Crepuscle Jedi (III)

Anterior

3

La Força era una cataracta invisible que transportava a Even Piell en el seu agafador, carregant-li tan lleugerament i fàcilment com una llavor de jekka en aigua escumosa. Es va rendir a ella com havia après a fer feia tant temps, deixant que li guiés i li dirigís, deixant que li mogués en accions ofensives i defensives molt més ràpid i de forma més precisa del que possiblement podria haver-les executat la seva ment conscient. El foc làser dels soldats d'assalt va rebotar en el seu sabre làser convertint-se en centelleigs encegadors, els feixos d'energia es van dissipar de forma inofensiva.

Hi havia una possibilitat de sobreviure, ho va preveure: si pogués realitzar un salt en la Força per sobre dels soldats podria tenir una possibilitat d'aconseguir arribar a la porta. Hauria de ser executat perfectament, i el perill era que els seus adversaris estarien familiaritzats amb la maniobra. Mentre aquests pensaments creuaven la seva ment, no obstant això, ell anava corrent cap als cinc soldats armats, cadascun dels quals li doblava fàcilment en grandària i pes.

La inesperada maniobra va funcionar al seu favor; evidentment els soldats d'assalt no havien experimentat abans aquesta acció en particular. Even va saltar, va deixar que la Força li portés, va deixar que modifiqués el seu pes i regirés els seus músculs fent-li girar perquè quan aterrés estigués enfront dels seus enemics.

La seva tècnica va ser perfecta; va encendre, perfectament equilibrat sobre l'antic sòl de parquet, el seu sabre làser llest per usar-lo. Els soldats agafats per sorpresa es van girar i van començar a disparar salvatgement en la seva direcció. Even va sentir que l'esperança sorgia en el seu interior mentre desviava els rajos i retrocedia. L'entrada es trobava a només cinc metres més o menys darrere d'ell. Si pogués aconseguir-la...

Un dels soldats d'assalt va treure un objecte rodó del seu cinturó, el va sostenir en alt com si es preparés per llançar-lo. Una granada, es va adonar Even.

Han d'estar desesperats, va pensar. Segurament són conscients que, si puc desviar feixos d'energia, no tindré cap problema desviant una...

Va captar l'estratègia del soldat massa tard. L'objecte que sostenia era una granada luma, i l'home no tenia intenció de tirar-la. En lloc d'això simplement la va activar i va deixar que caigués als seus peus. Abans que Even pogués escudar-se o fins i tot tancar el seu ull, l'esfera es va dissoldre en una explosió encegadora de llum actínica que va fer desaparèixer el món.

Els soldats d'assalt portaven lents polaritzades com a part del seu equip. La llum no els va enlluernar en absolut. Podien veure a Even, i ell no podia veure res més que la resplendor de la seva abrasada retina.

Així i tot, eren ximples si pensaven que això suposaria alguna diferència. Un Jedi podia "veure" a través de la Força amb millor visió que qualsevol classe d'ulls. Even va retrocedir movent el sabre làser en un patró protector que va bloquejar l’andanada de feixos d'energia que li havien llançat, mentre s'estenia amb la Força i deixava que ella fes el que la seva commocionada vista no podia. Però fins i tot mentre s'admirava per la seva innocència, un altre objecte va ser llançat contra ell. El patró d'ones que va provocar en la Força li va dir que era un altre objecte petit, rodó, molt probablement una altra granada, i aquesta, va sentir, era sensible a l'impacte. Si la bloquejava amb el seu sabre làser, probablement detonaria. Even va alçar la seva mà per desviar l'esfera amb una empenta de la Força.

I un dels soldats d'assalt va disparar un altre raig làser, però no a ell. El pols d'energia va impactar en la granada que es dirigia cap a ell, i la va detonar.

Li havien enganyat, es va adonar Even. La luma havia tingut la intenció de distreure’l, per permetre'ls entrar en la seva defensa amb el seu autèntic atac. L'ona expansiva li va copejar amb força alçant-li i llançant-li cap enrere. Va xocar contra una columna de suport amb un terrible impacte. La Força li havia protegit de la vaporització immediata, però el pilar havia estat una sorpresa. Va sentir que els ossos se li trencaven i els seus òrgans explotaven quan va copejar l’inclement fibroplast.

No va ser conscient del seu crit.

