Crepuscle Jedi (XVIII)

Anterior

18

El Mercat Mongoh prop de la mitjanit no era un lloc que volgués visitar tot sol, va reflexionar Den. Essencialment era un mercat a l'aire lliure, amb parades abarrotades ateses per diverses espècies, totes venent les seves mercaderies en una cacofonia de crits, xiulades, brunzits, i rugits. Den s'havia acostumat més o menys a la constant andanada de decibels que era part de la vida a la gran ciutat-planeta, però el soroll produït allà, tenint en compte que el lloc no estava tancat, era increïble. Va desitjar haver recordat portar els seus amortidors sònics.

Els clients eren tan variats i pintorescs com els venedors. I-5 semblava ser l'únic droide que Den podia veure, encara que ningú es va fixar particularment en ell mentre lliscava hàbilment entre la multitud, evitant a un rodià borratxo amb un educat "disculpi'm", detenint-se per recollir, amb increïble velocitat, una cistella de beines verdes que havia deixat caure una femella snivvian i donant-li indicacions a un arcona que buscava una estació pública de comunicacions. Sens dubte era el perfecte androide de protocol, educat i útil fins a un punt que fregava el servilisme. Ningú sospitaria que era una màquina amb una missió.

Den li va seguir el millor que va poder, preguntant-se com pensava l’androide que podria trobar a Jax entre aquesta gentada, fins i tot si el Jedi encara seguís en algun lloc del veïnatge. També es preguntava, no per primera vegada, si el compromís d'I-5 de localitzar al fill del seu antic soci estava passant de l'obsessió a la més completa aberració. És terriblement lleial per ser un droide, va pensar ell. En realitat és una mica patètic.

Després d'alguns minuts més del que a Den li va semblar una recerca aleatòria, l’androide es va detenir al costat d'una petita parada de plastiacer i sintofusta on venien màscares d'ozó, pegats antioxígen, filtres nasals i altres bàlsams pels respiradors d'oxigen més paranoics.

El propietari, un humanoide d'una espècie que Den no va reconèixer —la qual cosa era sorprenent en si mateix, atès que havia recorregut la galàxia de punta a punta en més d'una ocasió— parlava en veu baixa amb I-5. Per a quan Den va aconseguir travessar la gentada i arribar prou a prop de la paradeta, la conversa havia acabat, i I-5 s'allunyava ràpidament. Den va sospirar i va canviar de rumb per no quedar-se enrere.

Va atrapar a l’androide en el mateix instant en el qual sortien del mercat; la relativa quietud va ser una benedicció i mitja.

—D'acord, droide espia, de què anava això?

—Aparentment Jax va tenir un enfrontament amb un dels gàngsters locals fa un parell de dies. Un hutt anomenat Rokko.

—He sentit parlar d'ell. Així que aquesta va ser l'escena de la passarel·la.

—Exactament. I ara ja sé la localització de la residència d’en Rokko.

—I simplement aniràs fins a ell i li preguntaràs pel nostre noi —el petit sullustà estava començant a panteixar, les seves cames curtes no podien igualar les llargues gambades que donava I-5.

—Quelcom així —va contestar l’androide.

Den es va abalançar i va aconseguir agafar el braç d'I-5, alentint a l’androide.

—Si creus que serà tan fàcil —va dir ell—, llavors tinc un camp d'asteroides a l'Abast que m'agradaria vendre't —va romandre agafat, i I-5 es va detenir reticent.

—Està bé —va dir ell—. Dóna'm una alternativa.

Den sabia que no tindria l'atenció de l’androide durant molt temps. Va parlar ràpidament.

—Simplement no podem entrar de sobte i sense invitació com un parell de soldats d'assalt col·locats i començar a fer demandes. Necessitem alguna classe de tapadora: una història que es creguin.

—I tu tens una.

—La tindré, en un minut —Den va pensar furiosament—. Necessitem alguna cosa amb el que temptar-li, alguna cosa que vulgui veure... —va somriure—. Tu.

L’androide va parpellejar, un ràpid centelleig d'apagat i encès dels seus fotoreceptors.

— Jo?

—Més precisament, la teva habilitat jugant al sàbacc. Rokko adora jugar a jocs d'atzar, cosa que he sentit. Estarà fascinat per un droide que juga a les cartes.

I-5 va projectar escepticisme.

—Qualsevol androide de protocol pot ser programat per a...

—Per jugar a les cartes, segur. Però no es pot programar una aptitud per a això. No com ho has estat tu.

—Assumint que tinguis raó...

—Confia en mi en això —va dir Den—. Tinc raó. A Drongar et vas enfrontar amb la Tolk, la Barriss i en Klo —una lectora d'expressions corporals, una Jedi, i un mentalista, sense esmentar-me a mi, que tinc certa habilitat en el joc— i vas aconseguir reunir suficients crèdits per portar-nos a Coruscant i mantenir-nos amb vida tot aquest temps. Això requereix una mica més que un bon xip calculador. A més, és com la frase sobre un noghri recitant poesia, el sorprenent no és que ho faci bé, sinó que ho faci.

—Molt bé —va dir l’androide—. Quina és l'estafa?

—Simple. Vaig a vendre't a Rokko.

***

L’elomin no era un tipus parlador. Nick mai abans s'havia trobat amb un representant d'aquesta espècie en particular. Haninum Tyk Rhinann era alt i prim, i les seves gambades era difícils de seguir. Cada vegada que exhalava, els seus ullals nasals xerrotejaven. Era molest en extrem. Nick havia sentit dir que eren criatures temibles per a alguns, amb els seus caps amb banyes i ullals nasals, però personalment pensava que Rhinann semblava una mica ximple, com un caminant AT-ST vestit amb robes ostentoses, avançant pel corredor del Palau.

Com si llegís els pensaments d’en Nick. —Són els elomins telepàtics? es va preguntar en un moment de pànic— Rhinann va tornar el cap cap a ell i li va traspassar amb la mirada.

—Continua, humà. A Lord Vader no li agrada que li facin esperar.

Bon punt. Si bé Nick no estava exactament desitjós de conèixer al Senyor Fosc, arribar a temps seria millor que retardar-se.

—Però per què vol veure'm? —va preguntar—. No sóc tan important, sóc simplement un guerriller. Jo...

—Anit vas ajudar a un Jedi. Li vas ajudar a escapar d'un detall enviat per a ell per les autoritats locals.

Nick li va mirar fixament.

—Com vas saber...? —Però es va adonar de la resposta abans que acabés la pregunta—. Les càmeres del passadís. —Molts hotels i altres establiments per l'estil en llocs com els Ravals tenien càmeres de vídeo col·locades en els passadissos, i probablement també dins d'una bona quantitat d'habitacions. Sens dubte una càmera havia captat els últims minuts de la baralla en Les Armes de Coruscant. I hauria estat una simple qüestió de comparar el seu holo identificador amb el de l'antic Major Nick Rostu.

—Sí. Lord Vader ha examinat les imatges i ha identificat al Jedi com Jax Pavan. Poc després, les nostres càmeres et van descobrir a Tangor Square. Vam enviar al weequay i el seu company a capturar-te. Eren contrabandistes i caça-recompenses. La resta ja ho saps.

—Eren contrabandistes i caça-recompenses?

—Exactament. Ara són despulles, l'Imperi ha adquirit un nou vaixell de càrrega sense cost algun i no s'ha infringit cap llei. Molt eficient.

Nick es va quedar sorprès per la compassió que va sentir per als seus antics raptors, i gens sorprès per la còlera que va sentir cap a Rhinann. Amb un esforç la va apartar i va dir:

—Res d'això explica què vol Vader de...

—Ell no et vol a tu —va dir Rhinann—. Vol a Jax Pavan. Tu merament ets el mitjà per aconseguir aquesta fi.

Següent