Traïcions (X)

Anterior

Capítol 10

Obi-Wan va tancar els ulls per un moment. Va sentir que la gratitud li inundava, escalfant-li la pell. Se sentia com si fins aquell moment hagués tingut la sang congelada, i com si ara, per fi, fluís lliurement per les venes.

Vox Chun va parlar amb Sano Sauro, però en un volum tan elevat que va ressonar en tota l'estada.

–Només a mi se m'ocorre buscar justícia aquí. Una vegada més, el Senat s'agenolla davant els Jedi!

–No hi ha motiu per a celebracions ni felicitacions –va dir Qui-Gon suaument a Bant i Obi-Wan–. Ens alegrem que s'hagi fet justícia, però hem perdut a un Jedi.

Obi-Wan va prémer els llavis i va assentir. A mesura que se li passava l'alleujament, s'adonava que la culpa seguia allà. Pensava que el veredicte li trauria aquesta sensació, però se sentia exactament igual que abans. La càrrega que portava en el seu interior romania inalterable.

–Tornem al Temple –va dir Qui-Gon mentre els senadors sortien–. Anem, Obi-Wan.

–Un moment –Obi-Wan va sentir de sobte la necessitat d'estar sol. L'única cosa que havia desitjat en els últims dies era estar a soles amb el seu Mestre i els seus amics, però en aquell moment no podia suportar la seva presència.

Bant va anar a dir alguna cosa, però Qui-Gon li va indicar que guardés silenci.

–T’esperarem a l'entrada del Senat –va dir el Mestre.

Obi-Wan va fer que sí, una mica atordit. S'adonava que Qui-Gon i la resta marxaven ja. La taula en la qual havien estat Sano Sauro i els Chun estava buida. Es va preguntar què era el que li passava. Tot just podia sentir res clar.

–Has d'estar alleujat.

Era Kad Chun. Obi-Wan es va girar. El noi estava al passadís, amb els punys premuts i la mirada bullent.

–Sano Sauro gairebé va aconseguir fer-te confessar la veritat –va prosseguir Kad Chun–. Odiaves al meu germà. Tota la teva noble educació Jedi et va fallar. Vas gaudir veient-lo morir.

Obi-Wan va negar amb el cap.

–No...

Kad es va llançar cap endavant de sobte i es va girar amb els punys tancats. Obi-Wan va rebre el cop en un costat del cap, prop del pòmul. Va retrocedir trontollant.

Kad va girar de nou, però aquesta vegada Obi-Wan va poder esquivar-lo. El cop li va fregar l'orella.

–Tu el vas matar –va grunyir Kad–. L'únic honor que tenia la nostra família. El vas matar.

–Jo no... –Obi-Wan va tornar a ajupir-se i es va allunyar una mica més. Va intentar agafar a Kad Chun pels braços.

Amb una empenta que va fer que Obi-Wan acabés xocant contra la taula, Kad Chun es va allunyar d'un salt i es va ocultar darrere de la llarga taula que havien ocupat els senadors, de manera que va quedar entre tots dos.

–Kad, jo no volia que el teu germà morís –va dir Obi-Wan amb veu entretallada–. Ja li has sentit, acabes de sentir el que volia fer.

– Estava enfadat! T’estava temptejant. Això no vol dir res –va cridar Kad–. Això no vol dir que anés a fer-ho!

Obi-Wan va negar amb el cap, impotent. Era evident que Kad adorava al seu germà. No podia suportar sentir la veritat sobre Bruck. No l’hi havia arribat a conèixer.

–Ho hauria fet, Kad –va dir Obi-Wan–. Estic segur d'això.

– I a qui li importa la teva opinió! –Kad va saltar de cop i volta a la taula dels senadors. Portava a la mà el pesat bastó de fusta i metall que havia fet servir Vivendi Allum. Era una arma formidable. Amb la força d’en Kad, podia fer caure a Obi-Wan d'un sol cop.

Obi-Wan sabia que podia fer trossets el bastó amb el seu sabre làser. Trigaria un moment. Kad era fort, però no estava entrenat. Obi-Wan podia desarmar-lo en un obrir i tancar d'ulls.

Però no pensava utilitzar el sabre làser contra el germà d’en Bruck.

Kad va córrer cap a ell amb la cara plena de ràbia.

Obi-Wan el va veure córrer amb una estranya sensació de llunyania. Era com un somni. No va fer el gest d’esquivar-lo. Va veure els músculs del braç d’en Kad tibant-se mentre alçava el bastó, preparant-se per assestar el cop.

Obi-Wan va seguir sense moure’s. Va veure el bastó xiulant mentre queia cap al seu cap...

En l'últim segon, Kad va girar el canell. El bastó va donar a taula, partint-la en dos.

Kad va deixar anar l'arma. Va mirar a terra, panteixant, i va alçar els ulls cap a Obi-Wan.

–Mai et perdonaré, Obi-Wan Kenobi –va dir amb veu aspra–. Per a mi sempre seràs un assassí –va donar un cop de peu al bastó i va marxar pel passadís cap a la sortida.

Obi-Wan es va quedar immòbil, amb les paraules d’en Kad ressonant en la seva ment. Sempre seràs un assassí.

Malgrat totes les meditacions, i malgrat totes les xerrades que mantingués amb Qui-Gon, seguia sense sentir alleujament. No podia llevar-se la sensació de culpa que hi havia en el més profund del seu interior. Sabia que Kad havia vist això en el seu cor.

Perquè ell també es considerava un assassí.

Següent