Vol d'expansió (XXII)

Anterior

22

–... O sereu destruïts.

Lorana va mirar a través de l'armament cap a Ma'Ning, cap a la tensa col·locació de la seva boca. La primera veu de les naus desconegudes definitivament no era humana. Aquesta definitivament ho era.

I l'humà estava parlant Bàsic també. Això no era bo.

–Un presoner de la República? –va suggerir ella.

–O un traïdor –va dir Ma'Ning desagradablement. –De qualsevol manera, això farà que les coses siguin més difícils.

–De cap manera –la veu d’en C'baoth va arribar des de l’altaveu comunicador. –No hi ha res que un traïdor pugui haver-los dit que els hagi preparat per al tipus de defensa coordinada que una fusió Jedi pot oferir.

–Amb un centenar o més de naus de guerra a la seva disposició no crec que es preocupin massa sobre com d’estreta és la nostra defensa –va argumentar Ma'Ning.

–Paciència, Mestre Ma'Ning –va dir C'baoth amb la veu glacialment en calma–. Confiï en la Força.

–Estan avançant –els va tallar la veu del Capità Pakmillu–. Tots els llocs d'armament estiguin preparats.

Lorana va respirar profundament mentre s'estenia en la Força buscant energia i calma. Aquí estava: la primera prova autèntica per al sistema de control Jedi en què C'baoth havia invertit molt de temps per ensenyar-li a la resta.

–Què dim...? –abruptament, Ma'Ning es va inclinar més sobre els desplegaments dels seus sensors–. Mestre C'baoth?

–Els veig –va dir C'baoth–. Així que aquesta és la classe d'enemic a la qual ens enfrontem.

–Què és? –va preguntar Lorana, girant la cadira cap als seus propis desplegaments.

–Mira les naus de guerra –va dir Ma'Ning–. Veus totes aquestes bombolles de plàstic en els cascos?

Lorana va sentir contreure el seu pit.

–Hi ha gent dins!

–Escuts vivents –va confirmar C'baoth, amb la veu plena de menyspreu–. El concepte de defensa més maligne i covard mai creat.

–Què farem? –va preguntar Lorana amb una sobtada tremolor a la veu–. No podem massacrar-los simplement.

–Coratge, Jedi Jinzler –va dir C'baoth–. Nosaltres simplement dispararem entre els ostatges.

–Impossible –va insistir Ma'Ning–. Ni tan sols amb artillers Jedi. Els turbolàsers simplement no són suficientment precisos.

–Em pren per ximple, Mestre Ma'Ning? –va preguntar C'baoth mordaç–. Per descomptat que no dispararem fins que estiguem prou a prop per tenir la precisió necessària.

–I mentrestant ens quedarem aquí i rebrem el seu foc? –va argumentar Ma'Ning.

–En absolut –va dir C'baoth, amb una vora de maliciosa anticipació sorgint en la seva veu–. Els vagaari tenen una sorpresa esguardant-los. A tots els Jedi: prepareu-vos per la fusió. Esteneu-vos en la Força... i després cap als vagaari.

***

–No estan responent –va dir el Miskara acusadorament, com si el silenci del Vol d'Expansió fos culpa d’en Car'das.

–Potser encara estan consultant entre ells, Sa Eminència –va suggerir Car'das, desviant la mirada d'un costat a un altre per l'espai. Les naus vagaari havien començat a escurçar distàncies entre elles i el Vol d'Expansió, movent-se alhora en conjunts de grups d'estreta formació que li proporcionaria la protecció de solapar els escuts davanters. Estaven preparats per atacar.

I encara res del Vol d'Expansió. O d’en Thrawn, a tot això. Les seves naus havien d'estar per aquí en algun lloc. Però on?

–Els transmetràs un nou missatge –li va ordenar el Miskara–. El temps per al debat ha acabat. Us rendireu ara o...

I enmig de la frase, la seva veu es va dissoldre abruptament en un balboteig confús.

Car'das va arrufar les celles, pressionant el comunicador contra la seva orella. El pont sencer semblava haver-se col·lapsat en el mateix balboteig impotent, com si tota la tripulació estigués tenint un atac mental massiu.

El que, ell sospitava, era exactament el que havia passat.

Mirà de nou cap al Vol d'Expansió, un calfred desagradable li va recórrer de dalt a baix. Havia sentit les històries sobre totes les formes en què els Jedi podien usar els seus trucs de control mental per confondre els atacants, des de crear falsos sorolls a les orelles fins i tot incapacitar-los per centrar-se en els controls o en els sistemes d'armament.

Però mentre que les històries també afirmaven que un grup d'ells unit podia fer servir aquest poder a escala massiva, ell mai havia sentit que alguna cosa com això hagués passat realment.

Fins ara.

