Crepuscle Jedi (XXVIII)

Anterior

28

El teixidor estava dissenyat per al transport interurbà ràpid, amb una rodada més petita i més maniobrabilitat que un lliscant o un trineu. Tenia una velocitat màxima de seixanta-cinc quilòmetres per hora aproximadament, i un petit camp repulsor "parabrisa" per protegir al pilot. Normalment els carrers estaven massa plens perquè un teixidor fora a tota velocitat, però aquesta era un àrea industrial, i estava deserta. Jax i I-5 van passar volant per una via estreta, el camp negatiu dels repulsors va dispersar restes de paper i altres escombraries.

Un moment després dos CPAs van girar la cantonada perseguint-los. Tenien forma de disc, amb una bombolla de transpariacer al mig que allotjava al pilot droide, normalment, com en aquest cas, un droide policia 501-Z. L'equador del disc podia rotar ràpidament, canviant diverses armes en la part davantera per disparar, inclosos projectors làser, rajos de partícules, granades atordidores i adhesives, llança-projectils, xarxes elèctriques, i altres armes tant letals com no-letals. Tan aviat com van girar la cantonada, els CPAs van començar a disparar els seus T-21s per a tasques pesades contra el teixidor.

Tant Jax com I-5 es van sorprendre quan els grans feixos d'energia van passar pel seu costat, massa a prop com per sentir-se còmodes.

—Vaig pensar que havies dit que Vader et volia viu —va dir l’androide.

—Vaig dir probablement —Jax va canviar el seu pes de lloc, evitant pels pèls una altra bola d'energia que gairebé els encerta—. Tal vegada aquests tipus no van llegir la nota. —Va sentir a l’androide murmurant:

—Ara mateix sembla més un viu o mort.

Jax va seguir esquivant i maniobrant. Fins i tot amb la Força per ajudar-li a anticipar els trets, no era fàcil evitar rajos de partícules carregades.

—Són molt més ràpids que nosaltres —va dir I-5 en veu alta per sobre del vent que formaven al seu pas—. No podem deixar-los enrere, però tal vegada puguem despistar-los.

—Què creus que estic fent?

Un altre raig de partícules va estar a punt de donar-los per escassos centímetres i va obrir un forat en un tanc proper.

—Si la resposta en aquesta pregunta és qualsevol cosa a part d'Intentar matar-nos, llavors tal vegada seria millor que pilotés jo —va dir I-5.

Jax va sospesar els pros i els contres de tirar a l’androide del teixidor.

—Si creus que pots fer-ho millor, llavors canviem de lloc. Si no és així, calla...

—Tens en ment alguna estratègia en particular?

Jax va deixar caure el teixidor diversos centímetres mentre passaven com un raig per sota d'un arc del ferrocret. Va sentir l'aspra part inferior fregar el seu pèl.

—A part de lliurar-te a ells?

—Assumiré que no, llavors.

Van envoltar les restes ennegrides d'una nau terrestre. Jax es va desviar bruscament cap a l'esquerra just quan un làser travessava el punt on la seva trajectòria els hauria portat, i després a la dreta de nou per evitar una col·lisió amb l'estructura de suport d'un tallanúvols. Els carrers eren estrets i sinuosos per allà, i les gegantesques estructures que suportaven els edificis sovint ocupaven el carrer, fent que el seu vol a tota velocitat fos encara més difícil de dirigir. Els tallanúvols del Sector de Yaam podien no ser tan alts com les torres celestials de les regions equatorials, però eren prou alts com per requerir fonaments massissos de ferrocret, amb gegantesques ancores de duracer incrustades centenars de metres en el llit de roca. Jax sabia que era només qüestió de temps abans que xoquessin contra un edifici o amb algun altre obstacle, o fossin crivellats per un dels CPAs. Havia dormit poc en els últims tres dies, i si bé un Jedi podia fotre mà de la Força per obtenir vigor i energia més enllà de les capacitats de la majoria d'éssers, ell no es trobava al seu millor moment.

—Està bé, droide —va cridar mentre un feix d'energia procedent de la unitat més propera els passava fregant i destruïa un anunciesfera flotant—. Quin és el teu pla?

I-5 l'hi va explicar ràpidament mentre zigzaguejaven pel serpentejant carrer, que per llavors s'havia convertit en poc més que un carreró. Els dos CPAs s'havien col·locat per força en fila índia, però no havien abandonat la persecució.

El pes de les pròpies torres sovint requeria gegantesques abraçadores estructurals d'estabilització, contraforts, i columnes de suport. En els sectors planetaris més antics, com el de Yaam, aquests reforços sovint havien estat afegits segles després de la seva construcció, i en alguns casos no hi havia hagut espai per construir els elements necessaris. En aquestes situacions, s'empraven camps tractors i de pressió.

Els camps, segons I-5, eren massa difusos per afectar als éssers orgànics o a les unitats mecàniques més petites, com els droides i teixidors. Els vehicles més grans, no obstant això, corrien el perill de posar els seus repulsors fora de freqüència, i per tant evitaven aquests sectors normalment.

—Com sabem que els Zetes que piloten aquestes unitats no saben de la ressonància de freqüència?

—No ho sabem.

—Brillant. Com sabem que els CPAs són prou grans com per ser afectats?

—No ho sabem. No obstant això, la despesa energètica dels repulsors d'un CPA és aproximadament de vuit-cents joules per segon, i el factor de tolerància d'un camp de pressió estàndard és...

—Espera —va dir Jax mentre girava bruscament i es dirigia cap a un gran tallanúvols. En una paret, brut amb segles de greix i sutge però encara llegible parcialment, es trobava el retol d'advertiment que significava que hi havia un camp de pressió funcionant—. Som a punt de provar la teva teoria.

Jax va dirigir el teixidor cap a l'ombra de l'edifici, frenant fins a detenir-se en la foscor del que havia de ser el mig del camp. Podia sentir un lleu pessigolleig en la pell, i el pèl estarrufat, en resposta a una càrrega electrostàtica. Esperava que l’androide sabés del que parlava.

Com havia esperat, el Zeta de la unitat davantera va mossegar l'ham i va continuar la persecució. Tan aviat com va entrar en el camp, va començar a tentinejar. Jax podia veure al pilot Zeta lluitant amb els controls, intentant compensar-los, però no va servir de res. El disc volador va perdre el control, es va posar de cap per avall, i va xocar contra un dels suports de ferrocret, esclatant en una esfera de flames.

—Un de menys —va dir Jax—. Vegem si el seu col·lega és tan estúpid com ell.

No ho va ser. El segon CPA va frenar abans d'entrar en el camp de pressió, llavors va fer un gir de noranta graus i va desaparèixer en el fosc laberint d'edificis, instal·lacions d'emmagatzematge, estacions de processament, i altres estructures.

—Rajos! A on ha anat?

—No detecto cap sortida d'energia a l'àrea local —va dir I-5.

—Bé —Jax va reactivar el teixidor—. Sortim d'aquí —va allunyar ràpidament el teixidor del tallanúvols i es va internar en un carrer lateral, només per trobar-se’l bloquejat per un altre gegantesc puntal de suport. —Carrer sense sortida —va dir Jax. Va fer girar el teixidor...

I va veure que el segon CPA els estava esperant.

Den es va encorbar sobre la columna de direcció del teixidor, girant l’agafador dret del manillar, que era l'accelerador, tan fort com podia. El maleït aparell no podria deixar enrere el tricicle d'un nen humà, molt menys un CPA. Definitivament, aquesta no havia estat una de les millors idees d'I-5, es va dir a si mateix.

Si hagués tractat d'escapar pel seu compte, fa temps que seria una massa ennegrida. Afortunadament tenia una Jedi com a copilot. Laranth Tarak estava darrere d'ell en el teixidor, esquena amb esquena, disparant serenament mentre Den, el seu cor, estómac, i altres òrgans lluitant per fer-se un buit en la seva gola, els mantenia en marxa i recorrent carrers a l'atzar, sense importar que per a llavors estiguessin completament perduts, sense importar que estiguessin separats de Jax Pavan i I-5, concentrant-se només en una cosa: escapar de les unitats policials.

Va desviar el teixidor, esquivant un petit cràter, llavors es va desviar de nou per esquivar un transport de càrrega que creuava una intersecció. Durant tot el temps no va deixar de sentir rajos de partícules, làsers, llança-projectils, i qui sap que més per darrere d'ell. Però res podia sobrepassar a la Jedi twi'lek. L'habilitat de la Laranth amb els desintegradors bessons era increïble; si bé en Den sabia que la Força estava ajudant-la, el que ella feia semblava completament impossible. Estava disparant-li realment als projectils i als rajos de partícules en l'aire, desviant-los a la meitat del tret. Li havia vist fer-ho, tant arriscant una mirada o dues sobre la seva espatlla com en el reflex de les finestres mentre havien passat volant enfront d'algunes tendes.

