dimarts, 29 de maig del 2018

Crepuscle Jedi (XLV)

Anterior


45

Lord Vader observava el monitor del pont, el qual estava enfocat cap a l'entrada. Rhinann observava també, intentant endevinar els inescrutables pensaments que tenien lloc darrere del casc i, com sempre, fallant.
Incloent el transport d’en Vader, ara hi havia tres naus posades davant dels decadents edificis. Una era el vaixell de càrrega corellià que li havien donat a Rostu. L'altra era una nau d'assalt, graciosa i polida. Rhinann va aprovar l'aparença. Es va preguntar a qui pertanyeria.
Vader va parlar amb el Capità Tanna.
—Quan surtin, capturin a Pavan amb vida. Matin a qualsevol que estigui amb ell. No corri riscos; la Força és poderosa en ell.
—Sí, el meu senyor —va saludar el Capità Tanna—. Però què passa amb el droide? No era aquesta la raó d'aquest viatge?
Vader va agitar una mà despectiva.
—No es preocupi pel droide. Pavan és més important.
—Entesos —va dir el Capità Tanna. Va fer un cop d'ull al monitor i va reaccionar amb sorpresa—. Senyor... crec que voldrà veure això.
El Senyor Fosc es va moure per mirar el monitor davanter. El moviment li va donar a Rhinann una vista momentània del que el capità i Vader estaven mirant: una figura solitària caminant ràpidament des de l'entrada de la planta cap a la propera nau d'assalt. Rhinann va reconèixer immediatament la identitat de l'ésser, i la sorpresa que va sentir va ser gairebé suficient per fer-li oblidar, per un instant, la seva por. Perquè certament una de les últimes persones que hauria esperat veure en aquest lloc desolat era el Príncep Xízor de la Casa Sizhran.
La càmera exterior va seguir al Príncep mentre aquest creuava el paisatge cobert d'enderrocs cap a la nau d'assalt propera.
—Li detinc, el meu senyor?
—No, Capità Tanna —va contestar Vader—. Com a membre de la reialesa falleen, el Príncep Xízor gaudeix d'immunitat diplomàtica —sonava lleugerament divertit—. Sens dubte comprendrem millor la seva presència aquí després que hàgim interrogat a Pavan.
Rhinann va observar al Príncep Xízor entrar en la nau d'assalt. El Príncep amb prou feines va dedicar una mirada a la gran llançadora de la classe Lambda, encara que no podia no haver vist el blasó de l'Imperi en el seu casc. Després d'alguns moments els repulsors es van encendre i la polida nau es va enlairar del sòl, alçant-se ràpidament fins que es va perdre de vista entre els estels.
Un jove tinent, de cara molt pàl·lida va alçar la vista del seu lloc.
—Lord Vader!, Capità Tanna!— els sensors detecten una acumulació de radioactivitat i calor intensa justa sota la planta de droides. Només hi ha una explicació possible...
—El nucli del reactor s'està sobrecarregant —va dir Vader, serenament. Va fer un pas cap al panell de la consola i va calibrar alguns instruments, llavors va examinar les lectures resultants—. Catorze minuts fins a la detonació. De sobres per atrapar a Pavan amb vida. Una pena que no hi hagi possibilitat d'una segona oportunitat —es va tornar cap al Capità Tanna—. Elevi'ns, Capità. Quan estiguem fora de perill, destrueixi aquesta nau.
—Senyor, el Jedi Pavan ha sortit de l'edifici, juntament amb el droide i alguns altres.
—Excel·lent. —Vader va centrar de nou la seva atenció en el monitor—. Hem de copejar ràpidament, mentre tinguem l'element sorpresa. Alguns trets d'advertiment haurien de mantenir-los ocupats fins que les nostres tropes els agafin —va mirar més de prop—. Prepari a vuit soldats, Capità, això hauria de ser suficient.
El Capità Tanna semblava preocupat.
—Senyor —va balbucejar—, ha oblidat el reactor?
Vader va tornar la seva faç inexpressiva cap a Tanna. Rhinann va tremolar; sabia el que se sentia en mirar directament a aquestes esferes negres.
—No oblido res, Capità, inclosa la insubordinació. Queda clar?
El Capità Tanna va empassar audiblement i va assentir.

***

Kaird se sentia considerablement més optimista. I per què no? Després de tot, les seves expectatives de futur havien millorat incommensurablement just en les últimes dues hores. Havia passat de ser un presoner a tenir la llibertat, i aparentment havia caigut en un grup de dissidents que, si no es mostraven exactament amistosos cap a ell, almenys no estaven particularment disposats a deixar-li morir. La qual cosa era bo per a Kaird; no havien de ser germans de niu. Tot el que demanava era que li deixessin acompanyar-los fins a arribar a algun lloc avançat de civilització; ell podria trobar el seu propi camí des d'allà, moltes gràcies.
No obstant això, no tenia intenció de tornar al Hall de Mitjanit. Havia acabat amb el Sol Negre. Mai tindria una millor oportunitat de desaparèixer de les seves mires que les d'ara, assumint per descomptat, que ell i la seva companyia actual poguessin lliurar-se de la imminent explosió termonuclear. Fins i tot si Xízor també sobrevivia d'alguna manera, no tindria cap raó per perseguir a Kaird, ja que no voldria que es filtrés cap comentari sobre el seu pla de reemplaçar a l’Underlord Perhi amb una rèplica droide.
Tot això, no obstant, era el futur, que era un lloc encara més perillós en el qual niar que el passat. Kaird sabia que, si no volia cremar-se les plomes de la cua en un foc realment calent, havia de centrar-se en la seva situació present.
Van envoltar una cantonada i, per a gran alleujament d’en Kaird, van veure l'entrada enfront d'ells.
—Quant temps queda? —li va preguntar a l’androide.
—Dotze minuts, catorze segons.
—No sones content —va dir el sullustà panteixant, corrent durament per mantenir el pas.
—El temps de preparació per a l'enlairament de la nau és d'almenys cinc minuts, i fins i tot a tota velocitat atmosfèrica, ens portarà altres quatre o cinc minuts aconseguir la distància mínima de seguretat —va dir I-5—. Estem apurant al màxim.
Tal vegada massa, va pensar Kaird torbament. Però allà estava la sortida, finalment. Van sortir de la fàbrica...i Kaird es va trobar mirant fixament a la punta d'un canó desintegrador, muntat en la part inferior d'una llançadora de la classe Lambda a menys de vint metres.

Jax va veure l'enorme llançadora gravitant sobre ells, va veure que un dels canons desintegradors girava cap a ells. Sens dubte Vader pensava que havia guanyat; no sabia que en pocs minuts tots serien pols incandescent, o haurien escapat per llavors.
— Laranth! I-5! Doneu-nos una mica de temps! —va cridar ell. I-5 va lliurar el cos d’en Nick a l'aviari, i immediatament els seus làsers i els desintegradors de la Paladí van començar a disparar al sistema de tir. Jax sabia que això només els hi donaria alguns segons abans que els ordinadors implementessin diferents vectors. Esperava que fos suficient.
Va saltar, deixant que la Força li prengués, deixant que li portés a través de l'espai interventor entre l'entrada de la planta i la llançadora. Va aterrar sota el fuselatge davanter, i mentre els seus peus tocaven el sòl va tenir el fuet làser a la mà. El va llançar cap amunt, estenent la trena d'energia en tota la seva longitud i va tallar les turbines repulsores davanteres.
Un dels canons làser davanters i es va centrar en ell, però un raig de partícules del desintegrador de la Laranth va fondre el canó convertint-lo en ferralla fosa.
—Correu a la nau! —els hi va cridar. No necessitaven que els ho digués; ja estaven corrent a tota velocitat. Laranth i I-5 van continuar donant foc de cobertura mentre corrien. Jax va començar a girar-se...i es va trobar cara a cara amb una figura alta i fosca amb una capa negra.
Vader...!


El Capità Tanna va cridar:
—Ha desactivat les turbines davanteres! No podem elevar-nos!
Hora de marxar, va decidir Rhinann. Aquesta llançadora estava condemnada, i l'altra nau representava la seva única oportunitat possible de supervivència. No tenia ni idea de quina destinació li podria esperar si desertava de la llançadora pel vaixell de càrrega. Ni tan sols sabia si Pavan i els seus companys aconseguirien arribar a la nau, o si li deixarien embarcar. Però una vegada més estava fent una cosa molt poc característica: guiar-se pel seu instint. Llavors, mentre Vader i el capità estaven ocupats amb la sobtada emergència, l’elomin va sortir ràpidament del pont i va baixar pel corredor fins a la rampa.
Trigaria massa a descendir la rampa, ell ho sabia. Afortunadament també hi havia quatre càpsules d’escapament d'emergència a cada costat. Va tirar de la palanca vermella alliberadora i va entrar en la càpsula més propera.
La caiguda només era de deu metres; l'aterratge, a causa del coixí repulsor, amb prou feines prou fort com per notar-ho. Rhinann va sortir fora. Només tenia una opció per sobreviure, ho sabia, i això era convèncer a Jax Pavan que no era un enemic. Es va recollir les robes, preparant-se per córrer cap a l'altra nau...i, per a la seva sorpresa, es va trobar davant de la persona que estava buscant.

No era Vader, se n’adonà Jax, després del xoc inicial.
No estava segur de qui era, va reconèixer a l'espècie com elomin, però això va ser tot.
—Escolta'm —va dir l’elomin urgentment—. Has de portar-me amb tu! Tinc una cosa...
—Explica-m'ho després —va dir Jax. Va agafar el braç de l'altre i va córrer cap a la nau, arrossegant a l’elomin sorprès amb ell.
Van aconseguir arribar a la nau i van pujar la rampa ràpidament. A dalt es trobava l’escotilla principal de despressurització. Jax va alçar la rampa, observant-la elevar-se amb lentitud agonitzant. Finalment es va tancar; va copejar l'interruptor del comunicador i va cridar:
—Desenganxa!
Va escoltar el batec esmorteït dels motors repulsors, i va sentir que una força g que gairebé li fa caure de genolls abans que la gravetat de la nau s'engegués. Va recórrer ràpidament els corredors que conduïen a la cabina, sense mirar si l’elomin li seguia.
La cabina estava abarrotada. I-5 pilotava, amb la Paladí en el seient del copilot. Den estava darrere d'ells, observant tensament. L'aviari i Nick Rostu no es veien per enlloc. Fora de la cabina es veia el cel nocturn, amb una de les llunes més petites a la vista. Jax va mirar sobre l'espatlla de l’androide.
—Temps? —va preguntar.
—Estimant un minut, quaranta-vuit segons fins a la distància mínima de seguretat —va respondre I-5—. Aproximadament dos minuts per a la detonació.
Jax va agafar el respatller del seient de l’androide. Encara podien aconseguir-ho...
La nau va ascendir en un angle pronunciat. Jax va estudiar el monitor retrovisor, el qual mostrava una vista amplificada del Districte de les Fàbriques. La llançadora Lambda encara surava mentre el capità i la tripulació intentaven frenèticament fer un bypass a les turbines danyades. Però ja era massa tard. Va fer un cop d'ull al crono al costat del monitor.
Cinc... quatre... tres... dos... un...
El monitor es va tornar blanc. Després d'un instant els filtres de polarització es van activar, i la lluminositat es va reduir. Sota ells hi havia un núvol en forma de fong, expandint-se i desplegant-se a través de colors verd, porpra i taronja.
Un moment després l'ona expansiva els va copejar. El Ranger Llunyà es va sacsejar, la visió de la bola de foc va oscil·lar bojament durant un moment. El camp de gravetat-A va mantenir estable el mitjà intern, i ja estaven massa alts perquè la nau fos desviada del seu curs.
I-5 va comprovar les lectures.
—La potència de l'explosió va ser aproximadament de dotze kilotones. No hi ha signes de dany en el casc; nivells de radiació mínim; els escuts aguanten.
—Ho hem aconseguit —va dir la Laranth—. Amb uns deu segons sencers de sobres.
—Sempre has d'apurar tant, I-5? —va comentar Den.
—No tens sentit del drama?
Kaird va entrar.
—El vostre amic està a les habitacions de la tripulació —li va dir a Jax—. Encara respira, però està inconscient.
I-5 es va aixecar.
—Faré el que pugui per estabilitzar-li. Si algun de vosaltres coneix a algú amb accés a un tanc de bacta, aquest seria un bon moment per demanar un favor quan arribem a onsevulla que ens dirigim.
Jax es va lliscar en el seient del pilot que I-5 acabava de deixar buit.
—Espero que conegui bastants procediments mèdics per ajudar a Nick.
—Així és —va dir Den—. Va passar sis mesos en un Uquemer, i és un aprenent ràpid, com probablement has comprovat.
—També ha tocat un punt important —va dir Jax—. On anem? Nivells inferiors? Superiors? O fora del planeta?
Va haver-hi un moment de silenci mentre els altres digerien això. Era cert; no hi havia cap raó per tornar al Sector de Yaam. Havia fallat en la missió del Mestre Piell: no havia recuperat les dades que havia portat 10-4TO.
Laranth estava mirant una lectura dels sensors.
—L'explosió ha deixat un cràter de vuitanta metres de diàmetre —va dir ella—. Crec que podem assumir que Vader està mort.
Jax va sacsejar el cap.
—No —va dir ell—. No ho està.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada