Llengua travada: El relat d’en Bubo

Llengua travada: El relat d’en Bubo

per Daryl F. Mallett

15.

Thhheuwp.

Una llarga llengua prènsil va sortir serpentejant d'una boca berrugosa, xarrupant sobres oblidades i engrunes caigudes. Mentre la llengua estava activa, també ho estaven els bulbosos ulls porpra damunt del cap verd. Des del nínxol ombrívol on estava ajupit, sota els forns encara calents, Bubo observava les anades i tornades de la cuina.

Al llarg de la seva llarga carrera com a espia i assassí, i en dotzenes de planetes no gaire diferents d’aquest, ja havia vist ocórrer el mateix. Gartogg, un dels enormes guàrdies de seguretat, estava interrogant a Ree-Yees. Un cos jeia als seus peus. Un sotrac de gaubança va recórrer la llengua d’en Bubo, pessigollejant-li el paladar, mentre contemplava al guàrdia gamorreà bastonejant al gran en el cap i traient-lo a ròssec dels calabossos a esperar el càstig del hutt.

A Bubo no li agradava treballar amb l'agent grannish. L'ésser de tres ulls era molt poc professional, molt desequilibrat, molt emocional. Confiava massa en altres persones en lloc de les seves pròpies habilitats. I quan es posava nerviós, consumia grans quantitats d’emborratxants.

I a més d'això, Ree-Yees simplement tenia un mal sabor.

La llengua d’en Bubo es va arrissar de fàstic quan l'idiota de tres ulls va aconseguir convèncer al poc intel·ligent guàrdia de la seva innocència.

Algun dia, rebràs el que és teu, va pensar mentre es girava i s'allunyava caminant com un ànec pel conducte de ventilació darrere dels forns.

Mentre s'obria camí a través dels conductes de pedra i metall, tot el temps buscant un deliciós jawa o tal vegada sorprendre a Salacious Crumb sol, reflexionava sobre el seu contracte actual. Encara que aquesta vegada només era un jugador menor, a Bubo li preocupava ser exposat per les aparentment interminables ineptituds del seu col·lega. I la fúria del hutt era alguna cosa a la qual témer.

Bubo sabia que Ree-Yees i diversos altres l'estaven utilitzant. Ells, juntament amb la majoria de l'univers, considerava que la seva classe no era res més que un granota-gos bavós, descerebrat i menjabestioles... una reputació que l'espècie no intentava corregir. En realitat, eren uns dels éssers més mentalment competents que existien. Almenys això pensava Bubo.

Per tant, quan havia arribat feia diversos anys en aquest planeta infestat de sorra i llangardaixos, Bubo s'havia delectat molt en descobrir als monjos B’omarr enquistats en aquesta mateixa ciutadella. Era a ells als qui anava a recórrer ara, com ho feia sempre, en la seva necessitat d'il·luminació.

I si això fallava, tenia una última carta per jugar per assegurar-se que Ree-Yees queia.

L'aire era més fresc sota el nivell del sòl, i un deix d'humitat tenyia l'aire. Uns passos acostant-se van fer que Bubo es retirés cap a les ombres i escudés la seva ment. A causa que tothom pensava que ell era un animal estúpid, normalment no necessitava amagar-se; merament podia seguir anquejant sense por. Però va identificar les trepitjades característicament suaus com les de Bib Fortuna.

El majordom d’en Jabba sempre estava aguaitant en les més baixes profunditats del palau, minant qualsevol informació que podia dels humanitaris B’omarr. I el control mental del twi’lek era increïble. No al nivell dels B’omarr o els Jedi, però prou per espantar a Bubo i fer-ho erigir els escuts. Sabia que el twi’lek tramava alguna cosa. Sospitava que Fortuna estava fent xantatge als monjos perquè fessin la seva voluntat, però encara que respectava els monjos, Bubo no volia saber res de res d'això.

Quan el lloctinent del hutt ja havia passat, Bubo va continuar pels passadissos, evitant fàcilment les moltes aranyes mecàniques que contenien els cervells sense cossos dels monjos.

Es va dirigir directament a una petita caverna apartada del camí i va entrar a la foscor, sentint el seu camí a la sala d'espera. Una tènue llum li va il·luminar lentament mentre s'asseia. Després d'uns moments d'espera, un altre raig va mostrar un gran cervell tancat en un flascó de nutrients.

Benvingut, Buboicullaar. El cervell va utilitzar el nom formal d’en Bubo i va parlar directament a la seva ment sense llums intermitents ni centelleigs, com Bubo havia vist en diversos holos barats. La veu profunda i alegre va ressonar per tot el seu cos, tranquil·litzant-lo i relaxant-lo.

Salutacions, Evilo Nailati, va respondre Bubo, una mica sorprès, com sempre, per la veu incorpòria.

Què puc dir-te, petit? Va preguntar el B’omarr il·luminat.