I amb això, ell sabia, tot havia acabat. La carta final havia resultat ser un doble 9, i la resta era tan fix i inevitable com una òrbita planetària.

Amb el comunicador encara enganxat a la seva orella, es va disposar a esperar la fi.

***

–Així que les seves històries eren correctes –va murmurar Mitth'raw'nuruodo–. Els seus Jedi han travessat la distància fins als vagaari i han entumit o destruït les seves ments.

–Això sembla –va estar d'acord Doriana, sentint-se ell mateix una mica entumit. Fins i tot si només els Comandants Vagaari i els artillers havien estat afectats, i donat el fet que els alienígenes no haurien tingut cap avís del que se'ls venia a sobre, era un fet aterridor.

I havia estat realitzat per un grapat de Mestres i Cavallers Jedi.

Predictiblement, va ser Kav qui va trencar l’atemorit silenci primer.

–I la nostra part és quedar-nos asseguts i no fer res? –incità.

–La nostra part és fer allò per al que vam venir –va dir Mitth'raw'nuruodo. Arribant fins al seu panell, va prémer un botó–. És hora que morin els vagaari.

–Els vagaari? –va repetir Kav–. No! Li vaig donar els meus caces per usar-los contra el Vol d'Expansió.

–No em va donar els caces en absolut –va corregir Mitth'raw'nuruodo fredament. Endavant, els caces droide estaven ascendint en onades des de la seva àrea d'emmagatzematge en l'asteroide, dirigint-se a tota velocitat contra els grups de naus de guerra vagaari–. Jo decidiré com usar-los.

En Kav va grunyir alguna cosa en el seu propi llenguatge.

–No se sortirà amb la seva –va dir.

–Vagi amb compte, Vicelord –el va advertir Mitth'raw'nuruodo, amb els seus lluents ulls llampeguejant cap al neimoidià–. No oblidi que els caces no són l'única tecnologia neimoidiana que he pres.

Doriana va sentir un sobtat pessigolleig al clatell. Es va donar la volta, esperant trobar els dos droidekes que Mitth'raw'nuruodo havia agafat del Fosca Venjança aturats darrere d'ells en posició de combat.

Però no hi havia res allà.

–No, Comandant, els droides de combat no són aquí -li va assegurar Mitth'raw'nuruodo–. Estan on poden ser molt més útils.

–I on és això? –va preguntar Doriana.

–On més? –va dir Mitth'raw'nuruodo somrient tens–. En el pont de la nau insígnia Vagaari.

***

El sobtat tartamudeig múltiple de foc làser en el seu sentit va enviar a Car'das bruscament cap a un costat, i es va colpejar el colze contra la vora de la bombolla mentre apartava el comunicador precipitadament. El seu cap encara ressonava mentre al foc rítmic dels droidekes se li unien els trets més deliberats dels rifles dels quatre droides de combat. Aparentment, Thrawn havia col·locat un patró secundari de control sota el programa que Car'das havia establert abans per al Miskara. Els sons de trets van canviar subtilment mentre els droides van començar a moure’s pel pont, matant als impotents artillers i comandants.

I mentre sistemàticament tallaven el cap de la jerarquia de lideratge Vagaari, els caces droides van arribar.

La primera i segona onades van brillar a la part alta sense desaccelerar, passant pel casc a escassos cinc metres de la cara d'en Car'das mentre es dirigien cap als grups de naus vagaari en la distància. La tercera onada arribà a manera de combat total, escombrant amb els seus canons làser la nau insígnia amb una brillant capa de foc. Car'das es va sobresaltar, però gairebé abans que tingués temps d’espantar-se, ells també van passar, deixant trossos de casc trossejats i dolls blancs de fuites d'aire en el seu deixant. Parpellejant contra les múltiples imatges persistents porpra, va mirar amb atenció a través dels dissipants gasos cap a les altres bombolles al seu voltant, tement a mitges el que podria veure.

Però els caces els havien evitat. En cadascuna de les bombolles del seu camp de visió, els ostatges geroon seguien vius, terroritzats, certament, algun d'ells esgarrapant sense cap cura el plàstic com si intentessin cavar un túnel per sortir. Però estaven vius.

Amb els Jedi del Vol d'Expansió prevenint que els artillers vagaari defensessin les seves naus, amb l'esmolada precisió dels sistemes electrònics de fixació de blancs dels droides i el seu atac d'aproximació propera, els caces s'havien obert pas netament a través del nucli de les naus de guerra entre els escuts vivents vagaari.

I no només a bord de la nau insígnia. Al seu voltant, Car'das podia veure núvols de restes i fuites d'aire embolicant les properes naus de guerra vagaari, la boira centellejava amb la fera incandescència dels motors dels caces mentre acabaven cada grup d'objectius i es movien cap al següent. Ja en aquest primer atac, estimava que l'assalt d’en Thrawn havia destruït un quart de les naus de guerra alienígenes.

