Missió Desesperada (I)

Missió Desesperada

L'últim dels Jedi 1

Jude Watson

CAPÍTOL 1

El crepuscle sempre li agafava per sorpresa. En aquest món de dos sols, començava d'hora, un sol descendia primer, després l'altre el perseguia en un ràpid lliscament cap a l'horitzó. L’aspra llum del sol va deixar pas a les llargues ombres que pintaven de gris el terra del canó. Un altre dia se n'anava. Un altre dia venia. Cada un d'igual a l'anterior.

Obi-Wan Kenobi va ajupir el cap mentre sortia de la seva petita casa de Tatooine. Era el moment de fer un viatge sobre l'àrid paisatge dels Erms de Jundland. El moment d'aguaitar sobre una granja d'humitat i observar a un petit nadó gatejar al voltant del complex. El moment de reassegurar-se que havia passat un dia més, i Luke Skywalker estava bé.

Es va assegurar que la porta estava ben tancada. Els Habitants de les Sorres anaven amb cura amb ell, però era previngut amb la seguretat. Ningú estava fora de perill del salvatgisme de les seves incursions de saqueig.

El seu estatge era petit i senzill, un cobert, en realitat, llaurat a la paret del canó. Ell l'havia fet confortable, no perquè es preocupés per la seva comoditat, sinó perquè li proporcionava quelcom a fer. En aquells primers i furiosos mesos, li havia apaivagat escombrar la sorra del terra, modelar un sistema escalfador, reparar un mur esquerdat que deixava passar la llum a l'alba, i expulsar petits volcans de sorra durant les freqüents i ferotges tempestes de vent.

Hi havia trobat la casa per accident, per sort. Simplement havia començat a cavalcar en el seu eopie en cercles que anaven fent-se més grans al voltant de la granja Lars fins que va trobar un lloc prou a prop per poder apropar-se caminant a la granja, però prou allunyat perquè la família no notés massa la seva presència. Un transeünt, buscant començar una granja o comerciar amb els Jawes l'havia abandonat, probablement. Sens dubte ell o ella havia descobert finalment que només els més durs i afortunats sobrevivien a Tatooine.

Owen i Beru Lars sabien que era aquí. La seva amistat amb ell era una amistat incòmoda; ells sabien que havia salvat al Luke, però l'oncle i la tia d’en Luke també coneixien l'amenaça que havia portat amb ell a Tatooine. Eren conscients que s'acostava per observar al nen, però van acordar ignorar-lo, així Luke aprendria a ignorar-lo també. Ell estava agraït per la seva vigilància, per que això significava que estarien vigilant també a qualsevol estrany.

I qui podria culpar-los?, pensava Obi-Wan, caminant amb dificultat a través de la sorra. Luke havia nascut en temps de violència i misèria. Naturalment voldrien protegir-lo. No voldrien que acabés en mans de l'Imperi o en les dels Habitants de les Sorres. O acabar com Obi-Wan, un guerrer convertit en un vell home assetjat pel dolor i la pena.

Tornaria a haver alguna cosa dins d'ell? es preguntava, estirat a la seva màrfega a la nit, mirant l’aspre sostre de pedra. Com podria una persona estar adormida i plena de dolor al mateix temps?

Hi havia hagut tant del que es preocupava. I ara gairebé tots els que havia estimat estaven morts.

Els noms i cares començaven en la seva ment. Qui-Gon. Siri. Tyro Calàdian. Mace Windu. Els aprenents, Darra Thel-Tanis. Tru Veld. Els seus Mestres, Ry-Gaul. Soara Antana. I els Jedi massacrats en la purga. Doncs havia estat només això, una massacre, impactant, devastadora, ràpida... però no prou ràpida per a les víctimes.

Els seus estimats amics, Bant i Garen. La imperiosa Jocasta Nu. Els amables Ali Alann i Barriss Offee. Els guerrers, Shaak Ti, Kit Fisto, Luminara Unduli. I els grans Mestres Jedi, Ki-Adi-Mundi, Adi Gàllia, Plo Koon...

Desapareguts. La paraula ressonava al seu cap.

Desapareguts.

Desapareguts.

Jedi amb els quals va lluitar, va estudiar, riure, rememorar la llista dels morts que marcava un ritme de tambor de dolor amb cada batec.

I llavors, mentre l'alba portava una vermellor de llum al seu sostre, es girava, com sempre feia, cap a l'última i pitjor cosa. La cosa a la qual no podia evitar mirar, la cosa que li produïa el dolor més terrible.

El noi a qui havia educat i estimat com un fill s'havia convertit en un traïdor. Un assassí. Un monstre. Un convers del Costat Fosc, un testament de la decisió d'Obi-Wan en guiar-lo i protegir-lo. El noi, Anakin Skywalker, havia mort a mans de l'Emperador, i el Lord Sith Darth Vader havia nascut al seu lloc.

Al principi, Obi-Wan havia pensat que Anakin havia mort en les flames del volcà de Mustafar. Va ser mesos després quan es va adonar del que havia passat, que l'Emperador li havia mantingut amb vida, o almenys la part que ell volia que quedés, l'odi i el poder. Obi-Wan havia vist la imatge de Darth Vader en una gravació que va trobar en una cantina de Mos Eisley, contenia un informe de l'HoloNet, i va saber immediatament, amb una sensació de xoc tan profunda que li va posar malalt, que Lord Darth Vader havia estat una vegada Anakin Skywalker.

L'únic ésser de la galàxia que podria entendre la profunditat del seu sofriment també estava a l'exili, i li havia prohibit contactar amb ell. Yoda estava a Dagobah, vivint en aïllament en el mig d'un pantà tan amagat que ningú s'aventuraria fins allà. I l'esperit que podria ajudar-lo, que havia promès ajudar-lo, Qui-Gon, no se li podia aparèixer. En lloc d'això, només havia sentit la seva veu.

No estàs preparat per a l'entrenament.

—Però ho estic, Mestre. No tinc res més ara.

Això és precisament, el meu Padawan, pel que no estàs preparat.

Era difícil no sentir impaciència, o fins i tot ràbia contra Qui-Gon. Obi-Wan lluitava contra aquesta emoció diàriament. Va ser el seu Mestre qui li havia encarregat prendre a l’Anakin com el seu aprenent. I ara era Qui-Gon qui estava contenint el coneixement que havia après de l'Antic Orde dels Whills, un entrenament que podria donar-li a Obi-Wan una mica de pau.

Podia aprendre a ser un amb la Força però mantenint la seva consciència.

Significaria això que podria perdre el seu dolor, la seva pena? es preguntava Obi-Wan.

Obi-Wan va veure la propietat dels Lars al davant. Es va parar un moment per assegurar-se que Owen no estava patrullant el perímetre. Era tard, les ombres llargues, els sols s'ocultaven darrere dels turons. Beru i Owen s'asseguraven sempre d'estar dins del complex subterrani quan arribava el crepuscle.

Va seguir caminant, sentint-se com una ombra com les que s'estenien com dits des dels turons. Es va ajupir, tombant-se contra el terra, i mirant sobre la vora cap al pati principal, sota d'ell.

El nadó tenia els cabells rossos, i brillants, fins i tot en aquesta llum crepuscular. Estava rient mentre gatejava darrere d'una pilota que la Beru li llançava. Eren imaginacions d'Obi-Wan, o el noi era capaç d'alentir la bola sense tocar-la? Sí, la Força hi era, i ell sabia que Luke era sensible a la Força, no sabia si el noi era conscient. Encara no. No durant molt de temps, si és que alguna vegada ho era, sense entrenament.

Beru es va balancejar a la part alta de la porta, rient. Normalment, tenia alguna cosa cuinant en aquest moment, i desapareixeria dins uns segons per comprovar-ho. Luke gatejaria cap a la porta per mirar-la. Semblava tenir la necessitat de mantenir-la a la vista.

Obi-Wan va escoltar el riure de la Beru, va veure al Luke fer una tombarella i riure amb ella. Ell ni tan sols va tenir la temptació de riure. Veure al Luke li produïa satisfacció, però havia deixat els somriures i les rialles enrere, en una altra vida.

La satisfacció era suficient per a ell ara mateix. Li havia promès a la Padmé que els seus nens estarien fora de perill, i ell s'encarregava d'això. La Leia creixia a Alderaan, la filla adoptiva d’en Bail Organa, l'home més amable i noble que Obi-Wan coneixia, i la seva dona, la Reina Breha. Desitjava que la Padmé pogués saber que els seus fills estaven més que ben cuidats, eren estimats.

Però la Padmé, ferotge, trista, la bella Padmé, també estava morta.

Owen Lars va sorgir de l'habitatge. Aquest era el senyal d'Obi-Wan per partir. La foscor estava caient ràpid, i Owen estava a punt d'activar els droides KPR del perímetre. Obi-Wan es va aturar un moment, observant com la Beru intentava perseguir al Luke cap a l'interior de l'habitatge. Va veure la llum apagar-se en l'entrada i gairebé va poder sentir l'agradable calor, gairebé olorar el menjar.

Li va donar l'esquena a tot això i va sentir el fred contra la cara. Sense que ningú ho notés, Obi-Wan Kenobi caminà cap a l'interior de la creixent foscor.

La nit següent, Obi-Wan maniobrava a través de la sorollosa multitud a la cantina de Mos Eisley. Viatjava en un eopie a través de rutes secretes fins a l’espaiport un cop al mes a per subministraments, i sempre a l'empara de la foscor. Quan ho feia, sempre s'aturava a la cantina. Era un imant per al pitjor de la galàxia, itinerants pilots espacials, aventurers, criminals. Criatures que cobejosament empassaven a poc a poc xafarderies i rumors així com estofat de bantha i cervesa. Obi-Wan necessitava mantenir el contacte amb el que estava passant a la galàxia. Podia estar retirat, però havia de romandre informat.

El Senat Galàctic encara seguia operant, però servia més com un grup de debat que com un cos de govern. L'Emperador controlava a la majoria, que simplement aprovava qualsevol cosa que proposés. Bail Organa encara seguia allà, lluitant quan i com podia. Es negava a donar-li a l'Emperador la satisfacció de veure-li rendir-se. Obi-Wan seguia aquests esdeveniments, però va decidir mantenir-se apartat d'ells. Veia l'enorme erosió diària de les llibertats, encara que elles ja no tenien relació amb com vivia la seva vida. Si es permetés sentir frustració o ràbia, temia que això ho superaria.

Portava la caputxa posada sobre la cara i va escollir una cantonada fosca. Gràcies a l'ampli ús de suborns, el cantiner abyssini tenia cura d'ell i s'ocupava de què el deixessin sol. Aquí ell era Ben Kenobi, un ermità mig boig que no necessitava companyia. Un precipitat cambrer li va portar una beguda, la va deixar i va sortir corrent a servir una taula de comerciants que estaven gairebé preparats per barallar-se abans que arribessin els seus beuratges multicolors.

Obi-Wan havia escollit la seva taula amb cura. Va reconèixer a un del grup assegut al seu costat, un pilot espacial anomenat Weasy. Eren un musculós i pelut bothan que era conegut per portar qualsevol mercaderia, sense fer preguntes. També era una excel·lent font d'informació que no exagerava. Estava assegut amb els altres pilots, amagat darrere d'una enorme gerra de cervesa.

Obi-Wan va reunir la Força per ajudar a filtrar el soroll i escoltar el que els pilots estaven dient. Va escoltar un moment per assegurar-se que estaven relativament sobris. Estava acostumat a les ostentacions i faules que creaven les notícies en aquesta cantina.

—Les restriccions en els viatges s'estan estrenyent cada vegada més —estava dient un dels pilots, onejant les seves antenes amb ansietat—. S'està tornant més difícil subornar als oficials. Tots ells estan espantats... de què, no ho sé. Els rumors parlen de càstigs per corrupció.

L'altre pilot va esbufegar.

—Els suborns no van a parar, ni tan sols a l'Imperi.

Weasy va prendre un glop de la seva beguda.

—Mentre hi hagi quelcom del que puguin aconseguir un tros, seguiran mirant cap a un altre costat.

—Mira, no m'estic queixant —va dir el primer pilot—. L'Imperi ha millorat els meus negocis. No més pirates espacials en la ruta del sistema Rutan. Però ara estan posant el dogal al coll. Heu sentit el que va passar a Bellassa?

—És clar, van arribar i van deposar al governador, col·locant al seu propi paio —va dir el segon pilot—. I què? Han fet això en gran quantitat de mons. Els agrada dir-li als governs el que fer. No els agraden els governants que governen realment —va riure a riallades de la seva pròpia broma.

—Sí, bé, tenien alguns problemes a Bellassa. Tossuts són aquests éssers. Tots els ciutadans van prendre els carrers —va dir el primer pilot—. Hi va haver arrestos en massa a totes les ciutats. Crec que han d'haver arrestat a mitja Ussa. Us ho dic, aquest és el començament d'alguna cosa gran.

—Jo vaig estar atrapat a l’espaiport quan va ocórrer —va dir Weasy—. Tot va estar tancat perquè algú va escapar de la presó, i va haver-hi un avís a gran escala per agafar-lo.

Obi-Wan va deixar a un costat la seva beguda. No hi havia res aquí que li interessés. Només els rumors habituals. Les diverses mesures de força de l'Imperi no eren notícies.

—Només un tipus t’ho pots creure? I van detenir el trànsit durant una setmana. M’estava impacientant, ni tan sols em deixaven sortir de l’espaiport d’Ussa —va continuar Weasy.

Obi-Wan es va aixecar. El soroll de la cantina li va absorbir mentre deixava anar la Força.

—... Així que em vaig dir a mi mateix, qui és aquest Ferus Olin, de totes maneres? —va acabar Weasy.

Ferus Olin.

El nom va enviar una descàrrega a través del seu cos.

Lentament, Obi-Wan va seure de nou. Va apagar el soroll per escoltar. No hi aniria enlloc aquesta nit. No fins que descobrís tot el que pogués sobre Ferus Olin.

Perquè un cop Ferus Olin havia estat entrenat com un Jedi.

I ara, podia ser un del únics que quedaven.

Següent