Missió Desesperada (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

—Estàs aquí —va dir Obi-Wan. Les paraules s'embussaven en la seva gola. Va sentir un rampell d'emoció en escoltar de nou a Qui-Gon.

Obi-Wan s'havia ficat en un edifici buit al davant de la cantina. El refugi abandonat no tenia teulada, així que els estels brillaven clarament per sobre.

Sempre he estat aquí —va dir Qui-Gon—. Estar preparat és decisió teva, el meu Padawan.

—Però jo ho trio —va dir Obi-Wan—. Vull començar l'entrenament. No entenc què vols dir.

Quan sàpigues per què no estàs preparat, estaràs preparat —va dir Qui-Gon.

—Ara sones com Yoda.

Gràcies per aquest compliment —va replicar Qui-Gon, la seva veu provenia de les estrelles i de l'interior del propi cap d'Obi-Wan—. Ara sóc aquí, veient caçar un eopie, que està just darrere de la cantina per cert, en lloc de prestar atenció als teus sentiments.

Obi-Wan va sospirar. Se sentia vell, molt més que vell. Tot i així semblava que encara tenia molt per a aprendre.

La Força Viva, el meu padawan —va dir Qui-Gon—. Això inclou conèixer-te a tu mateix de la mateixa manera que als altres.

—Què m'estàs preguntant?

Simplement això: Com et sents?

—Aclaparat de sentir-te.

És un començament.

—Enfadat amb l’eopie...

Res d'això. Prova de nou.

—Irritat per les teves endevinalles...

Bé! Ara estem arribant a algun lloc.

—Enfadat amb mi mateix —va esclatar Obi-Wan.

Qui-Gon no va dir res. El cor d'Obi-Wan estava molt ple. No va poder parlar durant un moment. Els records li inundaven, anys de missions, de converses, de les moltes maneres en què Qui-Gon li havia ajudat i guiat. Després de la seva mort, Obi-Wan havia trobat a faltar al seu Mestre cada dia de la seva vida.

Digues —va dir Qui-Gon amablement.

—Estic enfadat amb la meva pròpia confusió —va dir Obi-Wan finalment—. Solia prendre decisions fàcilment. Sabia quin rumb prendre i el prenia. Si un altre Jedi estava en perill, anava. I ara, tot i que la meva missió és clara, la meva ment no ho està. Vull anar-me’n. Però em van encarregar romandre aquí. Luke és la nova esperança per a la galàxia, i he de protegir això.

Tot això és cert —va dir Qui-Gon—. Però no és l'única veritat. L'esperança no floreix d'una arrel.

—Vols dir...?

Si Luke té un destí, Ferus també. Si l'Imperi ha de ser derrotat, si l'equilibri ha de tornar a la Força, la resistència vindrà de molts llocs. Tot això juntament marcarà la diferència.

—Creus que hauria d'anar-me’n?

És decisió teva, Obi-Wan. Has de seguir els teus sentiments. Jo només puc dir-te el que veig. Puc assegurar-te això, anar-te'n ara no posarà en perill al noi. Això ho sé. La resta és una cosa que tu també saps, que si Luke creixerà, deu tenir alguna cosa a la qual unir-se.

—Així que Ferus podria ser part d'això.

Parla del que saps sobre Ferus, no del que pots especular.

—Ell era l'aprenent més dotat, només inferior a Anakin.

Amb tants dons, és un oponent formidable de l'Imperi.

—Però hauria de deixar sol al Luke —va dir Obi-Wan de nou. Era una missió que Yoda li havia encarregat, i sabia que era vital.

No l’estaries deixant sol. Jo li vigilaré. Estarà fora de perill per un temps. Hi ha perill per al Luke, un perill que és a prop. Puc sentir-ho però no el puc veure. Sento que Ferus és la clau.

Obi-Wan estava alarmat.

—Ferus sap alguna cosa sobre Luke?

No, no és tan senzill. Sento una connexió... encara que Ferus no sap que hi és.

La certesa inundava a Obi-Wan. Certesa i alleujament. Tots els seus sentits havien assenyalat això. Volia ajudar a Ferus si podia.

—Llavors he d'anar.

A la fi —va dir Qui-Gon—, parles amb el cor.

Hi havia molt més que volia dir, i fins i tot més que volia preguntar, però la presència d’en Qui-Gon es va esvair. Va deixar a Obi-Wan sentint-se tremolós, però almenys tenia una direcció.

Va esperar fora en el fred, sense sentir res més. Els clients van emergir de la cantina, molts d'ells trontollant. Es va quedar alleujat quan Weasy va sortir sol. Fins i tot millor, caminava amb pas decidit. Estava sobri, almenys.

Obi-Wan va seguir-lo. Després d'haver donat uns quants passos, Weasy va sentir que algú estava darrere d'ell i es va girar.

—Qui hi ha?

Obi-Wan es va acostar una mica més. Havia deixat deliberadament que Weasy sabés que algú el seguia; com a Jedi, podia seguir-li fàcilment sense ser vist que volia.

—Oh, ets tu —Weasy encara el mirava amb cautela—. Crec que no he sentit el teu nom, però t'he vist a la cantina.

—Ben.

—Bé, Ben, què puc fer per tu?

—Passatge per a Ussa.

Els ulls d’en Weasy es van estrènyer.

—Perillós lloc, Ussa —Obi-Wan esperà—. No obstant això, no és cosa meva, si tens els crèdits —Weasy va dir un preu.

Obi-Wan li va donar els crèdits, gairebé els últims que va portar amb ell de Coruscant, i Weasy es va girar i va començar a caminar, sense esperar a veure si Obi-Wan li seguia.

—El meu transport està a l’espaiport. Espero que no t'importi, però no vull cap xerrada en el viatge cap a Ussa. No necessito saber la història de la teva vida, o tu la meva. Entesos?

—No crec que això sigui un problema —va dir Obi-Wan.

Weasy li va mostrar el camí fins a la plataforma d'aterratge. Va assenyalar a un iot estel·lar corellià.

—Puja a bord mentre faig les comprovacions prèvies.

Obi-Wan va pujar a bord i va prendre seient. En pocs minuts Weasy va pujar a bord i es va asseure al seient del pilot. Els motors van cobrar vida amb un brunzit, i van sortir disparats cap a la foscor. Van deixar l'atmosfera de Tatooine, i Weasy va fixar curs cap a Bellassa.

 Següent