La canviaformes colpeja (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

Jango Fett va escanejar l'interior de la plataforma d'amarratge de nou. Va caminar al voltant de l'àrea on l’Esclau I descansava i va buscar qualsevol senyal d’en Boba. Havia vist al seu fill per última vegada feia només disset minuts, el temps que li havia portat caminar fins a la Plataforma d'Amarratge 32 amb Bossk, reunir-se amb Cradossk i caminar de tornada. Per la seva experiència, Jango sabia que un munt de coses dolentes podien passar en disset minuts.

Abans que Jango hagués abandonat la plataforma d'amarratge amb Bossk, havia ordenat a Boba que usés un tallador de fusió per estendre les gàbies de presoners de l'Esclau I. Jango es va sorprendre de trobar el tallador de fusió fora de l'Esclau I. L'eina de tallar havia estat partida per la meitat, i els seus trossos jeien al costat d'una petita pila de metall punyent que s'inclinava contra la paret còncava interior de la plataforma d'amarratge.

Jango no va tocar el tallador de fusió trencat però va examinar el sòl de terra de la plataforma d'amarratge. Hi havia dos jocs d'empremtes. Va reconèixer un joc d'empremtes com el de les botes d’en Boba. L'altre joc pertanyia a un individu més alt, més pesat que tenia tres dits amb arpes en cadascun dels seus peus nus.

Peus transdoshans. Els d’en Bossk.

Jango va tancar l’Esclau I i va seguir les petjades d’en Bossk fora de la plataforma d'amarratge.

La seva preocupació i la seva ràbia li van impulsar cap endavant.

***

–Mira el que he atrapat, –va dir Bossk, mentre deixava anar a Boba Fett a terra davant d’en Cradossk, que estava assegut en un escriptori en una oficina a la Plataforma d'Amarratge 32. Bossk va xutar la porta de l'oficina per tancar-la. Boba s'aixecà de terra i va mirar a Cradossk. Cradossk va fer una ganyota.

–Què és això?

Bossk va dir:

–Un lladre, crec. El vaig atrapar amb un tallador de fusió, rondant la nau d’en Jango Fett.

–És això cert? –va dir Cradossk, encongint els ulls en franges grogues cap al noi de pèl fosc que estava davant seu. Cradossk es va inclinar cap endavant en el seu seient per examinar a Boba. Digues–: A mi no em sembla molt un lladre. –Les fosses nasals d’en Cradossk es van obrir, llavors va afegir–: No fa olor de lladre tampoc.

Boba va sostenir la mirada d'en Cradossk però no va dir ni una paraula. Cradossk va preguntar:

–Pots entendre’m, noi? Pots parlar?

Boba va romandre en silenci.

Bossk es va ajustar la bena que estava embolicada al voltant del seu cap i va dir:

–Potser ell sap alguna cosa sobre el paio que em va disparar a Fondor. –Els ulls d’en Cradossk es van moure cap a Bossk.

–Per què creus que ell sabria això?

–Perquè algú ha de saber-ho, –va dir Bossk carrisquejant les dents–. I si ell no sap res, voto per que fem un menjar d'ell.

Cradossk va dir:

–Bossk, digues-me. Per què estaves a la plataforma d'amarratge d’en Jango Fett en primer lloc?

–Em vas dir que me n'anés a fer una passejada, –va deixar anar Bossk–. Així que vaig anar a fer una passejada.

–Però no et vaig dir que anessis a examinar la plataforma d'amarratge d’en Jango Fett, no és així?

–Volia veure de prop la seva nau, –va dir Bossk. Quan va veure la ganyota del seu pare, Bossk va afegir–: Ei, ni no em vas dir on anar.

–No, «Ni no» t'ho vaig dir, –va dir Cradossk, burlant-se de la mala gramàtica d’en Bossk. Hi va haver un fort crac mentre Cradossk feia caure el seu puny amb força sobre l'escriptori. Va rugir–: «Ni no» t'ho vaig dir perquè vaig pensar que eres prou intel·ligent per saber que era millor no anar-hi! Aquí estic jo, tractant de convèncer a Jango Fett que s'uneixi al Gremi de Caça-recompenses, i tu vas ser directament allà a robar-li!

Esmorteït per l'esclat del seu pare, Bossk va dir:

–De què estàs parlant? No vaig robar res. –Cradossk va donar uns copets al lateral del seu propi morro rom i va dir:

–Utilitza el teu nas, crani encantat! L'aroma d'aquest noi és gairebé idèntica al d’en Jango Fett. Li pertany a Jango!

Bossk va mirar a Boba i va dir:

–Això vol dir que no podré menjar-me'l?

Abans que Cradossk pogués respondre a la pregunta, la porta darrere d’en Bossk es va obrir d'una puntada i un blàster va disparar. Bossk mai va veure el que li va colpejar. El seu cap embenat va caure cap enrere, i el seu cos va xocar contra el terra.

Boba no va flaquejar o mirar a l'entrada sinó que va mantenir els seus ulls en Cradossk, que es va inclinar cap enrere en el seu seient i va dir:

–Si us plau entra, Jango.

Jango Fett va caminar a través de l'entrada cap a l'oficina. Encara sostenia la seva pistola blàster i la tenia apuntant cap a Cradossk. Va caminar sobre el cos d’en Bossk i es va moure entre Boba i l'escriptori de Cradossk. Boba va mirar a l'esquena de la forma en armadura del seu pare. Jango va mirar a Cradossk, i Cradossk va mirar a Bossk a terra. Els ulls d’en Bossk estaven tancats, però encara estava respirant.

Cradossk va mirar directament a Jango. Si estava alarmat per tenir el blàster d’en Jango apuntant-li, no ho va mostrar. Va dir:

–Aquesta és la segona vegada que dispares a Bossk al clatell amb un tir atordidor. Però no et preocupis. No ho diré.

–Digues el que vulguis, –va dir Jango–. No estic preocupat.

–Si no estàs preocupat, llavors per què no simplement mates a Bossk? –va preguntar Cradossk–. Potser creus que buscaria venjança?

–Possiblement, –va dir Jango–. O potser simplement m'agrada fer servir el cap del teu fill per practicar la punteria.

Cradossk va riure entre dents, i va dir:

–Si us plau accepta les meves disculpes, Jango. No tenia ni idea que Bossk es colaria en la teva plataforma d'amarratge. Espero que aquest petit incident no impedeixi que reconsideri la meva invitació a unir-te al Gremi de Caça-recompenses?

–Ja he respost a això un cop avui.

Cradossk va arrufar les celles i va dir:

–Bossk serà castigat per emportar-se el que és teu. –Cradossk havia esperat una resposta d’en Jango, però quan no va arribar cap, va afegir–. El noi és teu, no?

Boba va alçar la mirada a Jango, preguntant el que el seu pare respondria. Jango va dir:

–És cert.

Cradossk va somriure.

–Ho sabia. És un xaval molt valent. Puc veure-ho en els seus ulls. I ha de ser bastant valuós perquè vinguis al seu rescat. Què és? El teu esclau? O un ostatge que estàs transportant? No, deixa’m endevinar. Ell és...

–Adéu, Cradossk, –el va interrompre Jango. Mantenint el blàster apuntant al transdoshà, va usar la seva mà lliure per agafar l'avantbraç d’en Boba i guiar el noi a través de la porta de l'oficina. Jango no va tancar la porta darrere seu.

Cradossk va somriure. No va haver d'endevinar la relació entre Jango i el noi. Les seves aromes eren massa similars, i el nas d’en Cradossk mai s'equivocava amb aquestes coses. Cradossk va mirar de nou la forma immòbil d’en Bossk, i llavors va sospirar.

–Ah, Bossk, curt poca cosa. Per què no podies ser més com el fill d’en Jango?

Llavors Cradossk es va tornar cap a la consola de comunicació de l'oficina i va fer una crida a molt llarga distància.

 Següent