Missió Desesperada (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Obi-Wan es va afanyar a entrar a l'habitació interior on Amie Antin estava asseguda amb Roan.

—Van usa una combinació de Loquasin i Titroxinat —va dir Obi-Wan. Li va repetir els nivells a la doctora—. Després, l'últim dia, li van administrar Skirtopanol.

—No era una nova droga. Era una nova combinació —va panteixar la doctora Antin—. Això explica el seu estat actual. Però aquesta combinació... han d'estar bojos.

—Estan desesperats —va dir Obi-Wan.

—Això em proporciona el que necessitava —va dir ella, anant a pel seu kit mèdic—. Vosaltres dos, aneu a descansar o alguna cosa així. Us trobaré si es desperta. Necessito tranquil·litat aquí.

Obi-Wan va seguir a Wil passadís avall fins a la cuina. La casa estava insonoritzada, però tots ells sabien el que estava passant a l'exterior.

Wil repenjà el cap a les seves mans durant un moment.

—Sortir allà fora seria una bogeria. Quedar-se dins... em farà tornar boig.

—No hi ha res que puguem fer —va dir Obi-Wan—. Només podem esperar més moments oportuns.

Wil va alçar el cap. Els seus ulls grisos estaven desolats.

—Per què ara? —va preguntar suaument—. No hi ha desordres ni batalles. No entenc els arrestos en massa.

—Està la teva gent fora de perill? —va preguntar Obi-Wan.

—Tot el grup central era aquí per a una reunió. I vam traslladar a les nostres famílies fora de la ciutat fa molt de temps. També vaig ser capaç de treure al fill de l’Amie. Està fora de perill. Però hi ha molts altres, dispersos per tota la ciutat... No sabrem res fins després —es va asseure a la taula, amb les mans agafant el blàster—. No sé quan acabarà tot això.

Obi-Wan no sabia què dir. No tenia respostes. La galàxia estava agafada per una foscor que era vasta i completa. Els Sith havien triomfat.

—No crec que governin per sempre —va dir finalment.

Wil va fer un gest cap a alguna cosa de menjar, però Obi-Wan va negar amb el cap. D'alguna manera semblava malament estar còmodes en una càlida cuina, quan a l'exterior estava tenint lloc tant horror.

—No. I derrotar-los ens portarà més del que possiblement puguem imaginar —va dir Wil—. Més del que pensem que estem preparats per fer. I tot i així espero seguir aquí per veure-ho.

Obi-Wan va fer que sí silenciosament. Va pensar en els nens, Luke i Leia, creixent en planetes separats. Esperava veure'ls com adults, compromesos amb la lluita. Aquest pensament li va alleujar una mica de la impotència que havia sentit abans, i també li va fer ser conscient de la necessitat de tornar aviat amb Luke.

Amie Antin va aparèixer al llindar.

—Està despert.

Obi-Wan es va aixecar ràpidament.

—Ha estat ràpid.

—És molt fort. La seva ment està activa, però el seu cos necessita temps. Com a mínim una setmana abans que pugui posar-se dempeus, crec. Les drogues eren potents. Anem. Puc donar-vos un minut.

Obi-Wan i Wil la van seguir. Quan van entrar a l'habitació, Roan estava lluitant per aixecar-se.

—Ferus —Digué.

—No està aquí —va dir Wil—. Però sabem que està fora de perill.

Amablement, Amie va empènyer a Roan contra el coixí.

—Estaràs feble algun temps. És millor que et quedis tombat.

Roan la va obeir. El seu poderós cos devia estar fràgil, si l'amable toc de l’Amie li enviava de tornada al llit. La mirada que li va llançar a Obi-Wan desbordava de la força que el seu cos no posseïa.

—Qui és aquest?

—Era amic d’en Ferus fa molt de temps —va dir Obi-Wan.

—Ets un Jedi —especulà Roan.

—He vingut per ajudar-lo, si puc.

—No tinc res a dir-te.

Obi-Wan va acostar una cadira i es va asseure.

—Jo crec que sí —va dir—. Crec que saps on és.

Roan es va estirar amb inquietud.

—Em recuperaré aviat. Si necessita ajuda, jo puc donar-la-hi.

—La doctora Antin creu que trigaràs una setmana.

—La doctora Antin s'equivoca.

—És una experta en neurotoxines.

—No obstant això no és experta en mi —la boca de Roan es va decantar, quasi somrient obertament.

—Perquè consti —el va interrompre l’Amie—. Mai m'equivoco.

—Estàs disposat a jugar-te la vida d'en Ferus? —va preguntar Obi-Wan.

—Roan, ens cal saber on està —va dir Wil—. Tenim raons per creure que els imperials li estan buscant a les cases dels vostres antics clients. Tenen una llista.

—La llista no els hi servirà de res —va dir Roan—. Ell està fora de perill on està. Perdona, Wil, però Ferus i jo vam fer un jurament. Ningú ha de saber-ho. Ni tan sols els Onze —la seva mirada es va mantenir fixa, però Obi-Wan va veure com de sobte el color abandonava la seva cara, i va tancar els ulls.

—Necessita descansar —va dir Amie.

Wil es va dirigir a contracor cap a la porta. Obi-Wan es va anar amb ell, però es va aturar a l'entrada.

—Només necessito un altre moment —els va dir en veu baixa a Amie i a Wil.

—Només un moment —va dir Amie.

—El conec —va dir Wil—. No et dirà res. Pots culpar-lo? D'alguna manera els imperials van trobar els seus arxius. Podríem tenir un espia en l'organització. Hem d’investigar-ho.

Tranquil·lament, Wil i Amie van deixar l'habitació.

—Crec que sé qui ets —va dir Roan, sense obrir els ulls—. Ell no tenia secrets per a mi. Ets el Mestre Jedi Obi-Wan Kenobi, membre de l'Alt Consell Jedi, antic membre, vull dir. Et va descriure perfectament.

—Com ho va fer?

—Alt i tossut. I estirat.

—Estirat?

—Estirat —Roan es va girar al llit i va obrir els ulls, amb la mirada sobtadament penetrant—. Els Jedi van ser exterminats, i així i tot tu estàs viu. Per què?

—Vaig ser capaç de... evitar el que va passar.

Roan no va apartar la mirada.

—Què afortunat.

—Què intentes dir?

—He sentit que alguns Jedi es van convertir... es van passar al Costat Fosc. Com sé que no ho vas fer?

—No ho saps —va dir Obi-Wan—. Però el Ferus que jo vaig conèixer tenia bons instints. Un cop, no li vaig escoltar, ja estic més penedit del que puguis imaginar. Ell sabia, millor que jo, com escoltar els instints. Si el coneixes bé, també sabràs això.

Va veure que Roan estava vacil·lant. Tot i les paraules de Roan, Obi-Wan va veure que el jove home era conscient que no seria capaç de deixar el llit per un temps.

—No ho diré als Onze. No ho diré a ningú. Has de confiar en mi —va dir Obi-Wan—. Ferus va confiar en mi una vegada. Sóc jo qui ha de fer això. La lluita en aquest planeta podria ser el reflex en milers de planetes. Ara necessitem fer un moviment decisiu, que mostri que l'Imperi no pot destruir la voluntat de les persones.

—Ferus i jo teníem un pacte...

—I creus que va a mantenir-lo? Ell creu que encara segueixes a la presó. Creus que va a quedar-se al marge?

Roan va tancar els ulls de nou.

—No —va dir suaument—. No es quedarà al marge.

—No puc donar-te fets. Has de prendre aquesta decisió basant-te únicament en els teus sentiments.

—Ara sones com Ferus —Roan va respirar profundament, i va mirar al sostre. Obi-Wan va poder veure la lluita en la seva cara—. Està a la regió muntanyosa d'Arno —va dir—. Et donaré les coordenades. Troba’l. Ell no ho admetrà, però estic segur que pot necessitar l'ajuda.

Va esperar fins al vespre. Durant el dia, els carrers eren massa perillosos. Rilla li va donar nous documents d'identitat i va aconseguir un caça per transportar-lo, quelcom que va requerir que ella utilitzés tots els seus favors. Seria un home de negocis de Raed-7. Els Onze no sabien on anava, però li ajudarien a arribar-hi. Tots van estar d'acord que fins que sabessin si algí s’havia infiltrat, era millor mantenir la informació fora de perill.

—Encara fem molts negocis amb Raed-7 —li va explicar ella—. Estan construint una xarxa de canonades fora de la ciutat. Et preguntaran, però els teus papers estan en regla. Si pensen que no tens cap raó per ser aquí, podrien aturar-te a l’espaiport.

—Aquesta és la millor manera de sortir d’Ussa —va estar d'acord Wil—. Estic segur que després d'avui, els estrangers voldran deixar la ciutat. Hi haurà altres allà per cobrir-te.

Obi-Wan ficar els papers dins de la seva túnica de viatge.

—Bon viatge —va dir Rilla.

—Digues a Ferus que no torni —va dir Wil—. Si està fora de perill, llavors deixa que segueixi fora de perill. Digues-li que li enviarem a Roan camuflat. No necessita tornar. Ha de saber que Roan està fora de perill.

—Li trobaré —va prometre Obi-Wan.

Va caminar fins a l’espaiport. Els carrers estaven foscos; la lluna estava coberta amb núvols. Hi havia llums dins dels edificis, però eren febles, com si els bellassans de l'interior tinguessin por de mostrar massa evidències de la seva presència.

Ocasionalment escoltava alguna patrulla i es fonia en els portals o carrerons.

Quan va arribar a l’espaiport, Obi-Wan es va quedar sorprès en veure l’agitació. Éssers pressionant cap al punt de control, molts amb embalums i equipatges.

Un oficial imperial amb expressió maliciosa va caminar cap al front.

—Tots els bellassans han de tornar a les seves llars. A cap bellassà se li permetrà abandonar el planeta. Ussa està clausurada. Els estrangers poden aproximar-se al punt de control.

—Però la meva dona està en el sistema Anturus!

—Jo tinc papers de sortida del govern imperial de Coruscant!

Els crits van fer erupció des de la multitud.

L'oficial i els seus soldats van treure els seus rifles làser i van apuntar directament a la multitud.

—Torneu a les vostres llars!

Obi-Wan va veure a una dona tremolant al seu costat. Un home va posar la seva mà sobre l'espatlla del seu jove fill. A poc a poc, els residents van començar a retirar-se, penjant –se a l'espatlla l'equipatge i reunint als seus nens.

No podia imaginar per què pensaven que podrien sortir. Però estaven desesperats i desitjosos d'intentar qualsevol cosa.

Obi-Wan va veure un esquadró d'homes vestits amb robes fosques de viatge apartant-se dels pocs éssers restants en el punt de control. Va saber immediatament que eren espies imperials, vestits per a barrejar-se. Els bellassans es van dirigir cap a la sortida sense adonar-se mentre els homes lliscaven entre ells. Els seguirien fins a les seves cases. Aconseguirien els seus noms. Els bellassans que havien intentat sortir anirien a una llista, una llista que els assenyalaria ara com a possibles amenaces a l'Imperi.

—Ei tu!, el d'aquí! —l’oficial l’assenyalà.

Obi-Wan va avançar, tendint els seus documents d'identitat. L'oficial va sacsejar el cap, assenyalant el punt de control. Obi-Wan va lliurar els seus documents.

Va respirar senzillament mentre l'oficial els examinava. Havia de confiar en Rilla i en Wil. Hi havia passat algun temps des que havia confiat en algú que no fos el mateix.

—Té l'Explorador DP-X —va dir l'oficial—. Bonic transport per a un empresari.

—El vaig obtenir en la venda de l’espaiport de Raed-7 després de la fi de les Guerres Clon —va replicar Obi-Wan, adoptant una veu cordial—. Quin tracte tan dolç. Munts de belleses a la venda per aquell llavors. Els pilots estan morts, dolent per a ells, bo per a mi!

—Bé —va dir l'oficial inexpressiu—. Pot procedir.

Obi-Wan va marxar, ficant els seus documents d'identitat de nou al seu cinturó. Només havia donat uns pocs passos abans d'escoltar que deien el seu nom.

—Ronar Hanare!

Es va aturar i es va girar. Podria haver estat un truc; no estava segur. De vegades els subjectes podien passar un punt de control amb falsos documents d'identitat, llavors oblidaven els seus noms falsos per l'alleujament d'haver passat. L'oficial diria el nom per veure com de ràpid reaccionarien... o no.

—Ha de deixar un pla de vol abans d'anar-se'n —va dir l'oficial. La seva mirada era cautelosa. Sospitaria alguna cosa?

—Entesos —va dir Obi-Wan.

Va deixar escapar una lenta respiració mentre caminava cap a creuer, una nau d'esbarjo que havia estat adaptada amb capacitat per a l'espai profund. Va examinar els seus voltants sense que semblés que mirava, una tècnica Jedi. Res semblava fora de lloc.

No va sentir cap pertorbació en la Força, advertint-li. Un altre home solitari, gran i d'aparença pròspera, estava conferenciant amb el seu pilot. Sens dubte era un altre empresari, ansiós per escapar del turbulent planeta. Una figura més baixa en un vestit fosc de vol, d'esquena a Obi-Wan, estava realitzant ràpidament una comprovació dels motors en un creuer gris. Obi-Wan la va reconèixer com una nau classe Firespray, un rar model que semblava haver estat fet a mida.

Obi-Wan va pujar al seu transport. Va teclejar ràpidament un pla de vol fins a Raed-7 i el va enviar al sistema de control. Quan l'aprovació per a l'enlairament es va il·luminar, no va perdre el temps, i va sortir disparat cap a l'atmosfera del planeta.

Va seguir el pla de vol fins a l'espai. Faria una òrbita al planeta i llavors tornaria a l'atmosfera per dirigir-se a les coordenades d'Arno.

Va baixar la mirada cap a la pantalla rastrejadora. Una nau s'havia enlairat darrere d'ell. Anava en la seva direcció, però quedant-se enrere, aguaitant. Rar. Tenia una identitat camuflada. Es va girar, intentant tenir contacte visual a través de la cabina.

Era la nau d'atac Firespray. Algú li estava seguint, algú, es va adonar de sobte, amb una connexió amb el seu passat.

 Següent