CAPÍTOL 15
Les mans
d’en Jango estaven tremolant mentre examinava els tres vials. Òbviament, els
colors eren diferents, però cada vial era lleugerament diferent, també. Pel que
podia determinar, els vials semblaven estar dissenyats per entrellaçar-se els
uns als altres, i una vegada que estiguessin adequadament connectats,
barrejarien els líquids per crear l'antídot.
Toquerejant
els vials, Jango va tractar d'encaixar el vial vermell amb el vial blau, però
no va poder fer que els seus extrems encaixessin en el lloc adequat.
Desesperant, va provar el vial vermell amb el vial transparent.
Clic. Va ser un dels sons més satisfactoris que
Jango havia sentit mai. Ràpidament va girar un extrem del vial blau contra el
vial transparent, però hi va haver un desagradable so de rascada, i gairebé
deixa caure tots els vials. Va agafar alè profundament, després va rotar el
vial blau de manera que el seu altre extrem estigués col·locat contra el vial
transparent. Els va empènyer junts i va girar. Clic.
Mentre
els vials s'unien en la seva seqüència adequada, els seus continguts es van
barrejar per formar un líquid morat fosc. Un tub fi de metall s'estenia
automàticament des d'un vial, i sense cap vacil·lació, Jango va alçar el tub
fins a la seva boca i va donar un glop a l’antídot.
Gairebé
instantàniament, la seva visió es va aclarir i el seu estómac ja no li feia
mal. Va estar temptat d'acabar de beure tota la barreja, però llavors va pensar
en Aurra Sing. Si encara estava viva, i podia trobar-la, l'antídot la salvaria
també.
Mentre
Jango assegurava els vials units en un sac del seu cinturó, un altre panell del
mur va lliscar cap enrere a la cambra, revelant un joc d'escales. Jango va
grimpar les escales fins que va sortir en el que suposava que era una gran
habitació fosca.
Tot
d'una, un punt de llum encegador es va activar, i Jango va llançar una mà al
davant del seu visor mentre atenuava la seva configuració de visió nocturna.
Llavors va escoltar un esclat estrepitós d'aplaudiments. Encongint els ulls passant
del punt de llum, va veure que estava envoltat per grades esglaonades plenes de
centenars d'aliens animant. Estava de tornada a la sorra on havia començat la
Cursa de la Mort.
La banda
d’swoops d’en Rigorra va començar a muntar els seus vehicles repulsors
elevadors al voltant de la sorra, intentant bloquejar l'accés d’en Jango a les
sortides. Va veure als germans hutt, Groodo i Rigorra, asseguts entre els
espectadors. Groodo semblava una mica nerviós, però Rigorra semblava confiat
mentre alçava un dispositiu de control remot i l’apuntava cap al terra de la
sorra. Un moment més tard, una trapa va lliscar des del terra i un droide s’alçà
des d'unes altres escales ocultes.
Era el
preuat Menjanavalles d’en Rigorra, un droide assassí que estava dissenyat per
tallar i esqueixar a les seves víctimes fins a fer-les miques. L'enginyera de
droides Hurlo Holowan havia intentat vendre més d'un Menjanavalles a Rigorra,
però ell mai va veure necessitat de tenir-ne més d'un, especialment ja que
sabia que era més fort que els models lleugerament inferiors que havia comprat
Groodo per a la seva pròpia fortalesa d’Esseles. I al contrari que els altres Menjanavalles,
el d’en Rigorra estava equipat amb un vocabulador.
‒Et recordo,
‒va dir el Menjanavalles a Jango‒. Fa vuit anys. Tu ets el que es va escapar.
Jango va
desenfundar els blàsters i va disparar a les juntes dels genolls del droide. El
Menjanavalles desafiant-lo ni tan sols va flaquejar, i els rajos d'energia
disparats van rebotar en els genolls del droide i van xocar contra el terra de
la sorra. El droide va mirar a l'audiència a la recerca d'una resposta, i ells
van rugir amb plaer.
A Jango
no li importava l'actitud de la multitud, així que va alçar els seus blàsters i
va prémer dotze tirs ràpids als laterals del dors del droide. Els dotze raigs
d'energia van rebotar a les grades, cosa que no va complaure a l'audiència en
absolut.
Ni al Menjanavalles.
Fent grinyolar les dents de metall, el corpulent droide es va llançar cap a
Jango. Jango estava a punt d'apuntar cap al seu coll quan -gràcies al sensor
d'ull pineal del seu casc- va veure a algú darrere seu, venint per la mateixa
escala per la qual s'havia enfilat per arribar a la sorra.
Era
Aurra Sing.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada