CAPÍTOL 2
—Qualsevol que atregui l'atenció de l'Imperi ha de ser
valent o estar boig —va dir el primer pilot.
—O mort —va dir el segon mentre tots reien.
—He sentit que és valent i està boig —va dir Weasy—. Però
no mort, encara no, en qualsevol cas. Han demanat tropes extra per ell, i ja
havien portat un d'aquests batallons Imperials. Els ha posat les coses difícils
a les tropes d'assalt. S'ha convertit en una llegenda a Bellassa.
— I què li va passar?
—Ningú ho sap. Va escapar. Tenen a un comandant intentant
caçar-lo. Volen convertir-lo en un exemple per a d’altres que podrien intentar
rebel·lar-se. Val una recompensa o dos, si esteu interessats.
—Jo no —va dir el primer pilot—. No m’embolico amb
l'Imperi. Ni tan sols per ajudar-los. És millor quedar-se a un costat. Passa’m
aquesta gerra, vols? Encara estic sobri.
—El seu company encara segueix a la presó —va dir Weasy—.
Crec que pensen que Ferus Olin intentarà un rescat, però fins ara, està
desaparegut —va grunyir mentre deixava la seva beguda—. Seria millor per a ell
que seguís desaparegut. He de fer un altre viatge a Ussa aquesta nit. Els
subministraments escassegen allà, i hi ha crèdits per fer.
Obi-Wan li va donar un glop a la seva beguda, intentant
trobar-li sentit als sentiments que s'embullaven al seu interior.
Ferus era viu. Obi-Wan havia assumit que era mort.
Ferus havia estat un aprenent Jedi. No importava que
hagués deixat l'Orde als divuit anys i hagués estat un civil des de llavors.
Havia estat un d'ells, i seguia amb vida.
Al principi hi havia seguit la pista d’en Ferus. Sempre
va pensar que després de les Guerres Clon contactaria amb ell. Després que
haguessin derrotat als Separatistes.
Això va ser abans de comprendre que el Costat Fosc no
seria derrotat tan ràpidament.
Sabia que Ferus havia començat un negoci amb un soci,
Roan Lands. Els dos s'havien llogat als governs interessats en protegir
ciutadans que eren delators, aquells que exposaven les malifetes de les
corporacions especialment cruels. Ferus i Roan els buscaven noves identitats i
els vigilaven.
Obi-Wan no sabia molt més que això. Havia sentit que
Ferus i Roan es van convertir en oficials de l'Exèrcit de la República durant
les Guerres Clon, però mai va tenir temps de seguir-los la pista.
Després que Anakin es passés al Costat Fosc, Obi-Wan va
tenir motius per recordar a Ferus. Havia estat Ferus qui li havia advertit
primer sobre Anakin. Ferus havia sentit que els grans dons d'Anakin amagaven un
gran malestar. Ferus va veure el poder d'Anakin, i li va témer.
L’hi devia.
—Tot el que sé és que la propera vegada que vagis a
Bellassa, no tindràs problemes —va dir el segon pilot—. Ferus Olin estarà mort.
Obi-Wan estava assegut, les mans a la falda, el seu cap
ocupat. Sentia emocions dins d'ell que no havia sentit en molt de temps.
En una altra vida, no ho hauria dubtat. Hauria enlairat cap
a Bellassa. Però tot havia canviat. Estava al càrrec de romandre aquí i vigilar
al Luke. Luke i la seva germana era les últimes i millors esperances per a la
galàxia. Ell havia de ser protegit. Obi-Wan li ho havia promès a Yoda, li ho havia
promès a Bail Organa, ho havia promès a la Padmé al seu llit de mort que li
vigilaria.
—Fins que arribi el moment, desaparèixer hem —havia dit
Yoda.
Però Ferus també li havia cridat.
No podia contactar amb Yoda per demanar-li consell.
Qui-Gon no estava fàcilment disponible per a ell. Havia de decidir. Havia de
responsabilitzar-se.
Igual que em vaig
responsabilitzar d'Anakin.
Sí, i mira el que va
passar pel teu bon judici.
Les veus en el seu cap eren familiars però no menys
reals. Confiar en si mateix s'havia tornat difícil.
La seva tasca era protegir al Luke. Es quedaria. I si
anava a lamentar aquesta decisió, aprendria a viure amb això. Igual que havia
après a viure amb totes les altres.
Obi-Wan va sortir fora i va respirar el fred aire,
desitjant que s’emportés el soroll i el fum de la cantina. Va buscar el seu
eopie pels voltants. Els eopies no eren coneguts per la seva intel·ligència,
però aquesta bèstia en particular podia arreglar-se-les per escapar dels seus
lligams i vagar, àvida de líquens de sorra que creixien entre les escombraries.
Recollint la seva capa al seu voltant, Obi-Wan va començar a buscar, renyant a l’eopie
dins del seu cap. Penses que si alimentes
i tens cura d'una bèstia et recompensarà amb la seva lleialtat, no fotent el
camp al primer signe de gebre.
No és amb l’eopie amb
qui estàs enfadat —La veu va ser seca,
divertida—. Aquí hi estàs, un Mestre
Jedi, i ni tan sols has après a identificar correctament els teus sentiments.
La veu d’en Qui-Gon semblava venir de les ombres. Obi-Wan
es va parar de cop i volta. Estava esglaiat. Era el seu Mestre. Fins i tot el
so de les seves paraules va portar a la ment d'Obi-Wan l'amable i robusta cara
d’en Qui-Gon. I després, el toc irònic del seu somriure.
—vas dir que no estava preparat per començar
l'entrenament...
No ho estàs —va dir Qui-Gon—. Però
necessites ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada