Crepuscle Jedi (XVI)

Anterior

16

La vida havia estat amable amb Rokko del clan Besadiï. Relativament jove per a la seva espècie —només quatre-cents anys estàndard, havia escoltat Jax— el gran gastròpode se les hi havia arreglat per llaurar-se un profitós lloc en els nivells inferiors. Fora del mercat negre, les principals fonts d'ingressos d’en Rokko eren les holosales d'ambient virtual de mala fama que s'alineaven a la Plaça Tangor i en altres carrers dels nivells baixos en els Ravals. Utilitzant una combinació d'imatges hologràfiques, subtil estimulació olfactòria, hipersons, i manipulació tàctil de pressió/tracció, qualsevol desig, sense importar com d’extravagant, podia ser satisfet per a qualsevol forma de vida. Les sales gaudien d'una clientela constant i pròspera i els crèdits entraven a doll, directament a les arques d’en Rokko, tant era així que, ja que la major part del seu negoci era dirigit en els nivells inferiors, el gàngster havia decidit mostrar un orgull pervers en la seva posició del submón. Per això vivia en una espaiosa mansió ben situada, a cinquanta metres per sota de la superfície.

Jax i Laranth van descendir en un turboascensor. Només hi havia un problema amb acostar-se al hutt, li havia dit Jax a ella, explicant-li com havia tractat amb els pinxos d’en Rokko. Laranth havia quedat impressionada, però no exactament de la manera en la qual Jax podria haver esperat.

—Així que simplement anem a colar-nos a casa seva?

—Pensava trucar primer. Els modals són importants en una societat civilitzada.

—Rokko és gairebé tan civilitzat com un reek mort de gana —va dir Laranth mentre el turboascensor els dipositava en el gran túnel de ferrocret que era l'entrada de l'estatge del hutt.

—Confia en mi. Alguna vegada he fet que et matessin?

L'entrada a l'habitatge d’en Rokko estava protegida per un droide de combat Aegis-7. Aquest era un model posterior, humanoide, però amb plaques repulsores giratòries en lloc de cames que li proporcionaven velocitat i màxima maniobrabilitat. Es deia que un Aegis-7 podia atrapar a una moto swoop que anés a tota velocitat. I si no podia atrapar-la, podia convertir-la en estelles amb un tret del canó de pols, crivellar-la a cops de puny o detenir-la d'altres dotze formes mortíferes.

Jax no tenia dubte que Rokko havia fet nombroses modificacions en el droide per tornar-lo encara més poderós i versàtil. Es va detenir, amb les mans als costats i clarament buides. Laranth es va detenir al seu costat, mantenint també les seves mans ben lluny dels seus desintegradors.

El droide va realitzar un ràpid escàner làser sobre ells.

—Puc ajudar-los? —el seu vocalitzador estava ben modulat i era cortès, però Jax sabia que qualsevol moviment sobtat en aquest moment resultaria que tant ell com la Laranth fossin instantàniament assassinats.

—Si us plau anunciï al Jedi Jax Pavan i a la Paladí Laranth Tarak —va dir ell. Encara que estava mirant directament cap endavant, va poder sentir la cautela d'ella. Ell va tocar la seva ment subtilment amb la Força, reconfortant-la sense paraules.

La nerviosa marea dels seus fils de Força es va calmar una mica. Jax apreciava l'enorme esforç que estava fent ella; ell sabia que, des de la destrucció del Temple, Laranth trobava difícil confiar en algú. I ara algú a qui només havia vist algunes vegades acabava d'identificar-la davant un gàngster despietat. Cert, Jax era un Jedi: però els Jedi havien estat coneguts per tornar-se dolents anteriorment.

Ell comptava amb què Rokko fos conscient d'aquest fet.

El droide no es va moure, però un díode pampalluguejant en la seva placa pectoral indicava que estava en contacte amb els seus superiors, possiblement amb el mateix Rokko. Després d'un tibant moment, que va durar prou com perquè Jax es preguntés si havia pres la decisió correcta, el droide va parlar de nou, aquesta vegada amb la veu gutural d’en Rokko.

—Jax —va amanyagar el hutt—. Has estat ocultant-me secrets. No obstant això no guardo rancor en el meu cor. Si us plau, entra, i porta a la teva encantadora amiga.

El droide de combat va confiscar els seus desintegradors i vibrodagues mentre la veu d’en Rokko continuava parlant:

—Tenim una ferma política de res d'armes aquí, per raons que estic segur pots entendre. —Laranth va llançar un jurament en veu baixa mentre s'obria la porta.

La primera sala del domicili d’en Rokko era gran i palatina, d'estil huttès; les parets i el sòl eren de depriments tons marrons i ocres, i els caps rugents d'animals feroços —acklays, rancors, nexus— estaven penjats al voltant de la gran càmera central. Els glifs estaven gravats en baix relleu sobre passatges cortinats, i les exòtiques escultures cristal·lines i els frisos semblaven estar mirés on mirés Jax. També hi havia fonts, la qual cosa era desafortunada, perquè en lloc d'aigua contenien una substància abjecta, la pudor de la qual gairebé deixava inconscient. Requeria cert esforç no panteixar, la qual cosa probablement hauria estat un error fatal.

Va quedar sorprès en veure finestres en les parets, ja que estaven sota el sòl, i més sorprès encara quan es va adonar que a través d'elles es veia la superfície de Nal Hutta, el planeta natal dels hutt. Mai havia estat allà, només havia vist holos, però la seva aparença era inconfusible; el danyat paisatge, amb les seves decadents zones urbanes i les seves vies fluvials plenes de llot, només podia ser bell per a un Hutt.

—Ah, estàs admirant les vistes del meu planeta natal —Rokko estava recolzat en un divan, la massa superior del seu cos sobresortia sobre la vora. El narguile inevitable bombollejava tranquil·lament al seu costat. Jax podia olorar l'aroma de l'espècia en l'aire. El hutt estava flanquejat per dos gamorreans que semblaven prou durs i estúpids com per travessar una paret de duracer amb el cap per davant.

—Són finestres al passat —va continuar el hutt, amb un to estrany reptant en la seva veu, el qual Jax va reconèixer amb sorpresa com a nostàlgia—. Creats fa segles pel gran artista hutt Gorgo, el qual, sobre el curs de les dècades, les va exposar a diverses vistes escèniques de Nal Hutta. Consisteixen en condensats sotmesos a super-refredament de gas prothium; la densitat òptica és tan extrema, que la llum triga literalment anys a brillar a través d'elles.

»Gorgo va morir abans que jo naixés. Vaig ser prou afortunat per adquirir recentment aquestes últimes creacions. Quan les imatges que sagnen lentament a través d'elles hagin desaparegut, ja no n’hi haurà més.

Hi havia autèntica tristesa en el to d’en Rokko. Una altra sorpresa més en un dia ple d'elles, va pensar Jax.

Rokko va prendre un xarrup llarg i lent del tub.

—Bé, llavors a què dec aquest plaer tan inesperat?

—Crec que tots dos vàrem sobre-reaccionar una mica l'altre dia —va dir Jax—. Estic disposat a deixar passar el, ah, malentès sobre el cerean i la subsegüent visita a la meva casa de les tropes d'assalt, si tu ho estàs.

—I la meva motivació en fer això seria...?

—Treballar en el nostre mutu benefici.

Rokko va deixar escapar el fum aromàtic de la seva boca.

—Tens la meva atenció. De moment, de qualsevol forma.

—Necessito la teva ajuda per trobar un droide perdut.

El hutt va parpellejar els seus ulls grocs com plats.

— I per què hauria de fer-ho?

—Perquè hi ha molts crèdits per a tu si ho fas —va dir Jax—. Aquest droide porta informació que, si caigués en mans dels rebels, podria ser nociva per a l'Imperi —Jax sabia que encara que Rokko, com la majoria dels tipus dels baixos fons, tenia poca estima per Palpatine, era prou llest per saber en quin costat del pastís de fongs el llot era més gruixut. Si pogués fer alguns crèdits trobant i lliurant aquest droide a l'Emperador, el hutt no perdria el son per fer-ho.

—I quin, exactament, és la naturalesa d'aquesta informació?

—No ho sé. Tot el que sé és que tots dos costats estan buscant-lo, així que imagino que porta quelcom més que una recepta per a la Sorpresa de Trikaloo. Sigui quina sigui la raó, ja hi ha diversos caça-recompenses en la seva recerca —Nick havia esmentat això últim només com un rumor, però Jax no tenia problema a inflar la urgència de la situació.

—Així que véns a mi —va dir Rokko—. Per què?

—No és obvi? Fins i tot si trobo aquest droide primer, no puc lliurar-li-ho a l'Emperador o a Vader jo mateix. Ensumarien la Força en mi, em reconeixerien com un Jedi. Però tu pots lliurar-lo i recollir la recompensa per nosaltres.

—Podries utilitzar altres intermediaris.

—No vull arriscar-me. A més, amb els teus recursos i el nostre ús de la Força, podem localitzar fàcilment al droide primer.

Rokko va guardar silenci. La tensió es va estendre, i la mà d’en Jax va començar a picar-li demanant l'empunyadura del seu sabre làser.

—Jo podria simplement lliurar-vos a tots dos a Vader —va dir Rokko—. Cobrar la recompensa per vosaltres com a Jedi. No és molt, però tampoc ho és l'esforç.

Jax va sentir una onada d'alleujament. No estava realment segur de com —potser era a través de la Força, o simplement de conèixer al gàngster tan ben com li coneixia— però fos quina fos la raó, sabia que Rokko havia empassat l'ham. Així i tot, no podia deixar que aquest últim repte implícit quedés sense resposta.

—Crec que trobaries que l'esforç requerit per doblegar a dos Jedi, fins i tot desarmats, és considerablement més gran del que penses.

Rokko va agitar un petit i fofo braç desestimant sense preocupació les seves paraules.

—Eniki, eniki. No hi ha necessitat d'adoptar aquesta actitud. Som socis comercials, almenys ara com ara —va fer un altre gest, i un kubaz va sortir d'un dels passatges cortinats. —Porta begudes —va ordenar Rokko—. L'habitual, i aquesta suor aguada de ronto que anomenen cervesa corelliana —el kubaz va assentir i es va escapolir.

Rokko va somriure obertament als dos Jedi. Era una visió inquietant. Els hutts no tenien dents, però els seus llavis cartilaginosos estaven serrats, i, donada l'elasticitat de la seva pell, el resultat va ser un rictus que per un moment li va fer semblar com si la part superior del cap d’en Rokko estigués serrada.

—Asseieu-vos —va dir el hutt, en una veu que probablement pretenia ser amigable—. El temps és la clau.

Jax va mirar a Laranth, i va saber que ella estava pensant el mateix: Rokko usaria les seves esquenes com fundes de vibroespasa tan aviat com fos possible. Així i tot, una aliança entre bandits era millor que cap, almenys en el que es referia a trobar a Ulls d'Insecte. Com trauria l’androide de les arpes del hutt i el posaria fora de perill era una cosa del que es preocuparia després.

Si, com deia la dita, hi havia un després...

Següent