Vol d'expansió (XVII)

Anterior

17

La porta de l'últim turboascensor es va obrir, i a vint metres pel corredor Car'das va veure per fi les portes blindades obertes del pont de la nau de combat.

Vint metres de corredor que estaven delineats a banda i banda per droides de combat armats i amb aparença tensa.

Thrawn ni tan sols va vacil·lar. Va caminar a grans passos tranquil·lament, els seus dos guerrers estaven igual de tranquils mentre caminaven al seu costat. Empassant saliva, sense voler recórrer caminant aquest guant de seguretat però encara menys quedar amagat al cotxe del turboascensor a soles, Car'das es va forçar a si mateix a continuar.

Hi havia dotzenes de droides ocupats al pont, la majoria eren unitats de servei o de monitoratge asseguts o endollats en diversos llocs en els pous de control.

Aturats al centre de la tranquil·la activitat estaven dos éssers autèntics, esperant junts al costat de la cadira lliure del timoner: un alt neimoidià amb elaborades robes, i un home humà vestit amb menys ornaments. De nou, Thrawn no es va aturar, sinó que es va dirigir per la passarel·la cap a ells. Es va parar a tres metres, i durant un moment va semblar avaluar-los. Llavors, deliberadament, es va girar per mirar a l'humà.

–Comandant Stratis –va dir, assentint a manera de saludo–. Sóc el Comandant Mitth'raw'nuruodo.

–Stratis no està al comandament d'aquesta nau –va dir el neimoidià rígidament abans que Stratis pogués respondre–. Sóc el Vicelord Kav de la Federació de Comerç. I vostè, Comandant Mitthrawdo, ha comès un acte de guerra.

–Vicelord, si us plau –va dir Stratis. La seva veu estava calmada, però hi havia un toc d'advertència en ella–. Les recriminacions no serviran per a cap propòsit útil.

–No cregui que ha aconseguit res amb la seva audàcia –va continuar Kav, ignorant-lo–. Fins i tot ara, podria destruir-lo on està.

Va fer un gest, i des del darrere d'ell va arribar un sobtat estrèpit metàl·lic. Car'das es va girar, amb el cor congelat mentre un parell de droides destructors droideka van aparèixer rodant i es van aturar a les portes blindades del pont. Es van desplegar en la seva posició trípode, i un segon després Car'das es va trobar mirant als canons de quatre parells de blàsters d'alta potència.

–Vicelord, idiota –va intervenir Stratis amb urgència–. Què creu que està fent?

–Calmi’s, Comandant –li va tranquil·litzar Thrawn–. No estem en perill.

Amb molta cura, sense atrevir-se a penes a respirar, Car'das va girar el cap. Els ulls d’Stratis s'havien eixamplat, els músculs del seu coll estaven tensos mentre agafava el braç del neimoidià. Però Thrawn merament romania parat tranquil·lament, la seva cara era inexpressiva mentre estudiava als droidekes. Els guerrers txiss tenien les mans en les seves armes, però seguint l'exemple del seu Comandant no les havien desenfundat.

–Interessant disseny –va continuar Thrawn–. Aquesta esfera brillant, un petit escut de força?

–Uh... Sí –va dir Stratis acuradament–. Li asseguro, Comandant...

–Gràcies per la demostració, Vicelord –el va interrompre Thrawn, tornant els seus brillants ulls vermells de nou cap a Kav–. Però ara els acomiadarà.

Durant un llarg i terrible moment, Car'das va pensar que el neimoidià anava a desafiar l'ordre d’en Thrawn de la mateixa manera en què havia ignorat la recriminació d’Stratis. El txiss i el neimoidià es van mirar fixament, i durant mitja dotzena de batecs el pont va estar en silenci.

I llavors, el cos sencer d’en Kav va semblar llanguir, va apartar els ulls de la mirada d’en Thrawn mentre mig 'aixecava una mà cap als droidekes. Mirant de nou sobre la seva espatlla, Car'das va observar amb alleujament com els destructors es plegaven de nou i sortien rodant del pont.

–Gràcies –va dir Thrawn–. Ara. Com li vaig demanar anteriorment: si us plau, exposi les seves intencions i les de la seva força de xoc.

–Una força de xoc que ja no existeix –va dir Kav amb una veu entre la ràbia i l'abatiment.

–Aquesta perduda va ser cosa seva –va contestar Thrawn–. Tot el que jo desitjava era una resposta civilitzada –es va girar cap a Car'das–. És correcte? Civilitzada?

–O simplement cortesa –li va dir Car'das, sentint la seva cara cremar en ser de cop i volta introduït en el mig de la conversa–. O educada.

–Cortesa –va dir Thrawn, com si provés la paraula contra algun conjunt desconegut de pautes–. Sí. Tot el que desitjava, Comandant, era una resposta cortesa.

–Sí, ho sé –va dir Stratis, mirant a Car'das–. Podria preguntar el nom i l'origen del seu company?

–Sóc només un visitant –va dir Car'das ràpidament. L'última cosa que volia era que aquesta gent conegués el seu nom–. Això és tot.

–No del tot –li va corregir Thrawn–. Car'das era simplement un visitant. Ara és el meu traductor –la seva expressió es va endurir–. I el meu presoner.

Car'das va sentir que tenia la boca oberta, i per segona vegada en dos minuts va sentir que se li congelava el cor.

–Sóc què?

–Vas arribar sense ser convidat a l'espai txiss –li va recordar Thrawn misteriosament–. Ara, menys de tres mesos després, una flota invasora de la teva gent ha aparegut. Coincidència?

–No tinc res a veure en això –va protestar Car'das.

–I nosaltres no som una flota invasora –va afegir Stratis.

–Convenceu-me d'això –va dir Thrawn, amb una veu més misteriosa encara–. Tots dos.

Car'das mirà a Stratis. Tot d'una, en un parpelleig, tot aquest viatge addicional havia cobrat un gust molt dolent.

–Comandant? –li va pregar.

Els ulls d’Stratis es van fixar en ell, després van tornar a Thrawn, una expressió pensativa va aparèixer de sobte a la cara.

–Molt bé –va dir assenyalant cap a un costat del pont–. Hi ha una oficina allà darrera on tindrem més privadesa.

Thrawn va inclinar el cap lleument.

–Indiqui’ns el camí.

Doriana els va guiar fins a l'oficina de comandament d’en Kav, la seva pell formiguejava per l'anticipació i l'emoció de l'esperança renovada. Feia una hora tot estava perdut, la missió havia fracassat, Doriana era un més dels morts errants. Fins i tot si els seus atacants els hi permetien tornar a la República, ell sabia quin pagament exigiria Darth Sidious per la seva decisió.

Però ara, de cop i volta, tot havia canviat. Potser.

–Si us plau, poseu-vos còmodes –els va convidar Doriana, indicant als seus convidats els seients que miraven cap a l'escriptori mentre ell envoltava la massissa estructura de fusta esculpida i s'asseia a la igualment elaborada cadira d’en Kav. De cua d'ull va veure el Vicelord mirant-lo furiosament, però no tenia temps ara per al mesquí orgull neimoidià.

–Puc oferir-los algun refrigeri?

–No gràcies –va dir Mitth'raw'nuruodo mentre ell i Car'das s'asseien. Els dos guàrdies txiss, com Doriana havia esperat, van romandre drets a l'entrada on podien observar a tothom a la sala així com mantenir un ull en el que podia estar passant en el propi pont.

–D'acord –va dir Doriana, centrant tot el seu intel·lecte en la tasca que tenia entre mans. Això era tot–. Permeteu-me parlar sobre un projecte anomenat Vol d’Expansió.

Va començar des del principi, descrivint l'origen del projecte i la seva missió, i assegurant-se d’emfatitzar la mida dels cuirassats i el seu armament.

–Interessant –va dir Mitth'raw'nuruodo quan va acabar–. Què té això a veure amb nosaltres?

–El fet que el Vol d'Expansió és un perill tant per a la República com per a la seva pròpia gent –va dir Doriana–. Recorda que vaig esmentar un grup a bord anomenat els Jedi? Aquests éssers tenen un gran poder, però són també perillosos agitadors.

–En quin sentit?

–Tenen idees molt rígides de com la gent hauria d'actuar i el que haurien de pensar i fer –va dir Doriana, mirant a Car'das de cua d'ull. Hauria estat més fàcil sense la presència d'algú que realment sabia alguna cosa sobre els Jedi, però Mitth'raw'nuruodo hauria sospitat immediatament si Doriana hagués demanat que el jove quedés al marge de la conversa. Ara hauria de caminar per una estreta línia entre fer que els Jedi li semblessin perillosos a Mitth'raw'nuruodo i al mateix temps no dir res que Car'das sabés que era una mentida concloent.

I de fet, Car'das semblava una mica sorprès per les al·legacions d’en Doriana. Però al mateix temps, també podia veure una creixent incertesa a la cara del jove. L'arrogància dels Jedi, unida amb la seva incapacitat per fer res amb el creixent caos i estancament, tenia preguntant a la gent al llarg de la República si potser els seus supòsits guardians de la pau eren més soroll i fanfarronades que efectivitat autèntica.

–Creuen que tenen totes les respostes –va continuar–, i que tots els altres haurien de sotmetre’s al seu concepte de justícia.

–Encara que diu que estan viatjant a una altra galàxia –li va recordar Mitth'raw'nuruodo–. De nou, com afecta això als txiss?

–Perquè abans que parteixin, intentaran explorar algunes de les parts desconegudes de la nostra pròpia galàxia –va dir Doriana, desitjant que el txiss fos tan fàcil de llegir com Car'das. Fins ara, no havia tingut cap pista sobre la classe d'impressió que estava creant en ell–. Si arriben a l'espai txiss, certament intentaran imposar la seva voluntat sobre la seva gent.

–Intentar és la paraula correcta –va dir Mitth'raw'nuruodo, endurint la seva expressió –. Els txiss no acceptem simplement conceptes alienígenes sense una acurada consideració. Certament no ens sotmetem a la dominació. De ningú.

–És clar que no –va dir Doriana, la seva acurada esperança resplendia una mica més brillant. Així que l'espècie i l'orgull professional eren els agafadors al cor d’en Mitth'raw'nuruodo. Excel·lent–. Però li adverteixo que no els subestimi. Els Jedi són cruels i subtils, i m'atreviria a dir que el seu poder està més enllà de qualsevol cosa amb la qual alguna vegada s'hagi trobat.

–Se sorprendria amb el que ens hem trobat –va dir Mitth'raw'nuruodo, amb una veu ombrívola. Bruscament, es va aixecar–. Però discutirem aquests assumptes més tard. Ara mateix, hi ha altres assumptes que requereixen la meva atenció.

–És clar –va dir Doriana aixecant-se també–. Què desitja que fem en la seva absència?

–De moment, tots dos es mantindran en aquest pont –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Enviaré a per vostès quan els vulgui veure de nou. Mentrestant enviaré a bord un equip per examinar la vostra nau i el seu equipament.

–Mai! –va cridar Kav–. Aquesta nau és propietat de la Federació de Comerç.

–Silenci –el va tallar Doriana, mirant-lo furiosament. És que l'idiota no entenia res? –. Els hi prestarem, per descomptat, qualsevol ajuda que puguin necessitar.

–Gràcies –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Tindran noves ordres per a vostès quan acabin. Obeiran aquestes ordres.

Doriana va assentir.

–Com vulgui.

Mitth'raw'nuruodo mirà a Kav, i Doriana va poder sentir la tensió entre ells. Però el neimoidià va romandre en silenci, i després d'un moment Mitth'raw'nuruodo es va girar cap a Car'das.

–Anem.

Van deixar l'habitació, els guàrdies txiss van agafar el pas darrere d'ells. Doriana els va observar fins que van desaparèixer a través de les portes blindades del pont, llavors es va girar cap a Kav.

–Amb tot el degut respecte, Vicelord, en el nom de la seva mare larva. Què pensava que estava fent?

–Aquesta és la meva pregunta per a vostè –va contestar Kav–. Simplement es dóna la volta i li lliura les nostres vides i propietats en aquest alienígena primitiu?

–Miri al seu voltant, Vicelord –va dir Doriana amb desgrat–. Aquest primitiu alien acaba de destrossar la nostra força de xoc al complet. I a menys que estigui equivocat, no va perdre una sola nau en el procés.

–I vol fer-li fins i tot més fort oferint-li accés als secrets de la Federació de Comerç?

Doriana va respirar profundament.

–Escolti’m –va dir, escollint les paraules amb cura. Era com si estigués de tornada a Barlok, intentant fer entendre en aquells idiotes brolfi un senzill esquema d’assassinat–. Hem fallat en la nostra missió. Fins i tot si Mitth'raw'nuruodo dóna mitja volta ara mateix i ens deixa en pau, no hi ha forma en l'univers de què la nostra única nau de combat pugui superar els sis cuirassats del Vol d'Expansió. No tindríem més opció que tornar a la República i enfrontar-nos a la ràbia de Darth Sidious... i puc assegurar-li que desitjaria haver mort avui, destrossat en agonia pels caces txiss –va alçar un1 dit–. A menys.

Va deixar la paraula en l'aire.

–A menys? –va preguntar Kav, amb la veu doblegada.

–A menys –va dir Doriana–, que puguem persuadir a Mitth'raw'nuruodo que destrueixi el Vol d'Expansió per nosaltres.

Durant un llarg moment l'habitació va estar en silenci.

–Ja veig –va dir Kav per fi–. Creu que podrà fer-ho? I si pot, creu que ell podrà aconseguir aquesta victòria?

–No ho sé –va haver admetre Doriana–. Ell no és idiota, i segurament sap que la meva descripció del Vol d'Expansió i dels Jedi estava horriblement esbiaixada. És probable que tallés la discussió perquè pogués sortir i que Car'das li ho expliqués tot.

–Però per què escoltaria a un humà que creu que és un espia? –va objectar Kav.

–No ho creu –va dir Doriana somrient tens–. Si ho fes, certament no ho hauria dit directament al davant de l'home. Crec que només volia que nosaltres creguéssim això perquè no penséssim que escoltaria el consell d’en Car'das.

Kav va sacsejar el cap.

–Això és massa complicat per a mi.

–Sí, ho sé –va dir Doriana–. Això és pel que ha de deixar-m'ho tot a mi. Tot.

Kav va remugar alguna cosa en veu baixa.

–Molt bé –va grunyir–. Per ara, però li estaré vigilant.

–Faci-ho –va dir Doriana–. Només tingui en ment que la seva vida val molt més que el seu orgull.

–Potser –va dir Kav–. Però va dir que Mitthrawdo no creu en les seves advertències sobre els Jedi. Com el convencerà llavors per destruir el Vol d'Expansió?

–Tinc més en el meu arsenal persuasiu que simples mentides sobre els Jedi –va dir Doriana–. Confiï en mi.

–Molt bé –Kav inclinar el cap–. Per ara.

Car'das havia estat assegut a soles, a l'escriptori de l'ordinador a la seva habitació del Falcó Fogós durant tres hores, obrint-se pas a través de pàgines i pàgines de text tècnic Txeunh, quan Thrawn finalment va arribar.

–Les meves disculpes per la meva llarga absència –va dir el Comandant mentre la porta es tancava darrere seu–. Confio que t'has mantingut ocupat.

–He estat estudiant els informes dels equips tècnics com em va demanar –va dir Car'das rígidament tornant-se cap a l'ordinador. Va ser mal educat, ho sabia, però no estava d'un humor molt hospitalari ara mateix.

–I?

–I què?

–La vostra valoració de les capacitats de la Federació de Comerç? –va preguntar Thrawn pacientment.

Car'das va sospirar, sentint-se com una nau amb un giroscopi defectuós. Just abans de la batalla, Thrawn l'havia acusat de mentir sobre l'extensió de l'esclavitud a la República; i llavors, just després de la batalla, l'havia acusat de ser un espia de la Federació. Ara volia la seva valoració militar?

–Aquests caces droide són l'últim en armament –Va grunyir–. Vaig llegir un informe fa uns quants mesos que s'especulava que l'única raó per la qual no van arrasar completament amb els seus atacants a Naboo va ser que havien de controlar totes aquestes tropes terrestres al mateix temps que sobrecarregaven els sistemes de control i feien el control de caces més lent del que hauria d'haver estat. Aquí, no estaven controlant gens de tropes terrestres. En la meva humil opinió de civil, si no hagués ensorrat les seves comunicacions de la forma que ho va fer, ens haurien esparracat.

–Hi estic d'acord –va dir Thrawn–. Afortunadament, les naus de la Flota Expansionista estan equipades amb transmissors més potents que els de les forces regulars de la Flota de Defensa, ja que poques vegades tenim l'oportunitat d'usar una xarxa d'un sistema de colònies normal d'impulsors i repetidors. Què opines del Vicelord Kav i del Comandant Stratis personalment?

–Per què es molesta a preguntar-me això? –demandà Car'das, rendint-se i girant-se per mirar-lo–. Pensava que no confiava en mi.

Thrawn va sacsejar el cap.

–En absolut –va dir–. Si tu i els teus companys fóssiu espies, hauríeu usat el vostre accés a l'ordinador de la base per estudiar la nostra tecnologia i aprendre la localització dels nostres mons. En lloc d'això, merament heu treballat en millorar les vostres habilitats amb l'idioma. Puc seure?

–Sí, és clar –va dir Car'das, aixecant-se de la seva cadira i estenent una mà. Preocupat per la seva pròpia incertesa i el seu orgull masegat, ni tan sols havia notat el cansament absolut a la cara i la postura d’en Thrawn–. Es troba bé?

–Estic bé –li va assegurar Thrawn, rebutjant amb un gest l'oferiment mentre s'acostava a la llitera i s'enfonsava en ella–. Simplement ha estat un dia molt llarg.

–Sembla més que cansat –va comentar Car'das, observant-lo detingudament–. Alguna cosa va malament?

–Res seriós –va dir Thrawn–. Acabo de rebre la notícia que l’Almirall Ar'alani ve de tornada.

Car'das va arrufar les celles. Hi havia passat a penes cinc setmanes des que Ar'alani s'havia emportat el vaixell de càrrega capturat amb ella.

–Ja han acabat d'estudiar la nau vagaari?

–Crec que ella ha tallat abruptament el seu paper en la investigació –va dir Thrawn–. Per això et vaig acusar clarament d'espionatge davant dels meus guerrers. Després dels esdeveniments d'avui, ella indubtablement els interrogarà, i desitjava tenir una raó plausible registrada de per què tu i els altres seguiu en espai txiss. Les meves disculpes per qualsevol desassossec que pugui haver-te causat.

–No es preocupi per això –va dir Car'das arrufant les celles–. Creu que Ar'alani sospita de vostè?

–No tinc cap dubte –va dir Thrawn–. Particularment atesos els informes que ha estat rebent des de Crustai.

–Però qui de la seva base hauria... –Car'das es va aturar mentre un pensament horrible li colpejava–. Thrass? El seu germà?

–Qui més hauria cregut necessari mantenir-la informada?

–Està dient que el seu propi germà està intentant enfonsar-lo? –va dir Car'das, sense poder-s’ho creure encara.

–El meu germà es preocupa profundament pel seu llinatge, inclòs jo –va dir Thrawn, la seva veu estava tenyida de tristesa–. Però està preocupat pel que ell veu com el meu comportament autodestructiu... i com un Syndic de la Vuitena Família Regent, el seu deure és protegir l'honor i la posició de la família.

–Així que ell crida l'atenció d'un Almirall sobre vostè?

–Si l’Almirall Ar'alani ve aquí per canviar les meves ordres, seré incapaç de fer res que comporti més problemes–. Va assenyalar Thrawn–. O això creu ell. Amb un únic curs d'acció ell ens protegeix d'aquesta manera a mi i a la Vuitena Família.

Car'das va pensar en l'atac vagaari que havia presenciat, i en la gent crivellada impotentment sota el foc en les seves bombolles del casc.

–I mentrestant, gent com els vagaari seran lliures de seguir el seu camí.

–Certament –Thrawn va pressionar el palmell de la mà contra el seu front–. Tot i així, fins que arribi l’Almirall, el comandament segueix sent meu. Quina és la teva impressió sobre el Vicelord Kav i el Comandant Stratis?

Amb un esforç, Car'das va allunyar la seva ment de les imatges dels escuts vivents dels vagaari.

–Per començar, no crec que Stratis estigui realment al comandament. Simplement no puc veure els neimoidians lliurant les seves naus a un humà d'aquesta manera.

–A menys que l'humà tingui més autoritat d'alguna altra manera de la que ells tenen –va assenyalar Thrawn–. O si l'humà és un agent d'aquesta persona. Stratis és per suposat un pseudònim.

–Podria ser –va estar d'acord Car'das–. Encara que crec que estaven dient la veritat sobre que no són un força invasora. Fins i tot si els seus anells d'emmagatzematge estan plens de droides de combat, possiblement no podrien tenir suficients per a una ocupació planetària.

–Llavors conclous que la seva missió és de fet emboscar al Vol d'Expansió?

–Podria, si sabés el que és el Vol d'Expansió –va dir Car'das–. Però mai he sentit res sobre ell, i no confio necessàriament en les opinions d’Stratis.

Thrawn va assentir.

–Potser Qennto o Ferasi tinguin més informació.

–Potser –va dir Car'das–. Ens dirigim de tornada a Crustai, doncs?

–Necessito ser-hi per donar-li la benvinguda a l’Almirall Ar'alani –li va recordar Thrawn–. La meva gent pot acabar la investigació sense nosaltres.

–Què passa si Kav i Stratis decideixen matar-los a tots i fugir d'aquí?

–No ho faran –li va assegurar Thrawn–. Per començar, no poden simplement saltar a l'hiperespai, no importa quant ho desitgi el Vicelord. No amb el Cicló clavant-los al seu lloc.

–Ah! –va dir Car'das, amb la cara cremant per la vergonya. Amb tot el que havia passat, havia oblidat completament el creuer que Thrawn havia enviat cap a un costat abans que comencés la batalla. Aparentment, els tècnics txiss havien descobert una manera d'acoblar el projector gris vagaari dins el casc d'una nau.

–Però encara que poguessin escapar, no crec que ho facin –va continuar Thrawn–. Stratis vol moltíssim que destrueixi el Vol d'Expansió per ell.

Car'das va sentir com se li sortien els ulls.

–És això del que va tot això?

–A què creus que venia tota aquesta xerrada sobre armament i perillosos Jedi? –va contestar Thrawn.

–Jo només..., vull dir, jo vaig pensar que estava intentant que el deixés marxar –va dir Car'das, ensopegant amb la seva pròpia llengua–. No estarà pensant?

–Faré el que sigui necessari per protegir aquells que depenen de mi –va dir Thrawn, amb una veu acuradament precisa–. Res més, ni res menys.

Es va aixecar.

–Però no et preocupis per això –va dir–. Un cop més, gràcies per la teva assistència.

–Cap problema –va dir Car'das aixecant-se també. Era la seva imaginació, o havia trontollat el Comandant lleument mentre es posava dempeus? –. Serà millor que descansi. No seria divertit per ningú si pateix un col·lapse per esgotament abans que Ar'alani tingui l'oportunitat d'enviar-li al calabós.

–Gràcies per la teva preocupació –va dir Thrawn secament–. Intentaré no decebre-la.

–Una darrera pregunta, si em permet –va afegir Car'das mentre el Comandant arribava fins a la porta–. Com estava tan segur que aquells droidekes no ens dispararien?

