CAPÍTOL 9
Obi-Wan caminava a través dels estrets carrers de l'àrea
del voltant del Llac Pedra Lunar, el llac més allunyat en els suburbis de la
ciutat. Comparat amb la resta d’Ussa, aquest era un districte llardós. Els
carrers eren estrets i es retorçaven uns amb altres en desconcertants patrons.
Les cases s'amuntegaven juntes, i els vianants caminaven ràpidament, mirant cap
al terra. Obi-Wan estava alerta davant moviments en els foscos carrerons. Hi
havia obtingut un curs intensiu sobre com operava el mercat negre de Wil i
Rilla. Mantenia la seva mà esquerra lliure i subjectava una tassa d’un sol ús
amb te fumejant. No en bevia, només el subjectava. Hi havia moltes paradetes de
te a Ussa, i s'obtenia fàcilment. Tot el que un havia de fer, li havien
assegurat Wil i Rilla, era caminar pels carrers del Districte Pedra Lunar
subjectant una tassa a la mà esquerra. Tard o d'hora, algú se li acostaria. Era
un sistema que tothom coneixia, i per ara, l'Imperi no havia estat capaç de
descobrir-ho. El mercat negre floria a Ussa, una cosa que enfuriava a les
forces imperials, li havien dit a Obi-Wan.
—Veus —havia dit Wil—, ells podran tenir el nostre
govern, la nostra premsa i les nostres fàbriques. Però no poden tenir la nostra
lleialtat. Els seus espies no funcionen aquí.
Rilla havia assentit.
—Per això odien tant a Ferus. Ningú li trairà, ni per
tots els crèdits de Bellassa. Això els hi dóna esperança a altres planetes.
No li va costar molt a Obi-Wan fer contacte. Una dona
jove, amb els cabells ficats en una gorra fosca, es va acostar dissimuladament
a ell.
—Què estàs buscant?
—Robes —va dir ell.
Ella va sospirar de decepció.
—Tinc objectes tecnològics... alguns datapads en
funcionament, parts d'un cotxe dels núvols...
—Avui no, ho sento.
—Llavors gira a l'esquerra en el següent carreró i xiula.
Obi-Wan va seguir les seves indicacions. El carreró era
fosc, tot i que encara no havia caigut la nit. Va xiular suaument.
Un moment després, hi va haver un so cruixent. Un trineu
gravitacional brunzí cap endavant, amb les robes esteses sobre ell en una
infinitat de colors i teixits. Semblava com si ja haguessin estat regirades.
Darrere dels comandaments estava Trever. Quan va veure a Obi-Wan, el noi va
sacsejar el cap.
—Oh no. Tu no.
—Jo també m'alegro de tornar-te a veure —va dir Obi-Wan—.
Pensava que teníem l'acord que m’esperaries.
—M’entren picors a prop dels soldats d'assalt. Sóc així
de graciós.
—Em deus crèdits. I la meva roba, espero que no l'hagis
venut. Et vaig pagar perquè esperessis.
Trever va canviar el pes d'un peu a un altre.
—Mira, no tinc els crèdits, d'acord? Ja els he gastat.
Pots agafar alguna roba. Segueixo pensant que et veuries millor en seda
Ramordiana. Crec que encara tinc la teva túnica per aquí... —Trever va començar
a rebuscar entre les peces de vestir. Va donar amb la túnica d'Obi-Wan i la hi
va llançar—. Aquí tens. Ara estem en pau, d'acord?
—Encara no. Vull un uniforme imperial.
—Em vas dir que els retornés a la Mariana, recordes?
—Però no ho vas fer. Podrien ser valuosos. Hauràs guardat
aquests per a tu.
Trever va grunyir.
—Sabia que avui seria un dia sense lluna. Anem.
Obi-Wan va seguir el trineu per les pavimentades pedres
del carreró. Trever es va obrir pas a través d'una espatllada porta de metall i
va fer senyals a Obi-Wan perquè passés. Trever va deixar el trineu
gravitacional en una petita entrada atapeïda amb vehicles elevadors
destrossats, la majoria d'ells amb objectes en diverses condicions de
deteriorament.
No hi havia cap lloc on anar excepte a través d'una altra
porta malmesa. Obi-Wan va anar a obrir-la, però Trever va dir:
—Espera. —Va passar davant i va moure la seva mà sobre un
destrossat i llardós sensor que Obi-Wan havia assumit que estava trencat.
En els vells temps, hauria sabut millor què assumir.
Estava perdent la seva percepció Jedi? Obi-Wan es va corregir a si mateix.
Havia de tenir el mateix enfocament que sempre va tenir. No podia deixar que
els dies d'aïllament, les setmanes i els mesos de patiment esberlessin les
seves habilitats.
La porta va fer un clic, i Trever la va empènyer obrint-la.
A dins hi havia una sala gran, ocupant tot el primer pis del magatzem. Estava
plena de contraban. Obi-Wan es va aturar, meravellat. El material estava
dividit en munts separats. Homes i dones agafaven objectes de diverses piles i
els col·locaven en carrets, o amagaven petits objectes sota les seves túniques,
i sortien de nou a l'exterior. Alguns semblaven estar comprant, seguits de prop
pels venedors.
—Com vigilen els seus propis objectes? —va preguntar
Obi-Wan.
—Honor entre lladres. Anem.
Va guiar a Obi-Wan a un racó allunyat. Un grup de
recipients de duracer estaven pulcrament disposats en files. Va anar
directament cap a un a la part de darrere. Va treure un uniforme imperial d'un
oficial de baix rang. Però abans de donar-lo a Obi-Wan, va vacil·lar.
—No em diguis el que vas a fer amb això. I aquest és
l'últim favor que us faig.
—L’últim favor. Promès —Obi-Wan va agafar l'uniforme.
—I no et canviïs aquí —li va advertir Trever—. Esclataria
el pànic. Tothom pensaria que ets aquí per arrestar-los —vacil·là un moment—. Això
té a veure amb Ferus?
—Pensava que no volies saber-ho.
—Bé, si li trobes, digues-li...
Obi-Wan va esperar. Va veure l'esforç a la cara del noi.
Es preocupava per Ferus.
—Digues-li que empesta com un bantha —va dir Trever
ràpidament.
—Ho faré —li va prometre Obi-Wan, i es va dirigir cap a
la porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada