Els Senyors de la Guerra de Balmorra (i XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Cradossk el trandoshà, líder del Gremi de Caça-recompenses, estava assegut darrere del seu escriptori en les casernes generals del gremi i polint les seves espases quan un servent va entrar i va dir:

‒Hi ha un tal Jango Fett que vol veure’l, senyor.

‒Jango? ‒va dir Cradossk, gairebé caient de la seva cadira‒. On està?

‒La seva nau acaba de tocar terra a la Plataforma E.

Cradossk va córrer al costat del servent, va entrar en un ascensor, i va anar directament a la Plataforma E. L'Esclau I descansava a la plataforma d'aterratge, i Jango era al fons de la rampa de la seva nau. Al costat d’en Jango, hi havia dues figures una al costat de l'altra. Les dues figures estaven encadenades i portaven manilles atordidores al voltant de canells i turmells, i ambdós estaven inconscients.

Cradossk va riure entre dents veient la parella lligada, després va mirar a Jango Fett i va dir:

‒Benvingut a Trandosha, Jango. Estava començant a preguntar-me què havia estat de Bossk i Skorr. Imagina el meu plaer en veure que me'ls has portat de tornada a casa, i tan ben embolicats.

‒Els vull lluny de les meves esquenes, Cradossk, ‒va dir Jango‒. I a tu també.

Cradossk va sacsejar el cap.

‒No sé per què, Jango, però em temo que realment m'has interpretat malament. No vull que pensis que estic darrere de la teva esquena. Només et vull al meu costat, això és tot. Tu i jo, treballant junts, seria el millor. Qui sap? Podríem fins i tot convertir-nos en amics.

‒Mai funcionaria, ‒va dir Jango.

‒Per què no funcionaria? ‒va dir Cradossk. Ell va assenyalar a Bossk, que estava roncant amb regularitat, i va dir‒: Vens a la meva porta amb les meves pròpies escates i sang, el meu únic fill, lligat més fermament que un ocell en un ast. Estic enfadat amb tu? No! Vull venjança? No! I saps per què? Perquè t'admiro, Jango. Aquí està, ja ho he dit. M'agrada el teu estil. Però siguem sincers: L'estil només dura mentre les cames aguantin. Ara, no sé quina edat tens sota aquest casc, però deixa’m dir-te, m'estic tornant vell, i les meves cames estan començant a fer-me mal. El que estic intentant dir és, un paio com tu hauria d'estar pensant en el seu futur.

‒El meu futur és cosa meva.

‒Però què hi ha amb el teu fill, Jango? ‒va dir Cradossk. Quan Jango no va respondre Cradossk va continuar‒: Vinga, Jango. Tinc una bona i forta olor d'aquest noi que era amb tu a Esseles, i sé que és el teu fill. Així que, què hi ha sobre el seu futur? Ara, i juro que no dic això com una amenaça, però de debò... i si et passés alguna cosa? Bé, si fossis un membre del Gremi de Caça-recompenses, el futur del teu fill estaria assegurat.

Jango va inclinar el seu casc lleugerament en direcció a Bossk i va dir:

‒Tan assegurat com el futur del teu fill?

La cara d’en Cradossk es va posar de vermella a un taronja apagat, però es va recuperar i va dir:

‒Aquí m'has enxampat. Ho he provat tot amb Bossk, però segueix desgraciant-me. Ei, hi ha una proposta per a tu. Què em dius, en nom de mantenir la pau, si t’emportes a Bossk com, diguem, un aprenent?

Jango va mirar a Bossk, després va tornar a mirar a Cradossk i va dir:

‒Està bé. Ho faré.

Cradossk no podia creure el que sentia.

‒De veritat?

‒Amb una condició, ‒va dir Jango‒. Mentre Bossk està amb mi, el meu fill es queda amb tu.

‒Accepto! ‒va dir Cradossk‒. Veus, podem portar-nos bé!

‒Portaré ara al meu fill, ‒va dir Jango‒. Està a la nau.

Cradossk va esperar al costat d’en Bossk i Skorr mentre Jango ascendia per la rampa d'aterratge de l'Esclau I. Un minut més tard, Jango va aparèixer sobre la rampa d'aterratge amb un carro elevador repulsor que surava a mig metre sobre la rampa. El carro portava una gran caixa de plastoide que semblava un taüt.

Jango va empènyer el carro fins al fons de la rampa. Cradossk va mirar la caixa, que tenia una finestra transparent sobre un extrem. A través de la finestra, Cradossk va veure el que semblava el cos del fill d’en Jango. El noi no es movia.

La mandíbula d’en Cradossk es va obrir per complet. Diversos segons més tard, va dir:

‒Està mort?

Jango va assentir.

Cradossk va preguntar:

‒Com?

‒A Esseles, ‒va dir Jango‒. Li vaig dir que es quedés a la nau. No ho va fer. Va desobeir les meves ordres.

Els ulls d’en Cradossk es van obrir com plats.

‒Vols dir... Tu? Tu li vas fer això?

‒Sabia que no havia de desobeir. Ara, digues-me Cradossk. Encara vols que aculli a Bossk com a aprenent?

‒Jo... ‒Cradossk va sacsejar el cap‒. Ho pensaré.

‒Segur que sí, ‒va dir Jango, llavors es va girar i va començar a caminar per la rampa.

‒Espera! ‒va dir Cradossk‒. El taüt!

‒Queda-te’l, ‒va dir Jango sense mirar enrere.

Però quan Jango va tornar a la cabina de comandaments de l’Esclau I i es va preparar per enlairar-se, si va mirar a través de la finestra de la cabina de comandaments per a fer-li un últim cop d'ull a Cradossk. El trandoshà encara estava mirant al cos dins el taüt. Cradossk no tenia ni idea que el que estava mirant no era més que una construcció genètica especialment creada, una rèplica del jove Boba que havia estat especialment creada per Jango pels clonadors kaminoans amb l'únic propòsit d'enganyar a Cradossk. Jango podia dir per la mirada a la cara d’en Cradossk que l'estratagema havia funcionat. Cradossk creia que el seu fill era mort, i mentre Cradossk cregués això, Boba estaria fora de perill del Gremi de Caça-recompenses.

Jango es va enlairar des de la plataforma, i Trandosha va quedar ben darrere d'ell. Va programar l'ordinador de navegació cap a Kamino, i després va virar pel portal de l'hiperespai que el portaria a casa, però llavors ho va reconsiderar. Va pensar: Potser hauria de parar en algun lloc primer i portar-li un regal a Boba. No és això el que faria un bon pare?

FI