CAPÍTOL 6
Noranta
minuts després que hagués explicat el seu pla i abandonés la cantina amb Aurra
Sing, Jango Fett s'escorria passant una sèrie de cables làser baixos
convergents atordidors en el perímetre de la propietat d’en Rigorra, llavors va
començar un lent reptar a través d'un camp d’herba vistós i flors exòtiques. El
camp estava al sud del castell d’en Rigorra, i Jango sabia pels seus escàners
sensors que era l'única terra a la propietat d’en Rigorra que no havia estat
omplerta de mines. El motiu que no hi hagués cap mina era perquè Rigorra tenia bestiar,
majoritàriament shaaks importats, grans criatures bobines, pasturant al camp.
Jango suposava que el bestiar era per al consum personal del Hutt.
El pla d’en
Jango d'infiltrar-se al castell d’en Rigorra era difícilment elaborat, però
depenia de la sincronització crucial. Després de reptar per la coberta
protectora d'algunes flors altes al mig del camp, es va aturar i va usar l'ull
pineal sensor del seu casc per mirar a una elevada torre de comunicació al
sud-est del camp. Llavors va mirar a la base del mur del castell, on una àmplia
porta portava al refugi del bestiar d’en Rigorra. La porta estava protegida per
nou membres de la banda d’swoops d’en Rigorra, que estaven asseguts en les seves
swoops mentre observaven el camp i el cel. Finalment, els ulls d’en Jango es
van moure cap a la mateixa imatge que hi havia dins del seu casc, i va començar
a comptar els segons, anticipant el moment en què Aurra fes el seu moviment.
El
treball d’Aurra era destruir la torre de comunicacions, cosa que no només
desconnectaria la comunicació del castell d’en Rigorra sinó que també
provocaria l'estampida del bestiar. Aurra no va decebre a Jango. Va arribar
just a temps.
La torre
va esclatar en flames, i el bestiar va entrar en pànic. Mentre els nou guàrdies
tornaven la seva atenció a la torre cremant, el bestiar corria pel camp,
directe cap al refugi.
Jango es
va alçar del sòl i va llançar el seu cos contra el lateral d'un shaak que
corria i es va agafar a la carn de la bèstia. El shaak va grunyir i va tractar
de treure’s l'home de sobre, però va seguir corrent cap al refugi, i Jango es
va agafar fermament. Rebotant en el lateral del shaak, Jango va alçar la mirada
per veure la banda d’swoops excitada muntant en els seus vehicles. Jango sabia
que havien d'acabar de veure a Aurra Sing en la seva swoop, allunyant-se de la
base de la torre de comunicació. Anirien en la seva persecució, però no l’atraparien,
per descomptat, perquè ella estaria preparada per a ells. I després que Aurra
hagués disposat dels guàrdies, seguiria a Jango al castell. Aquest era el pla.
Jango
confiava que el pla funcionés. Havia de funcionar, perquè era l'única manera en
què podia capturar a Groodo amb vida. Fins on sabia Jango, l'habilitat de
capturar preses vives era la diferència entre un caça-recompenses hàbil i un
complet idiota. Qualsevol imbècil amb un blàster podia aixafar el mur d'un
edifici i començar a disparar a qualsevol cosa que es mogués. Jango era moltes
coses, però difícilment era un imbècil.
Un cop
dins del refugi, Jango es va deixar anar del shaak i va rodar lluny de l’estable
per evitar ser aixafat per qualsevol de les criatures espantades. Aixecant-se,
es va adonar que hi havia una flor aixafada contra el guantellet del seu canell
esquerre. La va reconèixer com una flor del camp de pastura i va estendre el
braç dret per treure-se-la.
Però quelcom
inesperat va passar: La flor va saltar del guantellet d’en Jango i va anar cap
al seu coll. Abans de poder agafar-la, la flor serpentejà sota el seu casc i
sobre la seva boca, després va llançar pol·len tòxic a les seves fosses nasals.
El cos d’en
Jango va tenir un espasme, després va col·lapsar contra el terra de l'estable.
***
Inconscient
de la situació d’en Jango, Aurra va virar la seva swoop cap a diversos blocs i
baixant un carreró estret, es va assegurar que la banda d’swoops d’en Rigorra
estava just seguint-la abans que s'aturés i es tornés amb els seus blàsters
disparant. No va perdonar a cap dels seus perseguidors, i va obtenir cert plaer
en observar els seus cossos caure de les seves swoops i aterrar carreró avall.
Després que testifiqués el cop sec malaltís del final, Aurra va enfundar els
blàsters i va apuntar l’swoop de tornada cap al castell.
Un equip
de bombers droides estava tractant d'apagar les flames de la torre de
comunicació mentre Aurra accelerava sobre el camp d'herba, dirigint-se cap al
refugi d'animals. Un cop dins del refugi, es va entrecreuar amb diverses rajades
de bestiar encara espantat, va aparcar l’swoop en un estable buit, i va
continuar buscant a Jango.
No va haver
de mirar lluny. Va trobar el cos d’en Jango jaient immòbil al terra de
l'estable. Aurra sabia que l'armadura d’en Jango hauria d'haver-lo protegit de
ser trepitjat pels animals d’en Rigorra, però podien haver-li deixat
inconscient? Ella es va inclinar sobre ell i va inserir els llargs dits pel seu
casc, aconseguint suaument la seva gola per buscar el pols.
Es va
sorprendre quan una flor va lliscar fora del casc d’en Jango. Va estar fins i
tot més sorpresa quan la flor es va llançar cap a la seva cara. Dos segons més
tard, Aurra es va unir al cos d’en Jango a terra.
I
llavors els guàrdies d’en Rigorra van arribar a l'estable. La majoria d'ells
eren gamorreans, però el seu oficial al comandament era un nikto amb els ulls
negres i una pell coriàcia vermella. El nikto va fer un gest d'escombrat cap
dels dos caça-recompenses i va dir:
‒Traieu-los
les armes i porteu-los a Rigorra.
Un dels
gamorreans va grunyir en una protesta seca.
‒No m'importa
si és gairebé l'hora del xou! ‒va xiuxiuejar el nikto‒. Traieu-los d'aquí ara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada