebé tres hores abans que el Miskara li convoqués de nou a la sala del tron.

–Tot està preparat –li va informar el vagaari–. Volarem immediatament per prendre la nostra venjança de Mitth'raw'nuruodo i els txiss.

–Sí, Sa Eminència –va dir Car'das, inclinant el cap i intentant no mirar a la mitja dotzena de nous cossos geroon escampats al voltant de la sala del tron.

Aparentment, el Miskara havia estat jugant una mica més amb les seves noves joguines.

–Una vegada més li demanaria que recordi que els meus companys i la meva nau també hi són, i li pregaria que els seus soldats tinguessin cura d’ells.

–Ho recordaré –li va prometre Miskara–. Fins i tot faré una mica més. He decidit que se't permetrà la millor vista possible de la propera batalla.

Car'das va sentir una cosa freda recorrent-li l’esquena.

– Vol dir que seré al pont, Sa Eminència?

–En absolut –va dir el Miskara tranquil·lament–. Estaràs a la bombolla externa més davantera de la meva nau insígnia.

Car'das va mirar a banda i banda per veure un parell de vagaari armats avançant cap a ell.

–No ho entenc –protestà–. Li he ofert l'oportunitat de venjança i beneficis.

–O l'oportunitat de caure en un parany –va dir el Miskara, la seva veu sobtadament era de gel–. Creus que sóc estúpid, humà? Em creus tan orgullós i temerari com per dirigir simplement una força d'atac a una suposada base petita i deshabitada txiss en la meva fam de venjança? –esbufegà una xiulada multitonal–. No, humà, no enviaré una petita força d'atac per destruir. La meva flota sencera descendirà sobre aquesta base... i llavors veurem la classe de dents que aquest parany txiss té en realitat.

–Els txiss no estan esperant allà amb cap trampa –va insistir Car'das–. Ho juro.

–Llavors no has de témer res –va dir el Miskara–. Si destruïm l'enemic tan ràpidament com assegures que farem, seràs deixat anar i els teus companys alliberats. Si no... –Va arronsar les espatlles–. Seràs el primer a morir.

Va aixecar el cap lleument.

–Tens alguna cosa més que vulguis dir abans que se t’emportin? Una confessió potser, una confessió de culpabilitat?

–No, Sa Eminència –va dir Car'das–. Només espero que els seus soldats siguin tan capaços contra els txiss com han demostrat ser contra altres oponents.

–Els geroons podrien parlar-te de les seves capacitats –va dir el Miskara obscurament–. Però les veuràs per tu mateix molt aviat –va fer un gest–. Emporteu-vos-li.

Cinc minuts després, Car'das era empès a través d'una porta estreta al casc dins d'una bombolla de plàstic de gravetat zero, potser del doble de la mida d'un taüt. Col·locat contra el casc en una banda del seu cap hi havia el que semblava ser un petit sistema de subministrament i filtrat d'aire, mentre que en l'altre hi havia una bossa de malla que contenia un parell d'ampolles d'aigua i barretes de menjar de la llançadora txiss, així com un dispositiu amb forma de diamant de propòsit desconegut.

I mentre el gruix casc de metall era segellat contra la seva esquena sabia que el dau de la sort havia estat llançat. Des d'aquest moment, tot el que passés estaria sota el control d'uns altres.

Només esperava que el Miskara li hagués dit la veritat sobre la mida de la força que estava enviant.

Següent