Darth Vader El Senyor Fosc (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

Dos hi haurà d'haver; ni més ni menys.

Un per encarnar el poder, l'altre per anhelar-lo.

DARTH BANE.

Una holoimatge d’en Wilhuff Tarkin a la meitat de la grandària real va brillar en un dels holoprojectors amb forma de con que sobresortien del lluent sòl de la sala del tron.

—El planeta va sofrir més danys dels quals vaig anticipar —deia el Moff—, sobretot tenint en compte els recursos militars que vaig posar a la disposició de Lord Vader. Encara que suposo que no hauria de sorprendre'm per l'obstinació dels wookiees.

L'Emperador va fer un gest per llevar-li importància.

—Què és un món més o menys quan s'està ordenant la galàxia?

Tarkin es va prendre un moment per replicar.

—Tindré això en compte, senyor.

—Què hi ha dels wookiees en si?

—Aconseguim reunir uns dos-cents mil i portar-los a camps de concentració en l'arxipèlag Wawaatt.

—Va poder acomodar a tants?

—Podem acomodar al doble.

—Ja veig. Llavors, té el meu permís per transportar als esclaus fins a l'arma.

—Gràcies, senyor.

—Asseguri's d'informar al governador regional de les seves activitats, però sense esmentar el destí final dels wookiees. Ah, i procuri cobrir bé el seu rastre, Moff Tarkin. Ja s'estan fent preguntes. —L'Emperador va fer una pausa, i després es va inclinar cap endavant per afegir—: No vull problemes.

Tarkin va inclinar el cap en reverència.

—Comprenc la necessitat de la màxima discreció, senyor.

—Bé. —L'Emperador es va tirar cap enrere—. I digui'm, què opina de la forma en què Lord Vader va portar l'ocupació de Kashyyyk?

—Va provar ser molt capaç, senyor. Cap dels qui van participar en l'operació oblidarà aviat la seva... podríem dir-ne dedicació?

—Estan els comandants de la tropa d'acord amb la seva valoració?

Tarkin es va fregar el rostre d'esmolats pòmuls.

—Puc ser sincer?

—Suggereixo que converteixi això en pràctica habitual, Moff Tarkin.

—Els comandants no estan contents. No saben qui és Lord Vader sota aquesta màscara i aquesta armadura. No tenen ni idea de l'abast del seu poder, ni de com va arribar a ser l'enllaç de l'Emperador amb els governadors regionals i amb la nova Armada Imperial. Els rumors corren, senyor.

—Continuï parlant amb llibertat.

—Alguns creuen que Lord Vader és un antic Jedi que li va ajudar en el contraatac contra l'Orde. Uns altres creuen que va ser aprenent del difunt Comte Dooku.

—Qui propaga aquests rumors?

—Pel que he pogut col·legir, els rumors van començar en les legions especials que van atacar i van prendre el Temple Jedi. Si ho desitja, senyor meu, puc aprofundir més en aquest assumpte.

—No, Tarkin —va dir l'Emperador—. Que continuïn els rumors. Que els governadors regionals i els oficials navals pensin el que vulguin de Lord Vader. La seva identitat no els concerneix. Només m'interessa que obeeixin les seves ordres com si fossin meves.

—Almenys això sí ho entenen, senyor. Els rumors sobre el que ha succeït a Kashyyyk es propaguen amb rapidesa en les files.

—Com vaig saber que passaria.

Tarkin va assentir.

—Senyor, em preguntava si podria recórrer al... talent de Lord Vader de tant en tant, encara que només fora per augmentar així la seva reputació entre els comandants de la flota.

—Pot fer-ho. Tant Lord Vader com vostè es beneficiaran d'una associació així. Una vegada completada l'estació de combat, les seves responsabilitats seran moltes. Lord Vader li alliberarà de la necessitat de supervisar personalment tots els assumptes.

—Espero aquest dia amb impaciència, senyor.

Tarkin va tornar a inclinar el cap en reverència i l’holoimatge va desaparèixer.

Sidious estava complagut; Vader s'havia portat bé. Havia sentit el canvi en ell, fins i tot durant la breu conversa que van mantenir arran dels esdeveniments de Kashyyyk. Ara que per fi començava a sintonitzar amb el poder del Costat Fosc, era moment que iniciés el seu veritable aprenentatge. Els Jedi eren una cosa marginal per a ell. Anhelava el poder que posseïa Sidious, i creia que algun dia seria el seu igual.

