CAPÍTOL 4
Balmorra
no havia canviat molt des de l'última visita d’en Jango Fett. La majoria de la
superfície del planeta havia estat industrialitzada feia eres, coberta per
fàbriques gegants. Mentre Jango pilotava l'Esclau
I sobre la ciutat capital de Balmorra, només els nivells més superiors de
les fàbriques eren visibles en el dens fum. Si hi havia hagut alguna vegada un
intent de netejar l'atmosfera, l'intent havia fracassat molt abans que
qualsevol pogués recordar-ho.
Jango va
inclinar l’Esclau I fins una àrea a
l'oest del centre de la ciutat. Aviat va veure una torre cònica distintiva que
s'alçava a través del fum, i la va reconèixer immediatament com el cim del
castell d’en Rigorra.
Vuit
anys abans, Jango havia rastrejat a un traficant d'espècia buscat fins a Balmorra.
El traficant d'espècia havia fet a Jango córrer bastant a través de la capital,
però la caça va acabar just fora del castell d’en Rigorra, on Jango va disparar
fins a matar al traficant d'espècia. Desafortunadament, els trets van atreure
l'atenció dels guàrdies de seguretat d’en Rigorra, que llavors van desplegar a
un droide assassí que Rigorra recentment havia comprat a la Hurlo Holowan. El
droide, va saber després Jango, es deia el Menjanavalles, i gairebé li havia
arrencat el cap. Hi havia aconseguit desactivar el Menjanavalles prou com per
aconseguir tornar a l’Esclau I i
encendre el pilot automàtic de la nau fins a Kamino abans de perdre el
coneixement.
Hi havia
portat prop de tres mesos perquè les ferides d’en Jango es curessin, i el temps
de recuperació difícilment mereixia la recompensa que havia rebut per eliminar
al traficant d'espècia. Però pensant-ho ara, Jango no es penedia de
l'esdeveniment; l'abraçava com una experiència d'aprenentatge. No només havia
sobreviscut a la seva trobada amb el droide mortal sinó que també havia
esbrinat els seus punts febles.
Jango va
virar l'Esclau I en un ampli cercle
al voltant del castell d’en Rigorra, utilitzant els sensors de la seva nau per
escanejar l'àrea. Després d'haver completat el vol de reconeixement, va tallar
lluny del castell i va baixar a través del fum, viatjant baix sobre diversos
blocs de petites fàbriques. Aviat va arribar a un atrafegat espaiport
comercial, on va aterrar l'Esclau I en
una plataforma d'amarratge de sostre obert. Tot i que el sostre obert deixaria l'Esclau I exposat, Jango sabia que també
li permetria atreure la nau per control remot o fer una escapada ràpida, si
calia.
Encara
en la seva cabina de comandaments, Jango va estudiar les dades que els seus
sensors havien reunit. Pel que podia veure, el castell d’en Rigorra tenia
defenses que avergonyirien la majoria de posts militars. Qualsevol invasor que
tingués la suficient sort com per sobreviure a un passeig a través dels camps
de mines només seria atrapat per un dels molts canons làser multidireccionals
muntats en torretes. Però després de moure’s a través de les dades, Jango va
trobar el que semblava ser una entrada. L'únic problema era que requeriria una
altra persona, preferiblement un soldat mercenari o un altre caça-recompenses.
Jango gairebé desitjava haver portat la Zam amb ell. Sense ella, només hauria
d'improvisar.
Tot
sortint de la cabina de comandaments, Jango es va posar el casc i va anar al
celler de presoners. Va trobar tant a la Holowan com al Senador Rodd dormint en
les seves respectives gàbies. Sabia que les gàbies eren segures però va
comprovar els mecanismes de tancament de totes maneres. Quan va estar satisfet
que els seus presoners no anessin enlloc, Jango va preparar el sistema de
seguretat de l'Esclau I i va sortir
de la nau.
Per
evitar qualsevol contacte personal amb les autoritats de l’espaiport, Jango va
pagar per l'ús de la plataforma d'amarratge alimentant amb bastants crèdits una
escletxa a l'estació de servei automàtica. Després que la transacció es
completés, va abandonar la plataforma i va entrar en un ampli passadís públic
que recorria la longitud de l'espaiport.
L’espaiport
estava abarrotat de viatgers, alienígenes així com d'humans, i la majoria
d'ells portaven armes. Això no era estrany, ja que Balmorra no era el planeta
més amistós de la galàxia. Mentre Jango passava per una cafeteria carbònica que
semblava com una casa de joc espacial, es va adonar d'una figura amb caputxa
vermella que alçava la mirada cap a ell des d'una taula, després va apartar la
mirada. Encara que l'armadura d’en Jango li feia destacar en qualsevol reunió,
poca gent li prestava alguna atenció. Jango va romandre en guàrdia de totes
maneres, usant els sensors del seu casc per escanejar qualsevol cara que li
mirés. Gràcies a l'ull pineal del seu casc, ni tan sols haver de girar el seu
cap per veure a la figura amb caputxa vermella abandonar el local informal i
seguir-lo.
Jango no
va accelerar el pas mentre es dirigia cap a una entrada que sortia de l’espaiport.
Els taxis elevadors repulsors s'alineaven fora, però va caminar passant-los, va
girar el seu cap per fer obvi que estava mirant a esquerra i dreta i va creuar
el carrer. A l'altra banda, va caminar entre dos camions de lliurament
elevadors repulsors que estaven aparcats al costat d'una fàbrica que produïa eines
de duracer. Quan va estar segur que el camió més proper estava entre ell i
qualsevol que el perseguís, va girar a la dreta.
La
figura de la caputxa vermella va sortir de l’espaiport, va creuar el carrer, i
va caminar amb cura entre els dos camions elevadors repulsors aparcats. A
l'extrem de la màniga esquerra de la figura encaputxada, una mà blanca de dits
llargs es va estendre, sostenint una pistola blàster. La figura encaputxada va
vorejar passant els camions i va mirar a la dreta, esperant veure l'esquena de
l'home amb l'armadura mandaloriana caminant per la vorera. Però l'home s'havia
anat.
‒Quieta,
Aurra, ‒va dir Jango. Estava sobre el camió que estava darrere de la figura
encaputxada. La figura encaputxada va reaccionar girant-se ràpid i alçant un blàster
refinat, però Jango ja havia llançat el seu cos sobre el lateral del camió. De
camí avall, la sola de les seves botes va colpejar la mà del blàster del seu
oponent, i va escoltar l'arma sotraguejar contra la vorera mentre aterrava.
‒Bona
nit, dolçor, ‒va dir Aurra Sing mentre alçava la barbeta i retirava la caputxa
vermella per revelar la seva cara pàl·lida. La mà esquerra de la dona ara
penjava al seu costat, però en la seva dreta, tenia una segona pistola blàster
i la tenia apuntant al visor d’en Jango. Jango tenia dos blàsters apuntant al
cap de l’Aurra, i ella va mirar els seus canons amb un somriure ampli que
mostrava totes les seves dents.
Amb els
anys, Jango s'havia trobat amb molts altres caça-recompenses. En diverses
ocasions, havia fins i tot requerit matar-los, i ho havia fet sense
remordiments perquè ser caça-recompenses era, al capdavall, una professió que
s'escollia, i tothom coneixia els riscos. Ningú s'havia guanyat mai tota la
seva confiança, i molt pocs -només Zam Wesell i Cradossk- s'havien guanyat
alguna vegada el seu respecte. Però des del seu primer encontre amb Aurra Sing,
havia sentit alguna cosa per ella que era -per Jango- fins i tot més poderós
que la confiança o el respecte: Tenia la seva simpatia, una cosa de la que en Jango
escassejava extremadament. Mentre que els altres miraven a Aurra i no veien
altra cosa que una psicòpata de tret fàcil, Jango la veia com un esperit
trencat, el resultat de tota una vida de males ruptures. I per tant sentia
simpatia per Aurra perquè no hi havia escollit ser caça-recompenses com a
professió. La caça de recompenses li havia escollit a ella.
‒Baixa el
teu blàster, ‒va dir Jango.
‒Tu primer,
‒va deixar anar Aurra, encara somrient.
Jango
lentament va tornar un blàster a la seva funda, i després va enfundar el seu
altre blàster, mentre Aurra feia el mateix amb el seu. Sense apartar els seus
ulls d'ella, es va inclinar per agafar el blàster caigut pel canó, després es
va aixecar i li va donar l'arma.
‒Quina gentilesa,
‒va dir Aurra amb una picada d'ullet mentre lliscava el blàster a la funda de
cuir que estava lligada a la cuixa esquerra.
Jango va
dir:
‒Digues per
què estàs a Balmorra.
‒Aquí no,
‒va dir Aurra‒. Tinc set. Una copa? ‒I abans que Jango pogués negar-se,
ràpidament va afegir‒: Si us plau?
Jango va
dir:
‒És clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada