Els deixebles (XX)

Anterior

Capítol 20

Ànakin va escodrinyar la foscor mentre el gravitrineu carregat descansava al terra marí que havia quedat al descobert. La marea ja estava baixa i no trigarien a viatjar sobre l'aigua.

–Per aquí –va dir Obi-Wan, assenyalant cap a l'esquerra. Eren les primeres paraules que li dirigia des que van discutir. Ànakin es va sentir malament per no haver explicat abans al seu Mestre allò de l'holograma, però no sabia per què li donava tanta importància. Al final l'hi havia explicat, o no?

Ànakin va girar el vehicle. Al seu costat, el doctor Lundi mirava des de l'altre costat dels barrots. Tenia els ulls oberts de bat a bat i no podia quedar-se quiet. Estava inquiet com un nen.

No pot esperar a veure l’holocró, va pensar l’Ànakin. El vell objecte havia de complir moltes expectatives. En augmentar la velocitat del gravitrineu, el jove Jedi va desitjar dintre seu que fos el que prometia.

El gravitrineu va passar sobre l'aigua, directe cap al cràter. Ànakin va creure veure com emergia alguna cosa del mar. Semblava una plataforma de busseig.

–Aquí davant –va dir Obi-Wan.

Ànakin va poder percebre la decepció en la veu del seu Mestre. Va aterrar el gravitrineu al costat d'una plataforma plena d'equip i va apagar el motor.

Obi-Wan va contemplar el vestit submarí i el tanc d'aire.

–Algú ha estat aquí abans que nosaltres –va dir–. Només espero que no hagin trobat l’holocró.

Ànakin va escanejar la superfície marina. Podia sentir una poderosa energia fosca al seu voltant, però no estava segur de si era perquè l’holocró seguia allà baix o perquè portava anys allà.

–L’holocró ja no està –cloquejà Lundi. Va agitar els braços, diversos dels quals van colpejar el sostre i els costats de la gàbia de viatge–. Ell ha tornat. El té Norval.

Obi-Wan es va posar el respirador i va indicar a l’Ànakin que fes el mateix. Malgrat el que havia dit Lundi, no podien anar-se'n sense assegurar-se que l’holocró ja no estava al fons marí. Es van submergir en l'aigua després de comprovar que la gàbia d’en Lundi estava ben subjecta al gravitrineu.

Obi-Wan anava primer, i va baixar recolzant-se en la paret del cràter cap al sortint rocós inferior. Era un llarg camí i Ànakin va sentir un punt d'excitació a mesura que anaven baixant. Allò sí que era una missió.

Quan van arribar al sortint no van trigar a trobar el guèiser, del qual rajava una gran massa d'aigua calenta cada pocs minuts. Això no els deixava molt temps per investigar el que hi havia sota.

Ànakin va baixar pel cràter després del seu Mestre, donant cops de peu el més fort possible. No hi havia res davant seu excepte la negror impenetrable del fons marí. Tot just podia veure les cames del seu Mestre movent-se nedant a uns pocs metres de distància. Per fi, Obi-Wan va encendre una barra lluminosa.

I van seguir baixant més, i més, i més. A l’Ànakin se li van taponar les orelles diverses vegades per la pressió, i la temperatura de l'aigua va començar a augmentar.

Després del que van semblar ser diversos minuts, Ànakin va veure una sinistra resplendor vermella que emanava del sòl marí, diversos metres sota d'ell. Gairebé es va quedar sense respiració en aturar-se. L'aigua semblava bategar en aquell lloc, plena d'energia, i havia de concentrar-se molt per mantenir-se al mateix lloc. Al seu Mestre li passava el mateix.

Obi-Wan li va indicar que anés amb compte i que nedés amb cautela cap a la cova lluent.

Ànakin va veure les cames del seu Mestre donant puntades, fins que es van aturar. Obi-Wan va ficar la barra lluminosa en la petita cova: estava buida. Un segon després, Obi-Wan es va girar i va assenyalar cap amunt, indicant-li que tornessin a la superfície.

Ànakin es va preguntar quant de temps havien estat allà sota. Cinc minuts? Sis?

No els quedava molt temps abans que el guèiser tornés a entrar en erupció.

Es va girar el més ràpid que va poder i va emprendre el camí cap a la superfície. Però nedar cap amunt no era tan fàcil. Era gairebé com si alguna cosa l’arrossegués cap al fons, retenint-lo en el guèiser. Es va concentrar en donar les puntades amb força i va seguir ascendint lentament.

Ja li feien mal les cames quan va sentir que un corrent d'aigua calenta li passava fregant.

Va avançar ràpidament cap amunt, fent una sèrie de furioses puntades. No volia estar per allà quan el guèiser entrés en erupció.

Per fi, les parets de l'esquerda van desaparèixer i el Jedi es va trobar en la superfície. Es va apartar ràpidament del doll just quan la columna gegant començava a rajar.

No va perdre temps en tornar al gravitrineu. Ara que sabien que l’holocró no hi era, havien de tornar a la civilització el més aviat millor.

Ànakin es va treure el respirador i va encendre el gravitrineu. Els motors es van activar quan Obi-Wan va sortir de l'aigua.

–Ja no estava –va declarar Lundi mirant les mans buides dels Jedi–. Què llest. El noi és llest... més del que jo pensava. Hauria d'haver-ho sospitat. Sí, sospitat. Va estar a punt de fer-se amb ell l'última vegada, sí, però Omal es va creuar en el seu camí. Bona sort per a mi. Mala sort per a ell. Omal em va donar l'oportunitat d'atacar, de quedar-me l’holocró per a mi. Però Norval era un oponent formidable. Això s’ha de reconèixer...

La veu d’en Lundi es va anar debilitant mentre el professor es perdia en aquell record de deu anys abans.

–On portaria Norval l’holocró? –va preguntar Obi-Wan.

El professor Lundi va creuar diversos parells de braços sobre el pit.

–Un tracte és un tracte –va dir, desafiador–. Teníem un tracte. Jo us explicava secrets i vosaltres em deixàveu veure l’holocró. Però no l’he vist, o sí? El joc ha acabat i vosaltres heu perdut. El noi té l’holocró. El noi. Ha!

La ira va començar a bullir en l’Ànakin. Va esperar que el seu Mestre digués alguna cosa que posés al seu lloc al vell guillat, però Obi-Wan es va quedar callat mentre contemplava al professor.

Amb un somriure sinistre, Lundi va mirar alternativament a ambdós Jedi.

–Però dubto que el noi sàpiga el que ha de fer amb ell –va afegir gairebé sense alè–. Almenys no és un covard com vosaltres i els vostres amiguets amb túnica.

S'ha acabat. Ànakin va apagar el gravitrineu i es va llançar sobre el professor. Va poder olorar el ranci alè del quermià quan es va acostar a la seva cara.

–No té gràcia, cuc –va dir furiós–. Potser el teu alumne no sàpiga què fer amb l’holocró, però els Sith si.

El somriure va desaparèixer de la cara del professor Lundi, que es va quedar mirant a l’Ànakin. Va deixar caure tots els seus escanyolits braços.

–Sospito que coneix la història, professor –va cridar l’Ànakin, obligant al llarg coll del quermià a retrocedir cada vegada més–. I sabrà que si els Sith es fan amb el poder, els Jedi no seran els únics a morir.

Següent