 Has de començar obtenint poder sobre tu mateix, després sobre un altre, després sobre un grup, una ordre, un món, una espècie, un grup d'espècies... i finalment sobre tota la galàxia.

Sidious encara podia sentir a Darth Plagueis parlant-li.

Enveja, odi, traïció... Eren essencials per dominar al Costat Fosc, però només com a forma de distanciar-se un mateix del concepte de moralitat i aconseguir així un objectiu més elevat. Només quan Sidious va comprendre això íntegrament va poder actuar sobre aquest tema, i matar al seu Mestre mentre dormia.

A diferència de Plagueis, Sidious sabia que no havia de dormir-se.

I, el que era més important, per quan Vader fos capaç de ser un risc per al seu Mestre, aquest ja dominaria els secrets que Plagueis havia buscat durant tota una vida: el poder de la vida sobre la mort. Llavors no tindria necessitat de témer a Vader. I ja no hi hauria motiu per tenir un aprenent, llevat per honrar la tradició que Darth Bane havia ressuscitat un mil·lenni abans.

Els antics Sith havien estat uns complets idiotes creient que el poder podia ser compartit per milers d'éssers.

El poder del Costat Fosc només podia ser compartit per dos éssers: un per encarnar-lo, i un altre per anhelar-lo.

L'actual transformació de Vader significava que Sidious podia tornar a concentrar-se en els assumptes importants: dedicar-se a augmentar la seva autoritat sobre el Senat i els sistemes estel·lars satèl·lits i desarrelar i acabar amb qualsevol que pogués suposar una amenaça per a l'Imperi.

Havia portat la pau a la galàxia, i ara pensava governar-la com millor li semblés, amb mà tan fèrria i duradora com una de les pròtesis de Vader. Aixafant a qualsevol enemic que pogués sorgir. Infonent temor en tots els que pensessin a obstaculitzar-li o portar-li la contrària.

Vader seria un aprenent molt poderós, almenys fins que trobés un més adequat.

També seria una arma molt poderosa, almenys fins que disposés d'una altra més poderosa encara...

Sidious va romandre un temps allà assegut, meditant en el futur. Després va cridar a Sate Pestage perquè s'unís a ell a la sala del tron.

Havia arribat el moment que la resta de la galàxia conegués a Darth Vader.

—Ah, Bail, Breha, quina nena més preciosa —va dir la Mon Mothma mentre bressolava la Leia en els seus braços—. I quina energia té! —Va afegir un moment després, quan la Leia va treure un braç i després un altre d'entre els bolquers, va tancar les mans en petits punys i va llançar un crit que va tenir ressò a la gran sala del palau—. Ah, vols a papà i mamà, veritat, princesa Leia?

La reina Breha ja corria a alliberar la Mon Mothma d'una Leia que ara gesticulava i donava puntades.

—És el seu crit de «dóna'm de menjar» —va dir Breha—. Si em disculpa, senadora...

—Oh, és clar, Sa Majestat —va dir la Mon Mothma, posant-se dempeus. Va contemplar com Breha sortia de la sala i es va tornar cap a Bail, assegut al costat de la xemeneia de la sala—. Estic molt feliç per vosaltres dos.

—Nosaltres no podríem ser més feliços —va dir Bail.

Desitjava poder dir-li a la Mon Mothma la veritat sobre la nena que acabava de sostenir en braços, però no podia córrer aquest risc; encara no, potser mai. I menys amb «Darth Vader» al món.

Adonant-se del moment d'introspecció d’en Bail, Mon Mothma va tornar al seu seient i va assumir una expressió més seriosa.

—Espero que comprenguis per què no podia tenir aquesta conversa amb tu de la forma habitual, Bail —va dir ella—. Aquesta sala és segura?

—Clar que ho entenc. I, sí, aquí podem parlar amb llibertat.

Mon Mothma va tancar breument els ulls i va negar amb el cap.

—La majoria del Senat està desitjant acceptar que Fang Zar era sospitós de cometre actes de sedició a Coruscant, i que va venir a Alderaan per propagar sentiments antiimperials.

Bail va assentir.

—He sentit els informes. No hi ha cap veritat en ells. Va venir per salvar la vida.

—Ha comentat Palpatine el fet que li donessis asil?

—La veritat és que jo no sabia que estigués sent interrogat per Seguretat Interna, i que se li havia ordenat quedar-se a Coruscant. Quan els... agents de Palpatine m'ho van dir, vaig respondre que li concediria la immunitat diplomàtica si ell me la demanava, encara que dubto que ho hagués fet, sabent que Alderaan sofriria les conseqüències.

—Així i tot, el silenci de Palpatine és estrany. Igual confia que no revelaràs la veritat del que ha succeït aquí.

—Quelcom així —va respondre, assentint, d'acord amb ella—. Encara que podria ser-nos beneficiós a llarg termini fer-li creure que estic disposat a recolzar fins i tot les seves mentides.

La Mon Mothma va estrènyer els llavis dubitativa.

—Probablement tinguis raó. Però em preocupa la idea que transmetrà el teu silenci als nostres aliats en el Senat. Sern Prime està muntant un escàndol per aquest incident. El president electe ha amenaçat amb retirar de Coruscant a tota la delegació. Això podria proporcionar-nos l'ímpetu que necessitem.

Bail es va aixecar i va començar a passejar.

—Palpatine va voler donar un exemple amb Fang Zar. No dubtarà a donar un altre exemple amb el propi Sern Prime, si el president electe no va amb cura.

—Com va morir Zar?

—Vader.

La Mon Mothma va negar el cap en senyal d'ignorància.

—Qui és Vader? Un dels agents d'Armand Isard?

Bail va tornar a asseure's, posant els colzes en els genolls.

—Una cosa pitjor, molt pitjor. És la mà dreta de Palpatine.

L'expressió de desconcert de la Mon Mothma es va intensificar.

—Més proper què Pestage?

Bail va assentir.

—Més proper a Palpatine que qualsevol.

—Així de sobte? I com és que cap de nosaltres ha vist abans en aquest Vader?

Bail va buscar paraules que revelessin bastant sense revelar massa.

—Ell... va destacar durant la guerra. Usa un sabre làser.

Els ulls de la senadora es desorbitaren per la sorpresa.

—No, no és un Jedi —va dir Bail, abans que ella preguntés—. La seva fulla és carmesina.

—Què té a veure el color amb res?

—És un Sith. Un membre de l'antic orde al qual Dooku va jurar lleialtat.

La Mon Mothma va respirar pesadament.

—Mai he entès res d'això, el de la implicació dels Sith en la guerra.

—Només necessites saber que Vader és l'executor d’en Palpatine. És poderós fins a nivells increïbles. —Bail es va estudiar les mans—. Fang Zar no va ser la primera persona a sentir la calor de la fulla de Vader.

—Llavors Vader és un altre motiu perquè actuem mentre encara puguem —va dir la Mon Mothma amb veu enèrgica—. El pla d’en Palpatine de matar a uns pocs per infondre temor en els altres està funcionant ja. La meitat dels signants de la Petició dels DosMil estan desdient-se de les nostres demandes. Comprenc que vulguis honrar el consell que et va donar la Padmé Amidala d'esperar al moment adequat. Però, en el fons, què sabia ella? Va recolzar a Palpatine gairebé fins al final.

»Està reunint una gran armada, Bail. La meitat del pressupost es dedica a la fabricació d'aquests enormes destructors estel·lars nous. Ha encarregat més soldats clon. I això no és el pitjor. El Comitè de Finances no pot donar comptes d'algunes de les despeses. Es rumoreja que Palpatine té algun projecte secret entre mans.

Va callar per un moment, i va seguir parlant en veu més baixa.

—Pensa en el que va passar fa tres anys. De no ser per l'arma secreta que tenien preparada els Jedi, la República no hauria pogut defensar-se contra la Confederació de Dooku. Cert, Palpatine va aprofitar la situació per coronar-se Emperador, però pensa en el que està passant ara. No tenim un exèrcit d'insurgents amagat a l'espera d'atacar, i mai el tindrem si no comencem a buscar suports. La voluntat militar de Palpatine governarà per l'espasa. Farà el que desitgi, tot el que desitgi, i argumentarà que ho fa per mantenir intacte l'Imperi. No t'adones?

La pregunta va penjar en l'aire, però només per un moment.

Raymus Antilles va aparèixer en el llindar per dir:

—Senadors, hi ha una cosa que necessiten veure.

Antilles es va acostar al receptor de l’HoloNet i el va connectar.

—... en aquest moment, els detalls són escassos —deia un comentarista molt popular—, però fonts de confiança ens han comunicat que els wookiees estaven permetent a una banda de Jedi rebels que usessin Kashyyyk com a base per llançar atacs rebels contra l'Imperi. Es creu que l'acció policial va donar començament en exigir la rendició als Jedi. Els wookiees es van resistir a lliurar-los, i el resultat va ser una batalla amb desenes de milers de morts, inclosos els insurgents Jedi, i potser centenars de milers de presoners.

Bail i Mon Mothma van intercanviar mirades de sorpresa.

—A Coruscant —va continuar el comentarista—, el senador Yarua de Kashyyyk i els membres de la seva delegació van ser posats en arrest domiciliari abans que poguessin fer alguna declaració. Però en el que ara pensa tothom és en la identitat d'aquesta persona, captada per una holocàmera en una plataforma d'aterratge normalment reservada per l'Emperador.

—Vader —va dir Bail, en veure la figura negra que entrava amb un esquadró de soldats a l'edifici de l'Emperador.

—Notícies HoloNet ha sabut que és conegut en altes instàncies com Lord Vader —va dir el comentarista—. Gairebé res se sap d'ell, a part d'això i del fet que va estar al comandament de la batalla de Kashyyyk. És humà? És un clon? Un general Grievous de l'Emperador? Ningú sembla saber-ho, però tothom vol...

—Apaga-ho —li va dir Bail a Antilles.

—Kashyyyk —va repetir la Mon Mothma amb incredulitat. Es va passar les mans per la cara i va mirar a Bail—. Ja és tard. Ha donat inici una època fosca.

Bail no va respondre immediatament. En aquest silenci va arribar Breha, portant la Leia recolzada a l'espatlla, i a la preocupada ment d’en Bail van acudir pensaments per Yoda, Obi-Wan i Luke, germà de la Leia.

—Més motiu encara per mantenir l'esperança amagada —va dir en veu baixa.

El Ballarí Borratxo estava a casa, estacionat en la freda foscor, a anys llum de qualsevol sistema habitat. En estar tan lluny del Nucli Galàctic, les transmissions de l’HoloNet arribaven amb un retard de dies estàndard, de vegades de setmanes, i sempre degradades, però prou clares com perquè Starstone, Jula i tots els altres, tant Jedi com tripulants, poguessin identificar en elles els cossos de l’Iwo Kulka i Siadem Forte.

—... tots els Jedi que van participar en la batalla van morir —deia un corresponsal quan Starstone li va demanar a Filli que apagués la transmissió. Tothom havia vist els reportatges inicials, que des de llavors havien estat embellits amb exageracions i flagrants mentides.

Starstone va mirar al seu voltant, passejant la vista per Jambe, Nam, Deran Nalual i Klossi Anno, i no va poder evitar pensar que entre els cinc conformaven el que podria considerar-se l'últim Consell Jedi. Ella mateixa havia sol·licitat aquesta reunió, i era la mestra de cerimònies, sense haver superat les proves, i molt menys haver estat nomenada Mestra.

Però recordava a Shryne a Murkhana dient-li que la guerra era prova suficient per a qualsevol.

—El que vaig a dir ho va dir abans el Mestre Shryne —va començar per fi—. Ens va avisar que en reunir-nos ens convertiríem en un blanc més fàcil per a l'Imperi, i que acabaríem ficant a uns altres en els nostres problemes. No podem arriscar-nos a fomentar un altre Kashyyyk. L'Imperi haurà de buscar-se altres justificacions no relacionades amb la presència dels Jedi.

»Perquè ja no hi ha més Jedi.

»Ara tinc clar això, i mai em perdonaré el fet de no haver tingut abans el seny suficient d'adonar-me’n. Pot ser que així no hauria de considerar això de Kashyyyk com una altra forma en què s'ha depreciat el llegat dels Jedi entre els qui mai van dubtar que ens va trair Palpatine. Però si no podem ser Jedi, sí podem seguir honrant aquest llegat a la nostra manera.

Starstone va mirar a Chewbacca.

—Just abans de deixar Kashyyyk, Chewbacca va dir que creia que seria de major ajuda per al seu poble fora del seu planeta. Jo penso igual, i sé que alguns de vosaltres també penseu així.

Va respirar profund abans de continuar.

—He decidit quedar-me en el Ballarí Borratxo amb Jula, Filli, Archyr i la resta d'aquesta tripulació de bojos. —Va somriure feblement—. Chewbacca i Garrot també es quedaran per un temps. La nostra prioritat serà descobrir on s’han emportat a tants conciutadans d’en Chewbacca i, si és possible, intentar alliberar-los. Espero que quan els trobem esbrinem també per què tenia l'Imperi tant interès a envair Kashyyyk.

Es va encongir d'espatlles i va seguir parlant.

—I de pas... de pas mantindrem els ulls oberts per si surt a la llum algun altre supervivent Jedi, pel seu compte o obligat per espies imperials. No per repetir els errors comesos a Kashyyyk, sinó per posar-los fora de perill. A poc a poc, els altres contrabandistes correran la veu del que fem, i de les rutes segures que establirem, per la qual cosa pot ser que fins i tot algun Jedi vingui en la nostra cerca.

»A part d'això, lluitarem contra l'Imperi a cada oportunitat que trobem, de la forma en què puguem.

—Anem a mantenir viva la memòria del meu fill —va dir la Jula.

La cabina es va sumir per un moment en el silenci.

—Sé que això pot semblar que em passo a l'enemic —va dir Jambe Lu—, però penso ingressar en una escola de vol i intentar entrar en una de les acadèmies imperials. I, una vegada dins, causar tota la dissensió que pugui.

—Nosaltres tenim una cosa similar en ment —va dir Nam, parlant per la Klossi Anno, la Deran Nalual i ell mateix—. Entrarem en els projectes agrícoles o de construcció de l'Imperi i sabotejarem els seus plans tot el possible.

A Starstone li van brillar els ulls.

—Confio que entengueu que no pot haver-hi contacte entre nosaltres, mai més. Això és el que em resultarà més difícil. —Va llançar un profund sospir—. Crec que us he agafat afecte a tots vosaltres. Però d'una cosa estic segura: l'Imperi de Palpatine es podrirà des de dins, i acabarà apareixent algú que l’enderrocarà del tron. Només espero que tots visquem per veure aquest dia.

Va treure el sabre làser del cinturó.

—També hem d'acomiadar-nos d'això.

Va encendre la fulla per un moment, després la va retreure fins al pom i la va dipositar als seus peus, en la coberta.

—Que la Força ens acompanyi a tots —va dir, mirant-los.

—Lord Vader —va dir l'oficial artiller, assentint a manera de salutació quan Vader va passar davant el seu lloc.

—Lord Vader —va dir l'oficial de comunicacions, saludant de la mateixa manera.

—Lord Vader —va dir el capità de l’Exactor, en sec reconeixement.

Vader va seguir caminant fins al final de la passarel·la del pont, pensant: Així és com em saludaran a partir d'ara, vagi on vagi.

Es va detenir davant els miradors de proa i va escanejar els estels amb els seus ulls reconstruïts.

Tenia la responsabilitat sobretot això, o almenys custòdia conjunta. Els Jedi ja no importaven; no es diferenciava dels altres que interferirien amb el seu regne i el de Sidious. La seva missió era mantenir l'ordre perquè el Costat Fosc seguís regnant suprem.

Ànakin ja no existia; era un record tan profundament enterrat que bé podia haver-ho somiat en comptes de viscut. La Força, tal com l'entenia Ànakin, estava enterrada amb ell, i era inseparable d'ell.

Tal com Sidious li va prometre, ara estava casat amb l'Orde dels Sith, i no necessitava més company que el Revers Tenebrós de la Força. Acceptava tot el que havia fet per portar l'equilibri a la Força, en desmantellar la corrupta República i en derrocar als Jedi, i gaudia amb el seu poder. Podia tenir tot el que desitgés. Només necessitava la determinació necessària per prendre-ho, fos quin fos el cost per qui s'interposés en el seu camí.

Però...

També estava casat amb Sidious, que li lliurava precioses engrunes de tècnica Sith com si es limités a prestar-les-hi, suficients per augmentar el seu poder però no prou per fer-ho supremament poderós.

Però arribaria un dia en què serien iguals.

Va escanejar els estels, mirant a un temps futur en el qual trobaria un aprenent propi amb ell que derrocar a Darth Sidious del tron.

Això li donava una raó per viure.

—Un altre got, estranger? —Li va preguntar el cantiner a Obi-Wan Kenobi.

—Quant em costarà?

—Deu crèdits i te l’empleno.

—És el mateix que val un glop d'un dels teus licors importats.

—És el preu de romandre hidratat a Tatooine, amic. Sí o no?

Obi-Wan va assentir.

—Omple’l.

L'aigua recollida per l'únic vaporitzador d'humitat de la cantina era una mica tèrbola i tenia un gust metàl·lic, però era de major qualitat que la recollida per Obi-Wan amb el seu propi vaporitzador. Si volia sobreviure al casot que hi havia trobat, hauria de reparar el seu o aconseguir un de nou dels traficants jawes que passaven amb regularitat per la zona que ara anomenava casa seva.

De no ser per l'amabilitat d'aquestes criatures vestides de marró que li havien recollit, encara estaria camí d’Anchorhead, en comptes d'estar ja a la ciutat, assegut a l'escassa ombra de la terrassa de la cantina bevent aigua. Anchorhead era un poble assotat pel vent, situat al costat del mar de dunes occidental de Tatooine i conformat per poc més que un grup de tendes freqüentades pels grangers d'humitat que componien la comunitat salina del Gran Chott, o pels mercaders que viatjaven entre Mos Eisley i Wayfar, en el sud. Anchorhead tenia una petita població resident, una dotzena de tendes i dues petites cantines. Però era coneguda sobretot pel generador d'energia situat en la vora del poble.

L'estació Tosche, anomenada així pel seu amo, proporcionava energia a les granges d'humitat i feia les vegades de recarregador de lliscants i altres vehicles a repulsió dels grangers. També tenia un repetidor d’hiperona que, quan funcionava, rebia transmissions de l’HoloNet redireccionades de Naboo, Ròdia i, de vegades, Nal Hutta, dins de l'Espai Hutt.

Avui treballava Tosche, i el grapat de clients vespertins que hi havia en El Viatger Cansat estava posant-se al dia en les notícies i els resultats esportius de diverses setmanes estàndard abans. Obi-Wan, conegut a la zona com Ben, acabava de prendre possessió d'una casa abandonada en un penya-segat dels Erms de Jundland. De tant en tant mirava la transmissió de l’HoloNet, però el seu principal interès estava en una tenda de provisions situada enfront de la cantina.

En els mesos des de la seva arribada a Tatooine, li havia crescut el pèl i la barba, i tenia brunes la cara i les mans. Ningú li hauria pres per un antic Jedi, vestit com anava amb botes toves, túnica llarga i la caputxa tirada, molt menys per un Mestre que una vegada es va asseure en el Summe Consell. De totes maneres, Tatooine no era un món on es fessin moltes preguntes. Els residents es feien preguntes entre si, i tafanejaven i teoritzaven, però rares vegades preguntaven pel motiu que portava als estrangers al remot Tatooine. Aquesta etiqueta de frontera, unida al fet que aquest món estava sobretot sota la fèrula hutt, seguia convertint a Tatooine en un refugi per a criminals, contrabandistes i facinerosos dels sistemes estel·lars de tota la galàxia.

Molts dels ciutadans locals estaven descobrint ara que l'antiga república era ara un imperi, i a la majoria no li importava que fos una cosa o una altra. Tatooine estava a la frontera, i els mons fronterers eren gairebé invisibles per a la distant Coruscant.

Mesos abans, quan Ànakin i ell buscaven pistes que els portessin fins a Darth Sidious, Obi-Wan li va dir a Ànakin que se li ocorrien llocs pitjors que Tatooine per viure, i seguia pensant així. Havia acceptat sense problemes la ubiqua sorra que tant molestava a Ànakin. I el doble fosquejar dels cels de Tatooine mai deixava de ser un gran espectacle per a la vista.

I li agradava l'aïllament.

Sobretot perquè al final Ànakin havia estat subvertit per Palpatine i havia arribat fins i tot a servir al nou Emperador per un breu espai de temps.

Donat tot el que havia succeït des de llavors, l'única imatge que sabia que mai abandonaria la seva ment era la de l’Ànakin —o Darth Vader, segons li havia batejat Sidious— agenollat, mostrant la seva lleialtat al Senyor Fosc, després de realitzar la matança del Temple Jedi. I d'haver-hi una segona imatge, aquesta seria la de l’Ànakin cremant en la riba d'un dels rius de lava de Mustafar, maleint-li.

Va fer mal deixant-lo perquè morís allà? Podria haver-se redimit, com la Padmé va creure fins al final? Eren preguntes que li turmentaven i li feien mal més profundament del que havia cregut possible.

I ara, diversos mesos després, estava a Tatooine, món natal de l’Ànakin, cuidant d’en Luke, fill de l’Ànakin.

La raó per viure d’Obi-Wan.

