Crepuscle Jedi (XLIV)

Anterior

44

Jax va sentir que es quedava gelat de por. Va sentir un altre petit tremolor en la Força, un d'amigable i afectuós, i se n’adonà, fins i tot abans de mirar per confirmar-ho, que Laranth estava desperta. Va veure per la seva expressió que ella també havia sentit la vibració en la Força. Podria no ser capaç d'identificar-la tan ràpidament o tan segurament com ell, però ella sabia que eren males notícies.

—Aixequeu-vos —els hi va dir, arribant fins a ells. Va realitzar un tall ràpid i curt amb el seu sabre làser, seccionant les manilles de força que subjectaven la Laranth. Aquesta vegada estava llest per al contraatac d'energia que desactivaria tant les manilles com la fulla, i per tant només li va fer retrocedir alguns passos en lloc de llançar-li al terra. No obstant això, seguia sent un cop considerable. Laranth va trontollar cap enrere, llavors es va recuperar, fregant-se els braços.

—Au! —va dir ella.

—Ho sento —va contestar Jax—. Xízor tenia l'única clau, i no crec que pugui ser persuadit per lliurar-la, encara si el poguéssim trobar.

Encès de nou el seu sabre làser es va tornar cap a Den.

—El teu torn.

—Escolta, espera un moment —va dir el sullustà—. No ens apressem. Estic segur que hi ha una altra manera de... Ei!

El xoc dels dos camps va fer que Den caigués d'esquena. Es va aixecar lentament, mirant fixament a Jax.

—Si alguna vegada aconsegueixo tornar a publicar, tu, amic meu, vas a veure-te-les amb unes serioses difamacions.

Jax donà mitja volta, enganxant l'empunyadura de l'arma en el seu cinturó.

—Escolta —va dir l'aviari—. Què passa amb mi?

—Tu pots seguir emmanillat —va contestar Jax—, fins que et coneguem una mica millor.

L'aviari semblava a punt de protestar, llavors va tancar la seva boca amb forma de bec amb un soroll molest.

—Una funció bastant sorprenent —va dir Den, fregant-se l'esquena—. Encara que no puc dir que estigués tan content d'estar en aquest costat del quadrilàter...

Abans que algú pogués dir res, Jax, alertat per la visió perifèrica, va mirar cap al transpariacer destrossat. I-5 estava pujant.

—Bones i males notícies —va dir ell, abans que algú pogués parlar—. La caiguda va immobilitzar evidentment a 10-4TO, el qual va ser atacat llavors: assumeixo que per droides salvatges. Va ser despullat dels seus apèndixs i del seu CPU.

Jax es va quedar gelat.

—Però això vol dir que les dades...

—Ja no estan en possessió de 10-4TO, em temo.

Es va fer el silenci per un moment. Llavors Den va preguntar,

—I les bones notícies?

—Aquestes són les bones notícies. Les males notícies són que els meus sensors indiquen que el nivell de radiació està més alt. Vosaltres els orgànics heu de marxar, i jo no vaig a quedar-me aquí.

—Encara millor —va dir Jax—. Vader està arribant. Pot ser que ja estigui aquí.

Va haver-hi un moment de silenci commocionat, i llavors l'aviari va dir,

—Ara algú si us plau em treu aquestes maleïdes manilles?

Jax va desenganxar l'empunyadura del sabre làser una altra vegada. Haurien de confiar en l'home ocell: necessitarien tota la seva velocitat i les seves habilitats, i els fils de Força que emanaven d'ell, si bé eren durs i cruels, no tenien brins de possible traïció entreteixida.

Va sentir que una onada de cansament li inundava. Fins i tot si escapaven, no hi havia garantia que Vader es rendís. Pel que Jax sabia, el Lord Sith li perseguia a través de la galàxia. Ell ja hi havia recorregut mig planeta. Encara que Jax no tenia ni idea de per què Vader li volia, va semblar bastant clar que no pararia fins a tenir a Jax o la prova de la seva mort.

Jax va alliberar l'aviari —el seu nom, va dir ell, era Kaird— i va tornar a encendre la seva arma. Mirà la fulla encesa, va assentir per a si mateix, llavors es va tornar cap a I-5.

—Necessitem alguna cosa gran per cobrir la nostra fugida —va dir ell—. I crec que sé on aconseguir-ho. —Ràpidament li va explicar el seu pla a l’androide.

I-5 va projectar sorpresa.

—Estàs disposat a lliurar la teva arma per fer això?

—No m'agrada la idea, però no veig una altra elecció —va contestar Jax—. Les úniques lectures de formes de vida que van captar els escàners de la nau en un radi de cinc-cents quilòmetres van ser les de Xízor i les de Kaird. No m'importa enviar a un munt de droides salvatges al munt de ferralla, i tal vegada també a Vader. Estan llestos els teus sensors?