Al principi no s’ho podia creure. Ara, després d'alguns minuts, començava a sentir que tal vegada podien tenir una oportunitat. Increïble com era, ella no deixava que se'ls acostés ni una bala, raig, o explosió. Den es va adonar que, si ella era tan extraordinàriament bona, acabaria aconseguint un parell de bons trets directes als propis CPAs, i llavors es lliurarien del problema.

—Tenim problemes —va cridar ella sobre la seva espatlla—. Estic quedant-me sense gas en tots dos desintegradors. Serà millor que pensis en alguna cosa ràpid.

Quan aprendré que tenir esperances és el pitjor que es pot fer en una situació de vida o mort?

—Agafa’t! —va cridar i es va inclinar cap a la dreta, obligant al teixidor a fer un gir brusc.

—Cap a on anem?

—Tu segueix disparant! —va cridar ell.

—Tinc suficient suc per a altres trenta segons!

Perfecte, va pensar ell. Perquè en altres deu serem lliures o estarem morts.

Ell sabia que, com estava mirant cap enrere, Laranth no podria veure el que planejava fins que ja ho hagués fet. La qual cosa era bo, perquè intentar pilotar un teixidor, o gairebé qualsevol cosa ja que estem, a gran velocitat a través del primer pis d'un edifici mig derruït era gairebé tan suïcida com intentar pilotar una nau espacial a través d'un camp d'asteroides. Den la va escoltar quedar-se sense alè d'incredulitat quan van entrar en l'armadura esquelètica. Va tenir només el temps suficient de pensar: Un Jedi que pot bloquejar rajos làser amb més rajos làser se sorprèn per això, estem perduts, i llavors va estar massa ocupat esquivant bigues, columnes, tubs d'elevador, i qualsevol altra cosa que un podria trobar en les entranyes exposades d'un edifici, no va tenir temps de veure-ho, perquè tot estava passant massa ràpid.

Des de darrere d'ell va escoltar un xoc i una explosió, i una llum ataronjada va parpellejar per un moment.

—Un menys! —Va cridar Laranth—. Va xocar contra una columna!

Només un? es va preguntar. Però no hi havia temps de preocupar-se per l'altre. A dalt, a baix, esquerra, dreta, ràpid, més ràpid... això era tot per al que tenia temps. Llavors de sobte va sortir disparat per una obertura entre dos enormes blocs de ferrocret i van estar fora del laberint de bigues i columnes.

Va frenar però no es va detenir; si ho hagués fet hauria explotat per sobrecàrrega d'adrenalina, així és com se sentia, almenys. Es va encaminar carrer a baix.

—Aquesta va ser una conducció bastant increïble —li va dir ella—. Just a temps, també, les cambres de gas estan seques.

Den va detenir el teixidor i es va girar per mirar-la fixament.

—Vols dir que estem desarmats? Fantàstic. Què fem si l'altre CPA...

El segon CPA va sortir del no-res, directament darrere d'ells.

—Apareix... —va acabar Den feblement.

Laranth va tirar una mà ràpidament darrere del seu cap, sota el seu lekku truncat. De sota va treure una petita vibrodaga i la va llançar, el moviment va ser massa ràpid fins i tot per als ulls de Den com per seguir-ho. La daga va volar directament fins al cinturó giratori d'armes de la unitat i va desaparèixer. Den no podia veure el que va fer allà dins, però fos el que fos, va ser efectiu. El cinturó d'armes va començar a escopir espurnes, i va poder sentir un gemec creixent. La unitat es va estremir, escorant-se cap a un costat, i Laranth va empènyer a Den cap als controls, cridant:

—Treu-nos d'aquí!

Ell ho va fer, pels pèls. Estaven aproximadament a cent metres quan el segon CPA va explotar. Per un microsegon tot es va tornar blanc i negre, i va sorgir un so que ell recordava massa bé de les Guerres Clon: trossos de metall calent passant ràpidament al seu costat.

Es va ajupir, però no era necessari; els pocs fragments que van arribar fins a ells els va desviar fàcilment la Laranth amb un onejar de la seva mà. Llavors va baixar la mirada cap a Den.

—Jo mai estic desarmada —va dir ella.

 Següent