dissabte, 19 de maig del 2018

Els Senyors de la Guerra de Balmorra (XVII)

Anterior


CAPÍTOL 17

Jango Fett es va quedar al planeta Geonosis just prou com per lliurar a Groodo el Hutt, al Senador Rodd i a la Hurlo Holowan a un esquadró tot esperant-lo de soldats geonosians fortament armats. Després que un oficial geonosià assegurés al caça-recompenses que dos-cents mil crèdits de la República -el balanç restant de la recompensa- havien estat transferits al seu compte bancari, Jango va marxar en l'Esclau I amb Bossk i Skorr encara al celler de presoners.
Els soldats geonosians eren bípedes alats, similars als insectes. Groodo, Rodd i Holowan mai havien sentit parlar d'ells abans. Els soldats van escortar als tres criminals a un túnel que tallava a través d'una alta agulla de roca vermella, i van procedir a través del túnel fins que finalment van arribar a una habitació fosca que tenia molts ossos trencats dispersos per terra. La sala feia pudor de mort.
Els soldats van marxar, i els criminals es van mirar els uns als altres. Holowan va dir:
‒On dimonis estem?
El Senador Rodd va dir:
‒Si romanem junts, potser encara puguem sortir d'aquí.
Groodo va dir:
‒Tinc gana.
Hi va haver un fred sobtat en l'aire, i fins i tot el Groodo de pell gruixuda es va estremir. Llavors els tres es van adonar que un home havia entrat a l'habitació, un home de pèl platejat que portava robes d'aspecte car. El Senador Rodd li va reconèixer immediatament.
‒Comte Dooku! ‒va dir Rodd‒. Tu... has estat capturat també?
El Comte va somriure i va sacsejar el cap.
‒No, jo no. En realitat, sóc qui us ha portat aquí.
‒Què? ‒va escopir Groodo‒. Disculpi’m, però qui flizzards és vostè per fer que ens segrestin? ‒Llavors Groodo es va adonar del sabre làser que penjava del cinturó d’en Dooku i va dir‒: No és que estigui enfadat amb vostè, senyor... quin era el seu nom?
‒Comte Dooku de Serenno, ‒va declarar Dooku.
Groodo va assenyalar el sabre làser i va preguntar:
‒És vostè un Jedi?
‒Un antic Jedi.
‒De veritat? ‒va dir Groodo, tractant de sonar impressionat i esperant arribar al costat bo del Comte‒. Li deixen portar el seu sabre làser així i tot, eh?
‒En realitat mai van haver de dir res al respecte, ‒va dir Dooku.
‒Bé, deixi’m que li digui, Comte, ‒va dir Groodo‒. No sé per què ens ha portat a tots aquí, però crec que podria haver algun tipus de... com dir-ho? Un error? Vull dir, ni tan sols conec a aquests dos.
‒Per què...! –esbufegà la Holowan.
‒No hi ha hagut cap error. ‒Va intercedir Dooku‒. Us he portat aquí perquè vaig saber que vau ser responsables dels intents de destruir les drassanes de naus estel·lars de Fondor.
Hi va haver un moment de silenci, i després Groodo va dir:
‒Les drassanes de naus estel·lars d'on?
Dooku va mirar a Groodo i va dir:
‒T'ho diré només una vegada, Groodo: Mai em menteixis i mai insultis la meva intel·ligència.
‒Oh, ‒va dir Groodo‒. D’acord.
Dooku va continuar:
‒Ara, tinc un fort interès en el futur de Fondor, així que va ser d'allò més incòmode quan vaig descobrir que un hutt, una enginyera de droides i un Senador de la República havien conspirat per portar la ruïna a les drassanes de naus estel·lars.
Els ulls de la Holowan es van moure cap al sabre làser d’en Dooku, llavors es va forçar a mirar-lo als ulls i va preguntar:
‒Va a matar-nos?
Dooku va somriure de nou.
‒Matar-vos? Això seria un malbaratament de talent! Ja veieu, estic treballant en un projecte, una cosa que podria portar anys. Puc explicar-vos-ho tot, però com ja haureu suposat, Fondor és una part important dels meus plans.
‒Així que... no va a matar-nos? ‒va preguntar Rodd.
Dooku va sacsejar el cap.
‒Al contrari, Senador. Vaig a reclutar-vos per la meva causa. Encara que el vostre pla per Fondor va fracassar, va mostrar una gran part d'ambició i ingenuïtat, i és també de reconèixer que ni la Patrulla de l'Espai de Fondor ni els Cavallers Jedi descobrissin el vostre pla. Admiro la gent que pot guardar secrets.
‒Ens està contractant llavors? ‒va preguntar la Holowan.
Dooku va dir:
‒Correcte.
‒No ho pillo, ‒va dir Groodo‒. I si no volem treballar per a vostè?
Dooku va arronsar les espatlles.
‒Llavors no sortireu d’aquesta habitació amb vida.
‒Ah, ‒va dir Groodo‒. Ho pillo.
‒Sabia que ho faries, ‒va dir Dooku‒. Ara, posposem els voltants una mica més encantadors. Hi ha molt a discutir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada