CAPÍTOL 13
L'altre
costat de la porta estava col·locat en un mur que s'alçava ben amunt sobre una
piscina d'immersió. Mentre Jango trontollava per l'aire, tot just va tenir
temps suficient com per inhalar una glopada d'aire abans de colpejar la piscina
amb un fort esquitxar. Enfonsant-se sota la superfície de l'aigua, va obrir els
ulls per recompondre’s i va veure una aleta atordidora de llargs ullals,
vermell sang, passant sobre un grup de penyals submergits. Desafortunadament,
l'aleta atordidora va veure a Jango, també. La criatura aquàtica mortal va
mostrar les esmolades dents, i després va nedar en direcció a Jango.
El pes d’en
Jango el va portar al fons de la piscina. Sabia que els òrgans de l'aleta
atordidora produïen una poderosa descàrrega elèctrica que atordia la seva
presa, però també sabia que el seu propi vestit de vol li protegiria de tal
xoc. Jango estava més preocupat per l'efecte que pogués tenir una descàrrega
elèctrica en els sensors del seu casc. Mentre l'aleta atordidora s'apropava,
Jango va alçar el seu braç esquerre i va llançar un dard des del seu guantellet.
El dard va solcar a través de l'aigua i va estripar a través de la mandíbula
inferior de l'aleta atordidora. El cos de la criatura es va sacsejar, i després
va marxar nedant, deixant un rastre sagnant a l'aigua.
Jango va
saltar al terra de la piscina i es va llançar cap amunt. Trencant la superfície
de l'aigua, va nedar fins a la vora de la piscina i va sortir. Havia arribat a
una cova, més petita que les càmeres subterrànies prèvies. Malgrat la seva
modesta grandària, el sostre de la cova estava cobert d'estalactites, i el
terra estava poblat d’estalagmites.
Des de
la seva posició en la vora de la piscina, Jango no podia veure cap sortida de
la cambra. Degotant, es va aixecar i va mirar passant les formacions de roques.
Va veure un passadís obert, parcialment ocult per la base d'una estalagmita, a
quinze metres de distància. Estava a punt d'obrir-se pas cap al passadís quan
la veu d’en Rigorra, sonant una mica empipada, va cantar des d'un altaveu
ocult:
«Semblaves només una arma de lloguer,
Però ja que has creuat el desenvolupament que
feia cremar,
I derrotat a la serp i frustrat al peix,
Em fas pensar: No podria voler
Que aquest pallasso simplement caigués i
estigués mort!
Però ep, donem-li un altre intent.
Recorda les meves paraules, perquè no menteixo:
El meu violent joc serà ara més violent!»
Tot
d'una hi va haver un so de mòlta mecànica, i el sostre de la cambra va començar
a baixar. Dins del seu casc i entre dents, Jango va maleir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada