Els deixebles (XII)

Anterior

Capítol 12

Qui-Gon va veure una figura a la part alta de la rasa, que va treure el cap un moment per desaparèixer després. Tot seguit, el cable d'Obi-Wan es va afluixar i el seu padawan va començar a caure a una velocitat alarmant. Qui-Gon es va subjectar a la paret immediatament i va intentar recórrer a la Força per aturar la caiguda, però l'energia fosca de la gegantina obertura operava en contra seu. Es va sentir estranyament exhaust i sense capacitat de concentració.

Ràpidament, Qui-Gon es va desfer de la seva debilitat i es va concentrar encara més. Va instar al seu aprenent al fet que fes el mateix.

El soroll de l'àncora del cable d'Obi-Wan xocant contra la paret de l'esquerda va ser música per a les oïdes d’en Qui-Gon. Després d'uns segons que van semblar interminables, l'àncora es va enganxar a un sortint, i Obi-Wan va deixar de caure amb una forta sacsejada. Es va quedar penjant en l'aire sota Qui-Gon.

–Estàs bé, Obi-Wan? –va cridar Qui-Gon. La seva veu va ressonar a les parets de l'esquerda.

–Estic bé –va respondre l’aprenent–. I veig el fons.

Qui-Gon va provar el seu cable. Seguia fix. Va continuar baixant el més ràpid possible la distància que el separava del fons. Quan va arribar a terra, Obi-Wan ja havia recollit el seu cable i inspeccionava la zona amb una barra lluminosa. El sòl era rocós i estava cobert d'una vegetació relliscosa. Havien de tenir cura.

–No veig res –va dir Obi-Wan.

La seva veu sonava estranyament buida, i Qui-Gon no va estar segur de si es devia a l'esquerda, a la caiguda o a estar tan a prop de l’holocró. La concentració de saviesa fosca podia anul·lar les energies d'una persona. I la veritat era que se sentia una mica feble. Però l'estranya sensació de buit també indicava que estaven en el camí correcte. Se sentia al mateix temps repel·lit i atret.

Qui-Gon va encendre una segona barra lluminosa, i els Jedi van inspeccionar la zona fins a trobar una sèrie d'empremtes. Amb la vegetació humida recobrint tot el sòl de l'esquerda, era impossible saber si pertanyien a més d'una persona.

Quan es van allunyar del punt pel qual havien baixat, Qui-Gon va començar a sentir un soroll sord. Semblava com si es forgés una tempesta. O era la mar, que tornava a pujar? Ja havia passat l'hora de la marea baixa i el més probable era que l'aigua estigués tornant al seu nivell.

Un llamp va dividir el firmament. Al flaix, Qui-Gon va creure veure una figura avançant amb dificultat cap a ells. Però abans de poder estar segur, una columna d'aigua va començar a colar-se per una gran esquerda de la roca sobre la qual s'havien aturat. Va aconseguir diversos metres d'altitud, impedint-los veure, i va estar a punt de derrocar-los. Quan l'aigua va començar a caure sobre ells i se'ls va ficar a les botes, Qui-Gon es va sorprendre en notar-la calenta.

El Mestre Jedi va ser conscient, amb una sobtada sensació de pànic, que eren al fons d'una esquerda, en una caverna, però que era molt probable que hi hagués diverses més sota d'ell. El fons marí era com un laberint. No es trobaven per a res sobre terreny sòlid.

L'aigua va seguir rajant pel forat amb força impressionant. Ja era evident que la marea estava canviant. Quan el guèiser es va aturar, l'aigua salada calenta ja els arribava als turmells. Diversos metres davant d'ells, a l'altra riba de l'esquerda, Qui-Gon va veure una silueta malmesa que era a terra.

Va córrer cap a la figura sense pensar. No es tractaria de Murk Lundi?

Així era. El quermià estava inconscient a terra, amb la cara parcialment enfonsada a l'aigua. L'aparell que feia servir per tapar-se l'ull havia desaparegut, deixant al descobert una conca buida.

Qui-Gon ja gairebé hi havia arribat quan aquest es va estremir.

–No pots aturar-me! –va cridar, alçant el cap.

Un dels seus llargs braços van rebuscar alguna cosa entre les seves robes i va extreure tremolós una pistola làser. Va començar a disparar de manera imprudent, agafant l'arma amb poca fermesa.

Qui-Gon el va esquivar amb rapidesa i va escapar del projectil malgrat estar tan a prop. Obi-Wan va connectar el seu sabre làser darrere d'ell. La fulla blava fendí l'aire, va rebutjar el tret i va desarmar a Lundi. La pistola va caure a terra de la caverna i va desaparèixer per l'obertura del guèiser.

–No! –va cridar Lundi. Va lluitar per posar-se dempeus, però va tornar a caure a l'aigua.

–On és l’holocró? –Li va comminar Obi-Wan, ajudant-lo a aixecar-se.

–A la meva mà! A la meva mà! El vaig tenir a la mà! –Va proferir el catedràtic, colpejant a Obi-Wan amb els seus llargs dits.

–I on és ara? –va preguntar Obi-Wan entre dents, subjectant totes les escanyolides nines del professor que podia.

–Deixa'm. He d'anar a buscar-lo. No és per a vosaltres! –va escopir a Obi-Wan, i es va intentar escapolir, però ja no tenia forces per alliberar-se–. Ha de ser meu!

La ment d’en Qui-Gon funcionava a tota velocitat. Podia sentir a prop el holocró. Molt a prop. Va intentar concentrar-se, trobar la seva ubicació, però el Costat Fosc jugava amb la seva ment.

Estava molt a prop, però no a l'abast de la seva visió mental. Hi havia moltes coses que no entenia. Si Lundi havia tingut l’holocró a la mà, on era ara? És que el tenia una altra persona? Per ventura Lundi no havia estat capaç d'assimilar el seu poder?

Les preguntes seguien formant-se en la seva ment quan la roca sobre la qual es trobaven els seus peus va començar a moure’s. Per un moment, el Mestre Jedi va considerar la possibilitat de submergir-se en les aigües turbulentes per trobar respostes. Va mirar al seu aprenent i va recuperar el seny a l'instant.

Si els Jedi no podien recuperar l’holocró, era poc probable que pogués fer-ho un altre.

–Jo carregaré amb ell –va dir de sobte Qui-Gon al seu padawan. No volia malgastar forces explicant-se.

Abans que Qui-Gon alcés en braços a Lundi, una segona columna d'aigua va brollar per l'obertura. Obi-Wan la va veure venir i va ajudar al seu Mestre a mantenir-se ferm i a tirar-se al quermià a l'espatlla. Però l'aigua ja els arribava gairebé al genoll.

Obi-Wan va anar davant, subjectant la barra lluminosa. Havien de caminar amb cura per la roca, fins a tornar a la paret de l'esquerda. L'aigua impedia a Qui-Gon saber on posar el peu, mentre Lundi movia sense parar els braços i seguia desvariejant a l'orella.

–L’holocró! –cridava, Lluitant per desfer-se de la ferma adherència del Mestre Jedi–. He d’anar a per l’holocró! És meu! Meu!

Qui-Gon va intentar no fer cas del professor, però no era fàcil. Per fi, albirar el lloc pel qual havien baixat. Però com pujarien carregats amb un quermià boig i amb només un llança-cables ancorat dalt?

–Jo escalaré primer i després et tiraré el cable –va suggerir Obi-Wan.

Qui-Gon no estava segur que tinguessin temps per això, ni de poder escalar amb Lundi a sobre, però no veia una opció millor, i no podia pensar amb Lundi cridant-li a cau d'orella.

Obi-Wan començava a enfilar la paret quan una petita nau va aparèixer sobre els seus caps.

Va tornar a terra, i el seu Mestre i ell es van enganxar a la paret per protegir-se. No hi havia manera de saber qui la tripulava, ni què buscava.

La nau va baixar el més a prop de la paret que va poder, i una llarga escaleta va baixar fins als Jedi. El vehicle els sonava d'alguna cosa, però els costava identificar-lo en la foscor. Obi-Wan va mirar al seu Mestre sense saber què fer. Qui-Gon tampoc sabia què pensar de la nau, però no era dels que rebutgen ajuda quan la necessiten.

El Jedi es va agafar i va grimpar. Tot i que els esglaons estaven regularment espaiats, no va ser fàcil aconseguir pujar a la nau a l'iracund professor sa i estalvi. A mig camí, Lundi es va quedar sense coneixement. Quan Qui-Gon va aconseguir ficar-lo a la nau, estava exhaust. Hi havia hagut d’agafar a Lundi amb una mà i hissar-se amb l'altra, subjectant-se a l'escala amb les dents. En dues ocasions, li van relliscar les botes en els humits esglaons i va estar a punt d'anar a parar a l'aigua al costat de la seva pesada càrrega. Per fi va arribar a l'escotilla de la nau i es va arrossegar a l'interior juntament amb la seva càrrega.

–M'alegro de tornar a veure-us –va dir una veu femenina i cridanera des de la cabina. A Qui-Gon va sorprendre veure a Elda. Ella va somriure en veure la seva reacció.

–No m’esperaves, a què no? –va preguntar.

Qui-Gon va negar amb el cap.

–Però és un plaer –va dir amb tota sinceritat–. Gràcies per venir.

La pilot es va girar cap als comandaments i va elevar la nau per l'aire.

–No has de donar-me les gràcies –va respondre–. Hi va haver alguna cosa en vosaltres o en aquest lloc que em va deixar intranquil·la, i vaig tornar poc després d'anar-me'n. No podia abandonar-vos aquí. Al capdavall, vau salvar la meva nau de saltar pels aires. Volia tornar-vos el favor.

–T'ho agraïm –va dir Obi-Wan mentre es desplomava sobre una cadira.

Qui-Gon va instal·lar a Lundi en un altre seient i li va lligar amb un cable perquè no caigués. No sabia si el vell quermià tindria moltes energies quan despertés, però no volia córrer riscos.

Tot d'una, el professor va alçar el cap.

Qui-Gon va fer un pas enrere, però Lundi va estirar el seu llarg coll cap endavant, empenyent al Jedi contra la paret de la nau.

L'ull plau del quermià va descriure un cercle en examinar de prop el Jedi.

–Lluitadors per la pau! –deixà anar–. Heu iniciat una guerra –Lundi portava el cap de darrere endavant–. Guerra! Guerra! –va repetir una i altra vegada, pujant el volum i el to.

Qui-Gon va anar a dir alguna cosa, però es va adonar que no tenia sentit. L'únic que li quedava era de preveure, en l’altre temps brillant historiador en ple frenesí. El poder del Costat Fosc l’havia corromput. S'havia tornat boig. El portarien al Temple per calibrar la seva situació. Qui-Gon estava segur que necessitaria ajuda psiquiàtrica. I segurament la República Galàctica també voldria fer-li un parell de preguntes respecte a les seves intencions amb l’holocró.

No era la forma en què Qui-Gon havia esperat tornar d'aquella missió. No tenia l’holocró. El seu aprenent estava destrossat. I seguia sense saber qui coneixia el parador de l’holocró, a part dels Jedi i del professor Lundi. Qui havia deixat anar el cable d'Obi-Wan? Hi havia aconseguit algú descendir a l'esquerda? L'únic que els quedava era esperar que l’holocró seguís al fons del mar kodaian. Almenys fins que la marea tornés a baixar d'aquí a deu anys.

–No podreu amb ell! No sabeu el que heu de fer amb ell! No us ho mereixeu! – Va seguir proferint professor. Qui-Gon ja no estava segur que li parlés a ell.

Va respirar fondo i va apartar de la seva ment dels disbarats d’en Lundi. Va intentar consolar-se amb el fet que l’holocró no estava en mans d’en Lundi, però sabia perfectament que aquella missió distava molt d'haver acabat.

 Següent