–Aquells? Oh, els lluitadors droide rodants –va dir Thrawn–. No va ser difícil. Tot en el disseny del pont parlava d'una gent que mai estaria disposada a posar-se a si mateixa en més perill més enllà del necessari.

–Aquests són els neimoidians, cert –va assentir Car'das–. Va poder saber això només pel disseny del pont?

–L’arquitectura és merament una altra forma d'art –li va recordar Thrawn–. Però fins i tot sense aquestes indicacions, les triples portes blindades per les que vàrem passar m'haurien dit que aquests neimoidians no són guerrers.

–La qual cosa és la raó per la qual tenen droides de combat per lluitar per ells –va dir Car'das–. Però disparar-nos no és exactament el que farien els covards com ells?

Thrawn va sacsejar el cap.

–El Vicelord Kav estava massa a prop de la línia de foc. Mai hauria ordenat als droidekes que ataquessin.

Car'das va fer una ganyota.

–Una fanfarronada.

–O estava comprovant una suposició –va dir Thrawn–. Aquests droides de combat són un concepte nou per a mi, però val la pena comprovar-ho amb cura –va fer una ganyota–. Sincerament, espero que els vagaari no hagin visitat un món on podrien haver aconseguit aquestes armes.

–Probablement no –va dir Car'das–. Els neimoidians es mantenen molt a prop de casa.

–Ja veurem –Thrawn va tocar el control i la porta es va obrir–. Que dormis bé, Car'das.

Durant uns minuts Car'das va mirar cap a la porta tancada. Així que Thrawn li havia assegurat que realment no havia sospitat que fos un espia. Era reconfortant... excepte que havia dit exactament el contrari davant de testimonis, i amb el mateix grau d'aparent sinceritat.

Així que quina era la veritat? Eren ell, Qennto i Maris simples peons en alguna classe de joc polític? I si era així, quin era el joc?

Car'das sabia que Maris confiava en l'honor d’en Thrawn. Qennto desconfiava amb la mateixa força del seu alienisme i del fet que era un oficial militar. El mateix Car'das ja no sabia el que pensar.

Però una cosa era clara. Les coses s'estaven escalfant per aquí, i tenia l'incòmode sentiment que la tripulació del Caçador de Gangues havia allargat massa la seva benvinguda. D'alguna manera havien de trobar una manera d'escapar.

I havien de trobar-la ràpid.

***

La primera vegada que Uliar va saber que hi havia problemes va ser quan va girar la cantonada i es va trobar als altres dos membres del seu torn de guàrdia aturats fora de la porta de la cambra vigilància.

–Què està passant? –va preguntar mentre s'acostava a ells.

–Hi ha una excursió especial –li va dir Sivv, l'oficial superior–. Ma'Ning i alguns brots.

–Alguns què?

–Alguns dels seus Jedi menors –va dir Algrann burletament–. Van entrar ràpidament abans que acabés el torn d’en Grassling i van fer fora a tothom.

–I no se'ns permet entrar? –va preguntar Uliar, sense creure-s'ho.

Sivv va arronsar les espatlles.

–Va dir a Grassling que li faria saber quan podia tornar a entrar –va dir–. Realment no he preguntat per mi mateix.

Uliar va mirar amb fúria a la porta. Jedi. De nou.

–T'importa si hi provo?

Sivv va moure una mà.

–Tot teu.

Avançant cap a la porta, Uliar va colpejar el control. Es va obrir, i va entrar.

El Mestre Jedi Ma'Ning estava parat al costat del panell principal, a la meitat d'una discussió sobre com funcionaven els monitors i sistemes de control. Els seus ulls es van tornar inquisitivament cap a Uliar mentre entrava, però no va perdre en ritme de la seva conferència. Assegut al propi panell hi havia quatre nens, els dos més baixos havien d’agenollar-se en els seients per poder veure.

Era com una escena treta d'una classe de segona fila, excepte perquè això no era un panell de gargots ni una maqueta d'entrenament. Aquest era l'autèntic i veritable sistema de control d'un dels reactors que mantenien la potència del Cuirassat-Quatre.

Ma'Ning va acabar la frase que estava dient i va alçar les celles cap a Uliar.

–Sí, Uliar? –va preguntar.

–Disculpi, Mestre Ma'Ning –va dir Uliar acostant-se als altres–, però què inferns està fent?

Les línies al voltant dels ulls d’en Ma'Ning es podrien haver tensat una mica.

–Estic instruint als joves Padawan en les nocions bàsiques del funcionament d'un reactor.

Uliar va fer una altra mirada als nens. Edats entre cinc i vuit, va suposar, tots ells amb els ulls brillants i la curiositat inquieta dels nens de tot arreu.

Però hi havia alguna cosa més allà, ara ho veia. Una capa subjacent de serietat que definitivament no era característica dels nens d'aquesta edat. Quelcom Jedi?

–Per molt que apreciï el seu desig d'aprendre, aquest no és lloc per a nens –va dir–. I si em permet dir-ho, vostè difícilment és l'indicat per instruir a ningú en les subtileses del funcionament d'un reactor.

–Jo simplement els estic donant una visió general –li va assegurar Ma'Ning.

–No hauria d'estar donant-los res –va contestar Uliar–. Pel que fa a l'equip d'alta energia, un petit coneixement és pitjor que inútil, i perillós per sobre de tot. De qui va ser aquesta estúpida idea, de totes maneres?

Els llavis d’en Ma'Ning es van tensar lleument.

–El Mestre C'baoth ha decidit que tots els Jedi i Padawans necessiten aprendre com manejar els sistemes crítics del Vol d'Expansió.

Uliar el va mirar fixament.

–Està fent broma.

–En absolut –li va assegurar Ma'Ning–. No et preocupis, ens traurem del teu camí en una altra mitja hora.

–Estareu fora del nostre camí molt abans que això –va grunyir Uliar, arribant entre dos nens al control de comunicació–. Pont; aquí Control Tres del Reactor. Comandant Omano, si us plau.

–Un moment.

Uliar va mirar cap a Ma'Ning, preguntant-se si l'altre intentaria aturar-ho. Però el Jedi només estava parat aquí, amb els ulls baixats en una mena de mirada mig meditativa.

–Comandant Omano. Tècnic Quatre del Reactor Uliar, Comandant –es va identificar Uliar–. Hi ha personal no autoritzat a la nostra sala de control que es nega a anar-se'n.

El sospir d'Omano va ser un xiuxiueig feble en l'altaveu del comunicador.

–Jedi?

Uliar va tenir el sobtat sentiment que el sòl es preparava per desaparèixer sota els seus peus.

–Un d'ells és un Jedi, sí –va dir a poc a poc–. Així i tot no estan autoritzats a...

–Desafortunadament, ho estan –el va tallar Omano–. El Mestre C'baoth ha sol·licitat que la seva gent tingui accés total a totes les àrees i sistemes a bord del Vol d’Expansió.

Encara que havia sospitat el que s'acostava, les paraules van ser així i tot com una bufetada d'aigua freda a la cara.

–Amb tot el degut respecte, Comandant, això és absurd i perillós –va dir Uliar–. Tenir nens al...

–Té les seves ordres, Tècnic Uliar –el va tallar de nou Omano–. Si no li agraden, és benvingut de parlar-ho amb el Mestre C'baoth. Omano fora. –Hi va haver un clic, i el comunicador va morir.

Uliar va alçar la mirada i va trobar els ulls d’en Ma'Ning fixos en ell.

–Bé –va dir trobant la mirada del Jedi de front. Si pensaven que anava a inclinar-se i a gratar-se només perquè portaven aquestes robes camperoles afectades i sabres làser, tenien una idea extra venint.

–On trobo al Mestre C'baoth?

–Està a baix, al centre d'entrenament Jedi –va dir Ma'Ning–. Nucli d'emmagatzematge, secció u vint-i-quatre.

Uliar el va mirar fixament.

–La vostra escola està en el nucli d'emmagatzematge? Què tenen de dolent els cuirassats?

El llavi d’en Ma'Ning es va contraure.

–El Mestre C'baoth va pensar que seria millor si estàvem tan lluny de les distraccions com fos possible.

Distraccions com a pares, família, i gent normal? Probablement. En el profund del seu ésser, la molèstia d’Uliar estava començant a convertir-se en autèntica i bullent còlera.

–Bé –va dir–. Tornaré.

–I bé? –va preguntar Algrann quan va sortir al corredor.

–Omano s'ha doblegat –els va dir agrament–. Vaig a parlar amb el Gran Clouf en persona i veure si puc fer-lo entrar en raó.

–El Capità Pakmillu?

–Sembla que Pakmillu ja no dirigeix ​​l'espectacle –va grunyir Uliar–. Vaig a veure a C'baoth. Algú de vosaltres vol venir amb mi?

Ells van intercanviar mirades, i Uliar gairebé els poder veure encongint-se darrere de les cares.

–Millor ens quedem aquí –va respondre Sivv–. En qualsevol moment que Ma'Ning acabi, se suposa que hem d'estar treballant.

–Segur –va dir Uliar, sentint contreure el seu llavi pel desdeny. Per què tothom es tornava instantàniament invertebrat quan un Jedi estava involucrat? –. Us veig després.

Va agafar un turboascensor cap al nivell més inferior del Cuirassat-Quatre, llavors es va obrir camí cap endavant fins que va arribar un dels massissos pilars que unien els cuirassats amb el nucli d'emmagatzematge sota ells. Quatre dels sis cotxes turboascensor que recorrien el pilar estaven en algun altre lloc, però els altres dos estaven esperant, i pocs minuts després arribava al nucli d'emmagatzematge.

El nucli estava distribuït en una sèrie d'habitacions enormes, cadascuna gairebé plena amb munts de caixes subjectes en el seu lloc per múltiples embolcalls de xarxes d'emergència.

Una secció relativament estreta al front de cada habitació estava buida, proporcionant un passadís i una àrea de treball per a ordenar les caixes. A cada extrem del passadís hi havia un parell de portes que donaven a les habitacions anterior i posterior a ella: una de les portes era de la mida d'una persona, l'altra era un panell d'accés molt més gran requerit per traslladar carros.

L'ascensor el va deixar en la secció 120, Uliar el va veure en una petita placa subjecta a la xarxa d'emergència. Ma'Ning li havia dit que l'escola Jedi era a la 124, i es va dirigir cap a la popa.

Cap de les portes dins de la 124 estava marcada amb algun senyal especial del seu nou estat d'aula. Endurint-se, intentant no pensar en totes les llegendes sobre els poders Jedi, va caminar cap a la porta més petita i va tocar el control.

No va passar res. Ho va intentar de nou; encara res. Es va moure a la porta més gran de càrrega, només per descobrir que aquesta també estava tancada. Tornant a la porta més petita, va corbar la seva mà en un puny i va colpejar delicadament en el metall.

No hi va haver resposta. Va trucar una altra vegada, incrementant gradualment el nivell de volum. Estaven tots ells fent-se els sords?

–Què vols?

Va saltar, girant-se cap a una pantalla de comunicació que havia estat col·locada a la seva esquerra just dins de la xarxa de càrrega. La cara d’en C'baoth estava emmarcada allà, brillant cap a ell.

–Necessito parlar amb vostè sobre els seus estudiants i els seus professors –va dir Uliar sentint la seva resolució començar a erosionar-se sota aquesta mirada intimidadora–. Estan a la sala de control i monitoratge del reactor on no tenen res...

–Gràcies pel teu interès –el va interrompre C'baoth–. Però no cal que et preocupis.

–Disculpi’m, Mestre C'baoth, però és molt necessari que em preocupi –va insistir Uliar–. Alguns d'aquests sistemes són molt delicats. Em va portar quatre anys aprendre a manejar-los apropiadament.

–Els teus mètodes no són els mètodes Jedi –va assenyalar C'baoth.

–Aquest és un bonic eslògan –va grunyir Uliar. La seva ràbia, que s'havia esvaït d'alguna manera durant el viatge fins aquí, estava començant a bombollejar de nou–. Però la devoció als tòpics no és substituta de l'escola d'enginyeria.

La fosca mirada d'en C'baoth es va tornar una mica més fosca.

–La seva manca de fe és irreflexiva i ofensiva –va dir–. Et marxaràs ara, i no tornaràs.

–No fins que aquests nens estiguin fora de la meva sala del reactor –va dir Uliar tenaçment.

–He dit vés-te’n –va repetir C'baoth.

I de sobte una mà invisible estava pressionant contra el pit d’Uliar, empenyent-lo inexorablement lluny de la porta tancada i de tornada cap a l'altre extrem de la secció.

–Esperi! –va protestar Uliar, lluitant inútilment contra la pressió del seu pit. Mai s'havia adonat que els Jedi poguessin fer això a través d'una pantalla de comunicació, sense estar realment en persona–. Què passa amb els nens?

C'baoth no va respondre, la seva imatge va seguir a Uliar amb la mirada fins que va estar gairebé a la porta més allunyada. Llavors, simultàniament, la imatge de la pantalla i la pressió al pit d’Uliar es van esvair.

Durant un llarg minut Uliar es va quedar parat on era, amb el cor bategant amb tensió i dissipant adrenalina, intentant decidir si havia de tornar a través de l'habitació i intentar-ho de nou. Però òbviament no hi havia cap sentit en fer això.

Prenent aire profundament, es va girar i es va tornar al Cuirassat-Quatre i a la sala del reactor.

Ma'Ning i els nens s'havien anat quan va arribar, i Sivv i Algrann eren als seus llocs.

–I bé? –va preguntar Sivv mentre Uliar prenia seient silenciosament.

–Em va dir que em marxés i que em fiqués en els meus propis assumptes –li va dir Uliar.

–Aquests són els nostres assumptes.

–No m'ho diguis a mi –va dir Uliar agrament–. Vés a dir-li-ho.

–Potser hauríem de parlar amb Pakmillu –va suggerir Algrann vacil·lant.

–Per què? –va grunyir Uliar–. Em sembla que els Jedi són els que dirigeixen ara l'espectacle.

Algrann va maleir en veu baixa.

–Fantàstic. Deixem una tirania dirigida per buròcrates i polítics corruptes, només per acabar en una dirigida per Jedi.

–Això no és una tirania –discrepà Sivv.

–No –va dir Algrann tens–. No encara.

Següent