La canviaformes colpeja (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Mentre Jango Fett i Boba caminaven a través d'un carreró, dirigint-se de tornada a la plataforma d'amarratge que contenia l'Esclau I, Jango va dir:

–Digues el que ha passat.

Boba va parlar:

–Estava dins l’Esclau I, treballant a la gàbia, fent-la més gran com tu volies. Necessitava una peça gran de duracer per reforçar les barres de la gàbia. Vaig mirar per la finestra i vaig veure una pila de metall esquinçat a la plataforma d'amarratge.

–Així que vas sortir de la nau per aconseguir una mica de metall esquinçat i Bossk et va agafar? –va preguntar Jango.

–Sí, senyor, –va dir Boba–. Em sap greu.

–Sentir-ho podria haver-te matat, –va dir Jango–. Hauries d’haver-te quedat a la nau! Vas tenir sort.

–Crec que hi ha alguna cosa que hauries de saber, –va dir Boba–. Sobre Cradossk... va dir que el meu aroma és just igual al teu.

Jango va detenir a Boba al carreró.

–Digues exactament què et va dir.

Boba va buscar en la seva memòria i va respondre.

–Ell va dir: «L'aroma d'aquest noi és gairebé idèntica a la d’en Jango Fett. Ell pertany a Jango».

Sota el seu casc, Jango va arrufar les celles. Quan Cradossk havia estat especulant sobre la identitat d’en Boba, Jango va pensar que Cradossk només estava endevinant. Però si el sentit de l'olfacte d’en Cradossk era tan agut que podia vincular a Boba amb Jango, llavors sabia molt bé que Boba no era un esclau o un ostatge, i això era un gran problema. Boba era la cosa més important de la galàxia per a Jango, i l'última cosa que Jango volia era que corregués la veu que el notori caça-recompenses Jango Fett tenia un fill. Si això passés, Bossk o qualsevol altre estúpid amb un blàster podria tenir la idea de ferir -o matar- a Boba per arribar a Jango.

Fins i tot encara que en Boba no podia veure la cara del seu pare, podia dir pel seu silenci que Jango estava enfadat. Boba va dir:

–De veritat que ho sento.

–No és culpa teva, –va dir Jango–. És culpa meva per portar-te a una cacera. Si Cradossk sospita qui ets, llavors la situació ha de ser corregida.

–Com?

–Per començar, et vaig a portar de tornada a Kamino, –va dir Jango–. Anem.

Van estar en silenci durant la resta del seu camí de tornada a l'Esclau I. Mentre s'aproximaven a l'entrada de la seva plataforma d'amarratge, una figura encorbada, encaputxada, es va aproximar a ells amb cura, picant a terra amb un bastó. Una mà marcida es va estendre des de les seves profundes mànigues per retirar la caputxa, i revelar la cara arrugada d'una dona gran.

–Disculpi’m, –va panteixar la dona–. He perdut la meva mascota ruffelluff, i totes aquestes plataformes d'amarratge s'assemblen molt. Seria tan amable d'ajudar-me a trobar-la?

Jango va preguntar:

–El ruffelluff és mascle o femella?

–Femella, però amb dues cues.

La dona va alçar dos dits ossuts.

–Sí, he vist a la seva mascota, –va respondre Jango, sorprenent a Boba, que mai havia sentit parlar dels ruffelluffs abans. Llavors Jango va afegir–: Es va ficar en la meva nau.

–Està ferida?

–Encara no, –va dir Jango–. Vingui i emporti-se-la.

Sorprès, Boba va seguir a l'anciana dona i al seu pare a la plataforma d'amarratge i pujà la rampa d'aterratge de l'Esclau I. Donades les trampes anti-intrusos de l'Esclau I, dubtava que cap criatura -ni tan sols un ruffellruff, fos el que fos això- pogués entrar a la nau. Boba tampoc tenia ni idea de per què el seu pare estava permetent que una completa estranya pugés a bord. Quan van estar tots al celler de passatgers, la dona es va girar cap a Boba i va preguntar:

–Has vist abans a un ruffellruff?

–No, –va dir Boba.

–Mai ho faràs. –La cara de la dona es va retreure en un somriure arrugat, i va afegir–: No n'hi ha. Ja no. –Llavors Boba va observar sorprès mentre la dona s'alçava recta, i la pell de la seva cara i mans es tensava i es tornava llisa. No era tan vella després de tot.

–Zam! –va dir Boba.

–En persona. –La dona va somriure. Zam Wesell, caça-recompenses i assassina, era una clawdita canviaformes. Pel que Boba coneixia, era l'única amiga del seu pare. A Boba li agradava també. Zam va regirar el pèl d’en Boba i va dir–: Et vaig enganyar!

Boba es va tornar cap al seu pare i va dir:

–Sabies que era la Zam tot el temps?

Jango es va treure el casc i va dir:

–Sí.

–Només després que digués ruffelluff, –va dir Zam–. És una paraula clau que li vaig donar al teu pare perquè em pogués reconèixer quan estic disfressada.

–Et vaig veure abans que tan sols diguessis res, –va dir Jango–. Ningú camina com tu.

–De veritat, Jango? –Zam va somriure–. Això gairebé va sonar com un compliment.

–No ho era, –va dir Jango–. Per què estàs a Esseles?

–Negocis, –va dir Zam mentre s'inclinava contra una paret de metall–. Vaig anar a una cantina anomenada el Caixa de Sorra Ion i vaig sentir per sobre parlar a un transdoshà anomenat Bossk... coneixes a Bossk?

Jango va assentir.

–Fill d’en Cradossk.

Zam va continuar:

–Bé, Bossk va preguntar al cambrer si havia vist un caça-recompenses anomenat Jango Fett que porta una armadura mandaloriana.

Jango va preguntar:

–Què va dir el cambrer?

–Que mai havia sentit parlar d’en Jango Fett i que no tenia ni idea de quin aspecte tenia una armadura mandaloriana. La qual cosa vol dir que o deia la veritat, o sabia que era millor no parlar de tu.

–Continua, –va dir Jango.

–Vaig acabar la meva missió allà, així que vaig decidir fer una ullada al voltant. Llavors vaig trobar l’Esclau I i a vosaltres dos. Així que ja n’hi ha prou de mi. –Ella va mirar a Boba i va dir–: Què porta a aquest jove atractiu tan lluny de casa?

Boba es va posar vermell. Jango va dir:

–L’he portat a una feina. Va ser un error. Bossk va capturar a Boba, i Cradossk va trobar l'aroma d’en Boba igual al meu.

–De veritat? –va dir la Zam. Ella es va inclinar cap endavant i va ensumar el pèl d’en Boba–. Jo no crec que Boba faci olor en absolut com tu.

–Tu no ets Cradossk, –va dir Jango–. Els seus instints li han servit abans. Si tan sols ha connectat lleugerament a Boba amb mi, i ho ha fet, llavors sap massa.

Zam va sospirar.

–No pots amagar al teu fill per sempre, Jango.

–Ho sé, –va dir Jango.

Zam va preguntar:

–Hi ha alguna cosa que pugui fer per ajudar?

Jango va mirar a Boba i va dir:

–Torna al teu catre i dorm una mica, fill.

Zam va dir:

–Ens veiem, Boba.

Boba es va inclinar i va deixar el celler de passatgers. Jango va mirar a Zam i va dir:

–Si t’ensenyo un holograma d'algú, una dona, podries personificar-la?

–Probablement. –Zam va somriure–. És per negocis o per plaer?

–Negocis, Zam, –va dir Jango–. Estrictament negocis.

–Tu t'ho perds, –va dir Zam–. Els negocis signifiquen que hauràs de pagar-me!

Jango li va mostrar a Zam un holograma de la Hurlo Holowan i li va parlar sobre el Senador Rodd i Groodo el Hutt. Llavors li va donar una bena adhesiva i una armilla d'armadura i li va dir el que volia que fes.

Següent