I encara no hi havia resposta de la resta. La qüestió ara era si el control Jedi dels alienígenes duraria suficient perquè els caces acabessin la feina. Activant els seus macrobinoculars, escoltant a mitges la carnisseria unilateral que seguia sota ell en el pont, es va centrar en el Vol d'Expansió.

***

No era com res que Lorana hagués sentit abans. Com res que hagués somiat que alguna vegada sentiria, o per al que necessitaria preparar-se. Mentre se submergia en la fusió Jedi, deixant que C'baoth la guiés a ella i als altres mentre escampaven confusió entre els comandants i artillers vagaari, les ments alienígenes que ella estava embolicant de cop i volta van començar a explotar i morir.

No només unes poques morts, petites ones de sensació que podrien haver bategat dolorosament però de manera controlable contra la seva consciència. Aquestes morts arribaven en un torrent eixordador, ona rere onada de por, agonia i ràbia que colpejaven contra la seva ja sobresaturada i vulnerable ment. Ella podia sentir-los trontollant, les seves mans buscaven cegament alguna cosa al que agafar-se mentre el seu cos reaccionava a la seva desorientació.

Hi va haver un dolor punxant a l'espatlla i el seu cap; llunyanament, es va adonar que havia caigut de la cadira sobre la coberta. Podia sentir-se a si mateixa tremolant incontroladament; podia sentir les reaccions dels altres fluint a través de la fusió, alimentant la seva debilitat així com el seu propi dolor alimentava la d'ells. Les veus de mil alienígenes van cridar directament al seu cervell quan les seves forces vitals van ser destruïdes, amb mil més esperant després d'ells.

***

Al costat d’en Doriana, Mitth'raw'nuruodo va aspirar profundament.

–Ch'tra –va ordenar.

I movent-se com una sola unitat, la flota txiss va sorgir.

–És el moment d'unir-se a la festa? –va preguntar Doriana, encara observant amb ombrívola sorpresa mentre onades de caces droide s'obrien pas metòdicament a través de les naus vagaari.

–No –va dir Mitth'raw'nuruodo–. És el moment que començar una pel nostre compte.

I només llavors Doriana va veure que el Falcó Fogós i la resta de naus txiss es dirigien cap al Vol d’Expansió. Va estrènyer els punys, esperant intensament que els artillers dels Cuirassats divisessin la seva nova amenaça i obrissin foc.

Però no va passar res. El Falcó Fogós va volar a través del rang de combat efectiu dels turbolàsers, passant sense cap desafiament per la zona dels punts de defensa, i amb mínimes turbulències va travessar els escuts prop de la proa del Cuirassat més proper. Les altres naus txiss es van separar dels flancs del Falcó Fogós, desplegant-se cap als altres Cuirassats mentre el Falcó Fogós deixava el seu vector d'intercepció per volar enganxat al casc del seu Cuirassat triat.

I van obrir foc.

Van colpejar primer les bombolles d'armament, el brillant foc blau dels làsers txiss esquinçava blindatge, condensadors i equip de recàrrega i s'introduïa profundament en les pròpies bombolles. Els generadors d'escut van ser els següents, el Falcó Fogós va zigzaguejar al llarg del casc del Cuirassat mentre els fixava i destruïa un per un. Tot es feia amb extrema eficiència, va advertir una petita part de la ment d’en Doriana, sense desaprofitar ni un sol moviment. Clarament, Mitth'raw'nuruodo havia fet un bon ús de les lectures tècniques que li havia facilitat.

I llavors, per la seva sorpresa, el Falcó Fogós, va fer un gir tancat allunyant-se del nucli i adreçant-se de nou a l'espai profund. Més enllà del núvol en expansió de destrucció, va poder veure a les altres naus txiss fent el mateix.

–Alguna cosa va malament? –va preguntar, mirant pel cel per si un nou perill hagués aparegut, causant que Mitth'raw'nuruodo cessés l'atac.

–Res va malament –va dir Mitth'raw'nuruodo, sonant perplex–. Per què?

–Però ha cessat l'atac –va dir Kav, clarament tan desconcertat com Doriana–. Encara jeuen indefensos davant vostè.

–Per això precisament m'he detingut –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Mestre Jedi C'baoth; líders del Vol d'Expansió. La seva nau ha estat desarmada, la seva pròpia habilitat per defensar-se destruïda. Li ofereixo aquesta última oportunitat per a rendir-se i tornar a la República.

–Què? –va cridar Kav amb els ulls desorbitats–. Però anava a destruir-los.

–Sempre i quan torni a estar al comandament, Vicelord Kav, aquesta decisió serà seva –va dir Mitth'raw'nuruodo fredament–. Però no ara. Vol d'Expansió, espero la seva decisió.

***

A través de la reverberant boirina de ments morint que encara li cridaven, a través del fum, la runa i els distants laments dels ferits, Lorana va ser conscient que s'estava morint.

Probablement d'asfíxia, va decidir, mentre advertia que els seus pulmons estaven treballant però molt poc o gens d'aire arribava fins a ells. Va intentar moure’s, però les seves cames semblaven estar clavades d'alguna manera a la coberta. Va intentar estendre’s en la Força, però amb les agonies mortals dels vagaari unint-se ara amb les morts més properes dels seus companys semblava no poder centrar els seus pensaments.

Una cosa freda i metàl·lica es tancava al voltant de la seva cintura.

Va obrir els ulls parell trobar un droide de manteniment tirant del seu braç.

–Què estàs fent? –grallà ella. Va ser una humil sorpresa descobrir que tenia aire suficient fins i tot per parlar. Experimentalment, va intentar respirar profundament.

I va sentir una agraïda frescor mentre l'aire entrava en els seus pulmons.

Va parpellejar per desfer-se la boira que li entelava els ulls i va observar a través de la runa arremolinada. Hi havia una llarga ganivetada dentada al llarg del sostre a sobre seu, indubtablement la raó de la sobtada descompressió de la bombolla d'armament.

Esteses al llarg del tall hi havia una dotzena de planxes de metall retorçat que semblaven haver estat arrencades de les parets. Mitja dotzena de petits droides treballadors de metall estaven grimpant per sobre d'elles, omplint la sala amb núvols d'espurnes mentre soldaven precipitadament les planxes sobre l'obertura.

Jaient a la coberta al mig de la sala, estenent els braços cap al sostre mentre feia servir la Força per sostenir les planxes que encara no havien soldat al seu lloc, estava Ma'Ning.

Lorana no podia veure gran part del seu cos amb la runa de la sala de control escampats al llarg de la seva línia de visió. Però va poder veure suficient perquè se li regirés l'estómac. Ell devia haver rebut tot l'impacte d'un dels trets làser, portant l'agonia del propi tret així com l'impacte dels trossos de metall destrossat que havia provocat.

–Mestre Ma'Ning –va panteixar ella, intentant aixecar-se.

Però les seves cames es negaven encara a funcionar.

–No, deixa-ho –va dir Ma'Ning. La seva veu era tensa però encara transmetia l'autoritat d'un Mestre Jedi–. És massa tard per a mi.

–Pari, –Lorana es va interrompre, amb un sobtat tall d'horror travessant-la. Amb l'atac i la seva asfíxia, havia perdut completament la seva connexió amb la fusió Jedi que havia bloquejat tan reeixidament l'atac vagaari.

Ara, mentre intentava estendre’s cap a ella, va descobrir que s'havia esvaït completament.

–No –va Xiuxiuejar per si mateixa. Però no hi havia cap dubte. Quan els seus atacants havien atacat les bombolles d'armament, havien atacat conscient o inconscientment també als Jedi.

I amb només una o dues atordides i enterbolides excepcions, estaven morts.

Tots ells.

–Jo hauria d'haver... intentat aturar-lo... abans –va murmurar Ma'Ning, la seva veu s'afeblia mentre perdia forces ràpidament–. Però ell era... un Mestre Jedi... Mestre Jedi...

Amb un esforç, Lorana va apartar l'horror paralitzant.

–No parli –va dir, intentant moure’s de nou–. Deixi que l'ajudi.

–No –va dir Ma'Ning–. Massa tard... per a mi. Però no... per als altres –una de les seves esteses mans es va desviar cap a ella, i una secció doblegada de la biga que mantenia les seves cames clavades a la coberta es va aixecar uns pocs mil·límetres i es va apartar amb un gran soroll–. Tu pots... ajudar-los.

–Però no puc deixar-li –va protestar Lorana. De nou va intentar aixecar-se, i aquest cop ho va aconseguir.

–Estic... Més enllà de la teva ajuda –va dir Ma'Ning amb una profunda tristesa a la veu–. Vés. Ajuda a aquells... que encara poden... ser ajudats.

–Però...

–No! –va cridar Ma'Ning, la seva cara va patir una convulsió amb un espasme sobtat–. Ets... una Jedi. Has... jurat... servir als altres. Ves... ves–te'n.

Lorana va empassar.

–Sí, Mestre. Jo... –es va detenir buscant les paraules adequades. Però no n'hi havia cap.

Potser Ma'Ning tampoc en va poder trobar cap.

–Adéu... Jedi Jinzler –va dir simplement, amb un somriure fantasmal en els seus llavis.

–Adéu, Mestre Ma'Ning.

El somriure d’en Ma'Ning es va esvair, i va alçar la mirada de nou cap als droides reparadors i al seu treball. Girant-se, Lorana va accelerar el pas a través de la runa cap a la porta.

Sabia que mai tornaria a veure’l.

La porta, quan va arribar fins a ella, estava tancada. Estenent-se el millor que podia en la Força, se les va apanyar per obrir-la prou per passar. El passadís de fora estava gairebé tan malament com la pròpia bombolla, amb parets col·lapsades i trossos de sostre per la coberta. Però aquí, almenys, els atacants no havien pogut penetrar completament pel casc i obrir-lo a l'espai.

Les portes blindades, deu metres més endavant pel passadís en cada direcció, s'havien tancat quan la bombolla es va anar descomprimit, segellant aquesta secció de la resta de la nau. Però amb la bretxa tancada i els subministraments d'oxigen d'emergència pressuritzant l'àrea, la porta blindada davantera es va obrir per Lorana sense protestar.

En la distància podia sentir crits i xiscles, i va poder sentir la por i el pànic en ells.

Però de moment aquesta gent no era la seva preocupació immediata. Els Cuirassats estaven ben equipats amb càpsules d'escapament, on els supervivents podien refugiar-se mentre els droides reparaven el casc.

Però hi havia un grup de gent que no tindria aquesta oportunitat: els cinquanta-set conspiradors així anomenats que C'baoth havia ordenat tancar en el nucli d'emmagatzematge.

La gent que ella havia tancat al nucli d'emmagatzematge.

Les seves cames començaven a bategar on la biga li havia caigut. Estenent-se en la Força per suprimir el dolor, es va dirigir en una coixa carrera cap al pilar turboascensor més proper.

***

–Vam fer un tracte! –va grunyir Kav–. Vostè anava a destruir el Vol d'Expansió per nosaltres!

–Jo mai vaig fer un tracte d'aquest tipus –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Vaig estar d'acord únicament en fer el que estimés necessari per eliminar l'amenaça plantejada per l'expedició.

–Això no era el que volíem –va insistir Kav.

–No estava en posició d'exigir res –li va recordar Mitth'raw'nuruodo–. Ni tampoc ara.

Hi va haver un sobtat xiuxiueig del comunicador.

–Així –va grunyir una veu gairebé irrecognoscible–. Creus que has guanyat, alien? –la pantalla va cobrar vida... i un calfred gelat va recórrer l'esquena d’en Doriana.

Era Jorus C'baoth, pàl·lid i despentinat, amb la roba esquinçada i esquitxada de sang, una banda de la seva cara estava cremat. Però els seus ulls flamejaven amb el mateix foc arrogant que Doriana havia vist aquell dia, feia tant de temps, a l'oficina del Canceller Suprem Palpatine.

Va buscar a les palpentes la màniga d’en Mitth'raw'nuruodo.

–Kav té raó, –ha de destruir-los –va xiuxiuejar amb urgència–. Si no ho fa, estem morts.

Els ulls d’en Mitth'raw'nuruodo es van fixar en ell, i de nou en el comunicador.

–De fet, he guanyat –va dir a C'baoth–. Només he de donar una única ordre, –la seva mà s'aixecà lleument en el seu panell de control, les puntes dels seus dits es van posar sobre un interruptor tapat vorejat en vermell –i vostè i tota la seva gent moriran. Tant val el seu orgull?

–Un Jedi no cedeix davant l'orgull –proferí C'baoth–. Ni cedeix davant amenaces buides. Només segueix els dictats del seu propi destí.

–Llavors esculli el seu destí –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Em van dir que el paper dels Jedi era servir i defensar.

–Li ho van dir malament –va contestar C'baoth–. El paper dels Jedi és liderar i guiar, i destruir totes les amenaces –la comissura que no estava cremada de la seva boca es va alçar en un somriure amarg.

I sense previ avís, el cap d’en Thrawn es va sacsejar cap enrere, tot el seu cos pressionava contra el seu seient. La seva mà va sortir disparada cap a la seva gola, tancant-se inútilment al seu voltant.

–Comandant! –va cridar Doriana, agafant de manera reflexa el coll de l'uniforme d’en Thrawn.

Però sense resultat. El poder invisible que estava escanyant la seva vida no era una cosa física que Doriana pogués apartar. C'baoth estava fent servir la Força... i no hi havia res que Doriana o qualsevol altre pogués fer per aturar-lo.

En uns minuts, Mitth'raw'nuruodo estaria mort.

***

Lorana estava en un turboascensor baixant pel pilar davanter quan va sentir l'atac d’en C'baoth ressonar a través de la seva ment com el so d'un martell distant.

Durant un minut això la va deixar desconcertada, sentint la seva còlera, la seva frustració i el seu orgull, preguntant-se què dimonis estava fent.

I després, abruptament, l'esgarrifosa veritat va tallar a través d'ella com la fulla d'un sabre làser.

–No! –va cridar de forma reflexa cap al sostre del turboascensor–. Mestre C'baoth, no!

Però era massa tard. En la seva ferma set de venjança, Jorus C'baoth, Mestre Jedi, havia creuat cap al Costat Tenebrós de la Força.

Una onada de dolor i de fàstic va escombrar sobre la Lorana, tan agonitzant com la sal en una ferida oberta. Mai havia vist caure a un Jedi. Hi havia sabut que podia passar, i que de fet havia passat moltes vegades al llarg de la història. Però sempre havia semblat una cosa confortablement distant, quelcom que mai podria ocórrer-li a ningú que ella conegués.

Ara havia passat... i immediatament després de l'onada de dolor va venir una onada encara més energètica de culpabilitat.

Perquè ella havia estat la seva Padawan, la persona que havia passat la major part del temps amb ell. L'única persona, li havia suggerit una vegada el Mestre Ma'Ning, a la qual realment podria haver escoltat.

Va poder impedir ella això? Hauria d'haver-se enfrontat a ell abans, amb o sense el suport d’en Ma'Ning o els altres, quan va començar a reunir poder i autoritat per a si mateix? Certament havia intentat parlar amb ell en privat en més que una ocasió. Però cada vegada ell li havia tret importància a les seves preocupacions, assegurant-li que tot estava bé. Hauria d'haver-li pressionat més contundentment? Haver-li obligat d'alguna manera a escoltar-la?

Però no ho havia fet. I ara era massa tard.

O no?

–No hem de matar ningú –va murmurar, enfocant la seva ment cap al C-U, intentant desesperadament enviar el pensament o almenys la sensació d'aquest.

Va buscar a les palpentes el seu comunicador, i va descobrir que l'havia perdut en l'atac de la bombolla d'armament.

–No hem de matar-los –va continuar, suplicant-li–. Podem simplement marxar a casa. Tot el que volen de nosaltres és que marxem a casa.

Però no hi va haver resposta. C'baoth indubtablement podia sentir la seva protesta, però tot el que ella podia sentir en resposta era la seva indiferència davant la seva angoixa, i la seva determinació per continuar en el camí en el que ara s'havia col·locat a si mateix. Certament era massa tard.

Potser, va xiuxiuejar una petita veu al seu interior, sempre va ser massa tard.

El turboascensor es va aturar i la porta es va obrir al nucli d'emmagatzematge.

Durant un minut llarg es va quedar parada a l'entrada, preguntant-se si hauria de deixar als presoners on estaven per ara i intentar arribar al C-U.

Però mai ho aconseguiria a temps. I fins i tot si ho feia, no li serviria de res. Podia sentir la rígida determinació de la ment d’en C'baoth, i sabia per experiència que encara que estigués al seu costat no hi havia res que pogués dir o fer ara per detenir-lo.

Continuaria amb el seu atac fins que hagués matat al Comandant Mitth'raw'nuruodo, i després fins que hagués matat a la resta dels txiss d'allà fora.

Amb el cor adolorit, va sortir al nucli d'emmagatzematge i va anar coixejant cap als membres de la tripulació atrapats i les seves famílies. Fins i tot un Jedi, va pensar amargament, només podia fer algunes coses.

Però el que pogués fer, ho faria.

***

La tripulació del pont hi va ser en qüestió de segons, apartant a un costat a Doriana d'una empenta i agrupant-se al voltant de Mitth'raw'nuruodo mentre lluitaven per alliberar-lo de l’atac invisible que li estava matant. Però els seus esforços eren tan inútils com ho havien estat els d’en Doriana.

Aturat en la vora de la frenètica activitat, Doriana va mirar la pantalla del comunicador i va intentar pensar desesperadament. Si l'atac txiss hagués debilitat prou a C'baoth... però no hi havia signes de debilitat en els flamejants ulls d'aquella cara destrossada.

Podria Doriana apagar el dispositiu, llavors, i almenys robar-li al Jedi la visió de la seva víctima? Però Doriana no tenia ni idea d'on era el control, i no parlava cap idioma que la resta de la tripulació del pont pogués entendre. A més, no estava segur de si apagar el dispositiu servís per a alguna cosa de totes formes.

I llavors, la seva mirada va passar de la cara d’en C'baoth al panell de control d’en Thrawn. El panell, i l'interruptor vorejat de vermell.

Podria no ser res. Però era tot el que tenia. Apartat a la tripulació que estava en el seu camí, va aixecar la tapa i va pressionar l’interruptor.

I llavors, de la mateixa manera que picaven despietadament les naus de guerra vagaari, els caces droide van deixar sobtadament el seu atac i es van allunyar.

***

Car'das va arrufar les celles, prement els macrobinoculars intensament contra la seva cara. Un considerable percentatge de la flota vagaari encara seguia intacta, les naus supervivents intentaven arribar esbojarradament a la vora del camp gravitatori del projector d’en Thrawn.

Tot i així, tots els caces s'estaven marxant. Havien esgotat els seus motors de combustible sòlid?

Va contenir la respiració, no; els caces no estaven fugint dels vagaari. Estaven dirigint-se cap al Vol d’Expansió.

Encara estava mirant amb incredulitat quan la primera onada va colpejar.

No simplement atacant, disparant amb canons làser i torpedes d'energia.

Literalment van colpejar contra els cuirassats, estavellant-se a tota velocitat contra els seus cascos i vaporitzant-se en brillants centelleigs amb la força dels seus impactes. La segona onada va fer el mateix, aquest grup va colpejar diferents seccions dels cascos dels cuirassats. Mitjançant el fum i la runa van arribar la tercera i la quarta onada, aquests grups van vessar foc làser i torpedes d'energia contra les danyades bombolles d'armament i els generadors d'escut.

I amb un calfred sobtat, Car'das ho va entendre. Les primeres dues onades de caces no havien estat intentant traspassar el gruixut blindatge dels cuirassats. El seu objectiu havia estat merament crear bonys en el casc en punts molt específics.

Els punts on es trobaven les portes blindades interiors.

I ara, amb aquestes portes incapacitades o prou blegades per prevenir un tancament hermètic adequat, la resta dels caces estaven obrint el Vol d'Expansió a l'espai.

***

Més núvols de runes sortien dels flancs del Vol d'Expansió quan els caces es van obrir pas disparant a través dels cascos, descarregant noves onades de mort sobtada a través de les àrees més exteriors dels cuirassats.

Però amb tot l'efecte que hagués tingut l'atac en ell, C'baoth semblava no haver-ho notat. La seva cara romania tan dura com una enclusa, els seus ulls cremaven sense parpellejar a través del pont del Falcó Fogós.

I Thrawn seguia morint-se.

Doriana va prémer els punys amb impotència. Així que finalment havia acabat. Si aquest segon assalt havia fracassat en matar C'baoth, era perquè s'havia amagat lluny del buit que ara s’emportava tota vida de les seccions més externes dels cuirassats. Tot i les primes mampares i les portes blindades de les seccions interiors de les naus, no hi havia cap manera que els caces droide poguessin aclarir el laberint de cobertes i compartiments a temps.

Una estranya formació va captar la seva atenció quan va aparèixer a l'exterior dels finestrals: un parell de caces volant en estreta formació amb un gruix cilindre enganxat entre ells. No només un parell, va veure ara Doriana, sinó deu d'ells, dirigint-se a tota velocitat cap al Vol d’Expansió.

Va recordar que Kav havia esmentat aquest projecte particular d’en Mitth'raw'nuruodo, i la despectiva consideració del Vicelord dels cilindres com alguna classe de tancs de combustible inútils. Arrufant les celles, va observar com, d'un en un i de dos en dos, els parells de caces s'introduïen a través dels nous forats oberts en els cascos dels cuirassats i desapareixien al seu interior.

Durant un moment, no va passar res. Llavors, abruptament, una boirina blau clar va sortir cap a fora per les obertures, gairebé invisible entre els núvols flotants de runes.

I amb un sobtat panteix, Mitth'raw'nuruodo va caure cap endavant contra el seu panell.

–Comandant? –li va cridar Doriana, intentant passar entre el cercle de tripulants.

–Estic... Bé –va panteixar l'altre, fregant la seva gola amb una mà mentre rebutjava assistència amb l'altra.

–Crec que l’ha abatut –va dir Doriana, mirant a la pantalla del comunicador. C'baoth ja no hi era a la vista–. Crec que C'baoth és mort.

–Sí –va confirmar Mitth'raw'nuruodo amb la veu tranquil·la–. Tots ells... són morts.

Una estranya sensació va pujar per l'esquena d’en Doriana.

–Això és impossible –va dir–. Només hi havia una o dues d'aquestes bombes en cada cuirassat.

–Una era tot el que es necessitava –va dir Mitth'raw'nuruodo amb una tristesa que Doriana mai abans li havia sentit–. Són un tipus d'arma molt especial. Un tipus molt terrible. Un cop dins de la barrera protectora del blindatge extern d'una nau de guerra, exploten en una ona anihiladora de radiació. L'ona travessa pisos, murs i sostres, destruint tota vida.

Doriana va empassar.

–I ja les tenia preparades per partir –es va sentir dir a si mateix.

Els ulls d’en Mitth'raw'nuruodo es van fixar en els seus.

