Els Senyors de la Guerra de Balmorra (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

El crit de la Zam Wesell es va quedar atrapat en la seva gola. Es va apartar de Jango Fett i el compartiment exposat sota el seu catre de l'Esclau I. La seva mirada va arribar a descansar sobre el casc d’en Jango, el qual estava posat sobre la capçalera del seient del pilot a la cabina de comandaments de la nau. Zam va agafar alè profundament, després es va tornar cap a Jango, atrevint-se a mirar-lo als ulls mentre deia:

‒Ets un dimoni. Com has pogut?

Encara sostenint la coberta de metall amb frontisses del compartiment, Jango va dir:

‒No és el que creus.

‒Què t’importa el que cregui jo? ‒va dir la Zam. Abans que Jango pogués respondre, Zam va afegir enfadada‒: No ho entenc! Quan vas dir que volies acabar amb qualsevol curiositat que Cradossk tingués sobre la teva relació amb Boba, vaig pensar que el teu pla era protegir a Boba d’en Cradossk i del Gremi de Caça-recompenses, no... ‒La mà de la Zam tremolava mentre feia un gest al compartiment obert, llavors acabà‒: No això.

Jango va mirar a la cosa que jeia en el compartiment, i va dir:

‒Digues, Zam. Què és el que saps sobre els kaminoans?

Zam havia rastrejat a Jango fins a Kamino quatre anys abans, quan hi havia buscat la seva assistència en una missió especialment perillosa. Va dir:

‒Els kaminoans? Els teus patrons de coll estret?

Jango va respondre amb un únic assentiment. Ja que Jango no pagava renda pel seu apartament a Ciutat Tipoca, els kaminoans no eren, de fet les seves patrons, però no hi havia cap motiu per explicar-li tot això a la Zam.

Zam va dir:

‒He sentit que són clonadors.

Jango va respondre amb un altre assentiment, però mentre ho feia, va inclinar el seu cap lleugerament a la cosa que jeia dins el compartiment obert.

Els ulls de la Zam es van obrir com plats, llavors va mirar de nou al compartiment.

‒Vols dir que els kaminoans van fer això? Ells van fer aquesta... aquesta cosa?

‒És cert, ‒va dir Jango.

‒I estàs esperant que quan Cradossk ho vegi, pensi que és... real?

‒No ho estic esperant, ‒va dir Jango‒. Compto amb això. Si tu vas ser enganyada, Cradossk pot ser-ho, també. I llavors mantindrà la distància.

Zam va dir:

‒Així que m'has ensenyat el que hi havia al compartiment per provar la meva reacció?

Jango va assentir.

‒Està bé, ‒va dir la Zam‒. Simplement no esperis que et feliciti per fer que se’m posés la pell de gallina!

‒Vaig cometre un error quan vaig permetre a Boba unir-se a mi en aquesta assignació, ‒va admetre Jango‒. Estic determinat a corregir aquest error. Si Boba fos el teu fill, faries el mateix.

‒M’afalagues, Jango, ‒va dir la Zam. Encara que Zam podia imaginar nombroses formes en les que podria haver tractat de protegir a Boba del Gremi de Caça-recompenses, sabia que mai hauria albirat un pla tan mòrbid com el concebut per Jango. Es va arriscar a donar-li un altre cop d'ull al compartiment i va afegir‒: Et faria res tancar la tapa?

Jango va baixar la coberta de metall amb frontisses per segellar el compartiment, i llavors va enrotllar el matalàs de tornada en el seu lloc al catre.

‒Satisfeta?

‒Quan planeges mostrar-ho a Cradossk?

‒No fins que acabi aquest treball. Després que capturi a Groodo.

Zam va pensar per un moment, després va dir:

‒De veritat creus que Groodo està a Balmorra?

‒Com he dit, és on el seu germà viu.

Un gemec va fer ressò des del celler de presoners de l'Esclau I. Zam va dir:

‒Sona com que Holowan s'està despertant.

‒Bé, ‒va dir Jango‒. Potser ella pugui confirmar el parador d’en Groodo.

‒Et fa res si m’uneixo a l'interrogatori?

‒Tu mateixa, ‒va dir Jango. Ell va caminar sobre el seient del pilot, va agafar el seu casc, i se’l va col·locar. Amb la seva cara ara oculta, va portar la Zam al celler de presoners de la nau. Allà, el Senador Rodd i Hurlo Holowan estaven atrapats en les seves respectives gàbies. Rodd abraçava els seus genolls mentre estava assegut a terra i deliberadament apartava la seva mirada de Jango i Zam. Holowan es va aixecar dreta a la seva gàbia i va mirar als seus capturadors sense ni tan sols una ombra de por.

‒Armadura mandaloriana, ‒va comentar la Holowan en veure la forma d’en Jango‒. Molt rara, excessivament duradora. ‒Els seus ulls es van moure cap a la Zam, després de tornada a Jango, i va afegir‒: Feu una bona parella. Puc suposar que tots dos sou caça-recompenses?

‒Assumeix el que vulguis, ‒va dir Jango‒. Vaig a fer-te una pregunta. ‒Jango desenfundà el seu blàster WESTAR-34 de la seva funda lligada a la cuixa dreta i va apuntar l'arma a través de les barres de la gàbia cap a la Holowan‒. Si menteixes, ho sabré, i estaràs morta.

Holowan fredament va ignorar el blàster d’en Jango i va mantenir la mirada fixa en el seu visor. Ella va dir:

‒Com sé que no em mataràs fins i tot si et dic la veritat?

‒Aquest és el teu problema, ‒va dir Jango‒. On és Groodo el Hutt?

‒Balmorra, ‒va dir Holowan immediatament‒. Abans que em deixés a Kuat, vaig sentir per sobre que tenia una conversa d’HoloNet amb el seu germà a Balmorra, un món fàbrica. Allà és on Groodo es dirigia.

‒Està mentint, ‒va dir la Zam, només per ficar una mica de por a la Holowan.

‒No menteixo! ‒va deixar anar la Holowan, mentre perles de suor apareixien en el seu front, els previs signes de valentia ja desapareguts‒. És la veritat! Jo... també puc parlar-te del germà d’en Groodo. Es diu Rigorra i és el Senyor de la Guerra de Balmorra. Viu en un gran castell i... ‒Holowan agafar alè, llavors va continuar‒: Escolteu, no sé qui us va contractar per atrapar-nos, però potser no estan realment interessats en mi? Potser volen més a Groodo i al Senador Rodd? Tinc accés a diners allà a Kuat. Munts de diners. Així que estava pensant, potser podríem arribar a un acord? Si us ajudo a entrar al castell d’en Rigorra...

Jango va retornar el blàster a la funda, llavors es va girar i va sortir del celler de presoners. Zam el va seguir. Holowan cridava a la seva esquena:

‒Mai arribareu fins a Groodo sense la meva ajuda! El Castell d’en Rigorra està massa ben defensat!

Jango va segellar la porta del celler de presoners de manera que ell i la Zam no haguessin d’escoltar la Holowan. Zam va dir:

‒Em preguntava quant li portaria intentar regatejar per la seva vida. ‒Quan Jango no va oferir cap resposta, Zam va afegir‒: Així que, vas a convidar-me a anar amb tu a Balmorra?

A través del visor del seu casc, Jango va mirar la Zam i va contestar:

‒No.

‒Potser hauries de reconsiderar-ho, ‒va dir Zam‒. Probablement necessitis reforços. Tal com ho recordo, l'última vegada que vas estar a Balmorra un Menjanavalles gairebé et talla en petits bocinets...

‒Suficient, Zam, ‒la va interrompre Jango‒. T'he pagat per atrapar la Holowan. El teu treball aquí ha acabat.

Zam va arronsar les espatlles.

‒Està bé. Però hauria d’advertir-t’ho. Quan vaig estar en el sistema Kuat, al Port de Passatgers de Kuat, vaig veure a Bossk. Estava sent arrestat per guàrdies de seguretat.

‒I?

‒I després, el vaig sentir sent llançat en una cel·la. Només podia suposar que estava caçant la Holowan, també. Si surt i sap que Holowan no està ja a Kuat, podria anar a buscar a Groodo llavors.

Jango va considerar la informació. A Esseles, després que ja capturés al Senador Rodd, Jango s'havia reunit amb Cradossk, que havia declarat que anava a acabar amb la seva pròpia caça del senador. No obstant això, Cradossk no hi havia rebutjat la possibilitat que Bossk continués la caça de Rodd, Holowan i Groodo. Ja que Jango dubtava que Bossk fos prou llest com per trobar una berruga en el seu propi morro, sospitava que Cradossk havia d'haver dirigit al seu fill cap a Kuat.

Jango també va contemplar la seva més recent conversa, via HoloNet, amb Tyranus. Tyranus li havia assegurat a Jango que esbrinaria qui havia contractat a Cradossk, llavors faria que s'anul·lés la recompensa. Mentre Jango es preguntava quant li portaria a Tyranus aconseguir aquests objectius, i si els trandoshans retrocedirien, va mirar la Zam i va dir:

‒Puc tractar amb Bossk.

‒Estic segura que pots, ‒va dir la Zam‒. Però vigila l'esquena de totes maneres. ‒Sense dir una altra paraula, va agafar el maletí de cuir que contenia la seva paga, després va marxar a través del port d'amarratge de l’Esclau I i va tornar a la seva pròpia nau.

Tan aviat es va tancar el port d'amarratge, Jango va anar a la cabina de comandaments del Esclau I i es va acomodar en els controls. Accedint al seu ordinador de navegació, va fer aparèixer una carta estel·lar del sistema Balmorra. No havia vist aquesta carta en particular en anys, no des de la missió que li havia portat a Balmorra, una missió que gairebé havia acabat en la seva mort. Encara tinc cicatrius d'aquest Menjanavalles, va pensar ell.

Hi va haver un clanc esmorteït mentre la nau de la Zam se separava de l'Esclau I, i Jango va mirar a través de la finestra just a temps de veure la nau de la Zam accelerar, dirigint-se a una ruta que la portava fora del sistema Commenor. Jango va tornar a mirar la carta estel·lar de la pantalla del seu ordinador de navegació i de sobte va ser conscient d'una sensació tensa en el seu estómac.

Nervis, va pensar ell, i sabia que era estúpid. Des de la seva primera trobada amb un Menjanavalles, havia lluitat contra altres i els havia derrotat sense si més no una esgarrapada. Tot i així, no podia lliurar-se del tot de la sensació mordent en el seu budell, i certa veu interior dient-li que Zam havia tingut raó: Jango s'hauria beneficiat dels seus reforços a Balmorra. Però per massa motius, estava determinat a capturar Groodo pel seu compte.

Després de traçar la ruta cap al seu destí, Jango va pilotar l'Esclau I cap al portal hiperespacial designat. Dos minuts més tard, va irrompre cap a l'hiperespai i va tractar d'imaginar els probables perills que l'esperaven en el seu retorn a Balmorra.

Següent