Cuidant-lo des de lluny, és clar. Avui estava més prop del nen del que ho havia estat en setmanes. Luke estava a l'altre costat del carrer, en el peto que Beru portava davant mentre comprava sucre i llet blava. Ni ella ni el seu marit Owen eren conscients de la presència d’Obi-Wan en la terrassa de la cantina, de la seva mirada vigilant.

Quan Obi-Wan es va portar el got d'aigua a la boca, i li va fer un xarrup, un informe de l’HoloNet va atreure la seva atenció i es va tornar cap a la pantalla de la cantina, al mateix temps que un torrent d'estàtica interrompia la connexió.

—Què estaven dient? —li va preguntar Obi-Wan a un humà assegut a dues taules de distància.

—Han matat a una banda de Jedi a Kashyyyk —va dir l'home, vestit amb un mico com els que portaven els estibadores de l’espaiport de Mos Eisley.

El reporter de l’HoloNet havia de referir-se als Jedi que van estar amb Yoda a Kashyyyk...

No, es va adonar Obi-Wan quan es va reprendre la connexió. El reporter parlava d'esdeveniments més recents! De Jedi que van sobreviure a l'Ordre Seixanta-sis i havien estat descoberts a Kashyyyk!

Va seguir escoltant, mentre sentia un fred gèlid en l'ànima.

L'Imperi els havia acusat de rebel·lió... Milers de wookiees havien mort; centenars de milers havien estat empresonats...

Obi-Wan va tancar els ulls defallit. Yoda i ell havien recalibrat el radiofar del Temple perquè els Jedi supervivents s'allunyessin de Coruscant. En què estaven pensant els que havien estat descoberts a Kashyyyk per reunir-se així i cridar tant l'atenció en comptes de desaparèixer com se'ls havia ordenat? És que van creure poder reunir forces suficients per atacar a Palpatine?

Doncs és clar, es va adonar Obi-Wan.

No sabien que Palpatine havia manipulat la guerra, que hi havia un Sith en el tron, que, igual que tothom, els Jedi no havien sabut veure una veritat que va haver de ser-los evident molts anys abans: que mai va valer la pena lluitar per la República.

Els ideals de la democràcia havien estat calcigats per Palpatine. Els Jedi havien realitzat missions de dubtós mèrit per a molts cancellers suprems, però sempre per salvaguardar la pau i la justícia. No havien sabut veure que el Senat, Coruscant i els ciutadans d'incomptables mons i sistemes estel·lars s'havien afartat del vell sistema i havien deixat morir la democràcia. I els Jedi no tenien lloc en una galàxia on l'objectiu era el control absolut des del cim i on la fi justificava els mitjans.

Aquesta havia estat la venjança final dels Sith.

Quan Obi-Wan va alçar la mirada, la intermitent emissió de l’HoloNet va mostrar una imatge d'algú vestit amb el que semblava un vestit negre de cap a peus. L'emmascarat soldat imperial era humà o humanoide, ja que no van esmentar l'espècie, i semblava haver tingut un paper important en la recerca i l'execució dels Jedi «insurrectes», i en la captura dels wookiees confederats.

L'esclat d'estàtica que va acompanyar a l'esment de la identitat de la figura podria ser cosa de la ment d’Obi-Wan. Si encara estava gelat per l'anterior anunci sobre els Jedi, aquesta vegada es va trobar paralitzat per un temor sobtat.

No podia haver sentit el que creia haver sentit!

Es va tornar cap al treballador de l’espaiport.

—Què ha dit? Qui és aquest?

—Lord Vader —va dir l'home, sense apartar la mirada del got de brandi.

Obi-Wan va negar amb el cap.

—No, això no és possible!

—No vas preguntar si ho creia possible, home de les sorres. Em vas preguntar què havia dit.

Obi-Wan es va aixecar atordit, enderrocant la taula.

—Ei, pren-t'ho amb calma, amic —va dir l'home, aixecant-se també.

—Vader —va mussitar Obi-Wan—. Vader està viu.

Els altres clients de la cantina es van tornar per mirar-lo.

—Controla't una mica —li va dir entre dents l'home a Obi-Wan. Va cridar al cantiner—. Posa-li un glop... un de debò.

L'home va posar la taula dreta i va empènyer a Obi-Wan de tornada a la seva cadira, asseient-se al seu torn en el seient contigu.

El cantiner va portar la beguda i la va posar davant d’Obi-Wan.

—Ja està bé?

—Està bé —va dir l'home de Mos Eisley—. Veritat que sí, amic?

—Serà una insolació —va dir Obi-Wan, assentint.

El cantiner va semblar satisfet.

—Et portaré més aigua.

El nou amic d’Obi-Wan va esperar al fet que estiguessin sols per dir:

—De debò estàs bé?

Obi-Wan va tornar a assentir.

—De debò.

L'home va adoptar un to conspirador.

—Si vols seguir estant bé, més et val parlar en veu baixa d'aquest Vader, entesos? I procura no fer preguntes sobre ell. Ni tan sols en aquest lloc oblidat per la Força.

Obi-Wan el va estudiar per un moment.

—Què saps d'ell?

—Només que tinc un amic, un mercader de fustes fines, que estava a Kashyyyk quan els imperials van llançar un atac contra una ciutat anomenada Kachirho. Suposo que va tenir sort de sortir d'allà amb la seva nau. Però diu que va veure a aquest tal Vader matant a wookiees com si fossin joguines de peluix, i lluitant amb sabres làser amb aquests Jedi que estaven al planeta. —Mirà furtivament per tota la cantina—. Aquest Vader va passar a foc tot Kashyyyk, amic. I segons el meu amic, passaran anys perquè un wroshyr torni a tenir la seva grandària de sempre.

—I els wookiees? —va dir Obi-Wan.

El foraster es va encongir d'espatlles amb tristesa.

—Qui sap? —va reposar, posant uns crèdits en la taula i aixecant-se—. Cuida't. Aquestes planes desèrtiques no són tan remotes com creus.

Quan va arribar l'aigua, Obi-Wan la va beure d'un glop, es va tirar a l'espatlla la bossa i va canviar la fresca ombra de la terrassa per la dura llum del carrer principal d’Anchorhead. Es movia en una estupor que tenia poc que veure amb la llum o la calor.

Per impossible que semblés, Ànakin havia sobreviscut a Mustafar i seguia conservant el títol Sith de Darth Vader. Com podia haver estat tan imprudent de portar al Luke precisament aquí? Al món natal de l’Ànakin, on estava la tomba de la seva mare, la llar dels seus únics parents...

Obi-Wan va aferrar el sabre làser que portava sota la túnica.

Hauria empès a l’Ànakin més encara cap al Costat Fosc en abandonar-lo a Mustafar?

Podria tornar a enfrontar-se amb l’Ànakin?

Podria matar-lo aquesta vegada?

Va seguir a Owen i Beru des de l'altre costat del carrer, mentre s'aprovisionaven de tenda en tenda. Hauria de prevenir-los contra Vader? Hauria d’emportar-se al Luke del seu costat i ocultar-lo en un lloc encara més remot de la Vora Exterior?

La seva por va començar a augmentar. Les seves esperances, i les de Yoda, per al futur es desintegraven, tal com l’Escollit havia desintegrat les esperances Jedi de portar l'equilibri a la Força...

Obi-Wan.

Es va parar en sec. Era una veu que feia anys que no sentia, parlant-li no a través de les seves oïdes, sinó directament en els seus pensaments.

—Qui-Gon! —va dir—. Mestre!

En adonar-se que la gent del carrer acabaria considerant-lo un boig si el veien parlant sol, es va ficar en un carreró estret entre dues tendes.

—Mestre, és Darth Vader Ànakin? —va preguntar al cap d'un moment.

Sí, encara que l’Ànakin que tu i jo coneixem està empresonat pel Costat Fosc.

—Em vaig equivocar en deixar-lo a Mustafar. Hauria d’haver-me assegurat que estava mort.

La Força decidirà quin és el futur de l’Ànakin. Obi-Wan, Luke no ha de saber que Vader és el seu pare abans que arribi el moment adequat.

—Haig de prendre mesures per amagar al Luke?

L'essència de l’Ànakin que resideix en Vader considera a Tatooine la font de gairebé tot el que li causa dolor. Vader mai tornarà a Tatooine, encara que només sigui per temor a despertar a l’Ànakin.

Obi-Wan va respirar alleujat.

—Llavors les meves obligacions no han canviat. Però, pel que em va dir Yoda, sé que encara em queda molt per aprendre, Mestre.

Sempre vas ser així, Obi-Wan.

La veu d’en Qui-Gon es va apagar, i les pors d’Obi-Wan van començar a esvair-se, substituïts per renovades esperances.

En tornar a l'enlluernadora llum dels sols bessons de Tatooine, va entrellucar a Owen, Beru i Luke, i els va vigilar en silenci durant el que quedava de dia.

FI