Els deixebles (XIX)

Anterior

Capítol 19

Obi-Wan va contemplar al seu padawan, que guardava les eines en la seva caixa. Li va tranquil·litzar que hagués arreglat el motor, però en observar-lo també va experimentar una altra cosa: preocupació.

Quan, deu anys abans, Obi-Wan va emprendre aquella missió amb Qui-Gon va sentir la influència del Costat Fosc. Es va sentir frustrat, vulnerable i va tenir por.

Ànakin no semblava estar passant per allò. No, era una altra cosa.

Obi-Wan va veure que el noi s'aixecava i s'apropava a la gàbia per observar al quermià.

No mostrava cap por. Semblava més aviat... fascinat.

El seu padawan sentia molta curiositat per Lundi i pel que li havia fet esdevenir un boig malvat. De fet, era aquesta classe d'atracció al poder el que havia corromput a Lundi i a Omal.

Aquesta curiositat preocupava a Obi-Wan.

Òbviament, Ànakin no havia experimentat el poder del Costat Fosc com Obi-Wan.

No hi havia vist com el seu Mestre era tallat en dos per un Senyor Sith. I tampoc havia estat a punt de morir.

Després d'haver-ho experimentat tan de prop, Obi-Wan era molt conscient de l'amenaça que suposaven els Sith si aconseguien recuperar el seu antic poder, i que recuperar el contingut de l’holocró seria un gran pas en aquesta direcció. Una cosa devastadora per a tota la galàxia.

Obi-Wan es va estremir davant aquest pensament, i després va deixar que s'esvaís en el fons de la seva ment. Necessitava agusar la concentració i concentrar la seva atenció en el moment, en el seu padawan.

El noi necessitava orientació, i Obi-Wan ho sabia. Feia deu anys que el seu propi Mestre havia sabut portar-lo sàviament pel camí correcte, lluny de la ira i de la frustració, i va aconseguir que no es desviés del camí Jedi. Quan Qui-Gon va morir, havia promès fer el mateix per l’Ànakin.

Obi-Wan va recordar la reacció colèrica que va tenir Ànakin amb Lundi la primera vegada que es van trobar a la nau. La ira era perillosa. Potser hauria d'advertir al seu aprenent dels perills del Costat Fosc, que era un camí fàcil cap al poder, però també cap a l'autodestrucció.

El problema era que no sabia com organitzar el seu discurs. No sabia el que havia de dir-li exactament. I quan intentava oferir a l’Ànakin aquest tipus d'orientació, el noi la rebutjava. Era gairebé com si cregués que les coses que Obi-Wan intentava ensenyar-li no li servirien de res.

Va sospirar i va desitjar que Qui-Gon seguís viu. Ell hauria sabut exactament què dir, què fer. Hauria pogut comunicar-se amb l’Ànakin.

–Crec que ens segueixen –va dir el pilot quan van sortir de l’hiperespai, irrompent els pensaments d'Obi-Wan.

El Jedi es va aixecar i es va acostar als comandaments. Es va adonar que no era difícil. Els sabotejadors de la nau podrien haver-los seguit sense problemes.

Va examinar amb cura el sistema de detecció de la nau. No va trobar-hi res.

Aviat van aterrar sense problemes a Kodai. Després d'indicar al pilot que no marxés del planeta, Obi-Wan va portar l’Ànakin a la ciutat.

–S’haurà d'arribar aviat a l'aigua –va explicar Obi-Wan mentre avançaven pel carrer principal. La marea ja s'estava retirant, però no esperarien que arribés al seu punt més baix. Si ho feien, podia ser massa tard. Havien d'arribar abans que Norval o qualsevol que busqués l’holocró. Aquest cop, ells havien d'arribar primer.

Ànakin va mirar al seu voltant.

–Aquí no hi ha gran cosa, no? –va preguntar.

–No –va respondre Obi-Wan–. Fa centenars d'anys hi va haver una terrible inundació en què van morir moltes persones. Gairebé tots els supervivents van abandonar el planeta, i els que van quedar esperen que es produeixi un altre desastre i una mort segura.

Ànakin va posar una ganyota de sorpresa.

–Què malament –va dir.

Obi-Wan va riure.

–Així és, padawan –després es va posar seriós–. Jo no podria viure així, però els kodaians tampoc van tenir opció. Deu ser difícil tenir un passat amb tantes pèrdues.

Ànakin recorria pensatiu la ciutat.

–En un lloc així hauria d'haver botigues de busseig a tot arreu –va dir per fi–. Gairebé tot el planeta està submergit sota l'aigua.

–És cert, però la gent li té por –li va recordar Obi-Wan.

–I sembla que a nosaltres també –va dir Ànakin–. Quan ens creuem amb algú, estrenyen el pas i aparten la mirada.

–Què observador ets, Ànakin –va dir Obi-Wan, orgullós–. Als kodaians els hi posen nerviosos els forasters.

