Secrets dels Jedi (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

–Ells haurien d'haver tornat ja.

Siri va mantenir la seva veu baixa, però Taly semblava estar fora, en un altre món. Es va asseure a l'entrada de la cova, amb els braços al voltant dels seus genolls. De tant en tant baixava el cap i mirava el terra.

–Ho sé–. Obi-Wan no volia discutir amb ella, però no tenia una bona sensació sobre el temps que feia que s'havien anat Qui-Gon i Adi.

–Hauria d'anar a buscar-los.

–Ens van dir que ens quedéssim aquí.

Siri va sacsejar el cap amb impaciència.

–Obi-Wan, en tots els meus anys de conèixer-te, no podria dir quantes vegades m'has dit el que hauria d'estar fent.

–Bé, algú ha de fer-ho, –va dir Obi-Wan amb un somriure.

Siri, no va poder deixar d'esbossar un somriure.

–Ells podrien estar en problemes.

–O podrien estar negociant per una nau espacial o també podrien estar intentant posar-se en contacte amb el Temple o podrien estar ja prenent el camí de tornada. Podrien estar fent mil coses. Cap de les quals són la nostra preocupació. La nostra preocupació és Taly...... ens van dir que ens quedéssim a protegir-lo. Així que aquí ens quedem.

La mandíbula de Siri es va tancar obstinadament. Ella el va mirar fredament i va començar a mirar el paisatge.

Taly sobte es va aixecar i va tornar a estar amb ells.

–Tinc una proposta per a vosaltres, –va dir.

Obi-Wan va voler somriure. Hi havia una cosa tan commovedora en Taly. Aquí estava aquest petit i prim nen, que semblava disposat a menjar-se el món. A vegades la mirada pèrdua en els seus ulls li feia semblar un nen. No obstant això, de vegades parlava com un adult. Obi-Wan no tenia idea de quina part de la confiança de Taly era valentia i quant era fanfarroneria. L'única cosa que sabia era que ell l'admirava.

–Anem a escoltar-te, –va dir la Siri.

–Jo vull que em deixeu anar, –va dir Taly.

–Que et deixem anar?– va repetir Obi-Wan, incrèdul.

Taly va fer que sí amb el cap.

–He estat pensant en això. El meu tiet és enginyer planetari al planeta Qexis. És un planeta d'alta seguretat amb un sol port espacial. Està en la Vora Exterior. Ningú ho sap, excepte alguns genis de la tecnologia. Es tracta d'un planeta totalment consagrat a la investigació. Allà podria amagar-me durant el temps que sigui necessari, i vosaltres podríeu dir als meus pares on em dirigeixo i allà podrien reunir-se amb mi. Puc fer el meu camí fins allà.

–Que pots fer el camí? –Obi-Wan va tractar infructuosament de mantenir la seva veu calmada.

Taly va mirar la Siri.

–És que sempre repeteix el que li diu la gent?

Siri va fer que sí amb el cap.

–Sí.

–Taly, de cap manera que anem a deixar-te marxar solet, –va dir Obi-Wan–. Això és absurd. Què et fa pensar que podries arribar a la Vora Exterior tu sol? Ets només un nen!

–Ningú nota a un nen, –va dir Taly–. Jo puc fer-ho, sé que puc. És només una qüestió d'arribar del punt A al punt B. El caça-recompenses creurà que estic mort.

–Tu no saps amb certesa que hàgim enganyat a un d'ells, no sabem si va funcionar. És per això que estem encara en la clandestinitat...

–Això és el que em dóna un avantatge, –va dir Taly–. Miri, vostè sap tan bé com jo que si dono testimoni davant els senadors, estic mort.

–Això no és cert, –va dir Obi-Wan, sorprès–. Et protegiran.

–Tu confies en el Senat? –Taly va riure amb ganes–. I em dius a mi nen?

Obi-Wan va negar amb el cap. Ell no anava a discutir amb Taly. Li va disparar a Siri una mirada exasperada, però per la seva sorpresa, Siri estava mirant a Taly pensativa.

–Tu saps que és veritat, –va dir Taly, dirigint-se a la Siri–. Ells no es preocuparan per mi una vegada que testifiqui. És clar, que em donaran nous documents d'identificació. No obstant això, no ens protegiran a mi o als meus pares, la veritat és que no. Però si jo no declaro, potser els caçadors de recompenses em deixin en pau.

–Taly, no et deixaran en pau, –va dir Obi-Wan suaument–. Em sento malament de dir-ho. Però tu sempre seràs un risc per a ells.

–No després que cometin l'assassinat, –va argumentar Taly. –Llavors no els importarà. O fins i tot si els importa, no em perseguiran per molt temps no els val la pena el fet de perseguir-me un cop desaparegui...–. Es va tornar cap a la Siri–. Està bé, vaig a fer un tracte amb vosaltres. Vosaltres podeu acompanyar-me a Qexis. Llavors em deixeu allà. Fingiu que em vaig escapar. Vosaltres podeu salvar la meva vida. Un cop allà podré esperar als meus pares. Vosaltres podeu.

–Taly, jo, ho sento, –va dir Obi-Wan.

–Siri? –Taly la va mirar suplicant.

Siri va parlar a través dels seus llavis secs.

–Jo també, ho sento.

Taly es va quedar mirant a l'entrada de la cova, sent una altra vegada un nen. Obi-Wan va mirar la Siri.

–Jo podria haver necessitat una mica de suport, –va dir. –Què passa si té raó? –Li va demanar a la Siri.

–Què passa si té raó? –Siri va posar els ulls en blanc–. Ja estàs una altra vegada.

–No m’ignoris Siri, no pots pensar seriosament en la seva proposta. No pots pensar que podríem deixar a Taly...

–No, per descomptat que no, però sí que podríem portar-lo a Qexis. Seria un bon lloc per amagar-lo i el Senat no el protegirà, no en la forma en què haurien. Ells només faran prou perquè presti declaració, i una vegada ho faci no es preocuparan per ell, no està tan malament la seva proposta, Obi-Wan.

–A vegades no t'entenc.

–Ho sé.

–No podem desafiar al Senat i no podem desafiar al Consell Jedi...

–Podem simplement no triar. Hi ha més opcions a la vida, Obi-Wan, del que sembles ser capaç d'imaginar.

Les paraules de la Siri li van molestar. Era gairebé com si sentís que sentia pena per ell.

–He de parlar a Qui-Gon i Adi sobre això? –Obi-Wan odiava la forma en què sonava. Sonava pedant. Pompós.

Siri va tornar una freda mirada cap a ell, els seus ulls tenien el color d'un mar increïblement blau, amb les seves profunditats ocultes per als incauts.

–Si no t'agrada, no et preocupis. Vaig a lliurar a Taly en mà al Senat. Vaig a complir amb el meu deure. Sempre ho faig.

Després s'allunyà d'ell, tot i que ella es va quedar quieta i sense moure’s del seu costat.

Llavors va arribar un missatge pel comunicador, però estava ple d'estàtica.

–... Rastre dels caçadors de recompenses.... Quedeu-vos on sou fins que tornem.–. Era la veu d'en Qui-Gon, però tot just s'escoltava per l'estàtica de la transmissió–. Un caçador de recompenses està en Quadrant set. Magus. Romandre ocults. Si no tornem...

–Qui-Gon?

–Un vaixell de càrrega arribarà a la plataforma d'aterratge en cinc dies al migdia, no hi ha altres mitjans de transport disponibles...... –La transmissió es tallà.

–Què vas entendre de tot això?– va demanar la Siri.

–Romandre ocults durant cinc dies. Si no tornem, prendre el vaixell de càrrega i anar-vos fora del planeta i un caçador de recompenses encara està buscant a Taly...

–Magus–. Siri va mirar a Taly, on estava dormint–. Així que ell sap que Taly és viu o ho sospita.

Ella no va dir el que sabia que volia dir. Sense la seva mestra, seria fàcil això d’anar a Qexis. Podien agafar a Taly i portar-lo lluny d'això.

Però aquestes no eren les seves ordres. I compliria amb el seu deure.

Següent