La canviaformes colpeja (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Tot i que els guàrdies de seguretat del Port de Passatgers de Kuat creien que li havien tret totes les armes a «Marby Welcus», havien fallat en notar una capa de pell falsa en el braç esquerre de la Zam; oculta sota la capa hi havia una estreta tira d'un polímer explosiu, un material especial dissenyat per la Zam. La cosa que més li agradava d'ell era que malgrat tot el mal que pogués fer, no feia molt soroll.

Zam va pelar la capa falsa de pell, va treure la tira explosiva, i la va enganxar a la porta de la cel·la. Va tirar d'una llengüeta de l'extrem de la tira, llavors va rodar sota el catre de metall i es va cobrir el cap. Un moment més tard, la tira va explotar, i hi va haver un pop esmorteït que va fer esclatar la porta directament fora de la paret.

El fum i la pols encara estaven sortint de l'entrada destrossada de la cel·la quan la Zam va saltar fora per enfrontar-se als seus dos guàrdies. Tots dos guàrdies havien estat noquejats per l'explosió i estaven intentant aixecar-se quan Zam els va deixar anar un cop de peu ben col·locat que instantàniament va deixar al guàrdia més proper inconscient. Va usar el seu puny per colpejar a l'altre guàrdia al clatell.

–Ei! –va cridar Bossk des de dins de la seva cel·la–. Què està passant allà fora?

Ignorant a Bossk, Zam va caminar sobre els cossos dels guàrdies derrotats. Un era de la mida de la Zam. Va examinar la seva cara, després va manipular la seva pròpia perquè s'assemblés a la d'ell, sentint els seus músculs facials fer contorsions amb l'esforç. Ràpidament li va treure l'uniforme al guàrdia i se’l va posar sobre el seu propi vestit. Enganxat al cinturó del guàrdia hi havia un bat atordidor i el cèrcol de claus dels armaris de la càmera exterior.

Portant l'uniforme del guàrdia, Zam va abandonar l'àrea de detenció i es va dirigir per un passadís que portava a la càmera amb els casellers. Quan va veure al sentinella assegut darrere d'una consola de seguretat a l'altra banda de les caselles, va mantenir el cap cot i va dir en un to baix:

–Necessitem la teva ajuda amb el transdoshà.

–Et passa alguna cosa en la veu? –va preguntar el sentinella, mentre alçava la mirada cap al guàrdia. Mai va veure el bat atordidor venir. Zam va colpejar al sentinella una vegada, atrapant-lo just sota la seva orella esquerra, i el cos de l'home va fer un espasme, després va lliscar del seu seient i va caure inconscient a terra.

Tornant la seva atenció als casellers, Zam va localitzar el que contenia el sac que tenia les seves armes. Ella va repassar les claus fins que va trobar la qual encaixava, llavors va obrir el caseller i va agafar el sac.

Encara disfressada com un guàrdia de seguretat kuati, va portar el sac fora de la cambra i va procedir a sortir a un rebedor públic. Va caminar passant a diversos treballadors de l'estació espacial sense atreure cap atenció cap a si mateixa. Encara que l'uniforme del guàrdia li havia portat fins allà, sabia que hi hauria problemes si era detinguda i li preguntava algun autèntic guàrdia de seguretat. Va entrar a una cambra de bany públic i es va desfer de l'uniforme. A la seva sortida, va ser momentàniament distreta per la visió del seu reflex en un mirall. La seva cara encara tenia la forma semblant a la del guàrdia de seguretat kuati. Sense cap esforç físic, va transformar la seva cara de tornada al seu rostre d'humana estàndard.

Abandonant la cambra de bany, Zam va anar a una àmplia finestra de transpariacer que oferia una vista d'escombrat del planeta Kuat. Es preguntava si la seva presa, Hurlo Holowan, se sentia autènticament fora de perill a la llar metropolitana de la seva família a la Ciutat Kuat. Si Holowan se sentia fora de perill, Zam s'asseguraria que la sensació no durés per sempre.

A través de la finestra, Zam va observar a un ferri espacial aproximar-se a l'estació espacial, i després amarrar. Va abandonar la finestra i va caminar a través del rebedor, dirigint-se en la direcció de l'amarratge del ferri. Poc després, va arribar a un gran hangar.

A l'altre extrem de l'hangar, hi havia un ferri espacial que portava el logo de l’Express de Ciutat Kuat. Diverses dotzenes de viatgers ja estaven en procés d'abordar el ferri. Zam va escoltar una veu forta, sintetitzada, anunciar per un altaveu de comunicació:

–Darrera trucada per l'Express de Ciutat Kuat, partint del Port de Passatgers de Kuat en un minut.

Zam no va ser l'única persona que va escoltar l'anunci. Un home prim, portant les robes d'un mercader kuati, va córrer al costat d'ella, dirigint-se cap al ferri espacial. El mercader accidentalment va deixar caure el seu moneder de crèdits, després es va parar i es va tornar. Estava a punt d'agafar el moneder quan el braç de la Zam va fer una escombrada, el va atrapar, i el va sostenir cap a l'home.

–Gràcies, –va dir el mercader, estenent el braç cap al seu moneder, però Zam va fer un pas enrere i va sostenir fermament el moneder–. Miri, –va dir l'home–. Sóc Khoss de Knylenn, i això és meu.

Zam va donar un altre pas enrere, portant el seu cos passant diversos contenidors d'emmagatzematge que la bloquejarien de la vista del ferri de passatgers. Sostenint el moneder, ella va somriure juganera al mercader i va dir:

–Vine i agafa’l, Khoss.

–No tinc temps per a jocs, –va dir l'home mentre es movia per agafar el moneder. En un únic segon, Zam va aixecar el seu genoll ràpidament cap a l'estómac del mercader, li va donar un cop de colze a la base del coll, i li va colpejar al mentó. Quan va colpejar el terra del rebedor, estava fred.

Després d’amagar el cos del mercader entre dos contenidors d'emmagatzematge, Zam va inspeccionar els continguts del moneder mentre caminava com si res cap al ferri espacial. Hi havia esperat que el moneder estigués ple de crèdits però no es va decebre en absolut en trobar que també tenia un tiquet d'anada de classe de luxe cap a Ciutat Kuat.

Zam va abordar el ferri espacial i es va obrir pas cap al compartiment de classe de luxe. Asseient-se al costat d'una àmplia finestra, estava estirant les seves cames quan un auxiliar de vol va aparèixer al costat d'ella i va dir:

–Perdoni'm, però aquest seient està reservat per Khoss de Knylenn.

Zam li va llançar un somriure a l'auxiliar de vol i va dir:

–No va aconseguir arribar a temps. Havia d’atendre un assumpte de negocis. Quant dura el viatge a Ciutat Kuat?

–Vint minuts, –va dir l'assistent de vol.

Els ulls de la Zam van brillar.

–Just el temps per una migdiada. –Ella va tancar els ulls, i l'assistent de vol la va deixar en pau durant la resta del viatge.

***

Bossk no tenia cap explosiu ocult, però tenia urpes esmolades, cames fortes i un cap molt dur. Per quan va trencar a través de la porta de la seva cel·la, estava tan enfadat que difícilment podia veure bé. Només es va adonar lleugerament dels dos guàrdies inconscients fora de la seva cel·la però no es va adonar que un ja no anava en uniforme.

I quan Bossk va tornar a la càmera que contenia els armaris on els guàrdies havien ficat el seu rifle blàster, no es va adonar del sentinella inconscient que jeia al costat de la consola de seguretat. Bossk estava massa ocupat destrossant les portes del caseller fins que va trobar la seva arma... més un parell d'extres.

–Els hi ensenyaré a no ficar-se amb mi! –va murmurar Bossk mentre irrompia fora de l'àrea de detenció–. Els ho ensenyaré a tothom!

Següent