—No hi ha problema —la signatura de la radiació és bastant detectable.

Jax va assentir, va vacil·lar, llavors li va donar el seu sabre làser a I-5. L’androide el va agafar i va començar a caminar lentament al voltant de la càmera repleta d'enderrocs. Semblava estar buscant alguna cosa.

Den i l'aviari es van unir a Jax i a Laranth. Van observar a l’androide amb certa perplexitat.

—Què estàs fent, I-5? —va preguntar Den—. Hem de sortir d'aquí.

—Estic d'acord —va contestar l’androide—. Però com ha assenyalat Jax, marxar-nos no apartarà a Vader del nostre rastre. Necessitem una distracció...una distracció enorme. Tret que Vader quedi convençut que Jax està mort, mai deixarà de caçar-li.

—Ah. És aquí —I-5 estava dempeus prop de les restes d'un dels droides salvatges destruïts. Va fixar l'interruptor del sabre làser i el va subjectar a la distància del seu braç, entre dos dits, amb la fulla d'energia assenyalant cap avall. Llavors el va deixar caure.

Va copejar el sòl, amb la punta per davant. La fulla mancada de fricció, prou calenta com per fondre una porta blindada de vint centímetres, amb prou feines va reduir la velocitat quan va entrar en contacte amb el duracret. El so que va fer va caure en un registre lleugerament més baix, però això va ser tot. En pocs segons havia desaparegut pel forat que fonia.

I-5 es va tornar i va caminar ràpidament fins als altres.

—Anem —va dir ell.

Den Dhur li va mirar fixament.

—T'has llevat el xip? De què anava tot això?

—Anava de crear una distracció enorme, com va dir ell —va contestar Jax—. No culpis a I-5; va ser idea meva.

—Va ser una bona. Estaré encantat d'ajudar-te a trobar un nou sabre làser...si sortim d'aquí amb vida.

—Què hi ha del cos d’en Rostu? —va preguntar Den.

Jax es va tornar i va mirar cap a la forma immòbil d’en Nick. Va sentir una punxada de pena; Nick Rostu havia mort valentament, intentant salvar als seus amics i la missió del Mestre Piell. Almenys mereixia un enterrament decent.

—I-5, pots portar-lo? —va preguntar en veu baixa—. Podem deixar-lo anar en òrbita...crec que li hauria agradat això.

I-5 es va inclinar sobre Nick, començant a alçar-lo, llavors es va detenir. Va romandre immòbil un moment; llavors va dir:

—Encara està viu.

—Què? —van dir Jax, Laranth, i Den simultàniament. Només Kaird va guardar silenci, encara que semblava tan sorprès com ells.

—El tros de transpariacer li va travessar la cavitat abdominal —mentre I-5 parlava, va usar el seu dit làser per cremar el fragment prop d'on entrava en l'esquena d’en Nick—. Va esquivar la columna vertebral i els ronyons. Detecto algun sagnat intern i començaments de peritonitis i infecció sistèmica —però crec que és reversible si se li tracta en un termini de vint-i-quatre hores.

Jax va sentir una onada d'alleujament.

—Hauria d'haver-hi un medpac en la nau. Ràpid! —va veure que l’androide alçava acuradament a Nick, llavors es va donar la volta i es va dirigir cap al corredor, seguit pels altres.

—Encara hem de passar davant del transport de Vader per arribar al nostre —va assenyalar Kaird—. Alguna idea sobre com aconseguir-ho?

—Una o dues —va contestar Jax—. Preocupem-nos primer per sortir d'aquí.

—Em dirà algú de què estem corrent? —va preguntar Den mentre s'apressava per mantenir el pas dels altres.

—A deu metres sota els nostres peus, més o menys, es troba la unitat de contenció del reactor —va dir I-5—. Abans vaig esmentar que era inestable, de fet, pot ser que l'exposició perllongada a la fuita de radiació sigui el que torna bojos als droides. En qualsevol cas, estimo que tenim menys de vint-i-cinc minuts abans que el sabre làser s'obri camí a través de la protecció d’impèrvium i...

—Entenc —va dir Den. Va duplicar la seva velocitat, deixant enrere als altres.

Podria funcionar, es va dir Jax a si mateix. L'explosió certament seria suficient per eliminar a Darth Vader com un problema de la seva vida de forma permanent. Fins i tot si Vader sobrevivia d'alguna manera, probablement quedaria convençut que Jax no ho hauria aconseguit. De qualsevol forma, aquesta era una bona oportunitat per lliurar-se de l’ominosa ombra del Senyor del Sith...si no per sempre, llavors almenys per un temps considerable.

Van passar ràpidament a través de corredors foscos, I-5 portava a Nick Rostu i il·luminava el camí. Semblava que tenia un androide, va meditar Jax; no com a propietat, sinó com a amic. Un concepte estrany...però un al que s'estava acostumant.

Era bo tenir un amic.

 Següent