Després d'anar a veure la marea i comprovar que no era el moment de submergir-se, els Jedi van tornar a la nau. Molts kodaians s'apartaven del seu camí per no creuar-se amb ells pel carrer. Altres s'aturaven i se'ls quedaven mirant. I uns pocs van cridar advertències sobre el mar letal i les seves forces malignes ocultes.

–Mestre –va dir Ànakin de sobte. La seva veu sonava tranquil·la, gairebé vacil·lant. Una cosa poc comuna en el noi–. He d’explicar-te una cosa.

Obi-Wan es va aturar i va mirar al seu padawan.

–Què passa? –va preguntar.

–Vaig trobar un holoprojector quan vam estar a l'apartament de l’Omal. Tenia..., tenia un missatge, un dels missatges que va esmentar Ki-Adi-Mundi.

Obi-Wan va obrir els ulls de bat a bat.

–Un dels missatges en què es veu l'assassinat d'un Jedi? –va preguntar.

Ànakin va assentir.

Per un moment, Obi-Wan no va saber què dir. Era una informació important, una cosa que un aprenent no havia amagar al seu Mestre.

–I per què no m'ho has dit abans? –li va preguntar pujant el to.

–Vaig pensar que... que no era important –va balbucejar l’Ànakin–. Coneixíem l'existència d'aquests missatges, i tu volies tornar com més aviat a la nau.

Obi-Wan va mirar al seu padawan. A ell mai se li hauria ocorregut ocultar una cosa així a Qui-Gon.

Eren un equip, era vital que compartissin tota la informació de què disposaven. Confiar l'un en l'altre. Completament.

Tot d'una es va adonar que igual Ànakin no confiava completament en ell. Quina altra raó podia tenir per no explicar-li una cosa així?

Mentre observava al seu padawan, un pensament horrible li va passar pel cap: ell tampoc es fiava del tot de l'Ànakin.

–Hauries d’haver-m’ho explicat immediatament –li va dir Obi-Wan amb fermesa–. Espero que actuïs així la propera vegada.

Ànakin es va mirar els peus.

–Sí, Mestre –va dir.

Sense afegir cap paraula més, Obi-Wan es va avançar i va seguir caminant.

Van guardar silenci mentre tornaven a la nau, en la qual el doctor Lundi dormia a la seva gàbia, omplint l'espai amb els seus roncs. Es va despertar de cop i volta, quan van entrar els Jedi.

–És que aquest presoner no podrà dormir? –va grunyir, netejant-se la bava de la barbeta amb una mà i fregant-se l'ull amb una altra.

–No quan ha accedit a proporcionar informació rellevant –va respondre Obi-Wan amb fredor–. Necessito que responguis a unes quantes preguntes sobre el teu últim viatge al fons del mar kodaian. És hora que ens expliquis el que saps.

El professor va mirar a Obi-Wan amb odi durant uns segons. Era cert que havia accedit a respondre a diverses preguntes a canvi de poder tornar a veure l’holocró.

–Endavant –va dir a la fi.

–Fa deu anys vas venir a Kodai a per l’holocró –va dir Obi-Wan–. I un dels teus alumnes favorits va anar-hi darrere teu.

–Norval –va dir Lundi assentint–. Sí, era el meu alumne més avantatjat. Tenia una impressionant set de coneixements.

–De coneixements foscos –va comentar Obi-Wan, mirant fixament a Lundi.

El professor va arronsar les espatlles.

–El que aquest noi volgués fer amb aquest coneixement no era la meva responsabilitat. Jo només era el professor. Jo compartia la meva informació.

Aquella resposta va emmalaltir a Obi-Wan. Era obvi que Lundi intentava restar importància a la poderosa posició que tenia com a professor. Per ventura no era conscient de la influència que tenia en la gent? No sabia que era responsable de la destrucció d'almenys una jove vida?

–Però Norval era fort, més fort fins i tot del que jo pensava –va prosseguir Lundi–. Va arribar abans que jo a l’holocró. Es va fer amb l'objecte, que seguia dins del seu cofre. Vàrem lluitar per ell, i al final l’holocró va caure en el cràter del guèiser.

Obi-Wan va tancar els ulls en sentir que la decepció creixia al seu interior. Encara que sabia que era molt possible que l’holocró hagués caigut encara més en les profunditats de l'esglaonat sòl marí, esperava que no fos així. Perquè això significava que l’holocró estava molt avall. I, a sobre, dins d'un guèiser actiu que era increïblement perillós, fins i tot amb la marea baixa.

Hi havia la possibilitat que l’holocró estigués tan lluny que ningú pogués fer-se amb ell. Però, i si no era així?

Obi-Wan no se sentia segur sobre cap aspecte de la missió. Però no tenia cap més remei que seguir endavant perquè ningú se li avancés.

Següent