CAPÍTOL 10
Lliure
de les manilles, Jango va mantenir els seus ulls a la banda d’swoops d’en
Rigorra. Corrien en un gran cercle al voltant de la sorra, entreteixint-se al
voltant els uns dels altres i bloquejant totes les vies d'escapament. Aurra,
Bossk i el captiu de pell groga -Jango encara no sabia el seu nom- acuradament
es van allunyar dels seus propis pals.
Algú va
apuntar un focus al centre de la sorra. Aquí, una corda va penjar de l'alt
sostre, i a l'extrem de la corda, suspès a tres metres sobre el terra, hi havia
una bossa. A través de la borsa, podien veure armes. Jango podia veure els seus
propis blàsters i guantellets de canell, així com les pistoles i el rifle d’Aurra.
Altres armes també eren visibles.
‒Aquests
són els meus blàsters! ‒va dir Bossk, i va córrer cap al centre de la sorra.
‒Atura’t!
‒va cridar Jango mentre sortia corrent darrere d’en Bossk‒. És un parany!
Però va
ser massa tard. La concentració d’en Bossk era en les armes de la borsa, i les
seves poderoses cames li van llançar cap amunt fins que les seves urpes van
esquinçar la tela. Les armes van ploure sobre ell, i Bossk va agafar els seus blàsters
mentre els altres caça-recompenses feien el mateix.
No
obstant això, Jango tenia raó. Era un parany. Abans que qualsevol dels caçadors
tingués una oportunitat d'usar les seves armes, quatre trapes ocultes sensibles
a la pressió es van obrir sota els seus peus, i cada caçador es va esvair a
través del sòl de la sorra.
Jango es
va trobar a si mateix lliscant a través d'un buit tubular, lliscant ràpidament
passant tires brillants que estaven embegudes en les parets per il·luminar
l'interior del buit. Va tractar de frenar el seu descens estenent els seus
braços i cames per arribar a les parets, però les parets eren llises i oferien
poca resistència al pes del seu cos caigut. Fora de control, va continuar
lliscant.
El buit
es va inclinar i li va llançar baixant una inclinació esglaonada. Retorçant el
seu cos lleugerament, va alçar el cap per mirar cap a baix i va mirar més enllà
de les seves botes. Mentre les tires brillants embegudes corrien passant la seva
forma lliscant, va veure que el buit s'ampliava i acabava contra un mur de
pedra. Un únic forat, de tot just un metre de diàmetre, estava col·locat a baix
a l’esquerra de la paret. Desafortunadament, Jango estava lliscant cap a la
dreta.
Jango va
llançar el seu cos amb força cap a l'esquerra i va navegar a través del forat.
Va sortir a una càmera excavada i va colpejar el terra amb força. Asseient-se,
es va assegurar que no havia perdut cap de les seves armes a la baixada. Tot
just va tenir temps d'assegurar els guantellets de canell abans que caigués per
la trapa.
En veure
que les seves armes estaven totes al seu lloc, Jango va examinar els seus
voltants. Estava en una cambra circular, de sostre en cúpula amb una paret
d'energia que estava envoltada de grans penyals. Excepte pel camí pel qual
havia entrat, la càmera semblava estar completament tancada. Llavors va sentir
un wush darrere d'ell, i es va girar
just a temps de veure una figura en armadura trontollant fora del buit cap a la
càmera.
Era
l'estrany de pell groga, aquell que tenia un cap parcialment cobert per metall.
A jutjar per la forma en què l'estrany sostenia la seva arma, Jango estava
segur que el paio era un caça-recompenses. Jango breument es va preguntar on
havien portat els altres dos buits. Mentre l’humanoide de pell groga s'alçava dret,
una gran pedra va lliscar cap enrere per revelar un passadís obert que sortia
de la cambra. D'un altaveu ocult, la veu d’en Rigorra cantussejà:
«El passadís porta a amenaces letals,
Com droides que maten i monstruosos animals.
Escolliu la vostra sortida o trieu el vostre
funeral,
Ja que només un pot abandonar aquest lloc.»
Jango va
mirar a l'altre caça-recompenses. Estava a la mateixa distància que Jango del
passadís obert.
‒Tu ets
Jango Fett, ‒va dir l'altre caçador, mantenint les seves mans on Jango pogués
veure-les.
Jango va
assentir.
‒Probablement
no em coneixes, però em dic Skorr. He sentit sobre tu i la teva armadura, i sé
que no hi ha forma en què pugui derrotar-te.
Jango va
assentir de nou.
Skorr va
dir:
‒Tu agafa
el passadís. Jo tractaré de trobar una altra sortida. Potser pujant de tornada
a través del forat.
Sense
respondre, Jango va caminar cap al passadís. Llavors va veure la pistola
carregada de la mida del palmell aparèixer a la mà esquerra d’Skorr. Jango es
va ajupir i va girar mentre treia un blàster i disparava a la mà d'Skorr,
deixant anar l'arma de la seva adherència. Skorr va agafar el seu canell esquerre
i udolà de dolor, i Jango va córrer cap al següent passadís.
En el
moment en què Jango va sortir de la càmera, el penyal va lliscar de tornada cap
a la seva posició per evitar que Skorr se n'anés per la mateixa ruta. Amb el
passadís ara segellat, Jango estava envoltat per la foscor. Va ajustar el seu
visor per a la visió nocturna i va seguir caminant.
Hi havia
entrat a una caverna subterrània. Estalactites de punta esmolada penjaven de
l'alt sostre, i estalagmites de diverses altures sobresortien com sentinelles
en el dur sòl de roca. Tot d'una, va sentir el cop de passos suaus a només un
parell de metres a la seva esquerra. Jango es va girar ràpidament per veure un
gegantí aràcnid emergir de les ombres prop d'una fila d'estalagmites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada