La canviaformes colpeja (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

El Senador Rodd estava arraulit dins d'una de les gàbies de presoners de l'Esclau I, preguntant-se quan temps més tindria de vida. Una hora? Un dia? Un minut? Va agafar alè profundament, va tancar els ulls, i va desitjar no tornar a veure mai al caça-recompenses emmascarat que li havia capturat.

Rodd va escoltar passos aproximar-se i va encongir els seus ulls tancant-los encara més. Vés-te’n, va pensar. Vés-te’n, vés-te’n, vés-te’n...

–Senador! –Grallà la veu d'una dona–. Senador Rodd!

Rodd va obrir un ull, i després l'altre. Per a la seva sorpresa, va veure una dona amb pèl negre curt i una pell extremadament pàl·lida. Era Hurlo Holowan, dreta fora de la seva gàbia, sostenint un joc de claus. Rodd va panteixar:

–Holowan?

–He matat al caça-recompenses, –va dir Holowan–. Vaig a treure't d'aquí.

La mandíbula d’en Rodd es va desencaixar.

–Li has matat?

–Bé, un dels meus droides ho va fer. Ara seu i deixa’m obrir aquesta cosa!

La ment d’en Rodd estava accelerada.

–Hi havia un noi que li estava ajudant!

–Sí, aquest el vaig matar jo mateixa. Stang! Què li passa a aquestes claus?!

Rodd es va adonar que passava alguna cosa amb la veu de la Holowan. No sonava molt com ella mateixa. Llavors es va adonar de la bena adhesiva que estava col·locada en la seva gola. Rodd va dir:

–El teu coll?

–El caça-recompenses me l’ha ferit, –va dir Holowan mentre treballava amb les claus–. Va dir que si no li deia tot el que volia saber, em mataria. Bé, l'hi vaig demostrar que no!

–Vaig pensar que anàveu a anar a Kuat després que em deixéssiu a Esseles, –va dir Rodd–. Estem... estem encara a Esseles? No vaig escoltar enlairar a aquesta nau.

–Les autoritats estaven esperant-nos a mi i a Groodo a Kuat, així que vam tornar aquí a per tu. –Holowan va treballar amb una altra clau.

–Autoritats? –va panteixar Rodd–. Però el teu pare és un patriarca d'una casa mercant de Kuat. Hauries d'haver estat ben protegida.

–Aquí! –va dir Holowan, mentre lliscava una clau al tancament–. Ho tinc!

Per a horror d’en Rodd, hi va haver un so de foc blàster, i Holowan va xocar contra la gàbia, després va caure a terra. El fum s'alçava des d'un forat calcinat a l'esquena de la seva túnica. Rodd va mirar cap a l'entrada i va veure el caça-recompenses emmascarat, que estava sostenint una pistola blàster.

Rodd va cridar:

–No ets real! Estàs mort! Mort! Ella et va matar!

–Ara estem en pau, –va dir Jango. Mentre Rodd continuava protestant, Jango va alçar a la dona de pèl fosc amb la pell extremadament pàl·lida del sòl, la va portar fora del celler de presoners i va tancar la porta darrere seu.

***

Encara en els braços d’en Jango, els músculs facials de la dona van canviar, i el seu pèl es va aclarir fins a un bronze vermellós. Llavors Zam Wesell va preguntar:

–Creus que algun dia podries arribar a disparar-me realment?

–Només si he de fer-ho, –va dir Jango, mentre la col·locava al terra gentilment.

–Quines coses més dolces dius, –va dir Zam. Ella es va treure la túnica i després es va treure l'armilla d'armadura que Jango li havia prestat. Mentre es treia la bena de la gola, va dir–. Està bé, així que ara saps que Holowan està a Kuat, i que està protegida perquè és la filla d'algun paio ric. Estàs preparat per la Holowan.

Jango es va treure el casc i va dir:

–No del tot. Donada la situació amb Cradossk, vull portar a Boba de tornada a Kamino, on estarà fora de perill. Però no vull perdre la Holowan tampoc.

–Sembla que necessites ajuda, –va dir la Zam.

–No ajuda, –va dir Jango–. Assistència. Vull contractar-te perquè capturis la Holowan per mi. No serà fàcil. Cradossk va donar a entendre que algú l'havia contractat per caçar a Rodd, Holowan i Groodo també. Però, Cradossk sembla menys interessat en la recompensa que en fer que m'uneixi al Gremi de Caça-recompenses.

–Jo m'encarregaré d’en Cradossk, si he de fer-ho, –va dir Zam.

–Holowan probablement tingui droides guàrdia, possiblement Menjanavalles, –va dir Jango.

–Menjanavalles? –va repetir la Zam–. Com el que gairebé et mata a Balmorra?

–No estava preparat aquella vegada, –va dir Jango–. La drassana orbital de naus estel·lars i la fortalesa d’en Groodo estaven protegits per Menjanavalles. Però em vaig encarregar d'ells. Realment no són invencibles.

–Si aquest és el cas, per què no torno jo a Boba a Kamino, i tu vas a Kuat?

–Perquè hi ha alguna cosa més que he de fer a Kamino. Si lliures la Holowan viva, et pagaré cent mil crèdits.

Zam va alçar les celles.

–Cent mil crèdits de la República?

–Correcte, –va dir Jango–. Aquest és el preu que vaig acceptar. Tu lliures la Holowan, i els diners són teus. D'acord?

–Per cent mil crèdits de la República, –va dir Zam–. Portaré la Holowan a qualsevol lloc que vulguis.

Jango i Zam van decidir un punt de trobada en l'òrbita de Commenor, un planeta que estava a un salt curt d’hiperespai de Kuat. Després que la Zam abandonés l’Esclau I, Jango va anar a la seva consola de comunicació i va accedir a una transmissió encriptada de l'HoloNet al planeta Geonosis. Menys d'un minut després, la imatge hologràfica d’en Tyranus va aparèixer sobre el projector de l'holocomunicador d’en Jango.

–Informe del progrés? –va preguntar Tyranus.

Jango no va malgastar paraules.

–Tinc al Senador Rodd, però hi ha hagut problemes inesperats. Requereixo de cent mil crèdits per avançat per al lliurament.

–Ja que ja tens al Senador, això sembla estar en ordre, –va dir Tyranus–. Els crèdits seran transferits al teu compte immediatament. Algun altre problema?

–El líder del Gremi de Caça-recompenses va ser també contractat per caçar a Rodd, Holowan i Groodo.

–Aquest és un desenvolupament desafortunat, –va dir Tyranus amb un petit arrufar de celles–. Va ser contractat per capturar, o matar el trio?

–No ho va dir.

Tyranus va contestar:

–Sabré qui l'ha contractat, després m'asseguraré que es lliuri la recompensa. Alguna cosa més?

–Això és tot per ara.

Tyranus va tallar la connexió, i el seu holograma es va esvair. Jango no tenia ni idea de com Tyranus aconseguiria els seus objectius, però havia de confiar que Tyranus faria que es fessin les coses, pel simple motiu que Tyranus era extremadament capaç de fer que les coses es fessin.

Jango va abandonar la consola de comunicacions i va anar a la cambra d’en Boba. Els ulls d’en Boba estaven tancats, però Jango podia dir que el seu fill no estava dormint. Jango va sacsejar l'espatlla d’en Boba, i Boba va obrir els ulls. Jango va dir-li:

–Hora de marxar. Et portaré de tornada a Kamino. Vols portar-nos volant fora d'aquest espaiport?

–Sí, senyor, –va contestar Boba. Ell va grimpar baixant de la seva llitera i va dir–, sento haver-te decebut, pare.

–No m'has decebut, Boba. No a Fondor, quan vas col·locar el rastrejador a la nau estel·lar del Senador Rodd. I no avui, quan t'has enfrontat al líder del Gremi de Caça-recompenses. Però tots dos hem après que no estàs preparat per a aquesta línia de treball, i jo he après que no estic disposat a arriscar la teva vida. Però tu... probablement estiguis a punt prou aviat. I quan ho siguis, prendrem la galàxia junts.

–Gràcies, pare, –va dir Boba–. Et faré sentir orgullós. T’ho prometo.

Jango i Boba es van acomodar en els seus seients a la cabina de comandaments, llavors es van llançar lluny d’Esseles. Al celler de presoners de l'Esclau I, el Senador Rodd va sentir com la nau s'enlairava i es va preguntar si el seu malson acabaria algun dia.

Següent