Missió Desesperada (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Bellassa havia estat un món pròsper amb un govern electe quan van començar les Guerres Clon. Hi havia enviat un exèrcit per lluitar al costat dels Jedi contra els Separatistes. Era un món obert i pacífic amb molts recursos, i per això, quan es va establir l'Imperi, va ser un objectiu per a la dominació. El seu governador va ser deposat, i les restriccions en les llibertats personals van començar.

Els periodistes van ser silenciats. Els dissidents van ser empresonats.

Tot això Obi-Wan ja ho sabia. Però amb això ni tan sols n'hi havia prou. En els vells temps, hauria contactat amb Jocasta Nu en el Temple i li hauria demanat detalls. Després de donar-li un sermó perquè ell podia buscar les coses tan bé com ella, el que per descomptat, no era cert en el fons, hauria posat les seves mans en la informació en pocs segons, el que a ell li hauria portat hores trobar.

Obi-Wan va sentir una sacsejada de dolor en el més profund.

Jocasta Nu, assassinada a la seva estimada biblioteca. El Temple Jedi en flames.

Va treure les imatges de la seva ment. No podria funcionar si els hi permetia romandre molt de temps. Havia de sentir el dolor, i deixar-lo marxar.

—Aquí estem —Aquestes van ser les primeres paraules que Weasy havia dit des que van deixar Tatooine—. Controls de seguretat abans que aterrem. Voldran saber que he pres per esmorzar. Voldran saber el que la meva mare ha pres per esmorzar.

Després d'un control extens, van permetre que la nau aterrés. Weasy la va deixar en una àrea lliure prop de la vora de l'espaiport. Va activar la rampa d'aterratge, després es va girar cap a Obi-Wan mentre agafava la seva identificació i les especificacions de la nau.

—Els passatgers es registren per aquí. Jo he de fer els preparatius per atracar. Bona sort.

Obi-Wan va fer que sí.

—Gràcies pel viatge.

— I Ben?

Obi-Wan es va girar, ja impacient per anar-se'n.

—Em deus una gerra a Mos Eisley.

Obi-Wan es va adonar que en la seva brusca forma, Weasy li estava dient que anés amb compte. Ell va fer que sí i va baixar per la rampa.

Era aviat al matí, i l’espaiport d’Ussa ja estava atrafegat. Es va registrar en seguretat i després es va passar una bona estona aturat a la plataforma d'aterratge, mirant la ciutat, intentant orientar-se. Encara que tenia un mapa en el seu datapad, ajudava veure el terreny.

Ussa era una ciutat de districtes circulars construïda al voltant de set llacs. Els edificis d'habitatges i comercials es mantenien a uns baixos límits d'alçada. Amples bulevards corrien en cercles concèntrics al voltant de cada llac. Era, havia estat, un lloc agradable per viure.

Podia veure Els Comuns, un gran parc verd en el mateix centre de la ciutat. Un cop havia estat un lloc de trobada, un lloc de celebració i comunitat. Ara, una gegantina estructura negra ocupava la major part de l'herba. Arbres i arbustos autòctons havien estat devastats per acomodar-lo. L'Imperi havia portat una guarnició Imperial, una enorme estructura prefabricada que contenia barracons per als batallons de tropes d'assalt i una presó enorme per l'excedent de presoners.

Ho podia sentir créixer des de baix. La ciutat d’Ussa era ara una ciutat de temor.

Va agafar un turboascensor fins al nivell del sòl. Era un dia fred i ennuvolat que amenaçava amb pluja. Obi-Wan es va barrejar amb els vianants, esquivant lliscants i aerotaxis mentre s'obria pas a través dels carrers. Era estrany estar en un món molt poblat de nou, estrany sentir aire fred. Havia estat sol molt de temps. Va caminar lentament mentre s'aproximava a Els Comuns. La presència de tropes d'assalt era intensa aquí, mentre entraven i sortien de la guarnició. La visió dels soldats i l'edifici tenia un efecte esgarrifós. Quan les Guerres Clon van començar, les tropes d'assalt havien simbolitzat la seguretat de la República. Ara eren instruments d'intimidació.

I havia estat ell qui els va trobar a Kamino. Qui havia cridat l'atenció dels Jedi sobre ells. Havien pensat que el vast exèrcit de tropes d'assalt els ajudaria després de la Batalla de Geonosis. En lloc d'això, havien estat enganyats. Traïts. Obi-Wan va mirar les blanques columnes marxar a través dels carrers, veient com la gent s'encongia davant d'ells, i els seus sentiments de culpa i desesperació van colpejar contra ell de nou fins que els seus passos van vacil·lar i les orelles van ressonar amb l'amenaça dels passos dels soldats.

La gent intentava evitar mirar la guarnició, però li llançaven mirades ansioses de reüll. Tants carrers donaven a Els Comuns que no podien evitar-ho, però paraven de parlar mentre passaven. Fins i tot les petjades semblaven silenciar i el pas accelerar mentre els bellassans s'afanyaven.

Els passos d'Obi-Wan es van accelerar de nou amb la resta. La seva primera parada seria l'antiga oficina d’en Ferus. Estava en un carrer al districte Llac Ennuvolat, una llarga caminada que també li donaria una idea del traçat de la ciutat.

Havia vist això abans. Tots els signes eren aquí, l'amenaça en l'aire, l'estrany silenci. Les tropes als carrers, els lliscants negres corrent per aquí, plens d'oficials uniformats. Obi-Wan coneixia bé les tècniques d'una poderosa força estrenyent la seva adherència en una societat que una vegada va ser pacífica. Però això era pitjor. No era només por en l'aire, era terror.

Va començar a ploure, una fina boira que feia que l'aire brillés. Llac Ennuvolat era un disc platejat davant seu mentre caminava a través dels carrers que l'envoltaven.

L'oficina d’en Ferus estava tancada, les persianes baixades. Fora un petit rètol làser deia OLIN / LANDS. Això era tot. Era un carrer tranquil, una de les bandes exteriors des del llac, que era visible només com una boira de llum en la distància. Botigues i un tapcaf envoltaven la porta de l'oficina d’en Ferus. Petits negocis la majoria, una oficina de comptabilitat, una sastreria, una botiga que venia plats i teteres de ceràmica.

La porta de la sastreria estava directament al davant. Un rètol a l'exterior deia DISSENYS EXQUISITS I MODIFICACIONS DE MARIANA, PER A TOTES LES SEVES NECESSITATS DE SASTRERIA. Obi-Wan va creuar el carrer. A la porta, un petit rètol deia TANCAT, però la porta estava lleument ajustada. La va obrir i va escoltar un brunzit a l'interior.

Una dona grassoneta de mitjana edat va sortir corrent de la rebotiga. El seu pèl era trenat en gruixudes trenes al voltant del seu cap, però havia estat fet precipitadament, i alguns flocs queien sobre les espatlles.

—Ho sento, està tancat —va dir en un to agradable, però clarament, estava ocupada.

—Em sap greu molestar-la —va dir Obi-Wan—. Estic buscant Olin / Lands.

El seu somriure es va apagar.

—Aquest negoci ha estat tancat.

—El rètol segueix a la porta.

—No van tenir oportunitat de treure’l. Ho sento...

—Sap que els hi va passar? Tenia una cita...

—Ho sento. No puc ajudar-lo.

La nota de finalitat en la seva veu era inconfusible. Obi-Wan es va inclinar donant les gràcies i va marxar. Un petit i estret carreró portava a la porta del darrere de la botiga. La porta posterior estava tancada, però darrere d'una sèrie de cubells d'escombraries Obi-Wan va poder albirar un trineu gravitatori col·locat contra el mur. Un noi jove estava estirat a sobre, movent les cames. Semblava tenir dotze o tretze anys, alt i prim amb una mata de pèl blau.

Obi-Wan va entrar el en carreró.

—Treballes a la sastreria?

El noi li va llançar una mirada astuta.

—Hem tancat.

—Això he sentit. Però potser puguis ajudar-me. He trucat al timbre de Olin / Lands, però ningú respon.

—I què se suposa que puc fer jo?

Amb servei al client com aquest, era un miracle que la botiga sobrevisqués.

—Em preguntava si sabies el que els hi va passar.

—No.

—Saps si tornaran...?

—No. Mira, estic a punt de fer un lliurament, així...

—Coneixes algun lloc en el qual pugui aconseguir informació?

—No, però sé on pots aconseguir una nova capa de viatge —el noi li va fer una mirada avaluadora—. Podries usar una nova, si m'ho preguntes. Tenim de tot, romex, txaughaine, leathris, fins i tot teixit blindat. Però tens pinta de ser un tipus de seda Ramordiana. Pots posar-te aquesta.

