Vol d'expansió (XXIII)

Anterior

23

La batalla havia acabat feia gairebé tres hores, i Car'das començava a avorrir-se seriosament quan finalment va escoltar el rítmic tust a la seva esquena.

Es va girar a mitges i va colpejar el mateix patró amb la vora dels macrobinoculars.

Després, tornant-se per mirar les estrelles, va desfer la torsió dels seus músculs i va esperar.

Va entrar en un remolí sobtat d'activitat. Darrere seu, la porta de la seva presó es va obrir de sobte i va sentir la sobtada estirada del buit en els seus pulmons i la seva cara quan la pressió atmosfèrica de la seva bombolla sortia a pressió cap a l'exterior, llançant-li d'esquena al corredor. Va veure momentàniament figures amb vestits de buit envoltant-li mentre era embolicat en una xarxa de teles enganxoses. Abans que pogués fer alguna cosa més que posar les puntes dels dits contra allò en un esforç d'apartar-la de la seva cara, hi va haver un xiuxiueig aspre a les orelles, i la tela es va apartar d'ell en totes direccions.

I un moment després es va trobar surant dins d'una bola transparent de rescat.

–Uau –va murmurar, encongint-se quan les orelles van esclatar dolorosament amb el retorn de la pressió de l'aire.

–Et trobes bé? –li va preguntar una veu familiar des d'un comunicador connectat al tanc d'oxigen de la bola.

–Sí, Comandant. Gràcies –li va assegurar l'altre–. Veig que tot ha sortit com estava planejat.

–Sí –va confirmar Thrawn, la seva veu tenia un estrany tint de tristesa–. En la seva major part.

Un dels altres rescatadors es va acostar, i per la seva sorpresa Car'das va veure que era l'humà que s'havia presentat a bord del Fosca Venjança com a Comandant Stratis.

–Car'das? –va preguntar Stratis, arrufant les celles cap al plàstic–. Què estàs fent tu aquí?

–Atraient als vagaari cap a la meva trampa, per descomptat –va dir Thrawn, com si fos obvi–. O ha oblidat que els txiss no s'enfronten amb atacs preventius?

–Ja veig –va dir Stratis mirant encara a Car'das–. Així que aquestes acusacions d'espionatge que llançà a bord del Fosca Venjança no eren més que fum? Alguna cosa amb el que cobrir-se en el cas que tot fracassés?

–Era protecció, sí, però no per a mi –va dir Thrawn. Va fer un gest, i la resta del grup va començar a maniobrar la bola de rescat d’en Car'das pel corredor–. Era per a protegir l’Almirall Ar'alani, l'oficial al comandament del transport que va arribar fa una hora per portar els esclaus geroon alliberats de tornada al seu món.

–La qual no es podia permetre estar involucrada ni tan sols de manera no oficial en res d'això –va dir Stratis, assentint–. Però podia assegurar-se de mirar cap a un altre costat en els moments adequats, deixant que vostè i Car'das carreguessin amb la culpa si alguna cosa sortia malament.

–Oblidi la culpa –va dir Car'das–. Què ha passat amb el Vol d'Expansió? Vaig veure els caces perseguint-lo.

Thrawn i Stratis van intercanviar mirades.

–Ens vam veure obligats a anar més lluny del que jo esperava –va dir Thrawn.

Car'das va sentir congelar el seu cor al pit.

–Com de lluny?

–Estan morts –va dir Thrawn tranquil·lament–. Tots ells.

Es va produir un llarg silenci. Car'das va mirar cap a un altre costat, la seva mirada captava indicis de vagaari morts mentre els txiss continuaven portant-lo. Thrawn havia abandonat el seu atac als coneguts esclavistes i assassins per destruir milers de persones innocents?

–No hi havia una altra opció –va dir Stratis a través del seu entumiment–. C'baoth estava usant el seu poder Jedi per intentar estrangular el Comandant. No hi havia una altra manera d'aturar-lo.

–Els hi va donar com a mínim l'opció de marxar i tornar a casa? –va replicar Car'das.

–Sí –va dir Thrawn.

–Més d'una opció –va afegir Stratis–. Més del que jo els hi hauria ofert, de fet. I si compta per a res, vaig ser jo qui va prémer el botó realment.

Car'das va fer una ganyota. En un nivell, comptava. En un altre, no.

–Està segur que no hi ha cap supervivent?

–Els cuirassats van ser arrasats per bombes de radiació –li va dir Stratis–. En realitat encara no hem enviat a ningú per comprovar-ho, però si les lectures de les armes del Comandant són precises, no hi ha manera que ningú pugui haver sobreviscut en això.

–Així que té el que volia després de tot –va dir Car'das, sentint-se de cop i volta molt cansat–. Deu estar feliç.

Stratis va mirar cap a un altre costat.

–Estic content –va dir–. Jo no diria que estigui feliç.

–I bé? –va preguntar Kav mentre Doriana es treia el vestit de buit en la privadesa d'una de les habitacions de preparació del Falcó Fogós–. No sento udols de desesperació pel Capità caigut.

–Això és perquè el Capità no ha caigut –va dir Doriana–. No vaig tenir cap oportunitat.

–No en va tenir cap? –va preguntar Kav–. O no va crear cap?

–No vaig tenir cap –va repetir Doriana. No estava d'humor per això–. Vol intentar assassinar a un Comandant militar davant dels seus homes, endavant.

Va acabar de desvestir-se en silenci.

–Tot i així ell ha de morir –va dir Kav mentre Doriana començava a posar-se la seva pròpia roba–. Sap massa sobre la nostra participació en el que ha passat.

–Mitth'raw'nuruodo no és un alienígena corrent –va assenyalar Doriana–. I encara hi ha la qüestió de trobar una oportunitat.

–O crear-la –apropant-se, Kav va pressionar alguna cosa a la mà d’en Doriana–. Aquí–. Desconcertat, Doriana va mirar cap avall. En va tenir prou amb una mirada. – D'on ha tret això? –va xiuxiuejar mentre s'afanyava a tancar la seva mà al voltant de la petita culata del blàster.

–L’he tingut sempre –va dir Kav–. L'arma és petita i difícil de veure, però altament intensa. Matarà ràpidament i silenciosament.

I condemnaria a Doriana el doble de ràpid si l’agafaven amb això. Sentint una brillantor sobtada de suor en el seu coll, va deixar anar l'arma fora de la vista dins d'una butxaca.

–Només deixi’m trobar el moment –li va advertir l'altre–. No vull tenir-lo voleiant com una mare au expectant.

–No es preocupi –va grunyir Kav–. On és el Comandant en aquest moment?

–Va cap a la nau transport per parlar amb l’Almirall –va dir Doriana, acabant de posar-se la túnica i començant a posar-se les botes–. Car'das anava amb ell.

I aquest era un altre problema, es va recordar sòbriament. Igual que Mitth'raw'nuruodo, Car'das sabia massa sobre el que havia passat aquí. I al contrari que el txiss, ell aviat tornaria a la República. Després d'encarregar-se d’en Mitth'raw'nuruodo, Doriana hauria d’assegurar-se que Car'das mai li expliqués la seva història a la persona equivocada.

Els geroons rescatats havien estat agrupats a la badia de càrrega, l'únic lloc a bord del transport prou gran per contenir-los a tots. La majoria estaven asseguts amb les cames creuades en petits grups, parlant tranquil·lament entre ells, les arribades més recents encara estaven amb les barretes de menjar i les begudes calentes que els guerrers de l’Almirall Ar'alani els havien proporcionat.

Tots ells semblaven una mica atordits, com si els costés creure que realment eren lliures dels vagaari.

Aturat a un costat d'una de les portes de la badia, intentant quedar-se fora del camí tant dels geroons com dels tripulants txiss que es movien entre ells, Car'das mirava la multitud, amb el cor i la ment fatigats més enllà del que mai havia experimentat. Milers de vegades en el passat dia s'havia preguntat què estava fent al mig de tot això; preguntant-se com galàxies se les havia arreglat Thrawn per convèncer-lo que fes d'esquer per als vagaari.

Però hi havia funcionat. Tot havia funcionat. Els geroons havien estat alliberats, no només aquests esclaus en particular, sinó probablement també el seu món sencer. L’Almirall Ar'alani ja havia dit que quan el transport portés de tornada als esclaus al seu món natal, ella portaria una força de xoc de naus de guerra txiss com a protecció. Qualsevol vagaari que seguís rondant pel sistema no ho faria per molt temps.

I pel que fa al Vol d'Expansió...

Va tancar els ulls. Cinquanta mil persones mortes, la població sencera dels sis cuirassats. Realment això havia estat necessari? Stratis havia dit que sí, i Thrawn no li havia contradit. Però havia estat realment l'única manera?

Probablement Car'das mai ho sabria amb seguretat. Distantment, es preguntava el que anava a dir Maris quan descobrís el que el seu noble heroi havia fet.

–Fins i tot ara, no semblen creure-s’ho –va murmurar una veu a la seva esquerra.

Car'das va obrir els ulls. Thrass estava parat al seu costat, amb una expressió estranya en la seva cara mentre mirava l'atapeïda badia.

–Syndic Thrass –li va saludar Car'das–. No em vaig adonar que estava a bord.

–L’Almirall Ar'alani va suggerir que vingués –va dir Thrass, amb els seus ulls encara en els geroons–. Semblava que ella estava pensant que ella, el meu germà i jo podríem resoldre ara la qüestió dels béns vagaari que estan guardats a Crustai i deixar que tu i els teus companys seguiu el vostre camí.

Va tornar els ulls cap a Car'das.

–Ara que tu i jo aparentment hem servit als nostres propòsits.

Car'das va sostenir la seva mirada sense parpellejar.

–No tinc cap problema amb haver estat part del pla del seu germà –va dir finalment–. Tampoc hauria de tenir-lo vostè.

–Vaig ser manipulat i controlat –va dir Thrass, els seus ulls centellejaren amb ressentiment.

–Per a la seva pròpia protecció –va contestar Car'das–. Si Thrawn i Ar'alani li haguessin ficat en el pla, el seu futur hauria estat tan en perill com ho estava el d'ells.

–I com ho estan ara –va assenyalar Thrass obscurament–. Les Nou Famílies Regents no consentiran un atac tan il·legal i immoral.

–Nombre u –va dir Car'das alçant un dit–. Aquest sistema està dins de la regió de patrulla de la Flota Expansionista Txiss. Això el converteix en territori Txiss. Número dos: els Vagaari van arribar en massa amb la clara intenció de causar danys. Això fa que les accions del Comandant Thrawn siguin defensa pròpia, fins on jo sé.

–Ells eren aquí només perquè tu els vas atraure.

–Jo no estic lligat per les seves regles –li va recordar Car'das–. A més, com l’Almirall Ar'alani pot testificar, el seu germà m'havia assenyalat públicament com a possible espia. Si em vaig desesperar prou com per anar fins als vagaari a la recerca d'ajuda per alliberar als meus companys, difícilment pot culpar-la per això.

Els llavis d’en Thrass es van crispar.

–No, Thrawn sempre ha estat molt bo amagant la seva mà quan desitja fer-ho.

–Cosa que em sembla que s'encarrega dels aspectes legals –va concloure Car'das–. I pel que fa a la seva altra objecció –va fer un gest cap als geroons–. Li desafio a mirar aquesta gent i dir-me com alliberar-los d'una tirania pot ser possiblement immoral.

–La moralitat d'una acció no és determinada pel resultat –va dir Thrass rígidament. La seva cara es va suavitzar una mica–. Encara que, en aquest cas, és un punt de vista difícil de mantenir.

–Vaig veure la manera en què els vagaari tractaven als seus esclaus –va dir Car'das, tremolant davant el record dels geroons que el Miskara havia assassinat a sang freda–. Al meu entendre, l'univers està millor sense ells.

–Jo tendiria a estar d'acord –va dir Thrass–. Però l’Aristocra Chaf'orm'bintrano pot ser que no vegi les coses tan clarament.

Car'das va arrufar les celles.

–Què té a veure ell amb això?

–Ell i les naus de la Cinquena Família Regent vénen de camí –va dir Thrass amb desgrat–. Vaig tenir una breu comunicació amb ell just abans de deixar Crustai. Sospito que pretén col·locar a Thrawn sota arrest.

Car'das va sentir un nus a la gola.

–Thrawn sap alguna cosa d'això?

–No.

–Li ho hem de dir, i ràpid –va dir Car'das torbament–. Sap on és?

–Crec que ell i l’Almirall Ar'alani han anat a inspeccionar el Vol d'Expansió.

–Llavors anem cap allà –va dir Car'das–. Vinga, la meva llançadora està en un dels llocs d'atracament de babord.

***

Amb un grinyol d'ajustos de metall no–molt–alineats, la porta del turboascensor es va obrir a contracor.

–Sembla que tenim segells d'aire de nou –va comentar Uliar, mirant amb atenció cap amunt de la cabina. El sostre estava intacte en la seva major part, però un dels panells s'havia esquerdat i en la vora podia veure’s la feble decoloració de l'arc de Sant Martí d'una onada massiva de radiació. Havien esclatat un o més reactors?

Improbable. Fins i tot aquí baix en el nucli hauria d'haver sentit alguna cosa tan catastròfica.

–Aquesta columna serà un problema, però –va remugar Keely, col·locant-se temptativament al costat d’Uliar–. I els mateixos cuirassats estaran pitjor. Això podria portar una estona.

–Llavors no desaprofitem més temps parlant d'això –va dir Uliar. Va començar a entrar a la cabina.

–No –va dir Jinzler, estenent la mà per tocar el seu braç. Ella també contemplava el sostre de la cabina, amb una mirada de concentració a la cara–. Vaig sola.

–Sola mai és una bona idea en aquest tipus de situacions –li va avisar Keely.

–Sola per un Jedi és de vegades l'única manera –va dir ella. Els seus ulls van tornar a fixar-se en ell, i una part de la seva concentració es va esvair.

–No et preocupis. Tan aviat com trobi algun lloc segur, tornaré i us hi portaré.

–Estàs segura que no vols almenys una mica de companyia? –va preguntar Uliar, mirant-la fixament. Realment ell no volia tafanejar per allà dalt, no amb tota aquesta destrucció, els cossos i tota la resta. Però no li agradava la idea de perdre de vista en aquesta Jedi tampoc.

–Molt segura –va dir Jinzler–. Torna i espera a què torni per vosaltres.

–El que tu diguis –va dir Keely, tirant de la màniga d’Uliar–. Anem, Chas.

–D'acord –va dir Uliar amb desgana, retrocedint mentre Jinzler entrava al turboascensor–. Fes-ho ràpid.

–Ho intentaré –va dir Jinzler, donant-li un somriure encoratjador.

Ella seguia somrient quan la porta es va tancar amb un grinyol entre ells.

***

Van trobar a Thrawn i a Ar'alani al pont de la nau de comandament principal, aturats enmig d'una bulliciosa multitud de tripulants txiss que comprovaven metòdicament les consoles de control encara actives. Hi havia molts cossos allà també, jaient a l'atzar per tota la coberta. Per una vegada, Car'das gairebé no els va notar.

–Ah, el meu germà –va dir Thrawn mentre Thrass i Car'das s'obrien pas a través del laberint de consoles–. Estan cuidant dels geroons adequadament?

–Oblidi als geroons –va dir Car'das abans que Thrass pogués respondre–. L’Aristocra Chaf'orm'bintrano ve de camí amb una flota de naus de la Cinquena Família.

–Amb quina autoritat volen? –va preguntar Ar'alani.

–Amb la del propi Aristocra, suposo –va dir Thrawn estrenyent els ulls pensatiu–. Quant falta perquè hi arribin?

–Podrien ser aquí en qualsevol moment –va dir Thrass–. Sospito que ve per presentar càrrecs contra tu.

–En aquest cas difícilment necessitaria una flota de naus –va assenyalar Thrawn–. No, l’Aristocra té quelcom molt més beneficiós en ment.

–El Vol d'Expansió? –va preguntar Car'das.

–En realitat, suposo que està esperant prendre possessió de les restes de la flota vagaari –va dir Thrawn–. Però tens raó. Una vegada que vegi el Vol d'Expansió aquesta prioritat canviarà definitivament.

–No pot fer això –va protestar Thrass. Va mirar a l’Ar'alani–. Pot?

–No legalment –va dir Ar'alani amb veu tensa–. Però com a qüestió pràctica, si porta naus suficients, no tindrem manera de detenir-lo.

–El Consell de Famílies... –va començar Thrass.

–... Certament s'oposarà –el va tallar Ar'alani–. Però el procediment serà llarg i complex.

–I mentrestant la Cinquena Família estarà descobrint els secrets del seu nou premi –va dir Thrawn.

Thrass xiuxiuejà, un so alarmantment de rèptil.

–No ho podem permetre –va dir–. La possessió del Vol d'Expansió per qualsevol de les Famílies podria destruir l'equilibri de poder durant les pròximes dècades.

Car'das va assentir, amb un dur nus formant-se en el seu estómac. Només el pensament de posar les seves mans en tecnologia droide havia estat suficient per conduir els vagaari a la seva destrucció. Quant més mal li portarien els droides més la resta del Vol d'Expansió a la família de Chaf'orm'bintrano?

–Hem de detenir-lo –va dir Ar'alani. Però no sonava molt confiada–. Hem de mantenir la seva gent allunyada d'aquesta nau fins que les unitats de la Flota de Defensa que he anomenat puguin arribar.

–No ho faran a temps –va dir Thrawn–. Hem de portar el Vol d'Expansió a una base militar immediatament i declarar-lo propietat de la Flota de Defensa.

–De quant de temps seria el viatge de què estem parlant? –va preguntar Car'das dubtosament–. Aquesta cosa ha rebut moltíssims danys.

–Forçaré els sistemes al límit –va concedir Thrawn–. Però ho hem d'intentar.

Hi va haver un parpelleig de moviment en la vora de l'ull d’en Car'das. Ell es va girar cap al finestral.

Al mateix temps que l'última d'una dotzena de naus txiss sortien de l’hiperespai.

–Massa tard –va dir–. És aquí.

Ar'alani va remugar una paraula que mai havia aparegut en les lliçons de llenguatge d’en Car'das.

–Haurem d’apanyar-nos amb els tripulants que ja té a bord –Va dir ella –. Ràpid, abans...

Es va interrompre per un refilo del comunicador d’en Thrawn. Thrawn va mirar cap a les naus, després de mala gana va treure el dispositiu de seu cinturó.

–Aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo.

–Comandant, l’Aristocra Chaf'orm'bintrano de la Cinquena Família Regent està trucant al Falcó Fogós –va dir una veu–. Exigeix la seva presència immediata a bord del Gloriós Chaf.

Els ulls d’en Thrawn es van fixar en Ar'alani.

–No doni justificant de recepció al seu senyal –va ordenar.

–No era una petició, Comandant –va advertir la veu.

–No justifiqui recepció –va repetir Thrawn i va apagar el comunicador.

–Thrawn, no pots rebutjar simplement una ordre directa d'un Aristocra –va protestar Thrass.

–Encara no he rebut cap ordre directa de l’Aristocra –va dir Thrawn planerament –. Car'das troba'm al timoner.

–Sí, senyor –va dir Car'das, mirant amb atenció per les consoles properes. I llavors el comunicador de l’Ar'alani trinà.

Tots els ulls es van tornar cap a ella.

–Molt llest –va ser tot el que va dir mentre el treia del cinturó i el connectava–. Almirall Ar'alani.

–Aquí l’Aristocra Chaf'orm'bintrano –ressonà una veu–. No aconsegueixo contactar amb el Comandant Mitth'raw'nuruodo, i sospito que està negant-se a comunicar-se amb mi. Com Aristocra de la Cinquena Família Regent, li ordeno que el trobi i el detingui, pendent d'una audiència per les seves recents activitats militars.

Ar'alani va vacil·lar, i Car'das va contenir l'alè. Llavors, amb una clara reluctància, ella va assentir.

–Rebut, Aristocra. Escolto i obeeixo.

Va apagar el comunicador.

–Em sap greu, Comandant –va dir a Thrawn–. No tinc més remei que posar-li sota arrest.

–Això destruirà als txiss –va dir Thrawn tranquil·lament–. La Flota de Defensa, i només la Flota de Defensa, pot prendre possessió amb seguretat d'aquesta nau.

–Ho entenc, i faré el que pugui per aturar l'Aristocra –va dir Ar'alani–. Però mentrestant, està sota arrest. Ordeni a la seva gent que es reuneixi a l'hangar per tornar a les seves naus.

Durant un moment Thrawn va romandre immòbil. Llavors, lentament, va inclinar el cap i va activar el seu comunicador.

–Aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo –va dir–. Que tots els guerrers txiss a bord del Vol d'Expansió tornin a l'hangar.

–Gràcies –va dir Ar'alani–. Ara, si és tan amable –va afegir fent un gest cap a les portes blindades–. Tu també, Car'das.

Car'das va respirar profundament.

–Jo no estic sota el comandament txiss, Almirall –va dir–. M'agradaria romandre a bord una mica més.

Els ulls de l’Ar'alani es van estrènyer.

–Què estàs planejant? Segurament no pots volar amb aquesta nau tu sol.

–Jo no estic sota el comandament txiss –va repetir Car'das–. I l'ordre de l’Aristocra no m’esmenta.

Ar'alani mirà a Thrawn, després a les imminents naus de la Cinquena Família, i per últim de nou a Car'das.

–Permís concedit –Va dir. Es va començar a moure cap a les portes blindades.

–Jo també em quedo –va dir Thrass.

Ar'alani es va aturar a mig pas.

–Què?

–Jo tampoc estic sota el comandament militar txiss –va dir Thrass–. I l’Aristocra Chaf'orm'bintrano tampoc m’esmentava.

Ar'alani li va donar una dura mirada a Thrawn.

–Tots dos serem destruïts per això –li va advertir.

–El paper d'un guerrer és protegir el poble txiss –li va recordar Thrawn–. La pròpia supervivència del guerrer és només d'importància secundària.

Durant mitja dotzena de batecs dels dos es van mirar fixament. Llavors, amb un sospir xiuxiuejant, Ar'alani es va girar cap a Thrass.

–Pesfavri és la base més propera de la Flota de Defensa –va dir ella–. Coneixes les coordenades?

Thrass va assentir.

–Sí.

–Llavors et deixem –va dir ella, assentint cap a ell–. Que la fortuna dels guerrers somrigui en els teus esforços.

Ella va continuar cap a les portes blindades. Thrawn es retardà fent-li una última i llarga mirada al seu germà, després la va seguir.

I un minut després, Car'das i Thrass estaven sols.

–Realment pensa que podem portar aquesta cosa fins a una base militar? –va preguntar Car'das.

–No ho entens, amic Car'das –va dir Thrass torbament–. No estaves escoltant al meu germà? Seria millor per al Vol d'Expansió ser destruït que deixar que una sola família el reclami.

Car'das va sentir un sobtat engarrotament en la seva gola.

–Esperi un segon –protestà–. Jo només anava a intentar segellar el Vol d'Expansió de tal manera que la gent de l’Aristocra no pogués pujar a bord sense obrir-se pas amb explosius. No em vaig apuntar a una missió suïcida.

–Coratge, Car'das –li va reconfortar Thrass–. Tampoc jo. Assumeixo que podem fixar el rumb d'aquesta nau perquè s'estavelli amb el sol local, i després escapar en la llançadora amb la que vam venir.

Car'das va considerar la idea. Hauria de ser possible, va decidir, suposant que almenys un dels motors dels cuirassats estigués encara operatiu i els cables de control estiguessin intactes.

–Crec que si.

–Llavors fem-ho –va dir Thrass–. La teva gent va construir aquesta nau. Digues-me que fer.

***

La columna del turboascensor estava raonablement buidada, i la cabina va arribar al C-Quatre amb només uns pocs bonys i rascades. El mateix cuirassat tampoc semblava massa danyat.

Excepte, és clar, per tots els cossos.

Els droides metges ja havien començat a apartar-los del mig, portant-los a tots probablement a un dels laboratoris mèdics on, d'acord amb la programació ara desfasada dels droides, els éssers vius estarien esperant per donar ordres sobre com procedir.

Però no hi havia ningú per a rebre els cadàvers. Lorana es va estendre amb la Força i va treballar amb sistema de comunicacions de la nau, esperant en contra de totes les seves pors que algú, miraculosament, hagués sobreviscut al cataclisme que havia assolat al Vol d'Expansió.

Però ningú va contestar a cap trucada. El C-Quatre semblava estar mort. Tant defensors com assaltants; i Lorana trobava això curiós i inquietant. Segurament els txiss no havien emprat tot l'esforç en destruir el Vol d'Expansió simplement per abandonar-lo. Però llavors, on eren?

Va passar només una mica més de temps en el C-Quatre abans de continuar.

El turboascensor cap al C-Tres estava inoperable, el que implicava algun dany a les cabines, en el pilar o en tots dos, així que en lloc d'això es va encaminar cap al C-Cinc. Allà va accelerar el pas a través del mateix panorama de runes i cossos i va obtenir els mateixos resultats negatius als seus esforços de comunicació. El C-Sis la propera nau de la seva grotesca excursió estava pràcticament igual.

Així i tot, les tres naus semblaven ser de nou hermètiques en la seva major part, amb llum, calor i gravetat adequades. Els droides de servei havien emprat bé les últimes hores. Si els txiss havien abandonat realment el Vol d'Expansió, ella i els altres podrien ser capaços de tornar a posar-ho almenys parcialment operacional.

Estava al turboascensor cap al C-U quan els seus sentits van captar el feble murmuri de vida propera.

Va prémer el cap contra la paret de la cabina, estenent-se amb la Força tan bé com les seves pròpies ferides i l'horror persistent li ho permetien. Definitivament hi havia éssers vius aquí. Éssers extraterrestres, i no molts d'ells. Però almenys hi havia algú.

I ella i la cabina del turboascensor es dirigien directament cap a ells.

Apartant-se de la paret, va agafar el seu sabre làser. Ja fos per un propòsit o per simple sort cega, el Comandant Mitth'raw'nuruodo havia complert la seva amenaça de destruir el Vol d'Expansió. I, a més, l'havia destruït amb Jorus C'baoth i la resta dels Jedi.

Era hora de veure com de bé ho farien els txiss en un enfrontament cara a cara.

La cabina de l'turboascensor va sorgir abruptament per l'extrem del pilar del C-U, bloquejat per un laberint de bigues de suport que s'havien ensorrat durant la batalla. Usant la Força per magnificar els seus esforços, va forçar la porta de la cabina i va grimpar pel retorçat metall de la porta d'entrada.

Els pilars turboascensor connectaven amb la base de cada un dels cuirassats, prestant servei només a les Cobertes 1 i 2. El pont estava a quatre cobertes més amunt, i sota les circumstàncies no semblava una bona idea confiar en el sistema intern de turboascensors del propi cuirassat. Obrint-se pas cap a l'escala més propera, va seguir endavant.

***

La porta es va obrir al davant d'ell, i amb un cop de colze no molt amable a la part baixa de la seva esquena, el parell de txiss vestits de groc van indicar a Doriana que continués.

Es va trobar en un pont de comandament similar al del Falcó Fogós, només que més gran i abarrotat exclusivament per txiss amb els mateixos uniformes grocs com el seu escorta. Això feia que l'uniforme negre d’en Mitth'raw'nuruodo sobresortís en contrast mentre estava aturat al centre de la sala davant un txiss vestit amb una túnica grisa i groga. Darrere d'en Mitth'raw'nuruodo, una dona txiss vestida tota de blanc romania amb una rígida atenció.

El txiss vestit amb una túnica va mirar a Doriana mentre el seu escorta el tornava a empènyer cap endavant. Va dir alguna cosa en l'idioma txiss.

–Així que aquest és el seu col·laborador –traduí Mitth'raw'nuruodo.

–Difícilment –va dir Doriana, carregant el seu to amb tanta dignitat i desdeny com va poder, només per si el txiss de la túnica era capaç d'entendre indicis verbals. No tenia ni idea dels detalls, però era obvi que allà estava passant una lluita de poder d'alguna classe.

I Kinman Doriana, assistent del Canceller Suprem Palpatine, estava molt familiaritzat amb lluites de poder.

–Sóc un ambaixador d'una vasta assemblea de sistemes estel·lars anomenada la República Galàctica –entonà–. Vaig venir aquí en una missió de bona voluntat i exploració.

Va estudiar al txiss de la túnica acuradament mentre Mitth'raw'nuruodo traduïa. Però l'altre merament va somriure cínicament i va parlar de nou.

–Has vingut per portar caos i guerra en aquesta regió de l'espai –traduí Mitth'raw'nuruodo–. Has portat armes alienígenes que pretenies fer servir contra l’Ascendència Txiss.

El txiss de la túnica es va redreçar lleugerament mentre Mitth'raw'nuruodo acabava i va parlar de nou.

–Però has fallat. Aquestes armes són ara propietat de la Cinquena Família Regent. Jo, l’Aristocra Chaf'orm'bintrano, per la present, prenc possessió.

Doriana va assentir per a si mateix. Així que eren el Vol d'Expansió i la seva tecnologia el que estaven en qüestió aquí. I ell sabia prou sobre conflictes mútuament destructius per saber que deixar que un únic grup de txiss hi tingués possessió exclusiva provocaria probablement terribles conflictes amb els altres grups i fins i tot una guerra civil.

El que, per descomptat, seria precisament la situació que Darth Sidious voldria veure aquí. Una Ascendència Txiss enredada amb els seus propis problemes interns no podria representar una amenaça als plans del Lord Sith per la República i el Nou Ordre que planejava crear. Estant aquí, enmig de la gent de l’Aristocra Chaf'orm'bintrano, tot el que Doriana havia de fer era confirmar les afirmacions de la Cinquena Família i ajudaria a col·locar els txiss en aquest llarg i amarg camí.

Però mentre obria la boca per parlar, va mirar a Mitth'raw'nuruodo.

El Comandant li estava mirant al seu torn, amb la cara inexpressiva, els seus ulls encesos estaven centrats en ell fixament.

Doriana ja havia arribat a la conclusió de mala gana que Mitth'raw'nuruodo hauria de ser assassinat. Però si aquesta mort arribava a l'altura d'una controvèrsia sobre la disposició del Vol d'Expansió...

–Em sap greu, Aristocra Chaf'orm'bintrano, però el Vol d'Expansió no és vostre perquè prengueu possessió d'ell –va dir en canvi–. Com a representant degudament assignat de la República que va enviar el projecte en el seu viatge, jo reclamo plens drets de salvament.

Chaf'orm'bintrano va semblar ser agafat per sorpresa mentre Mitth'raw'nuruodo acabava la traducció. Va dir alguna cosa:

–Ridícul –va traduir Mitth'raw'nuruodo–. Un agressor no té drets.

–Nego la seva afirmació que jo o el Vol d'Expansió ens hàgim comportat agressivament cap a la seva gent –va contestar Doriana–. I exigeixo una vista completa i un judici abans que qualsevol txiss posi un peu a bord del Vol d'Expansió.

Mitth'raw'nuruodo va traduir. Els ulls d’en Chaf'orm'bintrano es van estrènyer, canviant la mirada cap a la dona vestida de blanc. Ell va dir alguna cosa, ella va replicar, i la discussió va prosseguir.

Doriana va mirar de reüll a Mitth'raw'nuruodo. La seva cara seguia inexpressiva, però mentre els seus propis ulls es van trobar amb els d’en Doriana, els seus llavis van semblar elevar en un microscòpic somriure d'aprovació.

El que el Comandant fes amb el desordre que ara estava sent agitat, Doriana no ho sabia. Però per a la seva humil sorpresa, va descobrir que estava desitjant esbrinar-ho.

***

Va prendre més temps del que Car'das havia esperat preparar el Vol d'Expansió per al vol. Però per fi estaven llestos.

–D'acord, col·loqui’s al timó –va dir a Thrass, mirant a través del parabrisa cap a les naus txiss que encara voleiaven a una distància propera. Per què no havien enviat ja un grup d'abordatge era una cosa que no podia endevinar. Aparentment, Thrawn i Ar'alani havien trobat la manera de retenir-los.

–Llest –va dir Thrass.

Donant un pas cap a la consola de navegació, Car'das va fer una comprovació final.

–Curs fixat i bloquejat, a punt per portar al Vol d'Expansió al seu viatge final–. Creuant cap a la consola d'enginyeria, va col·locar els seus dits en els controls d'alimentació d'energia.

–Compte! –va cridar Thrass.

Car'das es va girar, esperant veure un esquadró sencer de txiss uniformats de groc carregant cap a ells.

Però per a la seva sorpresa, es va trobar de cara a una única dona humana. De cua d'ull va veure a Thrass treure una arma de l'amagatall de la seva túnica. En resposta, la dona un petit cilindre de metall.

I un sabre làser verd va resplendir cobrant vida.

–No! –va cridar ell, agitant frenèticament una mà cap a Thrass.

Però va ser massa tard. L'arma de l'altre va disparar amb un xiuxiueig un raig blau, el qual va enviar rebotant la dona inofensivament cap al sostre.

–He dit alto –va dir Car'das de nou–. Ella és una Jedi.

Per al seu alleujament, Thrass no va disparar una altra vegada.

–Què és el que vols? –va preguntar el txiss en canvi, mantenint l'arma apuntada.

–Vol saber el que vols –Va dir Car'das, traduint el Txeunh per a ella. Els seus ulls es van fixar en ell.

–No parla Bàsic?

–No, ningú de per aquí el parla, excepte Thrawn –va dir Car'das–. Però ell sap una mica de Sy Bisti, si això ajuda.

–Ajuda –Va mirar de nou a Thrass–. Qui ets tu? –va preguntar ella, canviant en aquest llenguatge.

–Sóc el Syndic Mitth'ras'safis de la Vuitena Família Regent de l’Ascendència Txiss –es va identificar Thrass.

–I jo sóc Jorj Car'das –va afegir Car'das–. En la seva major part un espectador innocent de tot això.

–En la seva major part?

–Vaig arribar aquí per una anomalia al nostre hiperimpulsor –va dir ell–. Qui ets tu?

–Lorana Jinzler –Va dir ella. Baixant el seu sabre làser, però deixant-lo encès, va creuar el llindar i va entrar al pont, coixejant perceptiblement. Els seus ulls es van fixar en els cossos sense vida, i una vora de dolor fresc va creuar per la seva cara–. Qui més hi ha a bord?

–De moment, només nosaltres –va dir Thrass. Va vacil·lar, llavors va tornar a guardar l'arma dins de la seva túnica–. Però un membre d'una de les famílies regents està intentant reclamar per a ell el Vol d’Expansió. Estem intentant prevenir això.

Els ulls de la Jinzler es van estrènyer.

–Com?

–Haurem de destruir-lo –va dir Car'das observant la seva cara amb cura.

Fins i tot amb res més que un esquinçat i trencat metall, hi havia una possibilitat que ella estigués prou lligada a la nau com per oposar-se violentament a la seva destrucció. La gent era així de rara algunes vegades.

Certament, els seus ulls es van eixamplar.

–No –va insistir ella–. No podeu.

–Mira, ho sento –va dir Car'das tan conciliador com va poder–. Però no hi ha res més aquí que metall mort i droides.

–Oblida el metall mort –el va tallar ella–. Hi ha gent encara a bord.

Car'das va sentir que li agafaven el cor.

–No, això era impossible. –Un Jedi podria haver sobreviscut possiblement a l'atac d’en Thrawn, però segurament ningú més podria haver-ho fet. –Qui? –va preguntar ell–. Quants?

–Cinquanta-set –va dir Jinzler–. Incloent nens.

Car'das mirà a Thrass, veient el seu propi horror a la cara de l'altre.

–On són? –va preguntar ell–. Podem treure'ls d'allà?

–En aquesta llançadora? –va contestar Thrass abans que Jinzler pogués respondre–. No. Ni tan sols hi ha espai suficient per a deu.

–I portaria temps pujar-los fins aquí de tota manera –va dir Jinzler–. Encara estan en el nucli d'emmagatzematge.

Car'das va fer una ganyota. En nucli d'emmagatzematge. Per descomptat, l'àrea que l'atac d’en Thrawn havia ignorat.

–Què fem?

–No entenc el problema –va dir Jinzler, mirant d'un costat a un altre a cada un d'ells–. Per què simplement no partim?

–Per començar, no podem pilotar el Vol d'Expansió molt lluny, no només nosaltres dos –va dir Car'das–. Ni tan sols si tinguéssim el temps de pujar aquí a la teva gent per ajudar-nos.

Lorana va mirar al voltant del pont.

–No els necessitem –va dir ella, amb veu tensa però ferma–. Jo puc pilotar el Vol d'Expansió.

–Tu sola? –va preguntar Thrass amb clara incredulitat –. Una sola persona?

–Un sol Jedi –li va corregir Jinzler–. El Mestre C'baoth va insistir que tots nosaltres aprenguéssim a utilitzar tots els sistemes principals. Com a mínim, sota condicions normals.

–Les condicions aquí difícilment poden considerar-se normals –va assenyalar Car'das–. I encara queda la qüestió d'on anem–. Mai aconseguiríem tornar a la República, no amb tot aquest mal.

–Hem d’aconseguir arribar a la base de la Flota de Defensa, com pretenia el meu germà al principi –va dir Thrass.

–I llavors que li passarà a la meva gent? –va preguntar Jinzler–. Seran presoners de guerra? Captius retinguts per al seu estudi?

–Els txiss no són així –va insistir Car'das.

–Però el resultat final podria ser el mateix –va concedir Thrass–. Si la Cinquena Família Regent tria insistir en la seva reclamació del Vol d'Expansió, encara que anem a una base militar ells poden exigir que tot el que hi hagi a bord sigui retingut fins que l'assumpte pugui ser decidit.

–Una presó amb qualsevol altre nom –va dir Jinzler torbament–. Quant de temps portaria aquest procés de decisió?

Thrass va esbufegar.

–Amb un premi com el Vol d'Expansió? Podrien ser anys.

–Així que podem oblidar-nos d'anar enlloc a l'espai txiss –va dir Car'das –. Alguna idea quins altres mons habitables podria haver per aquí fora?

–Fins i tot si la tingués, alertaria contra qualsevol que estigués per aquí a prop –va dir Thrass–. Aquesta regió és perillosa, amb pirates i corsaris per tot arreu.

–Per no esmentar el que queda dels vagaari –va estar d'acord Car'das amb una esgarrifança–. Vinga, Thrass, pensi. Hi ha d'haver alguna cosa més que puguem fer.

Thrass va mirar cap a les naus de la Cinquena Família.

–Hi ha una altra possibilitat –va dir lentament–. A dos dies de vol hi ha un cúmul estel·lar que la Flota de Defensa ha començat a fortificar com a refugi d'emergència. He vist les dades, i hi ha almenys deu mons habitables en ell que encara no han estat explorats.

–El tipus d'hisenda fora del camí –va assenyalar Car'das dubtosament.

–I encara en espai txiss –va afegir Jinzler.

–Però és un lloc on les naus de la Cinquena Família no us descobririen accidentalment –va dir Thrass–. Només el personal de la Flota de Defensa va a l'interior, i només a sistemes específics mentre treballen en les fortificacions.

–Llavors quin és el truc? –va preguntar Car'das.

Thrass va fer una ganyota.

–El truc és que no tinc les rutes d'accés segur al cúmul –va dir–. Són capaços els vostres sistemes de navegació de trobar aquestes rutes per si mateixos?

–Probablement no –va dir Jinzler–. Però jo podria ser capaç. Hi ha tècniques de navegació Jedi que haurien de ser prou bones per portar-nos fins i tot a través d'un cúmul estel·lar.

–Llavors que passa si ella pot? –va preguntar Car'das a Thrass–. Plantaran la tenda i esperaran que tot això es calmi?

–O jo tornaré després que estiguin amagats i negociaré en secret amb el Consell Familiar pel seu retorn segur a casa –va dir Thrass–. Fins i tot si aquestes negociacions duren alguns mesos, els supervivents tindran almenys un món habitable en el qual viure –Va mirar la Jinzler–. Hi ha altres naus amb capacitat hiperespacial a bord, oi?

–Només una, un Delta-12 Skysprite de dues places –va dir Jinzler–. Però hauria de tenir el rang que necessites.

–Llavors ja està? –va preguntar Car'das, sense creure’s del tot que haguessin trobat alguna cosa útil tan ràpid–. Amagarem el Vol d'Expansió en aquest cúmul, negociarem un tracte amb els txiss, tots els Txiss, i tothom tindrà el que vol?

–Bàsicament –vacil·là Jinzler–. Però aquest nosaltres no t’inclourà a tu. Hi ha una cosa més que necessito que facis per mi –els seus llavis es va comprimir–. Un favor personal.

–El què? –va preguntar Car'das acuradament. Fer-li un favor personal a un Jedi no sonava molt desitjable.

–Vull que trobis al meu germà quan tornis a la República –va dir–. Dean Jinzler, probablement treballant en els Serveis de Suport del Senat de Coruscant. –Digues-li –vacil·là–. Només digues-li que la seva germana ha estat pensant en ell, esperant que algun dia sigui capaç de deixar marxar la seva ràbia. La seva ràbia cap a mi, cap als nostres pares i cap a si mateix.

–D'acord –va dir Car'das, amb els cabells de la seva coroneta formiguejant. El fet que ella li estigués enviant amb aquest encàrrec implicava que no estava segura del tot que fos a tornar. Donada la forma en què estava el Vol d'Expansió, ell tampoc hagués apostat per això–. Ho faré el millor que pugui.

Durant un moment ella va mantenir la seva mirada. Llavors va assentir.

–Serà millor que te’n vagis llavors –va dir. Va baixar la mirada cap al seu encara lluent sabre làser, com si de cop i volta es donés compte de què seguia activat, i el va apagar–. Si us plau, no ho oblidis.

–No ho faré –li va prometre ell–. Bona sort –Va mirar a Thrass–. A tots dos.

Deu minuts després, Car'das treia la llançadora txiss de l'hangar del cuirassat i volava lliurement. Girant el morro cap a les naus tot esperant la Cinquena Família, va mirar sobre la seva espatlla cap al magnificent fracàs que havia estat el Vol d'Expansió.

Es va preguntar si algú tornaria a veure’l de nou.

***

Doriana contemplava l'exterior a través del finestral del pont, escoltant a mitges la discussió que encara continuava entre Chaf'orm'bintrano, Mitth'raw'nuruodo, i la dona txiss, quan el Vol d'Expansió va saltar a velocitat llum abruptament.

Per un moment va mirar amb incredulitat... i després, lentament, va sentir una mena de somriure en els seus llavis. Així que això era el que havia pretès Mitth'raw'nuruodo amb aquest enfrontament. Hi havia estat guanyant temps mentre alguns dels seus homes robaven els cuirassats directament sota els nassos de l’Aristocra Chaf'orm'bintrano.

I fins i tot el propi intent d’en Doriana per enterbolir les aigües txiss, aparentment havia estat part d'aquest pla. Hi havia anticipat Mitth'raw'nuruodo els esforços d’en Doriana? O simplement els havia incorporat al seu pla sobre la marxa? En qualsevol cas, ho va fer astutament.

–Perdonin-me –va parlar aixecant un dit–. Crec que la discussió ha acabat –Esperà fins que va tenir la seva atenció, després va inclinar el dit aixecat per assenyalar l'exterior del finestral–. El seu premi s'ha esvaït.

Següent