Feblement, com si estigués a gran distància, va sentir que la Força es removia amb una revolada sobtada com un plàcid estany copejat per una pedra. Podia sentir els crits de sorpresa dels seus enemics, podia sentir altres desintegradors, l’espetec de les seves descàrregues sonant lleugerament diferent de les quals portaven els soldats d'assalt. Amb la seva última i somorta espurna de consciència Even Piell es va adonar que havia arribat l'ajuda.

Massa tard.

Nick va escoltar el crit mentre ell i els seus camarades irrompien en el que semblava un antic casino. Va veure, potser a mitja dotzena de metres, una petita forma arrugada a la base d'un pilar. A prop cinc soldats d'assalt ja estaven disparant als nouvinguts. Els primers feixos van errar el blanc, però se sobreposarien de la sorpresa en un moment i llavors cuinarien a Nick i al seu equip on estaven.

—Agafeu-los! —va cridar Nick mentre es llançava cap endavant traient el seu desintegrador i atraient el foc dels soldats. Va copejar el sòl, rodant sota una salva de rajos i es va incorporar sobre un genoll amb l'arma estesa. Un tret de l'arma del soldat d'assalt més proper socarrimà les rajoles en les quals havia estat, però Nick va estrènyer les dents i ho va ignorar. Va disparar i un dels soldats va ser llançat cap enrere. La seva armadura li protegia de qualsevol cosa excepte d'un tret a frec de roba a màxima potència, però l'impacte li deixaria atordit per un temps.

De fons, Nick podia sentir el foc làser entre els soldats restants i els seus homes, però tota la seva atenció estava centrada en aquesta petita forma que jeia completament immòbil sobre el sòl. Nick li va reconèixer.

Even Piell.

Nick va anar corrent fins al Jedi, però va veure immediatament que no hi havia res que pogués fer. Era obvi que el Mestre Piell tenia lesions internes massives i, si s'ha de jutjar pels angles antinaturals de les seves extremitats, també molts ossos trencats. I com si les coses no fossin prou dolentes, per la forma en la qual la seva esquena i la seva pelvis estaven retorçades Nick va suposar que probablement la seva columna vertebral s'havia partit.

Ell havia vist un bon nombre d'atrocitats en diversos camps de batalla planetaris —soldats amb extremitats amputades, o perforades per metralla o parcialment immolades— era una llista llarga, i una que definitivament no volia inventariar en aquest moment. Però rares vegades havia vist tal caos produït en un sol ésser vivent. La majoria dels éssers comuns haurien mort per la pèrdua de sang i el xoc feia molt temps. La Força era l'única cosa que mantenia al Mestre Piell d'una peça, però estava desapareixent ràpid: Nick podia sentir-ho.

No havia conegut bé al lannik però sabia bastant sobre ell per respectar-li enormement. Que romangués amb vida fins i tot momentàniament, després d'haver estat tan prop d'una explosió, era un testimoniatge sorprenent del seu coratge i de l'eficàcia de l'entrenament Jedi.

—No hi ha mort, només la Força —va murmurar Nick. Era el mantra final del Codi Jedi. No podia pensar en res més a dir.

La parpella del Mestre Piell es va alçar. Va centrar la seva mirada en la cara d’en Nick.

— Rostu? —va clacar—. Ets tu?

Nick va parpellejar sorprès; no havia esperat que l'altre visqués més d'un minut o dos molt menys que tornés a la consciència.

—Sí Mestre Piell. No parli; ha de conservar les seves forces. Cridaré a un metge i li ajudaran...

—Oh, no siguis idiota —va dir el Mestre Piell feblement—. Mou-me i em desfaré com un holopuzle. Estic acabat tots dos ho sabem. Algú ha de continuar amb la meva missió —va tossir; li va recordar a Nick un got fent-se trossos. Després d'un moment, el Jedi va continuar—. Ara para esment...

Nick es va reunir amb els seus camarades, els qui li estaven esperant en la porta. Mirà al seu al voltant.

— Els soldats d'assalt?

—Han fotut el camp —va dir Kars—. Es van emportar al ferit amb ells. —No va dir res més. Un altre membre del grup un nautolà anomenat Lex Rogger estava tractant una ferida de cremada en el braç d’en Kars, així que Nick va pensar que insistir en l'assumpte en aquest moment no serviria de res. — Què passa amb el Jedi? —va preguntar Kars.

Nick va sospirar i es va fregar la cara amb el palmell d'una mà.

—Mort. Però... —va continuar ell, mirant-los—, em va parlar d'alguns assumptes pendents.

—Els quals anem a acabar —va dir Lex.

—En realitat, no. Nosaltres no. Però conec a algú que ho farà.

 Següent