Hi va haver un lleu rastre d'una rialla dissimulada a la cara del noi. Per alguna estranya raó, a Obi-Wan li va recordar a Anakin de nen. Anakin tenia aquesta mateixa manera de prendre-li el pèl astutament, mentre intentava mantenir una expressió neutral a la cara. Això li havia irritat tant com encantat. Cada moment que un record d'Anakin li venia a la memòria, un dolor nou li sobresaltava, com una càrrega elèctrica.

—No, gràcies —Obi-Wan es va girar i va sortir del carreró, seguit de la riallada del noi, que finalment havia sortit a la superfície.

Va creuar el carrer de nou i es va dirigir cap al Tapcaf de Dorma a l'altre costat de la porta d’en Ferus. Va demanar l'especial, es va asseure al taulell, era l'únic client del lloc. La dona darrere del taulell tenia una cara ampla i plana i un càlid somriure.

—No hi ha molta feina avui —va comentar Obi-Wan. Va haver d’esforçar-se perquè el seu comentari sonés natural, relaxat. Hi havia passat tant de temps des que va tenir una petita xerrada que va ser un esforç recordar com fer-ho.

—No hi ha molta feina cap dia —va replicar la dona—. Així van les coses. El barri solia tenir trànsit de vianants. Però ningú vol caminar per la ciutat en aquests dies. Els negocis tanquen dia rere dia.

—Ha de ser dur —va dir Obi-Wan.

La dona va assenyalar amb la barbeta cap a l'altre costat del carrer.

—Mariana —la Sastreria— amb prou feines es manté. Pobreta. Qui té crèdits ara per robes noves excepte els Imperials? —es va mossegar el llavi i va mirar cap a la porta. Ell sabia que no era segur dir aquestes coses.

—M'he fixat que el negoci del costat ha tancat.

Ella va fer que sí, i ell va poder veure tristesa en els seus ulls.

—Pobres tipus.

—Què va passar? —va preguntar Obi-Wan.

Va veure com es tancava. Gairebé podia sentir el que estava pensant. Un estrany, fent preguntes. Podia ser un espia Imperial. Això és el que passava a la nova galàxia. L'intercanvi més simple era complicat per la por, per la cautela.

—Ferus Olin era amic meu —va dir Obi-Wan—. He fet un llarg camí per veure’l.

Ella es va girar i va començar a netejar el taulell.

—Si ets un amic, llavors ja hauries de saber el que va passar. I tindries millor criteri per dir que ets un amic.

La conversa s'havia acabat. No aconseguiria cap informació dels veïns d’en Ferus. Ja fos per lleialtat o per por, mantindrien les seves boques tancades.

Almenys el menjar era bo. Obi-Wan es va inclinar, inspirant l'aroma, i li va donar una altra mossegada. Qui-Gon sempre li aconsellava menjar. Mai va creure en desaprofitar una oportunitat, ni tan sols per menjar. Recordava una de les lliçons vitals dels Mestres quan només era un Padawan, una cosa que a Qui-Gon li agradava citar: Quan arriba el menjar, menja. Per descomptat la dita significava més que això. Es referia a gaudir el que tens en aquell moment. Però la bondat d’en Qui-Gon sempre s'havia estès per reconèixer la fam d'un nen en creixement.

Estava a punt de felicitar a la dona per la seva cuina quan tots dos van escoltar el so eixordador de botes a l'exterior. La dona va córrer cap a la finestra.

—Una batuda de tropes d'assalt —va dir, amb la por a la veu—. No necessiten una raó. Vés-te’n. Si està buit, pot ser que no entrin.

Obi-Wan es va trobar empès cap al carrer. Les tropes d'assalt estaven trucant a la porta d'una galeria d'art, diverses portes més avall. No volia que li preguntessin. Els documents d'identitat que Bail li havia aconseguit eren bons, però com a foraster corria el risc de ser detingut.

Obi-Wan es va girar i va començar a allunyar-se.

—Tu, el d'aquí! Alto!

Va seguir caminant. Hi havia un carreró justament davant.

Va escoltar els passos ràpids de les tropes d'assalt darrere d'ell. Obi-Wan va fer un gir brusc i es va ficar al carreró.

Gairebé va ser derrocat per un trineu gravitatori que sortia del carreró, el mateix que havia estat aturat a la porta posterior de la sastreria. Ara estava carregat amb caixes de duracer plenes de roba. Obi-Wan es va moure cap enrere a temps per veure la cara sorpresa del noi, que estava pilotant el trineu.

Obi-Wan va saltar a bord.

Següent