Bubo va decidir abordar el tema fent marrada.

Com puc controlar els meus sentiments i complir la meva tasca?

Vols dir, matar a Jabba?

Bubo va deixar escapar involuntàriament un crit mental. Fins aquí va arribar allò de fer marrada. El cervell del monjo va riure quan Bubo li va preguntar: Ho saps?

Vivim dins d'una cova de lladres, petit... La veu es va detenir un moment. Per què vols això tu?

Bubo raucà en veu alta en riure's. Pels diners, per descomptat.

Però què és el que realment vols, Buboicullaar? Jo busco aprendre. A diferència de la majoria dels meus germans, jo no busco conceptes tan abstractes com «la veritat» i la «il·luminació». Estic buscant acumular tanta informació com pugui; una cosa que no podria fer en el meu cos, ja que moriria després de menys d'un segle. D'aquesta manera, puc romandre viu durant mil·lennis, aprenent i creixent mentalment, i després ser retornat a una existència corporal quan ho desitgi.

Bubo va esbufegar mentalment. Però vostè sempre ha estat una mica... poc ortodox, mestre.

Què vols dir, petitó?, va venir la riallera resposta del cervell del monjo.

El dramatisme i l'estètica de les llums, per exemple. El fet que encara parla en oracions i pensaments sencers en lloc de paraules soltes i imatges, va respondre seriosament Bubo.

És necessari quan es tracta amb la resta del món. No crec que un hagi d'aprendre en el buit. I en aquesta recerca, resulta molt més útil per a la meva il·luminació conversar amb éssers tangibles com tu.

Llavors... la pregunta final, mestre, és què haig de fer?

Malgrat tots els meus coneixements, petit, no tinc ni la menor idea...

Quan la notícia del «accident» de Jabba en el Gran Pou de Carkoon va arribar al palau, d'alguna manera Bubo no es va sorprendre quan de sobte els monjos van aparèixer pertot arreu. Alguna cosa en el seu cervell de rèptil havia sospitat que actuarien en contra dels actuals habitants del palau. Ell sabia el que venia, però a diferència de Bib Fortuna, a qui Bubo podia sentir mentalment cridant des d'una altra part del palau, a Bubo no li molestava.

Va estar encantat d'esbrinar que Ree-Yees havia estat a bord de la barcassa quan havia explotat damunt del Sarlaac. No obstant això, Bubo havia vist a Ree-Yees pujar a bord de la nau arrossegant els peus, murmurant entre dents alguna cosa sobre «veure el que podria fer» mentre anava per presenciar l'execució dels rebels, enfuriat més enllà de la racionalitat pel que havia fet.

Va ser pensant en això, quan els monjos finalment van aixecar el seu cervell del seu crani, l'últim acte tangible d’en Bubo va ser emetre un riure raucador del seu cos.

Què és tan graciós, petit?, va arribar a la seva ment la veu profunda de Nailati.

Va vacil·lar, sabent que la majoria dels monjos veien malament el concepte de la venjança com un acte inútil, sobretot quan un podia passar l'eternitat contemplant els secrets de l'univers. Esperava que el seu mentor pogués apreciar la broma.

Em vaig menjar el connector de detonació, mestre. La part crucial del pla de Ree-Yees.

Silenci.

Llavors, vas fer què? Incredulitat.

Bubo va relatar la història de les últimes hores d’en Ree-Yees en el palau.

—Repugnant gripau de dos ulls! —Ree-Yees l'estava perdent de nou.

Bubo es va asseure a la gatzoneta en un altre conducte de ventilació més. Davant d’en Bubo estava el connector de detonació, la peça faltant de la bomba. Bubo havia posat l'objecte just fora de l'abast de la mà estesa del borratxo d’en Ree-Yees.

—Vaig a alimentar al rancor amb la teva miserable pell!

Tu i quin exèrcit, fastigós idiota?

Bubo havia atret lentament a l'agent grannish des de les seves estances, arrossegant ràpidament fora del seu abast la peça de maquinària electrònica. Després de jugar amb l'embriagat Ree-Yees durant gairebé una hora, s'havia retirat en aquest lloc segur.

Mentre el gran estenia una llarga cullera de cuina, Bubo va llançar la seva llengua, recollint el petit connector de detonació amb els seus fluids enganxosos. Lentament i deliberadament, va atreure l'element a la seva boca i se la va empassar amb fruïció.

A dalt a la sala del tron, Jabba i la seva cort van detenir la seva tabola per un moment quan un udol d'angoixa va omplir els passadissos. Llavors el riure i la música van tornar a regnar.

Mentre el seu propi cervell era col·locat en un flascó ple de nutrients, Bubo va somriure mentalment en sentir el rugent riure del seu mentor B’omarr fent ressò per les parets de la caverna.

Sí, l'eternitat amb aquest meravellós intel·lecte com a company anava a ser divertida.

FI