–No eren per al Vol d'Expansió –va dir, i es va dibuixar una expressió a la cara que va fer que Doriana retrocedís un pas–. Eren per usar-les contra les naus de guerra més grans dels vagaari.

Doriana va fer una ganyota.

–Ja veig

–No, no ho veu –va replicar Mitth'raw'nuruodo–. Perquè ara, en canvi, haurem de destruir la resta dels vagaari a bord de les naus incapacitades en un combat cos a cos –va assenyalar fora dels finestrals–. Però així i tot, algunes de les naus de guerra i transports civils han escapat a l'espai profund, on tindran temps de reconstruir-se i potser un dia tornin a ser una amenaça per a aquesta regió de l'espai.

–Ho entenc –va dir Doriana–. Em sap greu.

Per a la seva sorpresa, es va adonar que volia dir això.

Durant un llarg moment Mitth'raw'nuruodo va mirar-lo en silenci. Llavors, lentament, algunes de les línies de tensió van desaparèixer de la seva cara.

–Cap guerrer té tot el control que li agradaria –va dir, amb la veu més calmada encara que preocupada–. Però desitjaria que això hagués pogut ser d'una altra manera.

Doriana mirà a Kav. Miraculosament, el neimoidià havia tingut el sentit comú de mantenir la seva boca tancada.

–Què passarà ara?

–Com he dit abordarem les naus de guerra vagaari –va dir Mitth'raw'nuruodo –. Un cop les haguem assegurat, alliberarem als geroons de les seves presons.

Doriana va assentir. I així això era tot. El Vol d'Expansió estava destruït, els seus Jedi, especialment C'baoth, tots morts. Hi havia acabat.

Tot, excepte un petit cap per lligar. No importa el resultat, va ressonar la veu d’en Kav en la seva ment, al final aquest Mitthrawdo haurà de morir.

I en el vertiginós caos de l'assalt a una nau, ocorrien accidents inevitablement.

–Em preguntava si podria acompanyar-lo en la força d'atac –va dir–. M'agradaria observar els soldats txiss en acció.

Mitth'raw'nuruodo va inclinar lleument el cap.

–Com desitgi, Comandant Stratis. Crec que ho trobarà molt instructiu.

–Sí –va estar d'acord Doriana–. Estic segur.

***

Les vibracions dels cuirassats superiors, transmeses dèbilment a través del metall dels pilars de connexió, finalment van acabar.

–Ha acabat? –va preguntar Jorad Pressor tímidament.

Curosament, Lorana va deixar caure la seva mà de la mampara on s'havia estat subjectant. L'horrible i sobtada inundació de mort des de dalt finalment havia acabat també, sense deixar res enrere.

Res.

–Sí –va dir, esforçant-se a donar-li al nen un somriure encoratjador–. Tot ha acabat.

–Llavors podem tornar a dalt?

Lorana va alçar la mirada cap al pare d’en Jorad, i l'ajustada ganyota de la seva boca. Els nens podrien no entendre-ho, però els adults si.

–Encara no –va dir a Jorad–. Probablement hi ha un munt de neteja que han de fer. Només destorbaríem.

–I hauríem d'aguantar la respiració –va murmurar algú a la part de darrere del grup.

Algú més el va fer callar.

–De qualsevol manera, no hi ha raó per quedar-nos per aquí –va dir un dels homes més grans tractant de sonar casual–. Podríem tornar a l'escola Jedi on almenys podem estar una mica més còmodes.

–I on serem adequadament tancats? –va afegir Uliar agrament.

–No, és clar que no –va dir Lorana, tractant de posar en marxa el seu cervell–. Hi ha molt material de construcció de recanvi empaquetat en les zones d'emmagatzematge. Tallaré la secció una de biga i mantindrà la porta oberta. Anem, tornem tots.

La multitud es va girar i van tornar pel camí pel qual havien vingut, alguns dels nens seguien murmurant ansiosament amb els pares, els pares per la seva banda intentaven tranquil·litzar-los. Lorana va començar a seguir-los, detenint-se quan Uliar li va tocar el braç.

–Quin és el dany real? –li va preguntar suaument.

Ella va sospirar.

–No sento cap forma de vida allà dalt. Cap.

–Pots estar equivocada?

–És possible –va admetre ella–. Però no ho crec.

Ell va romandre en silenci durant un moment.

–Necessitem assegurar-nos –va dir–. Hi pot haver supervivents que estiguin massa febles perquè puguis sentir-los.

–Ho sé –va dir ella–. Però no podem pujar encara. El fet que els turboascensors no vinguin implica que els pilars estan oberts al buit en algun lloc. Haurem d'esperar fins que els droides els segellin.

Uliar xiuxiuejà entre les dents.

–Això podria portar hores.

–No podem fer res –va dir Lorana–. Haurem d'esperar.

Següent