Els deixebles (XVII)

Anterior

Capítol 17

–Vaig a comprovar l'exterior de la nau per assegurar-me que no ha estat sabotejada – va dir l’Ànakin quan van entrar a l'hangar.

Obi-Wan va somriure. Sabia que el seu padawan preferia investigar alguna cosa mecànica a fer qualsevol altra cosa.

–D'acord –va dir–. Jo entraré a parlar amb el capità... i amb Lundi.

Obi-Wan va pujar ràpidament la rampa de la nau i va entrar a la cabina.

–Ja era hora –va dir el pilot, tot i que Obi-Wan va creure veure una mica d'alleujament en ell–. Porta malparlant una mitja hora –nerviós, va assenyalar al magatzem, on Lundi estava assegut a la seva gàbia–. Diu no sé què del trasto aquest que li crida. I de les marees.

–Gràcies –va dir Obi-Wan, dirigint-se cap allà. Va respirar fondo. Volia que aquella conversa (si és que era això el que anaven a tenir) sortís bé. Havia de sortir bé.

–Vinc de veure la Dedra i l’Omal –va dir Obi-Wan amb calma. Va observar a Lundi per si mostrava alguna reacció davant d’aquells noms, però no va veure res. Lundi es va limitar a mirar-lo fixament a través de la fosca escletxa que era el seu ull visible.

Decebut, Obi-Wan va insistir.

–Em van explicar un parell de coses interessants d’en Norval.

Això sí que va semblar provocar una reacció, però no la que Obi-Wan esperava. El professor va somriure amb malícia, deixant entreveure les seves dents groguenques i rosegades. Aquell gest va semblar congelar-se-li a la cara. Per molt que ho intentés, no va aconseguir entendre el que significava aquell somriure.

Obi-Wan va tornar a sentir-se frustrat. Lundi era com un mur. Tot i que estava més debilitat que l'última vegada que es van veure a Coruscant, feia deu anys, la ment del professor era una complicada construcció. Obi-Wan no podia accedir als seus pensaments ni tan sols amb la Força. Com anava a esbrinar qui buscava l’holocró si el quermià no volia cooperar amb ell?

–Norval va estar a Kodai amb tu –va dir Obi-Wan en veu alta.

Tant Lundi com ell es van sorprendre davant la ressonància de la cabina, i el professor va alçar la mirada. Obi-Wan va pensar de sobte que potser havia trobat un camí per travessar el mur infranquejable que era Lundi.

–I Omal també. Tots van anar a buscar l’holocró.

Lundi es va tirar cap endavant, com si anés a dir alguna cosa. Va prémer la cara contra els barrots de la gàbia. Però a l'instant va tornar a recolzar-se, somrient amb aire de suficiència.

–Sabies tot el que calia fer, però necessitaves que aquests nois fessin la feina bruta per tu. Que l’agafessin per tu. No vas creure arribar tan fins al fons tu sol...

Obi-Wan va esperar que Lundi saltés, que comencés a parlar, que li discutís el que li deia, però el professor semblava saber exactament què era això el que volia. Així que va romandre allà assegut, immòbil com una pedra, amb els llargs braços creuats sobre el pit i la cara torta en gest desafiant.

Obi-Wan va sentir la urgent necessitat de trencar els barrots de la cel·la i arrencar-li aquell somriure burleta de la cara. El quermià tenia poder encara que estigués boig i tancat en una gàbia, i, en aquest moment, Obi-Wan va odiar aquest poder amb cada fibra del seu ésser.

–Necessitem saber si l'holocró segueix en aquest cràter! –va cridar–. Hem d'arribar a ell abans que...

Obi-Wan es va aturar. En la seva ira havia estat a punt de revelar informació perillosa. Després de deu anys de tancament, Lundi no podia saber que els Sith havien tornat. No podia saber que hi havia altres en la galàxia que posseïen el coneixement que ell perseguia...

Lundi va decantar el seu petit caparró.

–Tens por, noi, però no dels meus alumnes –va dir, tirant-se cap endavant–. No..., hi ha alguna cosa més. Quelcom molt més gran, molt més terrible. –Parlava a poc a poc, com si volgués assegurar-se que Obi-Wan entengués totes les seves paraules–. Els Sith –va dir, tornant a recolzar-se en el respatller. El seu ull es va obrir de bat a bat i Obi-Wan va poder veure la pupil·la gran i negra–. Tens por dels Sith, del seu retorn.

Lundi es va recolzar i va deixar anar una aguda riallada.

–Més et val –Va dir.

Obi-Wan va mirar-lo fixament. Sabia que el professor volia que digués alguna cosa, que li confirmés la seva por, però no li anava a donar aquesta satisfacció.

L'estada va quedar en silenci durant diversos minuts, mentre tots dos es miraven fixament. Finalment, Lundi va prendre la paraula.

–Et diré on és l’holocró –va dir amb veu notablement lúcida–. Fins i tot puc dir-te com aconseguir-ho. La pregunta és... què em donaràs tu a canvi?

Següent